dijous, 4 de maig de 2017

Ginkgos 2017

Al desembre hi ha el Balanç de l'any, les llistes de llibres, de pel·lícules... i a la primavera toca actualitzar l'estat dels arbrets que tinc plantats a casa! Els 6 Ginkgo biloba que tinc plantats a la mini-galeria de casa segueixen evolucionant, encara que amb algun no les tinc totes. Com que s'estaven fent grans, just quan començaven a rebrotar aquesta primavera els vam trasplantar a testos més grans on espero que visquin una bona temporada. Ho vam fer amb poca convicció que sobrevisquessin, però ho van fer! Ja he explicat altres vegades que a l'hivern queden ben pelats i fan peneta, però amb la primavera arriba la festa. Per cert, que el setè Ginkgo encara està viu a ca la sogra. Ma mare es va carregar el vuitè. Una oració per ell.

Us estalviaré l'evolució estacional, que ja l'he posat altres vegades, i passarem a l'1x1 per veure com estan actualment, tot i que encara seguiran fent fulles i branquetes unes setmanes més. Com en el tercer any, en aquest quart tampoc han fet estirada, però sembla que el tronc es va engruixint. Feu clic a les fotos per veure-les més grans.


#1. El que no falla mai, el més alt i el que fa la copa més ufana. De moment no fa ramificacions, però aquest any torna a fer força goig.


#2. El més damnificat. No ha brotat després de ser trasplantat i sembla que té tota la part de dalt seca. Tot i això, té un borró verd i encara confio que se'n sortirà. Ànims! 


#3. No està actualment gaire lluït i sembla que no ha acabat de brotar a la part de dalt. Espero que en anys propers recuperi l'empenta.


#4. El nou preferit! Aquest any s'ha destapat fent una gran branca lateral que encara està tendre, i no content amb això, n'està fent una segona. Fulles grosses i el més expansiu de tots.


#5. El supervivent. L'any passat estava sec però va sobreviure fent una petita branca lateral. Aquest any aquesta no ha brotat, però n'ha fet una altra. S'aferra a la vida.


 #6. El veterà de les ramificacions continua en bona forma. El més rabassut, però amb una branca llenyosa, és el guapo de la casa.

Bonus track. Ja vaig anunciar l'any passat que per primer cop a la vida havia aconseguit que germinés un pinyol d'alvocat. Sembla que va més tard que els ginkgos, per això només us vaig poder ensenyar un micro-abret que tot just treia el cap, però va seguir creixent i actualment té aquest aspecte, amb les primeres fulles i branques laterals incipients.


En els propers mesos creixerà més i farà unes fulles ben grosses, i els ginkgos ja no evolucionaran gaire més, el seu període expansiu és curt. Veurem quina pinta tenen tots plegats l'any que ve, quan torni a arribar la primavera!

23 comentaris:

  1. Bravo pels Ginkos!
    Mai havia vist una planta d'advocat. Arbre o arbust?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glubs... jo tampoc he vist mai una planta d'advocats... ja massa que n'hi han! Que no hi haurà feina per tots, tu!! :-DD

      Elimina
  2. Fan goig!. Bé, el #2 no gaire però si el #5 ens ha donat la sorpresa potser el #2 també ho farà, no?. Ara, per sorpresa, l'alvocat, Déu n'hi do del canvi d'un any a l'altre.

    ResponElimina
  3. Tens tota la família, sogra inclosa, pendent dels ginkos.
    Confiem que el que està sec rebroti.

    ResponElimina
  4. Amb lo que t’agrada fer blogs a part no entenc com no has fet un blog per només parlar dels Ginkgos, amb un post a l’any la gent no en té prou! Veig la gent emocionada seguint l’evolució de cada planteta com si fos, ja saps, important o algo...

    ResponElimina
  5. M'agrada veure l'evolució dels teus ginkgos, de fet ja hi havia pensat algun cop, en ells, mira, com si fos important o algo... que diu en pons (aix... quan començarà aquest cap de trons a entendre slguna cosa?) Estic d'acord amb la qualificació del guapo de la casa, puja preciós!

