diumenge, 3 de setembre de 2017

Límit 1 hora

Per fi! Després d'intentar-ho diverses vegades i veure com molts i moltes blogaires explicaven l'experiència per aquí, el passat divendres vaig poder fer la meva primera room escape! Es tracta d'un joc de rol en viu limitat a un espai tancat del que s'ha d'escapar lligant caps amb les pistes i fent proves d'habilitat, però sobretot d'enginy. No em calia fer-ne cap per saber que s'escau molt a la meva manera d'entendre la diversió i que ho passaria bé, així que cap sorpresa al respecte. No hi ha hagut res tan previsible des que m'insistien que llegís els llibres de Cançó de Gel i Foc que segur que m'agradaven.

Foto d'aquí.
En aquest cas, es tractava d'una presó. Un pres condemnat a mort i vigilat 23h al dia, aconsegueix escapar-se i no ser penjat en la seva única hora sense vigilància. Però la seva dona diu que no n'ha sabut res després, ningú no l'ha tornat a veure, però a la presó segur que no hi és. Com s'ho ha fet per desaparèixer d'aquesta manera? Doncs això és el que s'havia de descobrir, a força de desxifrar codis, obrir portes, trobar claus i saber què obren. Una autèntica prova de foc en equip, frenètica, en la que anar dient en veu alta tot el que vas observant o descobrint, de manera que entre tots es pugui anar resolent el trencaclosques i res no passi per alt. Francament divertit i emocionant, i veure com el temps corre en un gran compte enrere encara fa més gran el repte. Sol ser una constant en tots els room escape: si no surts en una hora, perds.

Al grup érem cinc, una que ha fet una pila d'aquest jocs, dos més que n'han fet uns quants, una altra amb només un al currículum, i jo, que m'estrenava. Un grup heterogeni que va acabar funcionant molt bé, i ens en vam sortir amb només una pista per part del 'màster', la persona que controla el joc des de fora i vetlla perquè tot vagi bé, i et dóna un cop de mà si t'encalles. En acabar ens va felicitar perquè ens van sobrar 13 minuts, i va dir que aquell no era un joc especialment fàcil, que a la gent li sol costar més. Ego pels núvols, com es pot imaginar, i adrenalina ben cremada. Però sobretot, ganes de repetir, em sembla que aquest pot ser el principi d'una gran amistat. Molt, molt recomanable.

NOTA: Mac, amic, si encara no has anat a una sala d'aquestes, fes-me cas, no deixis passar més temps i reserva'n algun. No te'n penediràs.

18 comentaris:

  1. No hi he anat encara però és una d'aquelles coses que, algun dia o altre, hauré de provar, sens dubte. ;-)

    De fet, sóc força afeccionat als jocs de mòbil d'aquest estil i, de tant en tant, me'n descarrego un per jugar-hi una estona intentant trobar les pistes que et porten a la sortida (i sense el LLIBRE que m'hi ajudi :-D). Però estic segur que jugar-hi "de veritat" i amb una colla d'amics ha de ser, com dius, frenètic i molt més divertit. Una immillorable manera de passar una molt bona estona.

    ResponElimina
  2. Ara que sóc lliure puc dir-ho: el pres que es va escapar (de la presó i de la forca) era jo.

    ResponElimina
  3. M'alegro molt que hagi estat una bona experiència. Jo de moment no tinc previst anar-hi, però entenc que deu ser divertit, sobretot si el grup funciona...

    ResponElimina
  4. N'estava segura que t'agradaria. És un joc molt adient per persones com tu...i per avies que volen estar al dia, clar que el resta del grup era gent jove amb perspicàcia i observadors.
    Ah, també ens van dir que era un scape room força dificil i ens van felicitar. No sé si era veritat o si li diuen a tothom que surt abans de l'hora limit.

    ResponElimina
  5. Saps que no n'havia sentit a parlar mai d'aquest joc? Però segur que és la mar de divertit, suposo que has de tenir un gran poder de reflexió i molta agilitat mental...Et felicito per ha ver resolt el problema abans de temps!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  6. Com que tiro a insociable em quedo amb els jocs d'escapada per a ordinador, de fet hi tinc una mena de vici, però comprenc que si tens una bona colla deu ser prou divertit.

    ResponElimina
  7. N'hem parlat molts cops amb les meves filles de fer-ne algun, i no ens acabem de decidir. Hauré de buscar algú que ja n'hagi fet ja algun per crear equip, i així potser ens hi atrevim.

    ResponElimina
  8. Sí que fa per tu! Jo no ho descarto però no és claustrofòbic?

    ResponElimina
  9. havies d'haver començat el relat amb allò del jugador d'escape de pa xucat amb oli no?
    En aquest sentit encara soc verge, però els adolescents de casa si que n'han fet i varen sortir encantats.

