dissabte, 24 de juny de 2017

Influencers

Mentre per aquí ens lamentem de la baixa activitat blogaire, i diem que els blogs estan en decadència, em va sorprendre l'altre dia que una gent que no és gens sospitosa de tenir un espai virtual d'aquesta mena parlessin mig en broma de tenir repercussió i deien 'fes-te blogger, o influencer!'. Sempre que algú menciona els blogs em poso una mica tens i escolto, és clar. I és que hi ha un altre concepte de 'blogaire' que el que nosaltres coneixem o considerem. Es parla de youtubers i de bloggers com una gent que estan allà per establir tendències, i que un cop tenen una mica de claca reben diners per promocionar productes en els seus canals. Com que se suposa que els seus seguidors creuen en ells, els faran cas i consumiran els productes que promocionen. És una nova manera que tenen les marques de fer-se publicitat. I funciona.

També m'ha sorprès veure com darrerament algunes persones que conec i que no em sembla que tinguin massa repercussió, fan propaganda d'alguns productes a les seves xarxes personals. De manera molt descarada, a més. Un fins i tot ho va explicar en uns vídeos. 'Si us molesta no ho mireu, però faré publicitat i cobro per això, no deixeu missatges desagradables'. Diners fàcils per ells i elles, publicitat barata per les marques. Sembla que ens estem convertint tots en uns homes i dones anunci.

Podríem dir, per exemple, que els blogaires que tenim blogs de llibres hem sucumbit una mica a aquest joc, perquè rebem llibres de les editorials per fer-ne ressenyes. No ens paguen diners, però ens donen els llibres, cosa que per mi és prou pagament. Però fins avui ningú no ens obliga a parlar bé dels llibres que ens envien, i jo m'hi acullo, i aviso abans. De fet, si m'hi obliguessin no els voldria. Vull poder dir si un llibre m'ha agradat o no i explicar per què. I al cap i a la fi, a les editorials no els interessa tant la ressenya com que el llibre tingui visibilitat a la xarxa. No tingueu por a la crítica, que si no contribuïm a l'endogàmia del sistema editorial català.

Així que ja ho sabeu, sembla que el que es porta ja no és explicar les nostres coses, sinó convertir-nos en tendència. Fins i tot s'hi pot fer diners, tu! No havíem quedat que estàvem morts?

28 comentaris:

  1. Personalment em sento més lliure si el meu blog no rep cap remuneració. Un parell de vegades les editorials m'han ofert llibres i els he rebutjat; perquè aquests regals influencien inevitablement la teva opinió.

    ResponElimina
  2. No crec jo que sigui capaç de crear cap tendència de res... però tampoc no voldria fer-ho. Quines coses... morts, n'estem? O n'estarem del tot si ens dediquem a això?

    ResponElimina
  3. Val, sí, lliures i tal però on s'ha d'apuntar un per ser influencer? Vull que m'inundin de regals de marques cares!!! :)

    ResponElimina
  4. Penso que ho seguiré fent per amor a l'art (si és que els blogs es poden considerar art).

    ResponElimina
  5. Totalment d'acord amb la CARME (una altra vegada :-D).
    Jo no trobo malament que parlis, per personalitzar en el teu cas, dels llibres que et regalen. Però si no t'has d'enfadar et diria que trobo que això de "només ho faig perquè no m'obliguen a parlar-ne bé" és una mica una excusa, en el moment que ho acceptes ja has entrat en el joc, en el sentit de que dones visibilitat a uns títols concrets i no a uns altres que és just el que volen les editorials aquestes que regalen llibres. Repeteixo que no ho trobo malament, és ben legítim i anar en contra de la propaganda en aquesta societat nostra no té gaire sentit, en rebem de totes bandes i si alguns bloguers us en podeu beneficiar doncs perfecte, crear tendències i ser "influencer" ha d'estar molt bé pels que aspiren a ser-ho, els altres hem de tenir prou criteri per, simplement, deixar-nos influenciar o no.

