dimecres, 6 de setembre de 2017

Filibusters

Si sentim la paraula 'filibusters', de seguida ens vénen al cap una colla de pirates, o un dels insults que diu sovint el capità Haddock a les històries d'en Tintin. Però si consultem el diccionari, s'anomenen filibusters aquells que practiquen el filibusterisme, que sí que pot fer referència als pirates de les Antilles, però també és una tècnica d'obstrucció parlamentària per tal de dificultar una presa de decisió per mitjà de votació. És un abús del reglament que sovint consisteix en demanar la paraula sovint o en discursos que no s'acaben mai. En definitiva, la votació s'endarrereix i per tant la decisió no es fa efectiva.

Jo ho vaig aprendre mirant la sèrie sobre política americana The West Wing, en la que un congressista es passava hores fent el seu discurs, allargant-lo de qualsevol manera, per tal que una votació no es produís aquell dia. Em va semblar curiós, primer que existís la possibilitat de fer-ho, i després que s'anomenés així. Però no cal anar a la ficció per trobar-se casos de filibusterisme: en la sessió de votació de la llei del referèndum al Parlament de Catalunya n'hem tingut una bona mostra. Tota l'oposició ha fet el possible, i també l'impossible, per tal que no es votés avui. S'han viscut situacions realment esperpèntiques. Però era esperable, no ens enganyem. No podien impedir-ho, però intenten qualsevol cosa per aturar un referèndum que asseguren que no es farà. Molts esforços per parar una cosa que no existirà, oi?

El cas és que tothom sabia que la llei es portaria avui al Ple d'urgència. I tothom sabia el resultat de la votació. En realitat no calien 12 hores de debat estèril, si el resultat estava més que decidit. Però ja ho tenen això els filibusters, encara que hagin de perdre, que per això obstrueixen el parlament, s'hi deixen la pell en la seva tasca. I a més, en el cas del nostre Parlament, els pitjors filibusters compleixen les dues principals accepcions de la paraula.

21 comentaris:

  1. Tambè a Caballero sin espada de Frank Capra, james Stewart feia un discurs de no se quantes hores, pero més que un filibuster era un corsari, que són els pirates bons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, aquesta escena de James Stewart me l'havia explicada mon pare fa la tira d'anys!! :-)))

      XEXU: Es nota que he anat mirant els comentaris de baix cap a dalt? :-DD

      Elimina
  2. Em vaig estalviar el filibusterisme, amb un resum de la jornada al final de la mateixa en vaig tenir prou i de sobra per anar-me'n a dormir amb mig somriure ;)

    ResponElimina
  3. Sóc un dels que va poder seguir bastant el debat. Les constants interrupcions dels sorollosos filibusters em posava malalt.
    La diputada Eulàlia Reguant va dir ahir a Catalunya Ràdio, que va escoltar com un diputat (crec que va dir del PP) animava un altre per a que seguís erosionant, la figura de la presidenta.
    La majoria dels diputats han permès la llei del referèndum per al 1-O.
    Que els filibusters es quedin a casa o vagin a votar que no. Els altres podran votar que sí. Si ho desitgen.

    ResponElimina
  4. Santa paciència que van tenir tots els polítics correctes i honestos!!!
    Sobretot la Carme Forcadell. Jo no seveixo per política, perquè no puc ni mirar-m'ho des de casa sense perdre la paciència i la moral.

    Però encara que cada pas costi... el que està costant, els passos es fan i anem caminant. Ahir un pas molt important.

    Jo vaig escoltar els trossets que em van venir de gust: la Marta Rovira, l'Anna Gabriel, la Carme Forcadell... i van estar molt i molt bé.

    Felicito de tot cor els nostres representants, i endavant les atxes!!!
    ens veiem dilluns i sobretot l'1-O!

    ResponElimina
    Respostes
    1. CENT PER CENT D'ACORD!!!!

