dimecres, 13 de setembre de 2017

Enfadats amb el món

De vegades t'enfades amb el món. Potser tens motius concrets, alguna cosa t'ha fet capgirar l'ànim, però no saps acabar d'apuntar què. O potser és acumulació de molts fets, de moltes decepcions. I ho pagues amb la resta, actuant amb més virulència de la que toca o cal. I només vols desaparèixer, estar lluny de tot i de tothom, perquè tots t'han decebut, perquè no et ve de gust cap interacció humana. I no és altra cosa que impotència, frustració. Però no saps per què, i prefereixes culpar tota la resta. Més estrany és que al mateix temps els dos estigueu enfadats amb el món i sense ganes de veure ningú. Potser per motius diferents, però voleu fugir. Però fugir plegats. Sou un bon lloc on refugiar-vos quan tota la resta falla.

15 comentaris:

  1. Estic per imprimir i enmarcar, imagina! Que tens poders sobrenaturals i em llegeixes la ment?
    Brometes a part, sigui el que sigui, ànims que tot acaba passant (espero).

    ResponElimina
  2. A mi també em passa de tant en tant. És quan dic que voldria ser a Ushuaia...

    ResponElimina
  3. Com deia en Josep Fortuny: el món(stre) intenta devorar-nos.

    ResponElimina
  4. Tens raó i no és pas gaire difícil està enfadat amb el món, és ben llògic, tal com van les coses...I sovint ho paga el que menys s'ho mereix!
    M'ha agradat això que dius que els dos voleu fugir, però fugir plegats!
    Ho podeu fer en direcció a l'altre i així us podeu trobar en aquest refugi comú!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  5. justament em va passar ahir i l'origen fou la feina ....molta tensió i em vaig indignar em va durar fins avui al matí imagina't! ara bé ara que hi caic el teu escrit tant és aplicable a una qüestió personal com col·lectiva ( els del pepe han embogit i semblen enfadats el món)

    ResponElimina
  6. Jo he tingut molt mala setmana...
    Però si tots dos aneu a una tot pot canviar.

    ResponElimina
  7. “El món conspira contra tu per enfadar-te” Es com Paulo Coelho però en negatiu. El pitjor de tot es que ara ja no tens Joc de Trons per evadir-te totalment del mon durant una hora, podries provar de veure Rick & Mory i veuràs com a l’univers li importem una merda ja que som totalment insignificants, per tan millor passar el nostre insignificant temps de bon humor i deixant-se de merdes.

    ResponElimina
  8. Observo que aquests dies passats hi ha molta gent alterada, no se si ho fa la pressió atmosfèrica o és una casualitat. Jo que tinc fama de tranquil·la i fins i tot de passota he estat neguitosa i susceptible. I és cert: sempre reben els que estan més a la vora, que normalment són els que tenen menys culpa del que ens passa.

    ResponElimina
  9. El món s'ho guanya a pols i segur que s'ho mereix... els que no ens ho mereixem som nosaltres mateixos i el nostre entorn... o sigui que molta calma, descansem una mica del món i quina sort tenir un refugi mutu, d'anada i tornada!!!

    ResponElimina
  10. Entenc que és molt desagradable estar enfadat amb el món, és una sensació ue comprenc perfectament, però perdona si et dic que el que aconseguix millor aquest post és entendrir-me. Deu ser l'edat...

    ResponElimina
  11. Aquest post desperta diferents sentiments. Per una banda, està molt bé poder trobar algú amb qui refugiar-se, amb qui tancar-se en els moments que tot el món fa mal. Però alhora s'ha de recordar que tancar-se massa tampoc és bo. Que aïllar-se també pot provocar no sortir-se'n.

    ResponElimina
  12. Gràcies per les vostres paraules en els comentaris. Com assenyaleu, no és difícil que el got vessi i ens enfadem amb el món, però el pots també reflecteix una altra mena de sentiments que conviden a la tranquil•litat i a l'esperança. Al final les coses dolentes passen, i les bones quedaran.