    ResponElimina
  6. Possiblement els nostres blogs perdrien tota l'essència si entréssim en el joc de voler-hi fer negoci a l'estil d'aquests nous "bloggers" que esmentes. No sé si sobreviurem molts més anys o no en aquest mitjà, però que ens deixin ser feliços tal com estem.

    ResponElimina
  7. Justament vaig obrir un blog per la llibertat que em donava a l'hora d'escriure i publicar sense dependre de ningú, tampoc de cap editorial. I la llibertat no té preu.

    ResponElimina
  8. Tot això és una prova més de la decadència del ésser humà. Selfies amb pal o sense, twerking, regueton, els influenciats (més que els influencers)... Què serà el següent?

    ResponElimina
  9. ves per on .....hi ha gent per tot ...per mi ser bloguera o blocaire és una altra cosa .....t'envien llibres? quina sort! ara com diu novesflors la llibertat d'escriure el que vulguis i sobre el que vulguis no es paga amb diners

    ResponElimina
  10. Una de les coses que més valoro de blogspot on tinc el meu bloc és que no hi ha anuncis. És important ser congruent amb els valors d'un mateix i més en una societat on es justifiquen tan bé la manca d'ètica i la cobdícia.

    ResponElimina
  11. Per a mi, és prou remuneració que els amics blogaires em visiten i poder llegir-los. He aprés molt de tots i soc afortunada per poder compartir pensaments i sentiments.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. UN PARELL DE BLOGS DE COMPLEMENTS,VAN SER CONVIDATS A UNA PRESENTACIO DE BULGARI,UN PARELL D'INFLUENCERS,MES CURTES QUE UN MANAT DE BLEDES,VAN FER EL NUMERET I VAN MARXAR AMB UN BONIC RELOTGE DE REGAL....PENOS PER BULGARI,ESCLAR.

    ResponElimina
  13. No havia vist mai els blogs com espais per influir en ben res però sí que és cert que es poden entendre així. Des de dins, els que fa anys que estem en aquest món en major o menor mesura, suposo que l'entenem més com un espai de llibertat i per compartir i no ens agradaria canviar-ho. Tinc pendent un correu per respondre d'una editorial que m'ofereixen llibres, una mica per aquest dubte de si això farà que canvi la meva valoració del que llegeixo, però sobretot per si m'influència en què llegeixo...

    ResponElimina
  14. Ostres, no se m'ha passat mai pel cap que amb el meu blog podés influenciar ningú, pobre de mi, ni fer calerons, però es veu que hi ha gent per tot en aquest món dels blogs...Mira si m'asseguraven una segona pensió, potser buscaria alguna cosa per promocionar, he, he...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  15. A mi el que em fa por es pensar que la gent es pot influenciar pel que li digui un perfecte desconegut des d'un blog/youtuber/el que sigui en comptes d'agafar la informació que li arriba i examinar-la críticament.

    ResponElimina
  16. Podria aprofitar la meva gran fama i influència per fer publicitat i enriquir-me, però jo em dec als meus milions de fans i seguidors i prefereixo no publicitar res, a part de mi mateix, es clar.

    Si la gent vol omplir les seves xarxes socials de publicitat endavant, ara bé, que no s’estranyin si llavors perden seguidors, com a mínim em perdran a mi...

    Vigila Xexu, es comença acceptant llibres de les editorials i s’acaba... millor no ho dic perquè hi ha nens.

    Per cert, ja us he comentat les meravelles del nou Opel Corsa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo del teu blog ho he pensat molts cops. Fas posts de sèries, llibres, anuncis, videoclips... Estàs segur que no ets un influencer d'aquests?

      Elimina
  17. Crec que jo no podria ser 'influencer' de ningú; amb el meu ritme de publicacions, entre post i post ja hauria passat la moda. Clar que en els temps que corren, estar passat de moda també podria arribar a ser tendència. Uf, quin mareig.

    I estic amb el que diu la Carme, "concise, precise, to the point", que diria una antiga profe d'anglès que vaig tenir a la uni. Ara bé, també us he de dir que per mi vosaltres sí que sou influència, eh? Si no tingués aquest mirall, no sé jo si escriuria en un blog... Si només tingués els 'influencers' aquests de moda de referent, fugiria per potes d'aquest 'mundillo'. Quin estrès!