      (Bé, jo vaig ser més masoca i ho vaig escoltar gairebé tot... molt divertit en Coscubiela defensant "les minories no escoltades" i negant la paraula a en Fachín... cosa que tampoc m'importa massa perquè el tio no diré com em cau que jo sóc una noia molt ben parlada, però bé, ahir tenia raó en enfadarse... A veure si es divideixen hehehe)

      Però vull dir que cent per cent d'acord amb la idea del teu comentari. Jo també súper orgullosa dels nostres representants al Parlament!! Amunt!!

      Elimina
  5. ONDIA JO TAMBE,"THE WEST WING"¡¡¡,PERO ELS DE CASA NOSTRE,UNA MICA TRONATS NO?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no.
      Tronats els altres.
      Ja està bé de tan poca autoestima. Prou d'escoltar tertúlies de televisions espanyoles i creure-nos-les (si les volem escoltar, les escoltem... jo a vegades ho faig per saber què pensan -és un dir-... després ens prenem una til·la i ja està) però això d'escoltar tertúlies hispanes i després anar dient "ai, quina pena el Parlament català... ai, que malament ho fem tot... ai que la CIA avisa als Mossos... ai que no és la CIA que és una altra agència... ai que va ser verbament... ai que... Prou ximpleries, ja!

      Amb totes les traves i inconvenients que ens estan posant ho estem fent el millor "que es pot". És que no hi ha altra manera. Que això no és Escòcia i Espanya no és el Regne Unit!!

      Elimina
    2. Assumpta, em sembla que l'Oliva es referia als filibusters de casa nostra, és a dir, als mateixos que tu critiques (tu i tots), no als nostres representants.

      Elimina
  6. i encara ens hem de sentir que el que estem fent és vergonyós....molts de nervis veig....això ho tenim a tocar i sembla que no té aturador.

    ResponElimina
  7. Tinc el cap com un timbal!!! Realment és vergonyós com ens fan la trabanqueta, però nosaltres hem de ser més espavilats i vorejar-la per a no caure...
    Avui he escoltat una entrevista queli han fet a l'Anna Gabriel a TV3 i m'ha agradat forsa!
    Ai quines ganes tinc que arribi l'1-O!!!
    Bon vespre, Xexu.

    ResponElimina
  8. Quan vaig llegir això del parlament també vaig pensar immediatament amb The West Wing, amb la diferència que allà ho feien “els bons”, i llavors era una anècdota curiosa, però ja em va semblar molt poc seriós e increïble que estigués permès fer-ho, però una vegada més la realitat, no supera però si iguala la ficció.

    ResponElimina
  9. 'Es graci'os aix[o *ja em torna a anar malament el teclat, ho sento)

    L'Arrimadas tamb'e sap que no prosperar[a una moci'o de censura i diu que ha comen\at negociacions hahahahahaha hahahaha... Pat[etica. Filibustera n'umero 1.

    ResponElimina
    Respostes
    1. comen\at seria amb c trencada. No m-agafa b'e els s'imbols... Estic per escriure sense accents...
      I si apago i torno a engegar_+(*&&" On coi 'es l-interrogant!!! Mira, aquest s'i que va...

      Elimina
  10. A veure si ara funciona...
    L'Arrimadas és tonteta... Siiiiiii!! Accent ben posat! :-DD
    Tot OK.
    Tancar i tornar a obrir, la millor eina de l'informàtic.

    ResponElimina
  11. M'agradaria saber més de parlamentarisme per entendre les interrupcions, però com van dir la Marta Rovira i el Fachin, es tractava d'evitar el debat polític, i és una llàstima.

    ResponElimina
  12. Jo no vaig tenir paciència i vaig aguantar poca estona. Això del filibusterisme serà legal però és una mica sorprenent: que és pugui perdre el temps dient bajanades per evitar una votació no desitjada no sabia que ho poguessin fer.