    ResponElimina
  10. Els meus fills em van regalar una sessió per anar plegats, però encara no hem aconseguit trobar el moment de coincidir sense cap altre compromís.
    Ara m'has fet venir ganes, o sigui que em sembla que començo a posar data abans que no caduqui el regal ;)

    ResponElimina
  11. Ostres, XeXu! Que bé que pinta aquest joc! Només en vaig sentir parlar una vegada a la tele i mai més, però m'has fet agafar moltes ganes de jugar i buscar. Com viure una espècie de novel·la negra breu i a contrarrellotge.

    ResponElimina
  12. Jo n'he provat un parell i he de confessar que se'm donen pitjor del que m'esperava. Durant moltes estones la sensació era de "i ara què fem?" però igualment va ser molt divertit tots dos cops. Potser en podem fer un de bloggers ;)

    ResponElimina
  13. El meu primer i únic room escape va ser fa tres anys. Va ser molt xulo, la veritat. No vam aconseguir sortir xò va ser per un problema imprevist: la clau que havíem de trobar es va ficar dins d'una costura del lloc on estava i era impossible trobar-la,... hahahah.... la noia ens va felicitar per com ho havíem fet i es va disculpar perquè vam tenir molt mala sort que passés just allò.

    Però amb una vegada, ja n'he tingut prou. Em va recordar a les gimcanes de colònies, però per a adults. La fam de consumisme de lleure ha creat això, que no deixa de ser el que dic, una gimcana. I la nostra generació, els primers grans consumidors d'aquests divertimentos som uns grans consumistes. Conec gent que els ha fet tots els de BCN, i n'hi ha un bon grapat. Però el cert és que és divertit, fer-ho un cop, val la pena.

    ResponElimina
  14. Jo n’he fet quatre, o sigui que pots comptar que també m’agraden. Per experiència pròpia i experiència comentada sempre et diuen el mateix “Enhorabona, molt poca gent aconsegueix sortir a temps”, així surts encara més content i vols fer-ne més, estan tots compinxats. Si veuen que en algun moment vas molt perdut el que controla et dona alguna pista per desencallar-te i ja està, en canvi si te’n vas sortint bé callen més. Si vas amb gent que ja n’ha fet algun i no sou gaire sabates i et donen alguna pista en algun moment clau sempre acabes sortint a temps, en cap cas els interessa que els participants acabin frustrats per inútils.

    ResponElimina
  15. Jo fa temps que en sé de l'existència i de seguida vaig veure que això m'agradaria però només n'he pogut fer un i em va agradar molt. A veure si en torno a tenir oportunitat i hi torno que va ser molt xulo

    ResponElimina
  16. Ja veig que la majoria coneixeu aquestes sales de misteris, alguns hi heu jugat o esteu en vies de fer-ho. M'alegra haver-vos esperonat a provar-ho, o a tenir-ne ganes. Jo trobo que és un entreteniment molt sa que val la pena provar, a poc que t'agradin els misteris i fer servir el cap. Pot ser que atabali una mica al principi, però també és molt divertit. Moltes gràcies pels comentaris!

    McAbeu, tinc por que els arruïnis el negoci si comences a anar-hi. Potser batràs el record de totes les sales, però que en gaudiràs molt no en tinc cap dubte, sembla que s'ho hagin inventat per a tu, això! És una concepte diferent, ara està molt de moda, però així en format físic no deu fer massa anys que existeix. I em sembla una forma de diversió molt inofensiva i engrescadora, molt sana. A més, fomenta el treball en equip. Aquest que vam fer nosaltres, per exemple, sol no es pot fer, cal un treball conjunt per acabar, i això ho trobo molt bé. Espero que si algun dia et decideixes a anar-hi ens ho expliquis!

    Xavier, em temo que no, però no explicarem massa cosa més per si algú va a aquella sala...

    Carme, és una bona experiència per fer en grup, un bon entreteniment sa i distret, trobo que han tingut una bona idea inventant aquesta mena de jocs. A partir d'aquí, ja depèn de cadascú que s'adapti més o menys a la idea d'entreteniment que tenim.

    Glòria, hahaha, no passa res. La qüestió és que ens reforcen l'ego quan ens diuen aquestes coses. I mal m'està de dir-ho, ho vam fer força bé. Jo estava perdut en alguns moments i els meus companys van fer-ho genial, però també vaig contribuir una mica. Al següent segur que participaré més. Ja veig que a tu també et va agradar l'experiència, sempre és xulo provar coses noves, i em sembla que és un entreteniment molt sa aquest.

    M.Roser, agilitat mental, rapidesa d'actuació, capacitat de relacionar idees. Enginy, en definitiva. Però la gràcia no és tenir-lo tu, la gràcia és que totes aquestes coses les tenen quatre o cinc persones alhora, l'enginy col•lectiu és molt més potent que l'individual, per no dir més divertit també. I crec que aquesta és una de les grans gràcies del tema, el treball en equip.

    Jo rai!, no et pensis, hi ha gent del meu entorn amb qui no m'imagino jugant jocs d'aquests, però sempre pots trobar gent amb qui et puguis entendre i que tinguin conceptes de la diversió semblants a tu. Ja ets el segon que comenta que juga a jocs d'aquests a l'ordinador, i jo sense conèixer-los. Potser millor que no comenci, que després m'hi passaré el dia...

