diumenge, 14 de maig de 2017

Que es matin entre ells

Ja se sap que la gent malparla dels altres i que les tafaneries corren com la pólvora. Juguis o no juguis a aquesta mena de jocs, sempre t'acaben arribant informacions que no hi ha manera de contrastar. Però pot passar que se superin alguns llindars i que els rumors escampats sobre algunes persones comencin a ser seriosos, ofensius i poden afectar a les seves relacions o la percepció que l'altra gent té d'elles.

Avui m'he trobat una persona que feia temps que no veia, i li he preguntat per la seva absència. M'ha dit que es deu, precisament, a la presència d'altres persones allà. I jo que em pensava que senzillament no tenia ganes de venir. I m'ha explicat els motius, força forts, per cert. El cas és que m'estava parlant molt malament d'una gent, com a manefles, com a inventors de rumors falsos, i com que l'havien perjudicat força. I ho feia explicant-me rumors que, evidentment, els perjudicarien a ells...

Dóna la casualitat que jo ja havia parlat amb alguna d'aquestes persones, i ja em van malparlar del que m'he trobat avui. I no sé si s'entén res del que dic, però la conclusió és que no et pots refiar de ningú que et ve malparlant d'algú altre, perquè de vegades ni sabent les dues versions en trauràs l'aigua clara. I encara diré més, potser val més no ficar-s'hi massa, tot i que no puc negar que em pica la curiositat, però la probabilitat de sortir-ne escaldat és massa gran. Millor que es matin entre ells.

20 comentaris:

  1. "EL VES I DILE...",LO CERT,CREC JO ESCLAR,ES QUE LA VELLA FORMULA DE PARTIT,EL COMITE CENTRAL PARLAR I TOT D...A OBEIR,JA NO VAL,CORREN ALTRES TEMPS,I LES PUNYALADES VOLEN.

    ResponElimina
  2. Com sol passar en tots els conflictes, tot contendent té part de raó que l'altre no reconeix.

    No es tracta de deixar que es maten entre ells. En certa mesura crec que s'ha d'intervenir i intentar solucionar el conflicte si les persones implicades t'importen, però sempre mantenint una distància prudencial per tal de no exposar-se al foc creuat.

    ResponElimina
  3. Normalment no se'n treu l'aigua clara, perquè la manca d'objectivitat que tenim les persones (algunes més que d'altres) fa que tergiversem poc o molt i el pobre que escolta les dues parts, no sap pas què creure.

    Jo penso que intervenir sempre és complicat... jo, habitualment, si ningú m'ho demana, no intervinc a no ser que siguin persones molt i molt properes i importants per a mi, que aleshores puc fer algun intent de millorar les coses. Sempre sense cap garantia d'èxit.

    Deixar que es matin entre ells, si m'ho, prenc com una expressió, a mi sí que em sembla una opció... sobretot perquè crec que si les persones no demanen ajuda no ens hi hem de ficar.

    ResponElimina
  4. Jo penso que fas el millor, que s'apanyin entre ells, millor no ficar-se en res que no ens toqui directament.

    ResponElimina
  5. el que has de fer és organitzar un sopar amb les dues parts implicades.....i abans dels cafès és aconsellable fotre el camp.
    Abans es deia que la font de qualsevol problema era Pesseta o bragueta.....i al llarg de la vida he pogut comprovar que és cert en un 80%.
    Jo de tu, no m'hi ficava, però no deixis de seguir la sèrie, solen ser inclús millor que les originals de netflix

    ResponElimina
  6. Si sents a un, té raó,
    i siscents a l'altre, mil doscents,
    –deia la meva àvia

    Si no t'ho demanen, millor et mantens al marge,
    i si t'ho demanen, sigues molt prudent...

    ResponElimina
  7. La neutralitat a vegades és necessària.

    ResponElimina
  8. Realment t’importa algun dels dos implicats? Bé, no cal que t’importi, n’hi ha prou que tinguis curiositat per saber qui dels dos té raó, en aquest cas has d’intentar reunir-los e incitar-los a que parlin del tema cara a cara, es possible que parlant-ne d’aquesta manera es resolgui el conflicte, l’altre opció es més cinematogràfica, la pel•lícula en qüestió es diu Mad Max 3: Más allá de la cúpula del trueno, per si no l’has vist et comento l’escena important en qüestió, hi ha una cúpula fet amb barrots de ferro i el públic es posa al voltant de la cúpula corejant el lema “Entren dos homes en surt un”, no fa falta més explicació