    I jo tampoc havia vist mai la planta dels alvocats. Sempre aprenent coses noves....

    I m'has fet riure amb la pregària pel ginkgo de la teva mare... com si el tingués jo, per exemple... tot i que amb els anys he millorat moooolt la meva relació amb les plantes.

    ResponElimina
  6. Caram, pensava que series un jardiner de pa sucat amb oli i veig que hi tens força traça. Ens sorprens dia a dia amb les teves virtuts amagades!!!

    ResponElimina
  7. Caram! tenir una família de 6 ginkgos més el que cuida la sogra té molt de mèrit, Xexu. He seguit l'enllaç i m'he pogut assabentar una mica d'aquests arbres singulars que no coneixia. Aconseguir poder mantenir un, millor dit, set, arbres no autòctons, que visquin i que cada primavera reviscolin vol dir que t'estimes molt les plantes. Que ja ho sabia, eh?, però aquest és mèrit afegit. Estic pensant que potser la Lila s'hi arreceraria de gust als perquè són paisans seus els ginkgos.

    ResponElimina
  8. fa anys vaig treballar en una escola de formació professional per persones amb discapacitat ,els ensenyàvem jardineria ...i al jardí ,entre moltes altres especies vegetals hi teníem un Ginkgo, és un arbre que per les seves peculiaritats que el fan especial sempre m'ha agradat celebro que els teus vagin fent-se forts i sans ....potser els hauries de tenir a l'exterior .....de tot4ees maneres veig que està a casa vostra els hi prova

    ResponElimina
  9. Ves per on que reeiexits estan...Fa il·lusió veure'ls creixer i pensar que gairebé els vam veure sortir del niu!!! Alguns ens els sentim nostres. El Blog no es menja cap fulla?
    Petonets, XeXu.

    ResponElimina
  10. més eixerits o menys el més important és que no hi hagi baixes, de moment a casa teva hi ha molta vida. Sort amb el dos.

    ResponElimina
  11. M'encanten els ginkgos aquests. Els vaig descobrir amb el teu blog i trobo que són uns arbustos prou bufons. El que em té entretinguda és l'alvocater, el nostre no s'assembla massa al vostre. Fa una estona l'acabo de trasplantar i l'hi hem fet una foto amb el pinyol ple d'arrels i obert pel mig. No sé pas si sobreviurà... ja ens aniràs informant del creixement...

    ResponElimina
  12. Ànims amb el 2, els ginkgos ho aguanten tot! (ho he llegit a la Viquipèdia)

    ResponElimina
  13. Jo els ginkgos els he conegut pel teu blog, i ara he conegut la planta d'advocat. Quin goig una planta que neix d'un pinyol! Es noten les bones mans del jardiner.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Noooooo, que els advocats no neixen en plantes!!
      Els advocats són mamífers, neixen de dones... després han de passar un període a la "Universitat" on es formen (alguns surten millor que altres) i llavors ja van pel món... :-)

      Elimina
  14. Veig que ets un bon jardiner, tens molta cura de tota la patuleia de ginkgos i ara l'amplies amb un alvocat! Segur que te'n sortiràs, saps donar-lis el que volen: temps i paciència. Et felicito.
    Jo ja m'he cansat de barallar-me amb els cargols i el pugó... :-(

    ResponElimina
  15. Em sembla que no volen molta aigua. La terra o torba que venen en sacs no val gaire res.
    Conservar i fer créixer aquests arbres ha de ser difícil ... ànim!

    Bona tarda XeXu

    ResponElimina
  16. Quina il•lusió que alguns i algunes recordeu els meus arbrets, cada any, i que d'altres hagueu après què és un Ginkgo biloba, gràcies a que us els ensenyo. A mi m'agrada compartir la seva evolució amb vosaltres, així que us dono les gràcies per tots aquests comentaris, quin munt pels estàndards de darrerament! Potser no interessen tan poc, no Pons?

    rits, estic molt orgullós dels meus arbrets! Vaig aprendre que l'alvocat (que per cert es diu així, i no alvocater o alguna cosa d'aquestes) era un arbre deprés d'haver-lo plantat, hahaha! Em pensava que era una planta, m'havien dit que feia unes fulles molt maques, però resulta que no, que és un arbre, i pel que veig, creix a molt bon ritme.

