divendres, 16 de juny de 2017

Ens reuneixes

Ens reuneixes a tots en un lloc poc habitual, a les tres de la tarda. I sorgeixen les bromes per camuflar el neguit: 'a qui faran fora avui?', 'potser ha decidit marxar', 'algun motiu hi deu haver per reunir-nos allà!'. Però ens comptem i veiem que només serem els de la unitat, a la resta de treballadors no se'ls ha convocat. Quan hi som tots ens dius que sents haver generat tanta expectativa, que et saben greu les especulacions que hem anat fent, no ens has volgut dir res fins aquest moment. Ens anuncies un càncer de pit que et mantindrà apartada una temporada. Les cares de tots canvien, s'enfosqueixen tots els semblants i tothom es queda mut. No has perdut el teu tarannà alegre i positiu, i ens ho relates entre bromes. L'han detectat molt aviat, i tots els presents tenim formació científica, així que sabem que això és primordial, i que un diagnòstic precoç cura aquest tumor en un percentatge altíssim. Estàs tranquil·la i animada, molt més que nosaltres, que ens han llençat una gerra d'aigua freda sense previ avís. Ja has repartit tasques i ens avises que ens portem bé, que quan tornis sabràs tot el que hem fet. La teva seguretat es va encomanant i alguns comencen a parlar, a fer preguntes. Ho has deixat tot ben lligat, no saps quan tornaràs, però estàs convençuda que serà així. I ens en convences a nosaltres.

Voldria dir-te que sí, que és clar que te'n sortiràs. Però amb el càncer no me la jugo, per més que li estiguem guanyant la partida. El que sí puc dir és que desitjo que només hagi estat un ensurt sense conseqüències i que el fet de detectar-lo aviat ajudi a que tot passi ràpid. Perquè les estadístiques diuen que almenys un terç de nosaltres hi passarem, però quan hi passa una persona com tu sempre em pregunto què estem fent malament. Fins aviat. Molt aviat.

17 comentaris:

  1. Això sempre és una mala notícia, però l'actitud positiva del malalt o la malalta és una gran lliçó pels del seu entorn. L'acceptació i l'esperança ho fan tot més fàcil. Sempre parlant des de fora perquè quan formem part del terç deu ser diferent. Però aquestes actituds serenes, que només hem començat a conèixer d'un temps ençà, són per prendre'n nota.

    ResponElimina
  2. Són un bon trasbals aquest tipus de notícies. Poc més podem fer que unir-nos als desitjos que tot vagi el millor possible.

    ResponElimina
  3. Caram, una reunió per donar una notícia que tots esperàveu que perjudicaria algú però no pensàveu que seria a la mateixa persona que us la donava...Suposo que com un s'ho prengui, depèn molt de la manera de ser de cadascú! Realment una actitud positiva i fa molt, però no hem d'oblidar que no ho és tot...
    I si us plau, digueu-li que se'n pot sortir, amb l'ajuda dels metges i el positivisme. Segur que tornarà!!!
    Una abraçada de part meva.

    ResponElimina
  4. ostres una fort impacte ! espero que surti victoriosa i venci el càncer, una companya de feina que tinc està passant pel mateix , tenir una actitud positiva ajuda i com dius aquesta persona la té , esprem que es curi del tot

    ResponElimina
  5. Gràcies per compartir els teus relats amb tots nosaltres. Com d'altres companys i companyes, també disposo d'un blog d'opinió i relats. Et convido a entrar i compartir-lo amb els amics. Molt agraït . http://josep-cassany.blogspot.com

    ResponElimina
  6. Les reunions de caire reservat solen portar sempre males notícies, esperem que la propera sigui per anunciar que torna i al 100% recuperada.

    ResponElimina
  7. Molta sort. A casa tots dos hem tingut càncer i tots dos ens n'hem sortit.
    Confia!

    ResponElimina
  8. Els millors desitjos per a ella!!! Molts ànims per a ella i també per a tots els que l'envolteu. Acompanyeu-la en la mesura que sigui posible.

    ResponElimina
  9. Molts ànims, molta sort a la persona... i vosaltres a portar-vos bé, eh? Res de laser-tag en hores de feina ! Deixeu-lo per a celebrar la seva tornada.

    ResponElimina
  10. Em meravellant aquestes persones tan senceres i valentes que s'enfronten a una malaltia que a tots espanta amb tanta enteresa.
    Els meus millors desitjos per una ràpida recuperació.

    ResponElimina
  11. Se'n sortirà segur, els tractaments estan molt avançats. Tinc experiències molt properes positives.

    Dit açò, tal i com has introduït la notícia, una idea m'està pegant voltes pel cap i no me'n puc estar, d'exposar-la. Espere no ser-hi malinterpretat.

    Faré un pregunta, no per a que me la responga ningú, sinó per a que cadascú, no només els convocats a la dita reunió, sinó tothom, nosaltres també, ens la contestem:

    Haguerem preferit que la reunió fos per a anunciar algun acomiadament?

    ResponElimina
  12. Us agraeixo les mostres de suport. A dia d'avui, no en sabem gaire més, sembla ser que és una mica més complicat del que es pensaven, però encara té bon pronòstic. Esperem que les notícies de les properes setmanes siguin favorables i que tot vagi bé. Segueix animada, i això segur que l'ajudarà. I pensant en el que comenta en JP Merch, déu n'hi do quin compromís, la veritat és que se'm fa difícil plantejar-ho. Suposo que sí, que encara que això només sigui un ensurt i se'n pugui sortir sense problemes, crec que preferiria que la notícia hagués estat un acomiadament, encara que fos el meu. De feina en pots trobar una altra, però de vida no, oi? Gràcies a tots per ser-hi.

    ResponElimina
  13. Encara tremolo davant de la paraula, una sobredosi familiar, amb pèrdues irreparables els últims dos anys, ens fa molt sensibles. Evidentment, el diagnòstic precoç és cabdal i no sé quin mecanisme psicològic fa que, manta vegades, és el malalt qui consola els altres. Abraçada general.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.