    Dit això, em sembla fantàstic que et demanin ressenyes de llibres i te les paguin en espècie. També vivim en aquest món i entrar en el joc amb mesura i precaució no em sembla malament. Com sempre, límits i equilibri. Fàcil. ;)

    Per cert, si et demanen ressenya de l'últim de l'Auster, què faràs? Pensa que si vols, i per no quedar malament amb l'editorial, sempre te la puc fer jo. :)

    ResponElimina
  18. el dia que no podem dir el que realment pensem i quan ho pensem deixarem de ser el que som, els altres haurien d'inventar-se un altre nom per influenciar i no aprofitar el nom de blogger aprofitant la fama que un dia tingué. Tot torna, però si ho fa de diferent manera, potser no serem aquí.

    ResponElimina
  19. Veig que el tema ha despertat cert interès, me n'alegro! M'he passat una bona estona contestant els comentaris, espero haver aclarit alguns temes que han anat sortint. El que sí que em sembla és que nosaltres estem molt bé on estem... Moltes gràcies per tots aquests comentaris!

    Allau, no té per què. Això depèn de la por que tinguis, de la col•laboració que vulguis establir, i en el cas del món editorial català, petit i endogàmic, de les aspiracions que tinguis d'escriure els teus propis llibres. Ja saps que tant és la qualitat del llibre, si parles malament dels altres, els altres parlaran malament de tu. Això passa a la crítica literària en diaris i altres mitjans, on els que les fan són altres escriptors. En conclusió, una gran ensabonada general. Per això em crec més els blogs, però realment n'hi ha pocs que facin crítica. En alguns casos, a més, sé que només fan ressenyes si el llibre els ha agradat, parlo d'autors de per aquí, per no enemistar-se amb ningú, i això em fa força ràbia. Jo em considero lliure, i no perquè no sigui destructiva una crítica ha de ser menys negativa. Intento trobar parts bones i parts dolentes sempre, intento ser objectiu i després expressar la meva opinió personal. Sempre que m'ofereixen llibres, ja sigui una editorial o un particular, aviso que si m'envien el llibre el llegiré, i per tant el ressenyaré. Que no hi haurà marxa enrere, i que si no m'agrada ho diré. Tothom hi ha estat d'acord, i s'han endut més d'un pal. Una altra cosa és que no cal dir 'aquest llibre és una merda', es pot dir d'altres maneres, però això ho faig tant si el llibre me l'han donat com si no. Hi ha d'haver motius pels quals és una merda, i aquests són els que intento explicar. I si el llibre està bé, però no s'adapta als meus gustos, també ho dic, penso que es pot reconèixer si és culpa del llibre o del lector, i cal diferenciar-ho. Ja et dic, hi ha moltes maneres de ser negatiu en les crítiques, i prefereixo ser-ho amb arguments, o intentar-ho almenys! I penso que ho sóc independentment de la font d'on prové el llibre, que gairebé sempre és de la meva butxaca. Però tu mateix pots jutjar, que de tant en tant mires les meves ressenyes.

    Carme, som una mena de residu estrany que queda de quan les coses no es feien així. Personalment no tinc cap necessitat de vendre el meu espai, però bé, tampoc no puc dir d'aquesta aigua no en veuré, que la vida dóna moltes voltes, però de moment prefereixo seguir explicant les meves coses i les meves opinions, i no hi fa res si no les compartiu tots, millor encara que puguem debatre sobre les de cadascú.

    Salvador, home, tu ja ets influencer. La definició d'aquest concepte és la d'algú que té molts seguidors i que compta amb una alta credibilitat a la xarxa, de manera que els seus seguidors confien en ell o ella. En temes científics, per exemple, en Closa i tu partiríeu la pana aquí a Catalunya, i molta gent us segueix, igual que teniu els vostres propis trols detractors: els homeòpates, hahaha. Ara bé, desconec si et fan regals cars, però sí que et conviden a fer conferències i a aquestes coses, oi?