    Jomateixa, jo de vosaltres no m'hi pensaria massa, però potser sí que estaria bé trobar algú que ja n'hagi fet algun, perquè ja saps que aquestes coses s'aprenen també, i segur que moltes relacions d'idees es repeteixen en les diferents sales. Busca un equip, busca un dia, i a divertir-se. No crec que us en penediu.

    Gemma Sara, a mi no m'ho va semblar, però només puc parlar per una experiència, és clar... L'espai era prou obert, sí que hi havia una zona en foscor, però bé, depèn de cadascú. Pensa que té la mida d'un pis tot plegat. Suposo que n'hi ha de més petits.

    Hypatia, doncs no t'ho pensis massa més, busca un equip i una sala on començar a jugar!

    Sr. Gasull, és que no sé si he assolit encara el nivell de 'pa sucat amb oli' en aquest camp! Dóna'm temps, que només n'he fet un! Em sembla que és una activitat que pot no interessar, però qui es mostra interessat ja és perquè té molts números que li agradi.

    Ninona, sobretot no deixis que caduqui! Si he aconseguit esperonar-te per buscar una data, ja em puc donar per satisfet. És un regal curiós, però si te l'han fet és que deuen pensar que també s'escau per a tu. Ja et dic que era molt previsible que a mi m'agradés, potser per ells també ho és que t'agradarà a tu. No els facis un lleig ara!

    ResponElimina
  17. Teresa, és talment això que dius! Contra-rellotge segur, i pot ser de novel•la negra, però també d'altres temàtiques. N'hi ha també de por, però d'aquests em sembla que passo, no m'agrada passar una mala estona. Però sí, en definitiva es tracta de descobrir i fer servir el cap per relacionar totes les pistes que vas trobant, i saber fer servir els objectes, els codis, moltes coses. Ja tinc ganes de fer-ne algun altre aviat!

    Sergi, en el meu cas no ens vam aturar ni un moment, algun breu instant en que no estàvem descobrint res, però constantment algú tocava la tecla que feia falta. Potser jo vaig ser el que més es va perdre, moltes coses van passar sense que sabés massa com, perquè els meus companys i companyes sabien més de què anava la pel•lícula, però en general, vam fer molta via, i això que hi havia molt per descobrir. Ja pots comptar que, encara que diguis que se't dóna pitjor del que pensaves, Sergi i McAbeu sempre al meu equip!

    rits, encetes un debat que ens podria portar lluny, és prou interessant. Som consumistes, perquè podem. Perquè necessitem coses noves, provar experiències, i cadascú se sentirà atret per unes coses o altres. Com tot, pot durar una temporada, una febrada que quan es passa ja no li tornes a fer cas, o pot ser ja de per vida, com jo que fa 24 anys que faig castells. He tingut altres aficions que es poden equiparar a això dels room escape, i que ara les tinc totalment en stand by. I la indústria del lleure no para de donar noves oportunitats per provar, algunes atractives per a alguns i altres gens. Aquesta en concret, s'escau molt a la meva manera d'entendre la diversió, potser perquè no he fet un milió de gimcanes perquè no he estat mai en un esplai o similar. Però pots comparar-ho amb altres temes que segur que no et faran tanta gràcia. A tu t'agrada molt anar al cinema i al teatre. Que no és consumisme de lleure això? Pagues molts diners per fer això, perquè t'agrada. I sí, ja fa molts anys que van aquestes activitats, segles, mil•lennis fins i tot. Doncs jo prefereixo mirar una pel•li a casa i gastar els 9 euros que em costa al cinema en altres coses. Qüestió de gustos i de prioritats. El que no podem fer és criticar només un tipus de consumisme, perquè no s'escau exactament als nostres gustos, la pasta ens la deixem en moltes coses innecessàries. Per exemple, jo compro llibres descontroladament, algunes temporades, més dels que puc llegir. I segur que això no et sembla pas malament. Doncs un llibre nou val més que el que vaig pagar per aquesta experiència, i també m'és igual, perquè un llibre serà sempre un tresor.

    Pons, vaja, acabes de tirar per terra el meu ego. Però bé, em quedo amb que només ens van donar una sola pista, i la veritat és que si ens hagués donat un parell de minuts l'hauríem tret també. No ho vam fer pas malament, i ja m'han comentat que sempre miren que puguis sortir en una hora, per això estan les pistes, però bé, penso que sortir 13 minuts abans del temps fixat no està gens malament, no és precisament viure al límit. Però tens raó amb que a ells els interessa que la gent gaudeixi i vulguin fer-ne més. També els interessa ensabonar-te una mica perquè parlis bé del local amb els teus coneguts. Però malgrat tots els peròs, jo m'ho vaig passar bé i espero repetir ben aviat.

    Mireia, si ja n'has fet un, ja saps si t'ha agradat o no, i en el teu cas no vas fer altra cosa que confirmar el que ja sospitaves: que era una activitat que t'esqueia. El mateix em va passar a mi, i ja tinc ganes de fer-ne algun altre, espero no deixar passar massa temps!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.