dimecres, 12 de juliol de 2017

Carretera i manta

Per aquest any vam decidir fer unes vacances més econòmiques i no tan llunyanes, perquè tenim cotxe nou i volem treure'l a passejar una mica. Bé, això ho vam dir fa mesos, i ara el cotxe ja no és tan nou, perquè algun cop i rascada s'ha emportat ja. Però el pla s'ha mantingut, i d'aquí a uns dies marxarem a fer una ruta en el nostre propi cotxe, i és la primera vegada que ho faré. He fet altres viatges de ruta per carretera, però fins ara ha estat sempre llogant el cotxe en el país de destinació, o en el vehicle d'algú altre.

El cas és que a mi conduir no m'agrada especialment, l'únic gràcia que li trobo és la música ben alta que poso. I a més no sóc massa bon conductor, pel que fa a la tècnica, diguem-ne. Sóc prudent i respectuós amb les normes, però el cotxe em mana més a mi que jo a ell. Tot i això, no em desagrada viatjar així, dóna una autonomia que s'agraeix molt. Però si ajuntem que no sóc bon conductor, amb que aquest cop el cotxe és el meu, ni que sigui per probabilitats pel número de quilòmetres, hi ha números de patir algun contratemps. No parlo de res seriós (creuem els dits), però potser sí que el cotxe pateixi alguna altra desgràcia. Intentarem que torni intacte, però no puc prometre res.

Quines ganes de vacances, i encara que ara no serà el cas, quines ganes també de tornar a pujar a un avió i anar lluny. Aviat, aviat. Però de moment, carretera i manta! I música a dojo, que no falti!

20 comentaris:

  1. No pots començar un viatge pensant que patiràs alguna desgràcia, no cridis al mal temps i gaudiu de la ruta que és el que toca.

    Passeu-ho-vos bé i ja ens ho explicaràs. Bon viatge!!

    ResponElimina
  2. Em passa igual que a tu, Xexu. La majoria de conductors en sabem el just. Reconeixem que conduïm com a amateurs. El perill són els que essent conductors normals es creuen que són xofers de carrera, o el que és pitjor, pilots de carreres.
    La música, per a mi és imprescindible per viatjar. Crec que en lloc de distreure't del volant, et fa estar més atent.
    Bon viatge i molta sort.

    ResponElimina
  3. Segur que serà un viatge fantàstic, només cal ser previsors per no cansar-se més del compte (com a tots els viatges, de tota manera). I què, mar o muntanya? Terres o ciutats llunyanes?
    A casa a tots dos ens agrada conduir, però sóc més poruca a fer-ho en grans ciutats que no conec o carreteres secundàries. Em sento més còmode en autovies solitàries (que sembla que ha de ser avorrit, però per mi no).

    ResponElimina
  4. Pensa que tot el que et passi serà una bona anecdota a la tornada :) Em sembla que nosaltres aquest pla el tindrem per l'any que ve, que també volem canviar el cotxe i entre els calers i que tindrem ganes de treure'l a passejar, serà l'excusa perfecta.

    ResponElimina
  5. No, home, no!!! I per què ha de passar alguna cosa? Serà un viatge fantàstic.
    A mi aquesta és la mena de viatge que més gaudeixo... anar fent amb llibertat, sobre la marxa.

    Bones vacances, XeXu... fins la tornada!

    ResponElimina
  6. Carretera i manta, quina meravella! Això sí que ho trobo a faltar, més que no pas agafar un avió (els avorreixo de mala manera).

    A mi m'encanta conduir per carreteres secundàries i, quan anàvem només en parella, també amb música. Ara, si algun cop vaig sol, prefereixo el silenci.....................

    ResponElimina
  7. A mi em sembla que és positiu aquesta mica de temor que manifestes; possiblement és un revulsiu que t'obligarà a conduir amb més atenció, i naturalment que el viatge sortirà bé i no patiràs cap mena de contratemps!
    Molt bones vacances, Xexu, i fins a la tornada!

    ResponElimina
  8. Nosaltres hem fet el contrari. Després de molt temps sense fer viatges llargs, aquest any ens l'hem permès, perquè comencem a pagar universitats i a partir d'ara em sembla que haurem d'estalviar amb tot :D

    ResponElimina
  9. Per cert, a mi també se'm fa costa amunt fer viatges llargs amb el cotxe, sempre m'imagino mil dificultats que ens poden passar.