    Xavier, podríem dir que són una expressió artística, sí, per l'estona que hi dediquem i la minuciositat amb la que intentem fer cada escrit i cada post. Ens ho treballem més que un escrit qualsevol a la xarxa social de torn, no? És un treball d'artesania!

    McAbeu, jo mateix ho he dit en el post, però fixa't en la diferència. Potser et sonarà a justificació, eh, però jo ho veig així, i potser sóc molt ingenu. A més, la quantitat de llibres que m'envien, ara mateix, és molt minsa, així que la majoria de llibres els pago trinco-trinco. El que deia, una editorial m'envia un llibre i jo en faig una ressenya, i sí, al blog hi ha una portada i no una altra, per tant, ja estem fent propaganda. Però per a qui escric jo? Escric per l'editorial, o escric pels meus lectors? Continua a baix

    ResponElimina
  20. En realitat, ho faig per mi, perquè m'agrada ressenyar els llibres que llegeixo, però veient la gent que comenta, m'agrada fer-ho també per ser sincer amb ells. Potser seran només quatre o cinc, però és el meu públic. I si jo dic que un llibre m'ha agradat, oi que tu em creus? Tu específicament, perquè coincidim força en gustos? Oi que si et dic que un llibre no està bé també em creuràs? Després els llegiràs o no, però una opinió meva pot condicionar que ho provis amb un llibre o no. Doncs bé, això és el que defenso, a ca meva no trobaràs que et dic que un llibre està molt bé només perquè me l'ha enviat l'editorial. Com si me l'envia el Papa de Roma! Les opinions que hi vesso són sinceres, i miro que siguin argumentades també, de tal manera que els pocs lectors que tinc sàpiguen que estic dient la veritat. En resum, la caràtula que surt allà al blog a mi no m'importa, perquè jo només vull llegir i ressenyar, llegir i ressenyar. Això és el que importa a l'editorial, que ja té un altre node a la xarxa on s'ha vist el seu llibre. Però el missatge que dono jo no és la portada, són les paraules que li dedico, i això, ingènuament, és el que espero que arribi als meus seguidors. Que estic en el joc? Sens dubte. Per això ho explico obertament i sense cap problema en el meu blog més 'popular'. Però estic en el joc a la meva manera. Hi ha un company casteller que fa propaganda d'Herbalife, productes de dietètica amb els que t'aprimes un munt, i en parla molt bé, de manera clarament publicitària. Herbalife té denúncies obertes per frau i per atemptar contra la salut, no està gens clar que els seus productes siguin bons, fins i tot aquestes dietes podrien ser dolentes. Però a ell li és igual, li deuen pagar, és clar. A això em refereixo, hi veig una clara diferència aquí. Tu no?

    Galionar, mentre que la xarxa va per unes altres bandes, em sembla que a nosaltres ens han deixat per impossibles ja fa temps. No ens tanquen la parada, perquè mira, tampoc no deu passar res, però mentre nosaltres tinguem ganes d'escriure i compartir, mantindrem vius aquests petits racons de món.

    Novesflors, segurament hauríem de revisar els conceptes de llibertat que tenim, perquè és probable que tinguem algunes esclavituds que ni percebem, però està bé lluitar contra el sistema a la nostra manera. Aquí diem el que ens sembla, sense massa filtre, i està bé conservar aquest espai una mica propi. Veurem quant ens dura.

    JP Merch, una mica de raó tens, sembla que cada cop anem a coses més absurdes, i com que tenim moltes plataformes on posar-les, doncs ho ensenyem a tothom. No deixa de ser una manera de mantenir-nos distrets, i mira, en alguns casos fan gràcia, però en altres no tant. El mercantilisme de les xarxes és molt bèstia. En altres casos són ximpleries i prou.

