divendres, 2 de juny de 2017

Llepaculs

En qualsevol àmbit de la vida que hi hagi oportunitat d'ascendir, trobarem un o una trepa preparat per iniciar la cursa cap amunt. En política no és una excepció, com és fàcil d'imaginar, perquè el premi és gran. En la meva humil opinió, l'ascensió política s'hauria de basar en el treball, la militància de base, la formació, la capacitat d'aprendre, l'oratòria, en coses d'aquestes. Però els especialistes en escalada tenen altres mètodes que es demostren molt més efectius, i que juguen amb la vanitat humana.

Efectivament, el millor mètode per pujar en política és llepar culs. Fer amics poderosos, lloar-los enganxar-s'hi com una paparra... fàcil d'imaginar. Però potser no n'hi ha prou per fer una carrera política, perquè has d'acreditar algun que altre coneixement també. La solució és triar una causa, la que sigui, encara que no hi cregui especialment, però que s'escaigui amb les característiques del o la llepaculs en qüestió. I quan ja té la causa triada, cal ser el que més crida al respecte, conèixer personalment els altres que també criden molt, seguir-los a les xarxes, demostrar que són súper amics perquè tothom ho vegi. I ser sempre el primer o la primera que s'ofereix a parlar del tema. Si no hi ha una càmera per demostrar que ho ha fet, no cal anar-hi. Auto-bombo, i a rebre elogis dels súper amics que ha ensabonat prèviament.

I així segur que arribarà el dia que, quan es pensa en noms per adquirir responsabilitats, algú dirà: 'i aquella noia que en sap tant d'aquell tema? Ens falta un perfil així'. I serà qui primer els passarà pel cap, perquè el o la llepaculs ja s'haurà preocupat d'estar fent saltets amb els braços estirats i dient 'Aquí. Jo. Aquí!', davant de les persones indicades. I ja està, objectiu complert.

No estem (especialment) en campanya, però de tant en tant encara m'agrada explicar com funciona la política per dins.

19 comentaris:

  1. AQUESTA AVIRAM,LA TROBEM EN TOTS ELS GREMIS,ESCLAR QUE EN POLITICA ES UN "JOC"MES PERILLOS,JA SON PROU MEDIOCRES,NOMES FALTAN "ELS LLEPA-CULS".

    ResponElimina
  2. Aleshores els que són a dalt de tot són els pitjors, no?

    ResponElimina
  3. Penso que un polític per ascendir, hauria de destacar per la seva honestedat, la seva noblesa, les ganes de servir la comunitat...És clar que si un polític tingués aquestes qualitats, segur que no tindria conscientment, les ganes de ser un trepa, ja "l'auparien" els altres...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  4. Arribarà un dia, potser llunyà, en el qual llepar culs no semblarà tan negatiu. Jo li estic trobant el gust.

    ResponElimina
  5. Em reconforta pensar que a més de ser llepa-culs, diguem-li "trepes", s'han d'especialitzar en un tema en concret, que s'ho han de currar una mica, vaja. Ara, que ha de ser molt trist que et titllin de trepa, jo els que conec (o m'ho sembla) em fan una mica de pena!

    ResponElimina
  6. malauradament no només hi són en el món de la política per desgracia hi són arreu , l'ambició és ben digna però els trepes i llepaculs no els suporto ....

    ResponElimina
  7. Ostres noi, et llegia i veia la descripció exacta d'una companya de l'ajuntament, no precisament dotada intel·lectualment però que arribarà amunt, ja que de llepaculs n'és una estona llarga... Que trist, que les coses vagin així!

    ResponElimina
  8. No em barrufa la política ni per dins ni per fora, encara que ja se sap, és necessària.

    ResponElimina
  9. Aix... que trist que les coses siguin així. Penso com en peix, que (encara que no sigui cert al 100% moltes vegades) els de dalt són els pitjors. Per sort, no sempre, però me'n venen uns quants al cap...