    ResponElimina
  9. A la feina he observat que si hi ha algú que reiteradament malparla dels altres, a la llarga o a la curta, també malparla de tu. Per això no me'n refio i no li concedeixo credibilitat. Ara, tu expliques un cas en que dues o més persones malparlen una de les altres. És difícil de dir-hi alguna cosa perquè en poden ser moltes i diverses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment cert.
      Fa bastants anys, una dona del lloc on jo treballava ens va trobar pel carrer al meu marit i a mi i ens va aturar i no ens va deixar marxar fins que va haver criticat del dret i del revés, per activa i per passiva -i amb molta mala bava- a unes persones conegudes de tots tres. Va ser tan fort que jo, que sempre intento posar el contrapès quan em critiquen algú, no sabia ni què dir.

      Quan vàrem marxar, evidentment, vàrem pensar que no diríem res de res a ningú de tot el que havia vomitat aquella persona (explicar-ho -dir "ostres la Fulaneta, que criticona"- hagués estat una forma de fer córrer les exageracions i crítiques -certament injustes- que havia deixat anar).

      Al poc el meu marit em va dir... "No et pensis, segur que a nosaltres també ens deu criticar per l'esquena quan troba alguna altra persona a la que aturar pel carrer"... i gairebé em vaig quedar esgarrifada... però vaig pensar que era molt possible.

      Elimina
  10. Hi ha una dita que diu:"Dos es barallaven i va rebre un tercer"...Realment quan hi ha algun conflicte entre varies persones , cadascú et dona una versió i t'assegura que és la verdadera...Com molt bé dius tu, val més no ficar-si sinó en vols surtir escaldat...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  11. Jo sempre havia intentat evitar aquests problemes i com un babau em vaig trobar al centre d'un de ben gros. Crec que qui en va acabar més perjudicat a la llarga vaig ser jo, ja que vaig perdre una banda i l'altra.
    El meu consell: Allunya't abans no sigui massa tard. (Clar que la segona opció del Pons em sembla molt encertada)

    ResponElimina
  12. Quan algú et parla mal d'un altre que evidentment no està present, parlarà mal de tu quan gires el cap.

    ResponElimina
  13. Segurament qualsevol dia es troben i malparlen de tu. Hi ha gent que entra en aquesta dinàmica, i no poden evitar fer-ho de tothom.
    Però encara que no sigui així, val més no trobar-te al mig, i intentar evitar la situació, malgrat que de vegades quedem atrapats sense poder-ho esquivar.

    ResponElimina
  14. "no sé si s'entén res del que dic", pel que jo he entès, un malparla dels altres, i els altres malparlen d'un. Ara toca esbrinar quina de les tres opcions és la bona:
    A) L'individu que ja no ve té raó, i eixe grupet és molt dolent.
    B) El grupet té raó, i eixe tio és molt roí.
    C) Totes dues parts tenen part de raó, i allò és un camp de mines.
    Si és la C, fuig.

    ResponElimina
  15. No, home, no... "millor que es matin... entre ells" mai. Millor que NO es matin.
    Ara bé, si decideixen matar-se, doncs que a tu no t'agafi al mig :-D

    Jo tinc un "defecte" que no puc evitar. Ma germana el té igual (o més exagerat encara) i és que sempre que em venen criticant a algú, per poc que pugui el defenso. Frases com "vols dir?", "no, home, no serà tant", "sincerament, crec que exagereu una mica", "ui, si t'ho han explicat, no te'n refiïs gaire..." i coses així em surten soles.

    Normalment en casos així NINGÚ té la raó absoluta... i, per tant, m'empipa molt que em vinguin criticant a terceres persones.

    Recordo fa anys, una senyora gran (no molt gran, però més gran que jo... ara sí que és gran, però llavors encara no estava jubilada) em va dir "tu em caus bé perquè mai estàs als grupets on la gent està criticant"... Em va fer gràcia però -i perdoneu que em posi la medalla- vaig pensar que em mereixia la floreta perquè era la pura veritat. La pobre dona estava fins el gorro de trobar-se entremig de crítiques creuades de diferents grups en el lloc on desenvolupàvem la nostra feina.

    ResponElimina
  16. Aquests dies estic passant per una situació similar a la feina. M'agradaria fer el que dius però també penso que la meva feina (el meu càrrec) implica haver de fer una certa mediació.

    Mentalment assajo discursos que sé que no volen sentir i penso si han de servir per a alguna cosa o no.