    Elfreelang, és una pena que ningú llegirà totes les respostes dels comentaris, amb sort només cadascú el seu. Però això em permetria explicar millor perquè crec que no he perdut la meva llibertat amb això dels llibres. Sí que me n'envien, de llibres. Pocs, tampoc no et pensis, però no sóc l'únic, i em sembla que a altres que no parlen tan malament dels llibres com jo els envien molts més exemplars. Tot és propaganda, que el llibre estigui en pantalla ja és un què, encara que no en parlis bé. Però jo en refuso molts de llibres, també. Per exemple, abans, quan tenia més temps, alguns autors novells em demanaven ressenyes perquè els seus llibres tinguessin visibilitat. Anaven avisats, però els era igual. Després de carregar-me'n un parell, i ara que tinc menys temps, ara refuso fer ressenyes d'aquesta mena, perquè no crec que els faci cap favor, i no tinc ganes de parlar malament d'algú que intenta fer-se camí. Pel que fa a les editorials, tampoc accepto tot allò que m'ofereixen ressenyar, només si em ve de gust. I el millor dels casos és quan t'ofereixen el catàleg mensual i pots triar. Continua a baix

    ResponElimina
  21. Llegeixo per passar-ho bé, no cal dir-ho, així que no vull llegir llibres que ja a priori sé que tenen poques possibilitats d'agradar-me. I no pel fet de fer-ne mala propaganda, això m'és igual. El que m'importa és no passar una estona de tedi o fent que no amb el cap perquè m'han ofert llegir un llibre. Vull gaudir de la lectura!

    Consol, tampoc siguem passerells... a Blogger no hi ha anuncis, però mira els teus comptes de correu, que reps alguna cosa que no saps d'on ha sortit? Les coses que ens pensem que són gratuïtes no ho són, ens estan donant un servei, i d'alguna manera l'hem de pagar, no creus? La totpoderosa Google, gegant propietari de Blogger, té totes les nostres dades, totes i més. En fa l'ús que li sembla. Facebook també, encara més. Per això els anuncis ens vénen per altres bandes, no directament al Blogger, però sí en les nostres cerques quan tenim la sessió oberta, i per tants altres llocs que ni ens adonem. A més, ara no cal ni que ens investiguin, ho donem tot fet!

    Mari Català, aquesta és la mentalitat d'aquí, la que tenim els que fa temps que esrivim un blog sense més aspiracions, només les d'abocar allò que volem i si hi ha sort, de rebre la resposta d'una altra gent que només busca el mateix que nosaltres, passar l'estona llegint i aprenent coses entre tots.

    Oliva, és la manera no? Contactes amb gent que saps que parla d'allò que tu vens, els convides a festes, els regales coses i t'assegures que parlaren bé de tu a partir d'ara. És una manera de vendre's, però si precisament obtens allò que vols a canvi, no passa res, no? Bé, es tracta de no fer-ho nosaltres si ho trobem incorrecte. Cadascú és lliure de fer el que vulgui amb els seus mitjans, suposo.

    Mireia, com tot, comença com una cosa naïf i innocent, en el que tots i totes escrivim les nostres coses sense més pretensions. Alguns opinem sobre llibres, i aquest és un bon exemple. Arriba un moment en que les marques pensen que som bons altaveus, i és per això que les editorials ens busquen. No ens paguen ni ens demanen que parlem bé dels llibres, però ja ens estan condicionant i el llibre que volen promocionar estarà en uns quants blogs, i si algú és seguidor d'aquests blogs pensarà que, si tots el llegim serà per alguna cosa. Doncs avui vull deixar clar que quan un mateix llibre apareix en poc temps en uns quants blogs és perquè ens l'han enviat, de vegades una editorial, de vegades el propi autor o autora. Llavors entra la valentia de cadascú, el no voler quedar malament, la por a que s'enfadin, o fins i tot la por a que parlin malament de nosaltres i estronquin així una somiada carrera literària. Si ets capaç de superar tot això, ser sincera i dir el que penses del llibre, jo et recomano que ho acceptis. Total, la feina ja els l'estàs fent, donaràs visibilitat al llibre. Però si tot això et preocupa, et pots negar i ja està.

    M.Roser, qui sap tu, pensa-hi? Què podries vendre? De què podries fer propaganda? Potser encara tens un futur en el món dels influencers, i faràs 'la primera pela', que deien a casa meva.