    McAbeu, pobre #2. Els altres anys feia unes fulles grosses i a més tenia una copa peculiar, amb les fullatge a la part inferior. No se li ha posat bé el trasplantament, però jo encara tinc esperança. Les plantes tenen més resistència de la que pensem. I sí, l'alvocat creix sense parar, aviat atraparà els altres!

    Anna, no sigui cruel! Jo encar tinc esperances! El primer any, quan eren un tronquet petit que es va quedar pelat a la tardor semblava que havien molt del tot, però els vaig seguir regant, i mira ara!

    Xavier, al principi de tot, van germinar 8 llavors de ginkgo. Com que no me'n volia carregar cap, i 8 em semblaven molts (deu ser que 6 són pocs per una galeria de 1.5m2...), vaig decidir-li donar un a la sogra i un a ma mare perquè en tinguessin cura, pensant que els meus acabarien morint i que elles els salvarien. Però a ma mare se li va ofegar amb un aiguat. Aquesta és la trista història del #8.

    Pons, quina gran idea! Amb tot el temps que tinc, i els meus amplis coneixements, obriré un blog sobre jardineria. A mi m'agrada aquest post anual, m'agraden les tradicions auto-creades d'aquest blog. I si a ningú no li interessa, jo seguiré posant l'evolució dels meus arbrets. És que són tan monos.

    Carme, moltes gràcies per la teva fidelitat. Allò que tu entens, i uns quants més de per aquí, és que allò que és important pels companys blogaires se li ha de tenir un respecte i un interès. No demano que estigueu pendents dels meus ginkgos, només faltaria, però tu que em segueixes de fa una dècada, ja saps les meves cosetes, i segur que series de les que ho trobaria a faltar si no fes aquest post. No trobar a faltar, sinó que notaries que no l'he fet. Això vol dir moltes coses.
    Doncs sí, el guapo de la casa puja preciós, i com que es va quedar més petit que els altres, perquè va germinar tard (per això és el #6, després que el #7 i el #8 marxessin de casa), li tinc un afecte especial també.
    Escolta, qui sap. Potser d'aquí uns anys no hi cabem a casa entre els arbres i els llibres, i qui sap si acabaré regalant arbrets. Segur que tu tens espai. Si en vols heretar un, potser acabarà caient a les teves mans!

    Unknown, tot el que faig a la vida, si fa no fa, és de pa sucat amb oli. I com que veig que ho saps, deus ser algú que ja em coneix de fa temps, i m'agradaria saber qui, és clar. Els ginkgos han crescut i m'agrada cuidar-los perquè segueixin creixent. Però a casa no tenim espai en absolut perquè creixin gaire més, així que no sé què farem d'aquí a una temporada...

    Teresa, no sé què faria una gossa, però t'he de dir que el gat té la mala idea de sempre mossegar qualsevol planta que se li posa al davant. I això afegeix una dificultat afegida a mantenir plantes, perquè es podria dir que tenim un 'jardí vertical'. Tots els testos han d'estar penjats o elevats d'alguna manera. Continua a baix

    ResponElimina
  17. El ginkgo és un arbre molt especial, i com a biòleg és d'aquelles coses que se't queden de la classe de botànica, que no et pensis que era gaire del meu gust. Té una fulla molt curiosa, bilobulada i binervada, i és un arbre primitiu. Quan em vaig plantejar plantar un arbre, vaig pensar que havia de ser aquest, ben estrany. Per què plantar-ne un de normal! I després d'un primer intent que no va reeixir, l'any següent vaig recollir més llavors (del parc de la Ciutadella, ja ho vaig explicar, ja que sabia que allà en tenen un parell), i aquest cop en van germinar vuit. Ja veus. Les plantes no m'havien dit mai res, sempre se'm morien. Tampoc els gats em deien res. I mira ara.

