dimarts, 27 de juny de 2017

Dos es queden, un marxa

Avui ens hem acomiadat d'un company a qui se li acabava el contracte a final de mes, i era l'últim dia que venia. És l'únic de tres que tenien contracte d'obra i servei que marxa, les altres dues es queden amb nosaltres. Ja tenia molt assumit que no continuaria a partir de l'1 de juliol, però es pensava que les altres tampoc, i quan ho va saber se li va posar molt malament. Va deixar de parlar amb tothom (cosa que tampoc feia gaire), i no feia gaire res de la feina prevista, al contrari, passava els dies al seu lloc, fent coses seves i ignorant tothom. Sense mencionar que ha faltat alguns dies amb explicacions poc convincents. Un comportament molt poc professional, i poc respectuós amb els altres companys i companyes.

Des de feia temps es comentava que no es podien quedar els tres, i no sabem si eren rumors o certeses, es deia que se'n quedarien només dos d'ells, i que un hauria de marxar. Potser ens ho havíem tret de la màniga, o potser algú de dalt ho havia dit. El cas és que elles es deixaven la pell dia rere dia, amb una gran capacitat de treball i sacrifici, agafant responsabilitat i a més treballant bé. En canvi ell treballava els mínims, i rebia instruccions sense deixar de mirar el mòbil fins i tot davant dels superiors, sense apuntar res i cometent errors per culpa de la manca d'atenció. Elles s'han integrat amb la resta de treballadors i resulten ser molt bones companyes. Ell interactuava només amb el seu mòbil.

Per nosaltres estava clar quina seria la tria, si dos es quedaven i un marxava. La lògica no sempre impera a la nostra empresa, però quest cop sí que ha estat així. Ens queda el dubte de si realment se l'haurien pogut quedar i no ho han fet perquè no n'estaven contents, no crec que ho arribem a saber. Però el que em sorprèn és que ell cregués que es mereixia quedar-se tant com les altres. I també em sorprèn que no sàpiga que no es pot marxar d'una empresa deixant tan mal record en els últims dies, i més d'una empresa que no t'ha fet cap altre mal que no renovar-te, perquè mai se sap. No és que m'alegri que algú es quedi sense feina, però hi ha persones que, senzillament, no voldria en el meu equip.

15 comentaris:

  1. En aquesta vida les coses s'han de guanyar, i has de demostrar que te les saps guanyar i que vals per fer-ho. Pel que expliques, i encara que tots tres s'haguessin pogut quedar, jo hagués buscat un altre candidat per aquella plaça.

    ResponElimina
  2. És una situació que no sé valorar, ja que sempre he treballat per compte propi, però que la supose complicada psicològicament. Pense que quan algú sap que està a punt de perdre el lloc de treball es deu desmotivar fins al punt de no atendre les seues obligacions. A més, aquesta difícil situació es pot haver agreujat en veure que no tots han estat acomiadats, i ara es penedeix de no haver intentat conservar el seu lloc.

    ResponElimina
  3. El millor del que expliques és la renovació de les dues companyes treballadores.
    El mòbil a la feina, si és per parlar o escriure coses privades, el millor és utilitzar-lo el mínim.

    ResponElimina
  4. Si saps que et faran fora d’aquí poc penso que es normal que acabis desmotivat, com a mínim a mi em passaria, de fet estic força desmotivat i sense ganes de treballar i no m’han de fer pas fora que jo sàpiga, pel què em paguen ja faig prou, tot i que si em paguessin més també dubto que fes més. Espero que el jefe no llegeixi això...

    ResponElimina
  5. Hi ha gent a qui li costa veure la realitat, i després va com va.

    ResponElimina
  6. Hi ha gent que es pensa tant bona que ni tant sols ha de treballar....Mai pots tancar portes quan marxes d'una feina.

    ResponElimina
  7. Pel què dius mai havia estat gaire motivat no només quan va saber que no el renovarien...Tal com està avui dia la feina un ha de fer mans i mànigues per donar bona impressió, perquè segurament no li van fer cap carta de recomanació!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. No li devia agradar massa la feina i no té massa visió de futur, mai saps què et pot portar... en fi, un estúpid acabat.

    ResponElimina
  9. CONDUCTA,FRUIT D'UN TEMPS ON TOT "TE"QUE SER FRANC...EL PENSAMENT DE TREBALLAR LO MININ,COBRAR LO MAXIM,A FET ESTRALLS.

    ResponElimina
  10. Doncs tens raó que mai se sap i si algun dia tornen a necessitar algú, ell hagués pogut ser escollit si hagués funcionat i treballat bé. Però... ell sabrà. N'hi ha de rebotats, abans de començar a fer res... a vegades costa d'entendre les persones.

    ResponElimina
  11. deu ser com aquells que es pensen que el món gira al seu voltant i ell no han de fer cap esforç ...la veritat les dues que es queden s'ho tenen ben merescut !

    ResponElimina
  12. Tampoc era la meva intenció posar-me a criticar gratuïtament un ex-company, però em sembla que s'ha entès bé el que volia explicar. A la feina, com en altres bandes, t'has de guanyar la confiança abans de poder-te relaxar una mica. T'ho guanyes amb esforç i dedicació, i després se't permeten errades i flexibilitat. Si no t'ho has guanyat abans, no t'ho pots agafar pel teu compte. Moltes gràcies pels comentaris que heu deixat.