    Carquinyol, el secret està en que no és un perfecte desconegut. Si tu mires un anunci a la tele, doncs està allà i prou. Li pots fer cas o no. Però si fa temps que segueixes a algú al youtube, o que llegeixes un blog de temes que t'interessen (perquè de blogs temàtics n'hi ha molts), acabes confiant en aquestes persones, els fas cas. I si ells parlen bé d'aquests productes, o fan publicitat d'alguna cosa de manera discreta o subliminal (exemple, porten al canell un rellotge d'una marca nova súper fashion, encara que ni tan sols l'esmenten), segurament els acabaràs fent cas. Continua a baix

    ResponElimina
  22. Això va així, no són desconeguts, acaben sent els teus 'consellers'. Per exemple, a tu podrien pagar-te per parlar malament del PP, cosa que fas tot sovint. No ho fan, oi? Però tal i com en parles, ens podries convèncer de moltes coses, perquè sabem que fa molt temps que segueixes les seves mentides i animalades. Doncs això.

    Pons, precisament, algú amb el teu seguiment hauria de fer publicitat per guanyar-se la vida! No, seriosament, penso com tu. Quan veig a la gent fent propaganda de coses de manera absurda em venen ganes de deixar de seguir-los. Això meu amb els llibres podeu prendre-ho com vulgueu, almenys ho explico públicament i no me n'amago, pensa que la majoria de blogs que fan ressenyes de manera regular tard o d'hora han rebut o rebran alguna oferta per ressenyar llibres. Al principi sobta molt, però al final ho veus normal. Una altra cosa és que siguis només un blog de propaganda de les novetats editorials, tant si te les envien com si no. Però jo faig ressenyes sinceres, en funció del que m'ha semblat, tant si m'han enviat els llibres com si no. Si em vols creure, bé, si no no puc fer-hi massa. Ah, i jo sóc més de Clio.

    Pati, començaré pel final, perquè m'ha fet somriure que recordis la nostra batalla per l'Auster, hahaha! Encara viu aquest home? No ho sabia! :P No ressenyo tot el que m'ofereixen, això és el que intento explicar en aquestes respostes. Potser heu entès que em tenen en nòmina i que cada mes o cada cert temps em passen llibres sense preguntar i n'he de fer ressenyes. La veritat és que ho entendria, perquè per mi que em passin els llibres és un pagament més que bo. Això pensava al principi, el primer cop que m'ho van oferir. Vaig dir 'què? Que m'enviaràs un llibre gratis i el ressenyaré? Un llibre que em compraria igualment? I a més no m'obligues a parlar-ne bé? On està la càmera oculta?'. No m'ho creia, la veritat. Però és així. Per les editorials està bé que el llibre tingui visualització, més que parlar-ne bé. Això ja és prou propaganda, i si és així, en faig, és clar. Jo vull llegir i passar-ho bé, però sobretot dir del llibre el que m'ha semblat, i tant m'és d'on m'arriben els llibres, que ja et dic que la majoria els pago de la meva butxaca. Fins avui ningú m'ha obligat a parlar bé d'un llibre, si fos així no l'hauria ressenyat. El que és possible és que les editorials deixin de voler col•laborar amb mi, penso que això ha passat ja, en algun cas han deixat de comptar amb mi, i encara envien llibres a altres. Cap problema, mentre jo senti que mantinc la meva integritat i llibertat. No estic en nòmina, i trio de fer una ressenya si em ve de gust. El més semblant a ser tendenciós és que solc triar llibres que penso que em poden agradar, per estalviar una mala ressenya. Però si el llegeixo, el ressenyo amb sinceritat, és la norma de la casa. I si a les editorials no els agrada, mala sort. Així que no, si m'ofereixen el nou Auster, cas d'haver-n'hi, diria que no. Però aquest no me l'oferiran, perquè es vendrà sol, no li cal aquesta mena de propaganda.
    I pel que fa a ser referència, no devem ser una referència massa bona per tu, perquè no se't veu gaire el pèl, i per mi és sempre un plaer quan et deixes veure, tant pel teu blog com per aquí. Però m'alegra saber que hi ha gent que li agrada aquest petit món blogaire inofensiu que tenim muntat, i que passa de les masses. Aquí m'hi sento còmode, la veritat.