    ResponElimina
  13. i ho van repetir l'endemà .....dels nervis, t'ho pots ben creure, no vaig dormir bé .....ara veient la resolució del president i el govern en ple de tirar pel dret no hem de deixar de manifestar-nos als carrers, davant dels ajuntaments ( els qui són governats per aquells que volien un referèndum però pactat amb qui no vol pactar)

    ResponElimina
  14. M'ha agradat poder compartir amb vosaltres aquest concepte, i així hem parlat una mica també del que ha estat passant al Parlament aquests dies. Orgullós del nostre govern i la seva determinació. No ens podran parar mentre nosaltres seguim empenyent. Moltes gràcies per comentar.

    Francesc, un pirata bo sempre ho és depenent de qui s'ho miri. Encara que no sigui al parlament, el filibusterisme en les seves possibles versions i opcions segur que es practica més del que pensem.

    Ferran, jo ho vaig seguir a mitges a les xaxes perquè estava treballant. Però a la tarda vaig cometre l'error de posar-me una estona el 3/24 mentre feia esport, i en vaig tenir prou per entendre la crispació que el Ple maratonià estava generant. Però ja sabíem que hi havia final feliç, així que tan sols era un mal que havia de passar.

    Xavier, el més trist de tot plegat és que el gran esforç de la presidenta de la mesa, i tota la feina que s'ha fet, està encarada perquè el poble pugui decidir, tant si vol sí, com si vol no. Aquests filibusters haurien d'estar fent campanya pel no, ja que no volen que Catalunya se separi de l'Estat. Però aquí els únics que vetllen perquè el poble pugui decidir són els del sí, i per sort ara també alguns d'esquerres que volen el no, però que són demòcrates per davant de tot. Potser si necessiten impedir una votació és perquè no tenen cap motiu, cap argument, per convèncer el seu electorat de votar no. Millor prevenir que haver de lamentar després la derrota.

    Carme, la Forcadell mereix un monument. Mereix reconeixements arreu, perquè el que ha fet des que va irrompre a l'agenda política, ja al capdavant de l'ANC, és digne d'estudi d'una tesi doctoral. Quina diferència amb l'altra gran activista del mateix temps, no? La Colau no li arriba ni a la sola de la sabata a la Forcadell. Tant de bo la Muriel també fos aquí per viure aquests moments. Quina sort que hem tingut de caure en mans de gent així. És gràcies a gent com ella i amb la seva determinació que estem fent aquestes passes, que semblen petites, però són de gegant. És gairebé sorprenent, en els temps que corren, estar orgullós de la classe política que t'ha tocat. Els polítics estan molt desprestigiats a dia d'avui, i que sentim tant orgull en veure la fermesa del govern i les institucions és una cosa que no entendrem el valor que té fins d'aquí molt temps.

    Oliva, quan ho veus en una sèrie tot queda més bonic i endreçat, hahaha.

    Sr. Gasull, sembla que no té aturador, però ells faran tots els possibles per aturar-ho. I això que segons ells no es produirà mai, però això de perseguir impremtes per si estan fen les paperetes per votar sembla molt democràtic i gens, gens a la desesperada, oi?

    M. Roser, és el que té tenir un estat en contra. Per terra, mar i aire intentaran fer-nos caure, impedir-nos votar i impedir-nos ser. Però la voluntat del poble s'imposa. No sabem si l'opció del Sí és majoritària, precisament això és el que volem determinar. Però sí que sabem que la voluntat d'expressar-se a les urnes és molt gran, molt més gran que sol ser la participació en unes eleccions. Si un percentatge tan gran de gent vol poder votar, què fan tants partits intentant impedir-ho. Votar sí o votar no, és el que la gent ha de triar lliurement. L'opció de no poder dir ni ase ni bèstia no es contempla. On queda la democràcia, sinó? Ah, i l'Anna Gabriel és molt bona. Idees molt clares que no agraden a tothom, però la fermesa de no desviar-se del pensament ni un mil•límetre, per més pressions que hi hagi. Alguns diran que hem arribat fins aquí malgrat la CUP. Jo dic que és, en gran part, gràcies a ells i elles.