    ResponElimina
  17. És parlar de criticar, i mira quin munt de comentaris! Ja veig que majoritàriament tots em dieu que més val que no em posi en merders, que encara en sortiré escaldat. Probablement teniu raó, així que res, a deixar-ho passar. Moltíssimes gràcies pels comentaris!

    Oliva, en aquest cas no em referia a temes polítics, però tant és perquè ben mirat he assistit en casos similars, i en els que potser jo era més part. És només naturalesa humana, en tot grup gran de gent hi acaba havent discussions. Les punyalades volen certament, l'àmbit és el de menys.

    JP Merch, segurament tots tenen part de raó, o en aquest cas podríem dir que tots diuen part de veritat, i que la resta són mentides. O això m'agradaria creure, perquè algunes coses que m'han explicat preferiria no saber-les. No crec que em correspongui a mi resoldre aquests conflictes, la veritat. Sóc d'aquestes persones que genera certa confiança, no saps ben bé per què, i m'expliquen més coses que a altres. Però no són amics. I si em poso una mica d'una part, corro el risc a que comencin a circular mentides sobre mi, que a jutjar pel que he sentit, a saber què podrien dir. No creus que és millor deixar que s'arreglin ells, cosa que dubto que facin?

    Carme, una cosa és que es culpin mútuament d'alguna cosa, i ben bé no sabràs de qui és culpa, segurament dels dos una mica. Però en aquest cas les acusacions són fortes en els dos cantons, tant és així que al final ja no és creure un cantó o l'altre, sinó tenir la impressió que juguen a veure qui la diu més grossa per perjudicar l'altre. I tens raó, com que en realitat ningú m'ha convidat a aquesta festa, i no són persones properes, no tinc per què ficar-mi, encara que et diré que em tenen encuriosit. I bé, entenc que això de matar-se serà en sentit figurat, però tal i com estan les coses... ja no t'ho sabria dir.

    Carquinyol, més que res, perquè si ens hi fiquem, tenim tots els números perquè sí que ens acabi tocant directament, i no en tinc cap ganes.

    Sr. Gasull, en aquest cas em sembla que és bragueta en un alt percentatge, més que res perquè no crec que cap d'ells tingui un puto duro. Això del sopar no crec que m'hi animi, perquè em sembla que no arribaríem als cafès. Però tens raó que t'expliquen cada cosa que ni els millors guionistes de Netflix serien capaços d'inventar. Si la frase de la pesseta i la bragueta és del 80%, la de que la realitat supera la ficció és un 100%.

    Hypatia, no m'ho demanaran, per això no cal patir. Jo pregunto, però prefereixo no prendre partit, senzillament, no posar-me de part de ningú, perquè probablement sortiria escaldat per l'altra banda.

    Xavier, com diuen els Amics de les Arts a una cançó del seu últim disc, jo vull ser Suïssa.

    Pons, d'entre les parts implicades hi ha gent que no m'importa massa, però els dos principals he de dir que els tenia força simpatia. No per ser gaire amics tampoc, però em queien bé, i no m'importaria mantenir-hi bona relació, però amb els merders que es porten entre mans... A més, demostra que aquesta mena de relacions són tòxiques que la conversa de l'altre dia va involucrar una altra persona amb qui també em portava prou bé, així que ja em fan malpensar d'altra gent. Això no pot ser bo. I pel que fa a recrear Mad Max... no et dic jo que aquests no tinguin ganes de fer una seqüela, però potser no caldria...

    Consol, a la feina el tema de malparlar és un drama. Sembla que sigui obligatori. A mi que no m'agrada la crítica perquè sí, em veig també malparlant d'alguns 'companys', i no és que m'agradi. Quan dic els motius, no sé si em justifico, o és que realment en tinc, de motius. T'ho explico perquè vegis. Continua a baix

    ResponElimina
  18. Darrerament el blanc de les meves crítiques és un paio que solia tenir a tothom encantat, molt amant de la dieta sana, de l'esport, del ioga... amb consells per a tothom... i jo que crec que el vaig calar de seguida, que no és qui aparenta ser, i que en realitat el mou l'egoisme i l'egocentrisme, per més que vagi de santet. Em sembla que els altres ja se'n van adonant. Però igualment, no m'agrada quan em descobreixo malparlant d'ell... Però bé, que me'n vaig per les branques. No és d'un entorn laboral del que parlàvem, i llavors és diferent. Però sí, és gent que malparla dels altres i és recíproc, així que si salten espurnes és que han passat moltes coses entre ells. De totes les que m'han dit, desconec les que són veritat i les que no, aquí rau el perill, en creure uns o altres. I prendre partit és encara pitjor, perquè segur que rebràs dels altres.