    ResponElimina
  10. Tens raó. Però no només en el món de la política. En qualsevol altre àmbit, els que tenen una mica de poder, van envoltats pels trepes.

    ResponElimina
  11. Com que la cosa funiona així, així ens va!
    Però com ja han dit molts els llepaculs funcionen en molts altres àmbits diferents a la política. Tenia un cap que deia que en el fons, als qui tenen poder els llepaculs els agraden, i el que digui el contrari menteig. L'únic que fins i tot això s'ha de fer amb gràcia, i n'hi ha que ho fan amb moooolta gràcia. Mira una virtud com una altra que jo no tinc i a vegades, si t'he de dir la veritat em fa ràbia i tot no saber-ne gens, potser un altre gall em cantaria!

    ResponElimina
  12. per això els que estan tant amunt tenen una llengua tant o més perfilada i ràpida que una vívora. Tot és qüestió d'entrenament

    ResponElimina
  13. Què trist!

    Si arribessin a ocupar els llocs aquells que, veritablement, hi estan més preparats, què diferent seria tot!!

    ResponElimina
  14. Fas bé en explicar aquests funcionaments perversos. I com més concret ho expliquis, millor. No sé si es pot corregir aquesta dinàmica però ho hem d'intentar.

    ResponElimina
  15. Com ja deia al post, i alguns i algunes assenyaleu, això dels llepaculs no és patrimoni de la política, naturalment. En trobarem a totes bandes, ja ho sabeu, i a aquells que intentem guanyar-nos el reconeixement amb esforç i dedicació ens fan molta ràbia. Només puc desitjar que un bon dia es trobin una porta tancada als morros. Moltes gràcies pels comentaris.

    Oliva, exactament, els trobem en tots els gremis, però la política és un lloc per adquirir notorietat, i fins i tot bons ingressos, de manera ràpida. Però aquestes actituds són molestes sigui on sigui que les veiem.

    Peix, bona observació. El cas és que no sabem com han arribat allà dalt les persones que veiem per la tele, és a dir, les que han pujat fins el capdamunt de l'escala. Pel que en sé, alguna sí, però quan no és un cas que veus directament només pots parlar d'oïdes, encara que qui t'ho digui sigui de tota confiança. Ja et dic, com a tot arreu, hi ha gent que treballa per arribar, i n'hi ha que fan servir altres mètodes. La percepció és que els altres mètodes són molt més efectius, aquest és el drama.

    M.Roser, aquesta és la idea utòpica, però no funciona gens així. De fet, els que tenen aquesta voluntat tan noble i aquestes bones qualitats no pugen gens si no és que a més tenen una mica de 'malícia'. Allà tothom et vol trepitjar, sembla una cursa, així que almenys has de saber superar aquells que van a per tu, i això implica que no pots ser només honest i bona persona. Que no es pot ser germaneta de la caritat, vaja. A partir d'aquí, que tinguis uns valors ferms i nobles pot ajudar-te, naturalment, i són un valor afegit.

    Allau, bé, no sé si parles de broma, o si fas servir altres accepcions de la paraula que desconec. O potser parlem de graus. Si algun dia em veiés com la gent que em fa escriure aquest post, m'hauria de preocupar i molt. És clar que segur que ells no veuen que facin res mal fet, suposo.

    Gemma Sara, la pena de la gent de bona voluntat fa que prosperin i que ningú els aturi els peus. Pensem que tenen una vida molt trista, mentre ells van pujant i altra gent més preparada, vàlida i honesta es queda enrere. El fet d'especialitzar-se... Bé, podríem parlar de l'Ada Colau, que va seguir aquest camí de l'especialització abans d'aconseguir els seus objectius i després oblidar el que havia fet abans, però no és ella la que em fa escriure un post així, sinó exemples que conec de molt primera mà.