    ResponElimina
  10. Cap a on aneu? Ho dic per seguir-vos, es clar. Us emporteu al Blog? Es nota que només vinc en aquest blog amb l’esperança de sentir a parlar del Blog?

    Parlant del tema cotxe a mi no em fa cap gràcia conduir, però com a mínim reconec les meves limitacions, el problema pot venir per la gent que es pensa que condueix bé i no es així, vaig llegir no se on que en una enquesta el 80% dels conductors considerava que conduïa millor que la mitjana... No saps les ganes que tinc que els cotxes autònoms siguin una realitat, no tan autònoms com en el relat del Sergi, però si lo suficient com per no haver-me de preocupar de mirar la carretera.

    ResponElimina
  11. Jo l'any passat vaig anar fins a Dinamarca i tornar amb el meu cotxe.....i cap problema, ni esperes a aeroports ni controls i una llibertat espectacular, apart de que et pots emportar de casa el que et roti. Encara que haig de reconèixer que sóc molt fan del cotxe i a mi si que m'agrada conduir. Saber-ne ningú en sap prou i no tot depen del conductor, o sigui que tranquil i a practicar, que agafaràs confiança i ganes de tornar-hi.

    ResponElimina
  12. Està molt bé començar un viatge amb prudència i preveent els contratemps que es puguin produir, però no pots anar pensant que alguna cosa ha de fallar per sistema.
    Segur que trobareu llocs meravellosos i que gaudireu molt sense tenir que anar a les antípodes.
    Doncs, endavant! Ja ens ho aniràs explicant. Bon viatge, XeXu!

    ResponElimina
  13. No és un bon començament de vacances aquest de fer-ho amb aires pessimistes...Els viatges en cotxe propi, donen molta autonomia, et pares quan vols i et fiques per carreteres secundàries per anar a veure coses que d'altre manera et passarien desapercebudes i no sé, però jo vaig més tranquil·la quan condueixo jo que no pas amb segons qui...I no pateixis perquè el cotxe sigui nou, que és normal que les ratllades siguin una estrena, com si els "tunegessis"...Que vagi molt bé aquest carretera i manta...
    Bon viatge, XeXu.

    ResponElimina
  14. Anant per frança, crec que era prop de Carcassone, vaig equivocar-me posant diesel enlloc de gasolina a un cotxe que no era meu. Per sort me'n vaig adonar a temps i no va passar res greu perquè vam fer uns 800km i el cotxe no va morir. Crec que va ser de les últimes vegades que em van deixar agafar aquell cotxe. A més a més, dos dies abans, l'havia abonyegat pujant a una vorera en un poble de la Catalunya Nord. Un desastre. El viatge però va ser ben divertit.

    Que tinguis unes vacances genials! Molt bon viatge!

    ResponElimina
  15. Segurament, no se't dóna bé perquè no t'agrada. I així ja vas predisposat a que et passin desgràcies. Intenta no pensar en que no t'agrada ni que et passarà res. Solament, que et permet fer el que vols fer, vacances, anar a algun lloc, la independència de no dependre de ningú. I anar rodant.

    Tinc sort que al sr. E li encanta conduir, tot i que es passa bona part de la setmana al cotxe. I en sap força. Però també ha tingut els seus ensurts, fins i tot desgràcies familiars, però ell sempre destaca q per conduir bé s'ha de confiar en que es fa bé i tenir respecte al cotxe i a la carretera.

    Jo ni condueixo!!! I cada cop tinc més clar que em serà necessari, més si marxo fora de la ciutat.

    ResponElimina
  16. Avisa abans als responsables de trànsit per a que munten una operació eixida especial.

    ResponElimina
  17. Ja veig que no esteu gaire d'acord en anticipar que poden passar coses pel fet d'anar en cotxe durant molts quilòmetres. No és que esperi que ens passi, és clar que no! Som conscients que el risc hi és, però conduirem amb prudència per no tenir cap disgust, i gaudir tant com es pugui de les vacances, que van molt cares i quan les tens s'han d'aprofitar!

