divendres, 29 de setembre de 2017

Fins la normalitat

En més de 10 anys que porto com a blogaire, difícilment m'he trobat en un moment de tanta incapacitat com ara. El blog va fer un parell de descansos per temes personals, i era més per no convertir-lo en un bany de llàgrimes que per no tenir coses a dir. Ara em trobo que el monotema acapara tot el meu pensament i em sento lluny d'aquesta plataforma en la que hi passo tan bones estones. Vivim moments d'excepcionalitat, volíem fer un referèndum amb el somriure que ens caracteritza, però resulta que res serà com sempre, que primer haurem de garantir la democràcia, i haurem de romandre als carrers per poder donar validesa al nostre vot. I tot això m'està costant un gran esforç mental aquests dies. Així que he decidit aturar l'activitat blogaire de tots els meus blogs, aparcar-los fins que el país recuperi la normalitat. No sé quan serà això, poden ser uns dies o més temps, ja ho veurem. En tot cas, a poc que pugui, seguiré passant pels vostres, segueixo aquí, però no tinc el cap per escriure, em sap greu.

I per a tots aquells que voleu votar al referèndum, si us plau, no tingueu por i no us quedeu a casa. Sortiu ben d'hora com si anéssiu d'excursió, estigueu disposats a passar el dia al carrer, i no abandoneu els carrers fins que sigui necessari. Sé que ho farem si cal, perquè els catalans som així. I això no va d'independència, això va de poder-se expressar. Que ningú ens ho impedeixi. Fins aviat.

16 comentaris:

  1. Entenc el que dius i ho respecto totalment. Ens han portat a un estat d'excepcionalitat que no volíem i és normal que no tinguem el cap per segons què. Malgrat això i que és patent la baixada de visites i comentaris als blogs aquest dies, jo he decidit mantenir el meu ritme habitual de publicació al XAREL-10. Un mínim granet de sorra per aquesta normalitat que hem de recuperar el més aviat possible.
    Ah, i és clar que aniré a votar sense cap por. Si no ho puc fer serà perquè algú m'ho impedeixi no perquè m'autoemmordassi jo mateix.

    ResponElimina
  2. Mentre segueixis passant pel meu blog rai xD

    Quin pal diumenge, tot el dia fent el numeret per l’escola, el que s’ha de fer per la democràcia, eh? Espero que com a mínim serveixi per alguna cosa.

    ResponElimina
  3. Realment estem en un moment que jo ni en somnis me l'hauria imaginat...Farem història, segur, jo aniré a votar davant de casa, espero poder-ho fer amb tranquilitat i que tots els que hi anem, fem pinya davant del col·legi!!!
    Fina aviat, XeXu.

    ResponElimina
  4. estem vivint dies històrics en aquest context el més important és el que passa ...als blogs ja hi tornarem .....anirem a votar !

    ResponElimina
  5. És comprensible que aturis l'activitat blocaria una temporada, però la "normalitat" costarà de recuperar-la, així que espero que no haguem d'esperar massa a que tornis.

    ResponElimina
  6. Caram, a mi em passa el contrari, els moments complicats em fan venir més ganes d'escriure... EN qualsevol cas, fins aviat.

    ResponElimina
  7. Et trobaré a faltar. Espero que la normalitat torni ben aviat!

    ResponElimina
  8. APA JA¡¡¡,ARA MES QUE MAI A PEU DE BLOC,FER I EXPLICAR,DEIXAT DE FER EL PLORICO.

    ResponElimina
  9. Amb garrotades a l'esquena però hem aconseguit allò que no volien, ara toca construir. No serà fàcil ni és segur que podem, però intentar-ho és el nostre repte.
    Pot costar més o menys temps, però tornarem a construir frases que ens facin volar la imaginació.

    ResponElimina
  10. Ohhh XeXu, si ara és quan més ens hem de parlar i intercanviar idees i sensacions i tot i tot, que és molt fort el que està passant. Espero que tornis aviat!

    ResponElimina
  11. Jo tampoc escric als blogs darrerament. Enganxada a la tele com mai. Tinc molts projectes a la feina, i estic escrivint un nou llibre, a més. Però la normalitat no la veig gaire propera. La seguretat és incompatible amb un alt interès, deia Forster. També afirmava que volem prescindir de "la pobresa, la malaltia, la violència i la grolleria; i, com a conseqüència, de l'alegria”. Tinc aquestes paraules gravades a la memòria.

    ResponElimina
  12. Entenc perfectament la teva posició, tothom està una mica igual. La situació dels darrers dies fa que estiguem tots als carrers i enganxats al twitter. Fins a la tornada!

    ResponElimina
  13. Esperem el teu retorn al món blogaire, XeXu, la teva opinió és molt important per mi, i molt valuosa. Per altre banda entenc que tinguis el cap en altres coses importants, i preocupacions, perquè estem vivint un moment excepcional, sens dubte.
    Fins aviat!

    ResponElimina
  14. Em passa el mateix. Espero tornar aviat a la normalitat a un país que estem construint i que el volem Normal.

    ResponElimina
  15. No, encara no hem assolit la normalitat, i d'alguna manera em segueix anant bé no posar-me pressió d'haver d'explicar coses aquí, ja que segueixo encara pensant tot el dia en el mateix. Però tampoc no vull no aparèixer mai. Segueixo comentant força els blogs dels altres, però a veure si vaig fent alguna aparició, en la mesura del possible, i intentant no fer-me especialment pesat. A veure si ho aconsegueixo. Ja m'he fixat que molts blogs han modificat també els seus patrons i que ens costa una mica a tots plegats. Però us agraeixo que seguiu aquí, i que m'hagueu deixat tots aquests comentaris.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.