    Elfreelang, el que dèiem, estan per tot arreu, en qualsevol àmbit en el que es pugui ascendir, que són gairebé tots, i són inaguantables en tots. Però bé, és només la meva manera de veure les coses, que crec en l'esforç i el compromís, i no en altres maneres d'aconseguir les coses.

    Galionar, treballes en un ajuntament tu? Si és així, em sembla que no t'he d'explicar res, de casos així en deus veure molts, a banda del que t'ha vingut de seguida a la ment. Però això de que no són dotats intel•lectualment ho podríem discutir. Per força han de ser intel•ligents, ja que si no no se'n sortirien en allò que busquen. Pot ser que no tinguin capacitats específiques, però que són astuts no se'ls pot discutir. I l'esforç no el coneixen, l'única cosa per la que s'esforcen és per quedar bé amb aquells que convé.

    Jomateixa, si per fora de vegades és molt carregosa, per dins ni t'explico. Però em sembla que això, com la presència de llepaculs, passa a tot arreu, que des de dins tot es veu pitjor.

    Carme, no es pot generalitzar, perquè en molts casos no ho sabem del cert, només ens ho pot semblar, i de vegades si tant ho sembla és que és veritat, però jo només puc parlar de casos que conec. Algun que ja està allà dalt, i d'altres que estan tenint ascensions meteòriques. Però sense saber no malparlaré de ningú, i assumiré que els alts càrrecs dels partits han arribat allà gràcies a l'esforç i les seves capacitats.

    ResponElimina
  16. Mari Català, ja ho deia en el post, en qualsevol àmbit passa, però ara m'he volgut centrar en la política perquè observo alguns casos que em fan voler parlar.

    Laura T, bé, no podríem generalitzar, segur que no a tothom que té poder li agraden els llepaculs, però una mica d'això hi ha, perquè aquests també necessiten reafirmar el seu poder, i per això ja els va bé que algú els digui que guapos i guapes que són. La veritat és que a mi no m'agrada que m'ensabonin, perquè no accepto els elogis. Els elogis que m'agraden són els que em reconeixen la feina amb confiança, no amb bones paraules. I la veritat, no m'agradaria saber fer el que fan els llepaculs. Segur que arribaria més lluny, no en tinc cap dubte. Però tot el que no sigui arribar lluny per mèrits propis, no em val la pena. Per això, i sempre ho dic, no arribaré enlloc a la vida.

    Sr. Gasull, millor doncs. Si no entrenem no serem com aquesta gent. I jo estic molt bé com estic. Cap esforç per aprendre'n.

    Assumpta, estic segur que hi ha molta gent preparada que ocupa llocs de responsabilitat, em nego a creure que només els llepaculs arribin allà dalt. El que passa és que per pujar també s'ha de tenir una mica de sang, no es pot anar amb el lliri a la mà, i segur que la gent menys competitiva, encara que estiguin molt preparats, es queden pel camí. Els que saben jugar les cartes pugen, però les cartes poden ser diferents...

    Sergi, creu-me que no és per falta de ganes que no explico els casos concrets que conec, res em faria més feliç que dir a aquesta gent a la cara tot el que penso, i sobretot explicar-ho al món, perquè els lliguin curts. Però bé, trobo que tampoc estaria bé fer-ho. Em limito a explicar el que veig, i d'alguna manera em serveix de teràpia, encara que la teràpia definitiva seria eradicar aquesta gentola.

    ResponElimina
  17. Recordo que el Pepe Rubianes li havia dit "lameculos" a algun polític important.

    ResponElimina
  18. Què es més fàcil, llepar culs o treballar per guanyar-te el lloc? Quina opció porta millors resultats? Doncs ja està. Com t'agrada agafar el camí difícil, eh?

    ResponElimina
  19. Com ha comentat algú més anteriorment, això no deixa en gaire bon lloc els que estan per sobre i no saben destriar els treballadors dels llepaculs...

    Tristament, aquest esquema es repeteix en qualsevol organització...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.