    M.Roser, generalment el que no em crec mai és una única versió. Quan algú m'explica alguna cosa no li dono la raó, sense saber què explica l'altra part, perquè jutjar amb només la meitat d'informació és massa arriscat i injust. Però en aquest cas les acusacions que es fan són força fortes, i podria ser que totes siguin certes, o fins i tot que les dues parts inventin coses, no ho sé. Em resulta curiós, però sé que prendre part per un cantó o l'altre no seria bo, perquè segur que acabaria rebent.

    Peix, mirar-ho des de la distància no hauria de fer tant mal. Ara, si em poses a mediar entre les dues parts, segur que la cosa acabaria molt malament... per mi, és clar. Hauria entrat a dintre del joc, i pel que he vist cap de les dues parts no s'està per ximpleries, així que rebria segur. En el meu cas no seria perdre una banda i/o l'altra, perquè ningú d'ells és gaire proper, seria el que em podria arribar a perjudicar a mi personalment.

    Mari Català, de vegades fem veure que no és així, i no ens volem creure que parlin malament de nosaltres, però segur que sí, no hi ha dubte. Però millor no entrar en paranoia, tampoc.

    Jomateixa, pel que he vist, hi ha massa tensió entre les parts perquè s'ajuntin per malparlar d'algú altre. Ei, que mai se sap, i coses més rares s'han vist. De fet, segur que ho feien en un passat, perquè el que els ha portat a barallar-se i calumniar-se mútuament és compartir temps junts, suposo. Ara no es poden veure. En aquest cas no crec que m'hi vegi atrapat, passaria si m'hi fico molt i insisteixo a saber què ha passat, com si volgués mediar entre els dos. La veritat és que no tinc el temps ni les ganes.

    Josep, m'ha agradat molt la teva anàlisi, i em sembla que sí que has entès perfectament la situació, encara que no sàpigues què diuen els uns dels altres concretament. Si hagués d'apostar, com que em fan tots més por que una pedregada, diria que es tracta de l'opció C, per tant, el més assenyat serà fer-te cas i fugir tan lluny com pugui, no fos cas.

    Assumpta, això mateix, si es volen matar és cosa seva, però que no m'esquitxi! Sempre hi ha tantes visions de les coses com persones que expliquen. A uns els ofenen unes coses, a d'altres unes altres, però sobretot, allò que han fet ells no els sembla gens greu, i per suposat no té res a veure amb el que li han fet a ell o ella. Sempre ens justifiquem, i criminalitzem allò que ens han fet a nosaltres. I bé, fins i tot en aquest cas em sembla que hi ha coses inventades, o la veritat és que em sorprendria molt que fossin veritat. Això de relativitzar i dir que 'no serà tant', es pot fer si et venen a fer la descarregada només per criticar, però aquesta gent s'acusa de coses fortes, em sembla. No és que et vinguin a fotre la xerrada, a mi m'han dit coses perquè he detectat que hi ha males cares i he preguntat. Tampoc no són massa reticents a malparlar de l'altre, eh? Però estan enfadats, i pel que expliquen tenen motius. Ara, si són motius certs o s'han inventat la meitat, això ja no ho puc dir. Continua a baix

    ResponElimina
  19. Veus, això últim que expliques no ho podran dir de mi, malauradament. He de dir que una mica tafaner sí que sóc, i si s'està parlant d'altra gent m'agrada assabentar-me'n. I sí, si he de malparlar també ho faig. Però no indiscriminadament, no fotem. Hi ha gent que no ha fet res perquè jo en parli malament, i per tant no dic res d'ells o elles, res de dolent. Però està més que comprovat que n'hi ha alguns que sempre tenen alguna cosa a criticar dels altres, i no se n'estan de dir-ho... quan no està a davant, és clar. Davant bones cares. Veus, això tampoc ho tinc. Quan no trago a algú, se'm nota a quilòmetres...

    Sergi, quan no tens més remei que posar-te entre les disputes de la gent, perquè t'hi va l'estabilitat del grup, és normal no mirar a una altra banda, és una qüestió de responsabilitat intentar mediar. Però no és el meu cas, no tinc cap motiu, ni per responsabilitat ni afectiu, que m'obligui a posar-me pel mig d'aquesta gent. Ah, i els discursos que assages, els acabes fent davant d'ells? Perquè jo molts cops, quan sí que em toca participar, assajo també discursos i al final surt com li dóna la gana a la meva improvisació.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.