    Anna, segur que passa, són moments. I com em passa a mi, segur que us passa a vosaltres també. Jo ja sóc força asocial normalment, però en aquestes ocasions tot el món em molesta... menys ella. Tot i que de vegades necessito una estona per estar enfadat i prou, tenir-la al costat sempre ajuda.

    Maurici, jo si mai em perdo busqueu-me a Islàndia. Però tampoc em trobareu, que ja m'amagaré prou bé. Tots tenim algun dia d'aquests, oi? Amb motius, sense motius, però de vegades el got vessa.

    Xavier, el món és molt gran com per estar enfadat amb tot ell, però hi ha dies així.

    M.Roser, un dia fugirem, però fugirem de veritat, ben lluny. Les paraules d'aquest post venien del cap de setmana anterior, i quan ja em pensava que les coses tornaven una mica a la normalitat, ahir em vaig tornar a barallar amb el món, però aquest cop almenys sé els motius amb claredat. Uns motius que també l'enfaden a ella, així que la fugida està més a prop que mai.

    Elfreelang, el meu escrit és una qüestió personal amb el món. Però que cadascú se l'agafi com vulgui, jo només deixo escrites coses que em passen pel cap en moments concrets.

    Jomateixa, però si ha estat la setmana del llibre en català, com pot haver estat una mala setmana!? Bromes a part, sembla que estem com el temps, que es diu. Però no crec que el temps que fa i la boira que tenim al cap tinguin res a veure.

    Pons, ja sé que a l'univers li importem una merda, però això no vol dir que no ens haguem d'enfadar amb ell. No t'agradarà saber que vaig mirar el primer capítol de Rick & Morty i em va fer fàstic, el vaig trobar desagradable, i vaig decidir que no en miraria cap més. Per compensar també vaig mirar el primer de The Good Wife, i amb aquesta em sembla que sí que continuaré.

    Glòria, potser l'ambient està crispat en general, i això fa que ens agafem les coses més a pit, o que ens afectin més, no sé. Només puc parlar per mi, són ganes de fotre el camp, però no saber on, ni com fer-ho. Ganes de no veure a ningú. Complicat, penso que no és més que frustració personal per algun tema, però no acabo d'entendre quin.

    Carme, el món potser no és tan culpable com el volem pintar, senzillament necessitem algú a qui poder-li penjar les nostres frustracions, i ho acabem pagant amb tots. No és que el món funcioni especialment bé, eh? Però tampoc cal posar-li més culpes que les que té.

    Jo rai!, és un post una mica barrejat, ja ho has vist. Pretén plasmar un moment difícil, però amb l'afegit de tenir sempre on agafar-se, i malgrat que de vegades ho engegaries tot, saps segur que hi ha coses que no vols engegar. No puc saber quin efecte fa a qui ho llegeix, però no és estrany tampoc el que tu has sentit.

    rits, ni que ho volgués, no puc aïllar-me perquè ara l'entorn em reclama. Això no vol dir que no tingui ganes d'engegar-los a tots moltes vegades. I és clar, poder tenir un lloc on refugiar-se sempre està bé, no sentir-se sol en aquests moments. Encara que compartir aquest estat, per motius diferents, i algun compartit, tampoc és el que es diria una situació ideal.

    ResponElimina
  13. El veritable valor de Rick & Mort està sota aquesta capa de rots i pets, el primer capítol es només la presentació, si li dones una altra oportunitat veuràs com acabaràs alabant la genialitat dels guionistes.

    ResponElimina
  14. Contra mundum, només voler que et deixin en pau, ja passa això a vegades. No es pot matar tot el que és gras.

    ResponElimina
  15. a vegades tancar-se, aillar-se, abdicar del món, és també una forma de sentir-se menys sol, menys aïllat, menys "jo contra el món".
    és molt complicat, perquè en el fons saps que no vols aïllar-te, que no pots fer-ho, però en el fons també saps que ho voldries poder fer i que el neguit que tens a dins, passés.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.