    Carquinyol, sempre tenint en compte els drets dels treballadors, no penso pas que la meva empresa ens tracti especialment malament. Sempre és millorable, però trobo que ens cuiden prou, i per tant per mi res justifica una falta de consideració com la d'aquest noi els últims dies. Però certament, el seu comportament no ha estat com per guanyar-se la renovació, especialment si el comparem amb les altres dues. Podem seguir dient que és una pena que només es poguessin quedar dos, però seria hipòcrita dir que s'ho mereixia.

    JP Merch, he mirat de posar-me a la seva pell per saber com reaccionaria jo mateix, i tinc la impressió que no ho faria així. No puc parlar per altra gent, però també em va venir a la memòria que la meva empresa, precisament, va passar un ERO d'extinció, després de molts mesos de passar-ho malament, sabíem que teníem data de caducitat, i fins l'últim dia vam estar complint les nostres responsabilitats. I no només les diàries, l'empresa no tancava del tot, però acomiadava la majoria de la plantilla. Per si de cas algun dia remuntava, calia deixar-ho tot preparat per superar la hibernació, i a mi em va tocar una feina grossa al respecte. Ningú s'ho pensava, però ho van aconseguir, i un any després em van trucar per tornar, i vaig acceptar. Suposo que amb els anys que hi havia passat m'havia guanyat el respecte pel que faig, i un marge de credibilitat com per voler-me tornar a contractar, a mi i a algun altre company que també va tornar. Pots fer molt l'animal, però la professionalitat s'ha de demostrar fins l'últim dia, perquè no saps mai què pot passar, ni a qui et trobaràs en una altra empresa en la que vagis a treballar. Diguem que no es pot marxar donant un cop de porta. El món és molt petit, i l'àmbit de cadascú encara més petit.

    Xavier, naturalment, estem contents que s'hagin quedat elles dues, perquè són bona gent i penquen molt i bé. Encaixen amb la resta, i això està bé. I pel que fa al mòbil, tots el fem servir molt, i no passa res, si ho fas a estones lliures. Quan el teu superior t'està explicant algun tema perquè el facis, millor que li prestis una mica d'atenció i no estiguis mirant la pantalleta...

    Pons, entenc la desmotivació i la decepció, ha de ser difícil de pair que els altres es queden i tu te'n vas, fins i tot deus pensar que tenen coses contra tu i que són injustos. Però en aquest cas si no veu que l'esforç i la implicació és clarament superior per part d'elles, no s'hi pot fer massa. Em fa pinta de ser una persona que la feina li és una mica igual, que a tots ens ho pot semblar en alguns moments, però jo valoro la tranquil•litat que em dona tenir un lloc en el que estic ben valorat i que em guanyo la confiança a base de feina. Si no t'importa canviar de feina cada sis mesos, potser pots passar de tot, però jo no ho trobo recomanable. Tu troba una altra feina que et motivi més!

    Jomateixa, o potser que tenen un concepte d'ells i del seu esforç que no es correspon amb la realitat.

    ResponElimina
  13. Sr. Gasull, que bona la primera frase que dius, i que certa la segona. La confiança a la feina te l'has de guanyar, això està clar, i si no te la guanyes ni amb els companys directes, poca cosa tens a fer.

    M.Roser, s'ha de dir que a dia d'avui el mercat laboral no està tan malament com fa una temporada, i probablement no haurà d'esperar massa temps per tornar a treballar, però tot i això, penso que és important ser complidor en qualsevol dels casos. Una empresa t'ha contractat, i tant si estàs motivat com si no, no pots causar tan mala impressió, sense amagar-te gens de que passes de tot. Almenys aquesta és la meva idea. La veritat és que jo no li hauria fet una carta de recomanació, però també em sap greu perquè és algú que hem tingut per allà en una temporada.

    Peix, no seré tan expeditiu en considerar-lo, però penso que una feina pot no agradar-te, i igualment pots ser professional i fer-la tan bé com sàpigues. Mentrestant, res t'impedeix buscar-ne una altra que t'agradi més. Però no pots estar passant de tot i pensant que ho estàs clavant, si salta a la vista de tothom!

    Oliva, ja n'hi ha d'aquests de la llei del mínim esforç. Aquest devia ser un d'ells, però a més ni tan sols dissimulava, em sembla. Així és molt difícil guanyar-se la confiança.

    Carme, no seria el primer cop, ni el segon, que a la meva empresa contacten a algú que ha treballat una temporada per oferir-li més temps. El normal seria que els renovessin abans d'acabar el contracte, com els ha passat a les altres dues noies. Però pot ser que et deixin marxar i després et repesquin. Em sorprendria molt que aquest fos el seu cas, almenys jo buscaria algú altre a veure si s'adapta millor del que ho va fer ell. Però suposo que si passava de tot és perquè no tenia un interès real ni en la feina ni en l'empresa, ja en trobarà una altra.

    Elfreelang, més aviat em donava la impressió de ser algú que passa de tot. Però efectivament, és molt bona notícia que elles s'hagin pogut quedar, i no ho feien per guanyar-se el lloc només, segueixen sent igual de treballadores.

    ResponElimina
  14. Estic totalment d'acord en el que dius...! poca feina hi ha, qui no la vulgui, al carrer tu...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.