dilluns, 28 d’agost de 2017

Si no és aranesa, desconfieu

Encara recorda l'excursionista de pa sucat amb oli aquella fantàstica olla aranesa que va menjar aviat farà un any durant una setmaneta fantàstica a Vielha. Per això quan va veure Olla de Vallter, va pensar que al Ripollès potser també sabien endrapar bé, i que amb la fresqueta que fa a cotes altes, aquest àpat entraria prou bé. Però no, com sempre. L'Olla de Vallter és una circular clàssica que contempla les muntanyes més altes dels Pirineus catalans orientals.

Aquesta és la ruta prevista i el perfil de l'excursió. Gràcies Iszart!

Es pot arribar en cotxe fins l'estació d'esquí de Vallter 2000, però si deixes el cotxe a la vuitena corba de pujada, per un caminet senzill però que s'enfila s'arriba al refugi d'Ulldeter, on es pot fer nit per començar ruta el dia següent ben d'hora, ben d'hora. Així ho van fer l'excursionista de pa sucat amb oli i la fantàstica acompanyant. El primer que veus en sortir per la porta del refugi és el Gra de Fajol Petit (2567m), al qual, segons la ruta, s'ha de pujar per la seva vessant est, amb una grimpada difícil i perillosa. Com que per alguna cosa li diuen l'excursionista de pa sucat amb oli, aquesta part la va obviar. Es pot ascendir amb bona pendent cap el coll de la Marrana, que separa Gra de Fajol Gran i Bastiments, i des d'allà la pujada al Gra de Fajol Gran (2714m) és fàcil, tot i que força costeruda. Així sí que s'hi atreveix l'excursionista de pa sucat amb oli! Un cop dalt, mirant la cresta que uneix el pic gran i el petit, va decidir que, si de cas, un altre dia.

Des del Gra de Fajol, el camí és clar. Pel coll de la Marrana al 
Bastiments, i darrere s'albira el Bacivers. Som-hi!

El segon pic del dia doncs, va ser el Bastiments (2881m), el més alt i amb un cim allargat que li dóna un aspecte peculiar. L'excursionista de pa sucat amb oli ja l'havia coronat el 2013, eren temps millors. Però aquest cop tampoc no va suposar gran dificultat, només una altra bona pendent. I d'aquí cap a França, per coronar el tercer del dia, el Bacivers (2848m), per la carena que hi porta sense dificultats. Als seus peus, el petit estany que porta el seu nom.

Des del Bastiments, la carena del Bacivers amb el seu petit estany.

Baixar del Bacivers va costar una bona estona a l'excursionista de pa sucat amb oli, el camí cap el coll de la Geganta és pronunciat, però un cop a l'alçada de l'estany de Bacivers, la pujada que queda és molt progressiva i sense grans pendents, per tant, la part més fàcil del recorregut. Camí del Pic de la Dona (2702m), i per dissimular que s'havia saltat el Gra de Fajol Petit i poder dir que la ruta era de 5 cims, l'excursionista de pa sucat amb oli es va enfilar al petit monticle que és el Puig d'Ombriaga (2638m).

Mirar enrere per veure d'on venim. El cim allargat del Bastiments, 
amb el Gra de Fajol que treu el cap per darrere.

La baixada des del Pic de la Dona també és llarga i pronunciada, l'estació de Valter 2000 està a la vista cap al sud, però cal desviar-se una mica a l'est fins la Portella de Mentet, i d'aquí baixar fins l'estació. En total, 6 hores d'excursió intensa però sense dificultat, calen cames, però cap mena de tècnica especial. L'avantatge també és que no té pèrdua, tot està a la vista, saps on és cada objectiu en tot moment, això tranquil·litza, francament. Ah, i l'entrecot que es fa cruspir l'excursionista de pa sucat amb oli a Setcases no es pot explicar en horari infantil.

I ja prop del Pic de la Dona, panoràmica de tota la ruta, a l'esquerra 
els Grans de Fajo, al mig Bastiments i a la dreta el Bacivers. 
I aquest petit monticle al mig de la imatge es el Puig d'Ombriaga!

Informe de danys: cruiximents moderats a quàdriceps, bessons i glutis. Cansament generalitzat i cremades solars moderades només a la cara dreta del cos. La fantàstica acompanyant molt bé físicament, però pitjor parada pel que fa al sol... també del costat dret sobretot.

11 comentaris:

  1. L'excursionista de pa sucat amb oli, no és gens de pa sucat amb oli.
    Una excursió preciosa!!!

    ResponElimina
  2. Felicitats per aquesta ruta tan bona, excursionista de pa sucat al suc de l'olla ripollesa.
    I recorda... Nivea!!

