dimecres, 26 de juliol de 2017

Mont Saint Michel


Veure com puja la marea i com un penyal en mig d'un fangar es converteix en una illa de la qual només es pot escapar per una passarel·la. Ensopegar, sense saber-ho, el dia del mes en què la marea pujarà més amunt. Marxar d'allà al capvespre, envoltats d'aigua, amb la sensació d'haver visitat un lloc màgic que no deixaria indiferent a ningú. En un viatge a la Bretanya Francesa fer aquesta petita incursió a Normandia és de caràcter obligatori.

14 comentaris:

  1. És una passada eh? Jo hi vaig estar de petita amb els meus pares i em va deixar al·lucinada.

    ResponElimina
  2. El camí més senzill de sobte es pot complicar.
    Una foto de postal. Un viatge a bells paisatges i a llocs històrics.

    ResponElimina
  3. A mi també em va agradar quan hi vaig estar fa... quan fa? Quatre anys? Cinc? Sis? Estic perdent el compte de la meva vida... Té nassos també construir el castell / catedral allà dalt, sembla que no però puja força ràpid el turonet aquell.

    ResponElimina
  4. quina bellesa! es veu que heu gaudit!

    ResponElimina
  5. Sic transit gloria mundi...

    No era abans d'ahir que vas marxar?????????

    Un lloc molt bonic al qual sempre m'ha fet por anar per mor de no trobar-hi mig món. Com estava de turistes?

    ResponElimina
  6. Síí, jo també hi he estat i em va encantar, recordo la baixada de la marea, amb aquella gran extensió de sorra... fa 25 anys, però! (és que jo vaig fer un Erasmus a Caen, a la Normandia hehe), hi hem de tornar algun dia. M'alegro que ho hàgiu gaudit!

    ResponElimina
  7. Que bonic! jo també hi he estat fa un munt d'anys. Vaig fer com tu, visitar-lo des de la Bretanya. Aquest any que hem anat a la Normandia, hem anat més amunt.

    Ben tornat, XeXu!!!

    ResponElimina
  8. No hi he estat mai, però per la foto i per com ho expliques, ja intueixo que deu ser un lloc preciós...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  9. A la Bretanya francesa hi tornaria demà mateix. Tot és molt maco i la gent força encantadora. El Mont Saint Mitchel és la cirereta del pastís!

    ResponElimina
  10. He anat vàries vegades per aquestes terres, sobretot a la Bretanya. Però Normandia em va encantar potser perquè no la tenia prou valorada. Aprofita-ho!

    ResponElimina
  11. És un lloc molt bonic. Jo he tingut la sort d'anar-hi dues vegades i així que pugui hi tornaré. Ves a menjar galettes a Saint Malo, sobretot!

    ResponElimina
  12. Sembla que heu tret tot el suc a aquestes vacances. Ben organitzades, ben aprofitades.
    No ho conec, però tothom que me'n parla n'està encantat.

    ResponElimina
  13. Ja veig que no us descobreixo res de nou, i que aquest és un lloc molt visitat, però ho volia compartir amb vosaltres. No només és visitat, sinó que és molt recomanable. Contents d'anar voltant el món i anar veient meravelles com aquestes, s'ha d'anar pensant en el següent viatge!

    Anna, ho és. Jo solc ser molt crític amb aquests llocs tan turístics, però aquest val la pena visitar-lo, tot i la munió de gent que estàvem per allà. Una passada en tots els sentits, i veure pujar la marea de manera tan ràpida et deixa perplex, és hipnòtic.

    Xavier, doncs no vegis quan vam voler sortir a l'hora punta de la marea i ens vam trobar que la porta principal estava inundada. Però per sort tenia trampa i es podia sortir per una altra banda. Ens vam endur un bon ensurt.

    Pons, és una abadia, i amb el temps han anat omplint l'exterior del recinte amb restaurants i hotels pels turistes. Allà hi viuen 40 persones de manera permanent, tinc entès, i 10 d'ells són monjos. Molta abadia per tants pocs monjos, vaig pensar, però la veritat és que tenen muntat un lloc molt xulo per visitar. I s'ho fan pagar bé, eh!

    Elfreelang, el viatge ha tingut moments molt màgics i també algunes decepcions, però Saint Michele no és l'únic indret que ens ha meravellat. Ja us n'ensenyaré algun altre.

    Jo rai!, si a tu se t'han fet curtes les meves vacances, imagina't a mi... De turistes estava fins la bandera, ja hi pots pujar de peus. Infinitat de catalans i espanyols, més en els altres indrets que hem visitat. Però és el preu que s'ha de pagar per poder veure amb ulls propis algunes de les meravelles que ens ofereix aquest món. Pensa que hi ha la mateixa quantitat de turistes en llocs que no valen la pena ni la meitat...

    Gemma Sara, el teu Erasmus francès el recordava bé, hehehe. És molt espectacular el lloc. Nosaltres ho vam fer al revés, vam arribar dues hores abans del punt màxim de la marea i vam veure com començava a pujar. És molt espectacular com es va omplint, com si d'una piscina es tractés, i de sobte, pam, ja estàs tot envoltat d'aigua.

    Carme, teníem alguna idea de visitar coses una mica més amunt, almenys fins la platja del dia D, però vam considerar que ja eren prou dies fora, i hem fet un viatge tan low cost com hem pogut per anar estalviant diners per altres destinacions. Això sí, sense privar-nos de menjar unes bones galettes i moules frites!

    M.Roser, és un lloc molt especial i curiós, i a poc que puguis, et recomano que t'hi deixis caure. Aquella zona val la pena per moltes coses, però per aquest indret en especial més.

    Laura T, coincideixo força amb el teu comentari, encara que hi ha llocs que em criden més, del mateix estil. Tinc moltes ganes de tornar a Escòcia, i mira que hi he anat vegades. Per altra banda, suposo que és una cosa de tots els francesos, però la possibilitat de fer servir l'anglès era escassa, i no em semblava que fessin massa esforç per parlar-te a poc a poc. Jo de francès no en sé ni un borrall, més enllà del que puc entendre per similitud fonètica.

    Ignasi, bé, ja ho vaig aprofitar, ja torno a ser a casa. A Normandia només ens vam endinsar per visitar el Mont Saint Michele, la resta del temps vam estar a Bretanya, i val la pena fer-hi una volta, té poblets molt macos.

    Peix, a Saint-Malo hi vam anar també, va ser l'únic dia que vam tenir pluja persistent, i només el vam gaudir a mitges. És espectacular, però saps que és una ciutat reconstruïda? En realitat és un parc temàtic, però l'han sabut fer amb molt gust. Allà hi vam menjar moules frits!

    Glòria, és un lloc força espectacular, així que si tens l'oportunitat d'anar-hi, no te n'estiguis. És difícil que decebi, com a molt potser pel gran nombre de gent que el visita, però el lloc s'ho val. No vam veure tot el que es podia veure a la Bretanya, i segur que vam veure coses prescindibles, però en vam quedar prou contents.

    ResponElimina
  14. Ostres, quina sort! és un dels llocs que fa més temps que està a la llista de destinacions... té un atractiu màgic...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.