    Sr. Gasull, amén al que dius. Si aquest món petitet que tenim aquí muntat perd la seva essència i ha de ser d'una altra manera, potser ja no desperta tant el nostre interès. Quan ja no puguem dir el que pensem, quina gràcia tindrà tot plegat?

    ResponElimina
  23. Sí que veig la diferència, és clar. Com en tot en la vida, en la propaganda també hi ha graus i, com li expliques a l'ELFREELANG i a PATI DI FUSA (aquesta vegada si que m'he llegit totes les respostes ;-D), no seria el mateix que estiguessis en nòmina i et diguessin quins i quants llibres has de ressenyar cada mes que, com és el teu cas, si els tries tu d'entre els que et venen de gust. Tot i així, també et diré que tampoc trobaria malament que "estiguessis en nòmina" i et regalessin molts més llibres a canvi de ressenyes, sempre que, com has fet en aquest post, ho admetessis públicament i aquestes ressenyes continuessin sent les "teves ressenyes" perquè, contestant l'altra pregunta que em fas, sí jo et crec quan em recomanes (o no) un llibre. Fins ara m'has demostrat, més d'una vegada, que hi aboques la teva opinió sincera i que per molts anys sigui així.

    ResponElimina
  24. A mi també m'envien llibres per fer-ne ressenya, i la majoria de vegades són de notable en amunt, mai m'han decebut. És un contrast amb els anticànons, m'agrada tant descobrir els oblidats com els encara no coneguts. A vegades tot alhora!

    ResponElimina
  25. McAbeu, va haver-hi una època que me n'enviaven més, però el compromís era el mateix. Aquest és el catàleg, quin t'interessa. Triava i en feia la ressenya, de manera lliure i sense pressió. Si això pot haver fet que ja no me'n demanin tantes, no ho sé. Però per mi és important la sensació de que no estic enganyant a ningú, i per això no em molesta explicar-ho, perquè és una cosa que em sembla que callem tots els ressenyaires, com si estigués mal fet. Perquè a tots i totes, tard o d'hora, ens ofereixen ressenyar alguna cosa. Que no es digui no vol dir que no passi. Doncs només que ho sapigueu. I potser és només a tu que et convenço que les meves ressenyes són sinceres i des de l'opinió personal, però ja val la pena si algú em creu.

    Helena, doncs quina sort que tots els que t'envien siguin tan bons. Potser és que te'ls mires amb bons ulls o que llegeixes els llibres amb molta profunditat i els saps trobar sempre el què. Perquè ni que sigui estadísticament, algun hauria de sortir pitjor de tant en tant.

    ResponElimina
  26. Ei!!! Si a mi algú em vol enviar coses, jo ho accepto!! I en parlaré bé i tot!!

    Hi ha bloggers i youtubers que reben material de manualitats (i jo els tinc una enveja terrible), a sobre que guanyen calers, els regalen cartolines, retoladors, segells, material de tot tipus... I ja veus els vídeos en que van manifestant que si tal retolador és bo...

    Hi ha uns retoladors que es diuen TOMBOW que valen més de 3 Euros c/u (sí, sí ho dic bé, si en vols una dotzeneta, doncs paga més de 40 Eur.... és fastigós... algú mels vol regalar? Li faré un post parlant meravelles... :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si em voleu regalar els COPIC també els accepto, són d'alcohol i encara són més cars però són una passada fent degradats (diuen... jo només els he vist en foto!... agggh!)

      https://mitiendadearte.com/estuche-a-de-36-rotuladores-copic-ciao.html?idRecommendation=9-17374&idPrevPage=5493

      Per només 162,82 Eurets de res em podeu regalar una preciosa capsa amb 36 colors... Està bé de preu, oi? a 4,52 el "rotu"...

      Jo encara faig aquestes coses... UN RETOLADOR MÉS DE 750 PESSETES!!!

      Vull ser "influencer"... va, que faré un "unboxing" :-DD


      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.