    ResponElimina
  3. Molt bé, poc a poc, pas a pas, deixarem el 'pa sucat amb oli' i arribarem a 'pro' :P :P :P

    ResponElimina
  4. segur que els cruiximents no són res comparats amb la bellesa i la satisfacció de fer aquestes excursions !

    ResponElimina
  5. Quina envejeta! Jo m'estic fent gran i he perdut el bon estat físic que tenia. Ara em costa pujar muntanyes. Aquest estiu me n'he fet el càrrec pel que una de les meves propostes és tornar a agafar un ritme decent i poder tornar a la muntanya sense ofegs ni mals rotllos. Hauré de sucar el meu pa amb una mica menys d'oli jo a partir d'ara!

    ResponElimina
  6. Em tranquil·litza molt el veure que l'entrecot no ha fet sortir res en l'informe de danys ni els líquids que el deuen haver acompanyat.

    ResponElimina
  7. A la teva edat i encara sense pensar en la protecció solar!

    ResponElimina
  8. Veig que l'excursionista de pa sucat amb oli ha tingut una confusió amb les olles, he, he...Veig qe l'entrenament previ li va anar bé i va poder fer una excursió preciosa. Jo també pregunto, no es posa crema solar? (Protecció 50) L'acumulació de so, sobre la pell, pot portar problemes!
    Gràcies per compartir les nostres muntanyes.

    ResponElimina
  9. Una bona caminada aquesta, sense dificultat tècnica, però que requereix una mica de fons. Ens va agradar molt, la veritat. Ara estem preparats per fer una passa més! Moltes gràcies pels vostres comentaris!

    Carme, és el debat de sempre. És una excursió llarga i calen cames, però no té cap dificultat tècnica, només caminar. Té dificultat física, si vols. Això sí, és preciosa.

    Xavier, l'olla ripollesa l'únic suc que tenia era la bellesa del paisatge. Crema solar ja en portàvem, ja. Però és el problema de sortir tan d'hora, vam començar a caminar a dos de vuit, i llavors el sol no picava. Fins i tot dalt del Gra de Fajol, una hora després, el sol que ja s'anava alçant feia escalforeta i apaivagava el vent. Però ja amb el pas de les hores el sol va començar a picar, i ja no ens vam posar crema perquè anàvem a pinyó. Tot i així, cremades lleus, poca cosa.

    Ciutadà K, això no passarà mentre segueixi anant per lliure i no m'ajunti amb gent que en sap de veritat. Per un aficionat sense coneixements de muntanya el límit el marca el sentit comú.

    Elfreelang, és clar, els cruiximents són el que indica que has fet una bona feina, i el recordatori que has assolit l'objectiu que t'havies marcat. També et poden recordar la derrota... però en aquest cas no!

    Laura T, és qüestió de posar-s'hi. Fa pocs dies Òscar Cadiach aconseguia per fi coronar el seu 14è 8000, i amb això completar totes les muntanyes d'aquesta alçada del planeta, i ser el primer català en fer-ho. Té 64 anys, i fa molts que es dedica a l'alpinisme. Però no estem parlant d'aquestes bèsties, estem parlant d'anar a la muntanya i poder completar una excursió de tant en tant sense morir. Crec que no és tant l'edat com la forma física. Jo ara intento fer cames a la bici estàtica o a la cinta, i es nota que després a la muntanya tires més. Encara estic lluny de la millor forma que he tingut, molt lluny, però anem millorant, i si puc tenir continuïtat a la muntanya, segur que cada cop ho suportaré millor. Ara bé, res no et prepara per la muntanya, només pots guanyar físic. Per estar acostumat a la muntanya només pots fer una cosa: anar-hi. Mica en mica, objectius fàcils, i anar pujant.

    Sr. Gasull, el líquid que va acompanyar l'entrecot va ser aigua. Trist, sí, però després d'una excursió el cos et demana recuperar líquid, i a més em tocava conduir, així que...

    Jomateixa, la muntanya sempre és una aventura.

    Pons, no és que no hi pensés! A primera hora no tocava el sol, i després em va fer mandra treure-la!

    M. Roser, doncs sí, estar una mica en forma i uns quilos de menys sempre va bé per rendir més en un exercici com és anar a la muntanya, però com dic més a munt, res no et prepara per anar a la muntanya, així que només millorarem fent excursions. Sí que me'n poso de crema solar! Normalment. Però aquest cop vam sortir molt d'hora, i el sol no picava gens. Per quan va començar a picar, hores després, la veritat és que em va fer molta mandra.

    ResponElimina
  10. Pel pèls (per dos dies) que no ens vam trobar al Coll de la Marrana... he, he, he.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.