    ResponElimina
  15. Pons, sí que sembla estrany que es pugui fer, l'objectiu d'un Parlament hauria de ser prendre decisions i tenir mecanismes àgils per avançar. Que es pugui boicotejar d'aquesta manera sembla un contrasentit, però tots els grups tenen dret a demanar la paraula, així que en teoria és legal. Ja veus que aprenem moltes coses a les sèries que després ens serveixen per la vida real. Segur que 90% de la cambra del Parlament ha vist aquesta sèrie...

    Assumpta, sí que tens problemes amb l'ordinador, sí. L'escrit és un galimaties, però t'he entès. Està clar que no prosperarà cap moció de censura, ells venen que són majoria, però estan suspesos en matemàtiques. Al parlament hi ha una majoria absoluta, i potser per algunes mesures no, perquè la CUP no hi estarà d'acord, però com que la seva voluntat era arribar fins aquí, culminar el procés amb un referèndum, i el govern Puigdemont-Junqueras no els ha fallat en això, no aprovaran mai una moció de censura, i menys proposada per Ciutadans. Ara bé, això no és filibusterisme, és el que li toca fer al cap de l'oposició, seguir batallant, i està bé que la plantegi, tot i saber que no se'n sortirà, és clar.

    Gemma Sara, no sóc cap expert en el tema, però ve a ser això. Evitar el debat polític, i sobretot endarrerir i, si es pot, evitar la presa d'una decisió mitjançant votació. Constants interrupcions, intervencions llarguíssimes... tot val sembla. Tot val en un lloc en el que hom pensaria que les formes i l'educació s'han de mantenir, ja que són els representants de tot el poble...

    Glòria, la majoria d'intervencions filibusteres es basaven en interpretacions del reglament, o queixes per la interpretació que en feia la presidenta del Parlament. Com va dir l'Albano Dante, que darrerament s'està portant com un demòcrata de veritat, a la gent el reglament no li importa en absolut. Doncs això, potser el filibusterisme no està prohibit pel reglament, però ja se'l poden posar on els càpiga.

    Elfreelang, t'ho prens tot massa a pit. Això no pot treure't la son, i a més que ja se sabia el resultat de les votacions... quan es poguessin fer finalment. Això no vol dir que no haguem de reivindicar i seguir sortint al carrer. Però no et deixis enganyar, Defensar allò que saps que mai podrà ser és fàcil. Tothom sap que un referèndum no s'acordarà mai amb l'estat. Aquest que cites, fins i tot en aquest cas que s'acordés poder votar, ja s'inventarien una altra manera d'oposar-s'hi. Dir que el vols acordat també ho sé fer jo.

    ResponElimina
  16. Arribo una mica tard a aquest post, doncs els fets es van succeint de manera molt ràpida. Si que vam viure filibusterisme, la setmana passada. Però al meu entendre també dues coses: manca d'educació i manca d'ètica política.

    Penso que no es va saber gestionar, i de vegades hem de saber fer autocrítica. Va haver-hi reaccions de la presidència i de la mesa molt matuseres. Altra cosa és preguntar-me si hi havia alguna manera bona de poder gestionar-ho.

    Penso que actualment hi ha polítics que poden tenir molt de discurs però que no tenen maneres i saber fer de la política. I per exemple poso alguns exemples propers teus. En Tardà per mi té molt més pes que en Rufian, qui pot arribar a la gent, però la contundència i el saber estar del Tardà per mi és molt més lloable.

    I no sé si és tot temps al Parlament. Mira l'Anna Gabriel, et pot agradar més o menys però té poques sortides de to. En canvi, l'Arrimadas, no té ni to.

    I el mateix hi veig a la Mesa. Per mi, no va estar a l'alçada (però no criticaré en públic la presidenta, que amb tot el que porta a sobre, ja en té més que suficient).

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.