dimarts, 15 d’agost de 2017

Puigsacalm, per dissimular una mica

L'excursionista de pa sucat amb oli segueix de rebaixes, perquè el cos no li dóna per més, tot i que espera que ho faci en breu per tornar a abordar reptes majors. Si una cosa no li agrada és haver-se de retirar a la muntanya i té una espina clavada. Però com que el Mulleres està lluny de l'abast ara per ara, se'n va a fer altres muntanyes amb nom, per dissimular una mica. Així puja al Puigsacalm, de 1511m d'alçada, però que com que té un nom popular segur que despertarà admiració.

La ruta de l'excursió, de la fantàstica 
ressenya de Senderisme i Teca.

Hi ha diverses maneres d'arribar al cim del Puigsacalm, però l'excursionista de pa sucat amb oli va triar la més fàcil. Se surt del Coll de Bracons, que ja està a 1137m, després de pujar amb el cotxe per un port de muntanya que déu n'hi do. El primer que trobes és una gran roca en el tombant de la carretera, i a dalt té el rètol indicatiu, així que a grimpar toca. Un cop dalt, poc després ja t'endinses en una fageda que acompanya bona part del camí, un corriol força ben senyalitzat per marques blaves, vermelles i grogues que se segueix fàcil i va ascendint molt a poc a poc.

A la fageda es poden observar alguns exemplars 
que fan caure de cul, quanta mística!

El camí és un passeig de dos quilòmetres i mig fins la Font de Tornadissa (que és un petit fangar...), i llavors s'enfila ràpidament per un prat amb força pendent, però amable per caminar-hi. Això sí, l'excursionista de pa sucat amb oli i la magnífica acompanyant van haver d'anar en compte, estava minat de caques de vaca... S'avança fins a trobar un filat, que s'ha de deixar a l'esquerra i seguir pujant fins a trobar una porta de fusta per creuar-lo. A partir d'aquí, torna la fageda i ja no es deixa fins a la pujada final al cim.

Al cim del Puigsacalm, el patriotisme està a l'ordre del dia.

Una ruta agradable i força assequible que es pot fer sencera, anar i tornar, en unes dues hores i mitja. Són un total de 8 quilòmetres i s'han de salvar menys de 400 metres de desnivell positiu. I en acabat, cap a Olot a fer un bon dinar, que si no no s'és excursionista, ni de pa sucat amb oli ni de cap mena!

El cim del Puigsacalm, vist des del Puigsacalm xic.

Informe de danys: cansament generalitzat i cruiximents als quàdriceps, falta de pràctica!

10 comentaris:

  1. Per no perdre la practica es recomana fer les coses que agraden amb certa periodicitat....i es guanya molta resistència, pots arribar a fer dos i tres cims seguits....

    ResponElimina
  2. Veig que l'excursionista de pa sucat amb oli no està massa en forma, això de triar el camí més facil...TRobo que és una excursió molt bonica i no és difícil, ncara que pel camí hagis de fer saltirons per esquivar les caques de vaca, perquè no punxen encara que explotin!!! Gràcies per aquesta explicació tan acurada.
    Bon dia, XeXu.

    ResponElimina
  3. Tinc vertigen, així que no voldria estar a la punta d'aquest pic i mirar avall, però la passejada sembla preciosa.

    ResponElimina
  4. Com m'agradaria poder fer aquesta excursió, que expliques d'una manera tan engrescadora... El problema és que ja ni sé què significa, estar en forma...

    ResponElimina
  5. El vaig fer fa una pila d'anys, també per un camí fàcil, venint de Vidrà. Però em va agradar molt. Ja seria hora de tornar-hi. Haurem de provar des del Coll de Bracons, per variar una mica. Una altra vegada el vam intentar per costat difícil, des de Joanetes, però ens vam perdre de tal manera que a menys de mig camí ens vam fer enrere.

    ResponElimina
  6. L'excursionista de pa sucat amb oli es mereix un aplaudiment per conèixer i donar a conèixer les seves limitacions als quatre vents de la xarxa; i li agraïm la descripció d'aquest passeig muntanyenc perquè ens ha transpassat les ganes d'anar-hi.

    Tot comença amb un primer pas...