    McAbeu, sóc d'aquests que afronta els esdeveniments amb concentració per fer-los tan bé com sé. Per això no em fa res parlar de desgràcies, perquè no estaré tota l'estona pensant 'ai que passarà això, ai que passarà allò altre'. M'has fet pensar quan alguna vegada fem broma abans d'un castell, dient que farà un cràter, o que inaugurarem una estació de metro. A mi em fa gràcia i no fa que afronti el castell amb més por o inseguretat, vaig a donar-ho tot. Però hi ha qui s'ho pren malament i pensa que això genera mal rotllo. Bé, jo discrepo. A l'hora de la veritat, tothom ha d'estar per la feina. No, conduiré tan bé com sé, que no és gaire, hahaha, però anirem amb compte, i a gaudir de tota la ruta, i tant! Ja us ensenyaré alguna foto, segur.

    Xavier, no sabria què dir-te sobre la música, hahaha. De vegades m'emociono tant cantant que he de recordar que tinc una màquina potencialment molt perillosa entre mans. Però pel que fa a conduir, estic molt d'acord amb tu. Vaig tens al volant, perquè conduir és perillós, però a més perquè veig gent cometent tot tipus d'imprudències al meu voltant. Creuaments impossibles a la carretera, inexistència dels intermitents... És tot una petita desgràcia. Però això sí, molts es pensen que són experts, i són més un perill que una altra cosa. Per ells, però sobretot pels altres. A la carretera has de ser conscient i prestar atenció a tot el que passa, i n'hi ha molts que van al seu aire.

    Roselles, home, és clar. Una de les coses que no m'agraden de conduir són els altres cotxes, hahaha! Una carretera solitària em va la mar de bé, però amb música, és clar. I amb companyia. El viatge tindrà una mica de tot, espero. Però anant-hi en cotxe des de casa no podem anar a ciutats massa massa llunyanes. França amunt, que és el que queda més a prop.

    Anna, preferiria explicar com de meravellós ha estat tot, però a veure, potser dóna per una sèrie de posts i tot. El cotxe nou s'ha de lluir, és clar, que després de pagar el que costa no el deixarem guardat al garatge. Però bé, si aquest any viatgem així, l'any que ve toca escapada gran!

    Carme, bé, ben bé amb llibertat tampoc, perquè tenim la ruta marcada i reservada. No som gaire d'anar a l'aventura. El que ens reservem és quines coses veure cada dia, en funció del que hi hagi, o del que tinguem ganes de fer. Però segur que serà molt xulo, en tinc ganes! Però això del cotxe no és que m'acabi de fer gràcia, però reconec que dóna molta autonomia. Encara no me'n vaig del tot!

    Maurici, però l'avió no és el viatge. L'avió és el camí, et porta a algun lloc i després allà potser sí que fas carretera i manta igualment, però més lluny de casa. Bé, jo tinc la sort que encara viatjo en parella, no m'estranya que prefereixis el silenci quan vas sol... tot i així, sap gairebé greu que ni música et posis, per poder tenir estones de tranquil•litat. Més factors a la llista que porta per títol 'vasectomia'.

    Galionar, també penso que anar amb una mica de por, o respecte, és beneficiós a la carretera, perquè et fa estar a l'aguait. La por és un mecanisme de defensa força útil tant per animals com a humans, per alguna cosa ha de servir a banda de neguitejar-nos. Segur que sí anirà bé, ja en tinc ganes!

    ResponElimina
  18. Jomateixa, ja està bé anar variant, i no fer sempre el mateix tipus de viatge. Però això de les despeses... ja saps. Hauràs d'escriure uns quants llibres d'èxit perquè no et calgui patir per això. Ah, no és que em capfiqui gaire amb les coses que poden passar, però sóc conscient que poden passar. Si m'encantés conduir suposo que ni em passaria pel cap.

    Pons, no, no ens emportem en Blog. Però no pateixis que et deixaré una foto seva en el post abans de marxar, perquè passis cada dia i facis pujar les estadístiques de visites del blog. Jo no formo part d'aquest 80%, també sóc conscient de les meves limitacions com a conductor, per això no em passo (gaire) amb la velocitat, miro d'indicar sempre que faig un canvi i intento fer qualsevol maniobra de la manera més normativa possible. Precisament per això, em foten dels nervis els altres cotxes que passen de tot. Sense anar més lluny, mon pare ha estat sempre comerciant i ha treballat amb el cotxe. Sempre presumeix de conduir molt bé, amb un punt de fatxenderia força molesta, i a fe que de seguretat no n'hi falta, però és molt brusc i acabes marejat d'anar amb ell, o és d'aquests que s'enganxa darrere dels altres cotxes, es passa la distància de seguretat pel folre. Jo li dic, però ni cas. Però com a mínim no presumeixi, que ens té contents!

    Sr. Gasull, fins a Dinamarca! Sí, em sembla recordar que ho vas explicar. Si ja t'agrada la carretera està bé, per què no? I és cert que pots emportar-te el que vulguis sense restriccions de cap mena, però encara que als aeroports hagis d'esperar i passar controls el temps que guanyes és força. I a més em sembla que t'estalvies diners o tot. Bé, potser si vas tota la família no, perquè els vols de diverses persones sumen, i els peatges i benzina només sumen un cop. Quan vam comprar el cotxe vam penar anar fins a Holanda, però no serà tant al final, una mica menys de carretera, però igualment interessant!

    Glòria, no estaré pensant en desgràcies, dona. Anirem amb prudència, perquè a la carretera s'hi ha d'anar, però amb totes les ganes de gaudir tant com puguem de la ruta, que les vacances no les regalen, i quan les tens les has de gaudir. Ja us explicaré alguna cosa!

    M.Roser, anar en cotxe dóna moltíssima autonomia, i mira que darrerament sembla qui hi ha qui es dedica a demonitzar-lo, que no ens deixaran entrar a les ciutats si és massa vellet. No fos cas que els diguessin a les empreses que els fabriquen que els facin més nets, no els que tenen diners no cal que facin cap esforç, millor que l'esforç el fem els pobres. Això seria producte d'una reflexió algun dia d'aquests. Però al que anem, viatjar en cotxe és molt còmode, i si és el propi, doncs més segur vas, però també t'exposes a que li passi alguna cosa, i et pots quedar sense cotxe. Però per això està, no per quedar tancat en un garatge.

    Peix, ostres, pel que expliques, no m'estranya que no et deixin el cotxe més, hahaha. Però bé, te'n devies adonar molt aviat, perquè si el cotxe no se'n va ressentir... Ben bé, si dic la veritat, no sé què li pot passar al cotxe si li poses una benzina equivocada, però prefereixo no comprovar-ho. Ara, abonyegar-lo una mica (més), em sembla que és inevitable. Tard o d'hora li dónes un cop. Però suposo que el que s'ha de pensar és que mentre s'abonyega el cotxe, no t'abonyegues tu.

    ResponElimina
  19. rits, espero que no em passarà res, naturalment. Anirem circulant i parant quan toqui, però el que pugui passar o no és imprevisible. No m'agrada especialment conduir, però m'agrada anar a llocs, així que el cotxe és una molt bona opció si es va relativament a prop i tens intenció d'anar al teu aire. I això farem. No anticipo res, dic que pot passar, però desitjo amb totes les forces que l'únic que passi és que ho passem genial. El respecte a la carretera, com a la muntanya, és essencial. Per més bé que ho facis, i confiat que vagis, has de saber que portes entre mans una màquina potencialment molt perillosa, per tu, però també pels altres, i per això s'ha d'anar amb compte. Però molta gent va tan confiada que passa de tot, i llavors és quan hi ha accidents. No indicar, abusar de les hores conduïdes, canvis sobtats, no fer cas als senyals... tot això t'ho pot donar la confiança, i és una errada. La confiança no et pot conduir a la despreocupació. És a dir, que has de trobar un punt intermedi entre anar cagat de por i tens al volant, i distreure't perquè ho tens controladíssim.
    Mmm... perspectives d'establir una residència fora de la ciutat...? Ahà. No ens dius res, però sospito que busques una llar amb el senyor E? Deixaràs el Vuit8ena? Aniràs cap el Penedès? I passa tot això sense que ens assabentem de res? Va home va, explica les coses bones també!

    JP Merch, ja he trucat. A l'hora que sortim diu que no trobarem cap cotxe a la carretera almenys els primers 500 quilòmetres. Espero que compleixin.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.