    ResponElimina
  7. Perdona XeXu, se m'ha colat un post al blog, mentre feia proves...Tornarà a sortir quan toqui!!!

    ResponElimina
  8. Ja us ho he explicat en les respostes, mica en mica anirem pujant el nivell, però com que tinc molt pocs dies per anar a la muntanya, quan començo la meva 'temporada' he d'avaluar el meu estat físic i veure fins on podem arribar amb alguna excursió assequible. Potser algun dia podré dedicar-me a anar a la muntanya de manera seriosa... Moltes gràcies pels comentaris.

    Sr. Gasull, ara no sé si em parles de la muntanya o d'una altra mena de cims... però bé, et diré que el meu problema és tenir els caps de setmana ocupats pels castells, i també molta activitat política. Només en aquesta època, que es para tot, puc anar a fer una mica de muntanya, i és clar, quan comença 'la temporada', s'ha d'anar pas a pas, que el cos no hi està gens acostumat. Cap exercici et prepara per la muntanya, només la muntanya.

    M. Roser, com que només puc anar a la muntanya quan les altres activitats em permeten tenir caps de setmana lliures, quan començo la temporada he d'anar pas a pas, veure com respon el cos i si estem preparats per reptes més grans. Ens posem a prova. Ara vaig fent exercici per estar preparat per algunes excursions que ja tenim en ment, serà aviat això!

    Jomateixa, em sap greu perquè gaudeixo pujant muntanyes i sempre us en faig partícips, i potser a tu t'esgarrifa més que una altra cosa, ja que les altures no t'agraden. Perquè em perdonis, et diré que no vaig pujar sol al Puigsacalm, a banda de la magnífica acompanyant. I fins aquí puc llegir, hehehe.

    Galionar, no cal estar gaire en forma per fer-la. És probable que el dia següent et facin mal tots els ossos, per falta de costum, però mica en mica aquesta excursió es pot fer i és força assequible. I si trigues 4 hores, doncs no passa res. Jo t'animo a que et posis a prova, la recompensa s'ho val.

    Carme, vaig triar el camí teòricament més fàcil per reprendre l'activitat senderista. Una primera prova per testar-nos, i veure si podem anar més amunt. Aviat tornarem a la muntanya, aquest cop amb un objectiu més ambiciós, però la muntanya no és mai fàcil. La ruta des de Joanetes pintava més complicada, més llarga si més no, i la veritat és que al coll de Bracons es puja per la carretera des de Joanetes, i així es guanyen centenars de metres que després no t'has de carregar a les cames. Fer-ho des de baix ha de ser tota una altra cosa. I Vidrà, que es pot veure des de la pujada, també em sembla que està lluny...

    Ciutadà K, l'excursionista de pa sucat amb oli no té cap intenció de presumir, d'aquí el nom que s'ha auto-imposat. Però a més, amb els caps de setmana sempre ocupats pels castells o altres activitats, és molt difícil tenir una continuïtat a la muntanya que et permeti aspirar a reptes més grans. Cada temporada començo fluixet i faig algunes excursions pujant el nivell, arribem on arribem. Si pogués continuar, segurament em plantejaria fins i tot anar a altres països a conquerir cims, però de moment ens conformem amb el que hi ha a prop, i a més, anar fent cims emblemàtics de casa nostra també té la seva gràcia. I creu-me, si jo puc fer-los, amb un mínim entrenament, més per no acabar baldat que per poder arribar a dalt, qualsevol pot. No t'ho pensis, i calça't les botes!

    ResponElimina
  9. Vaig tractar de pujar-hi fa molts anys (exactament vint, perquè duia a la meua filla major a l'esquena...) també des de Bracons, aprofitant que voltàvem per la Garrotxa, però ens va agafar una tempesta a mitjan camí i vam haver de girar cua a correcuita entre llamps i rellamps. I així, fins ara... Una més pendent. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la muntanya no s'hi val a badar, ja saps. Així que si vas haver de recular, ben fet que vas fer. Fa ràbia, però sempre és el millor. Això sí, a mi no m'agrada deixar comptes pendents, hauries d'anar pensant quan el tornaràs a intentar. Segur que a la segona serà la vençuda!

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.