    Elfreelang, ja m'agradaria a mi poder-los posar més a l'exterior! Això és la nostra petita, minúscula, galeria, on hem hagut d'inventar un dispositiu perquè el gat no faci de les seves. Els toca el solet a la tarda, però sóc conscient que no és el lloc més òptim per ells. Els hem posat en testos molt més grans, però espero algun dia poder-los plantar en algun lloc definitiu, i que em sobrevisquin molt de temps! No són els arbres més bonics que hi ha quan són adults, però són molt especials. Ara de petitons són ben monos!

    M.Roser, m'agrada saber que els recordeu, és d'aquestes coses màgies que passen en els blogs, recordem coses curioses els uns dels altres. Doncs mira, intentem que estiguin lluny de l'abast del gat, primer perquè no els faci mal, i després perquè alguna vegada ha menjat una fulla caiguda i ens sembla que no se li posa bé a l'estómac. A la tardor intentem recollir les que cauen perquè no se les mengi.

    Sr. Gasull, el #2 reviurà, cada cop n'estic més segur! Li transmetré els vostres ànims. De moment tots els arbrets tiren endavant, seguim!

    Mireia, eeeeh, no els diguis arbusts als meus arbres! Aquests petitons poden arribar a tenir 30 metres d'alçada algun dia, i llavors què, eh! La veritat és que són molt bufons ara, es tracta d'un arbre molt especial i primitiu. Sobre l'alvocat, suposo que el tenies en un got d'aigua amb uns escuradents que el sustentaven, oi? Jo això ho he provat mil cops (bé, set o vuit), i no me n'he sortit mai. Aquesta vegada vaig posar el pinyol en un test, a la brava, i el vaig regar. Amb l'empenta que darrerament em creixien totes les plantes, em vaig tirar a la piscina i va sortir bé. També perquè després dels intents infructuosos, una amiga em va dir que a la classe de son fill petit en plantaven i els creixia a tots, i això va ferir el meu orgull. He de dir que mirant fotos a google, les fulles que fa són com se suposa que ha de ser, així que assumeixo que el que està creixent és un alvocat, i no una altra cosa...

    Peix, sí, sembla que són molt resistents. Però ja et dic jo que un aiguat amb inundació del test no l'aguanten. Almenys quan tenen encara la tija verda i estan en formació.

    Mari Català, tinc tant de jardiner com de físic nuclear. Però bé, em distrec. L'alvocat també és un arbre. Jo pensava que era una planta, però amb els fruits que fa és normal que sigui gros, no? Ja veurem què fem amb tots ells quan es facin grans.

    Glòria, fem el que podem perquè aquests arbrets segueixin tirant endavant, i cada any tinc el dubte de si rebrotaran o no. Aquest any els vam trasplantar i no les tenia totes, però se n'han sortit. Ara quan ja hagi acabat de créixer aquesta temporada també m'agradaria trasplantar l'alvocat, que està en un test molt petit, i la terra sempre està seca. De moment, les úniques plagues que tenim són les de la típica papallona dels geranis.

    Pere, la veritat és que no sé massa bé com cuidar-los. Els rego un cop per setmana quan tenen fulles, i a la tardor hivern una mica menys. De moment no sembla que es queixin gaire, però qualsevol consell que tingueu que m'ajudi a cuidar-los serà molt benvingut.

    ResponElimina
  18. I a qui li resem pel vuitè ginkgo?

    ResponElimina
  19. He de dir una cosa molt trista... Davant de casa meva han fet unes obres i s'han carregat "el meu arbre". O sigui, l'han tret. Ja no hi és. No existeix.
    Ja no podré veure més com li surten les primeres fulletes a la primavera, com es va tornant ocre i marró a la tardor, com queda tot pelat a l'hivern... i fa patir perquè sembla que potser no se'n sortirà... i aguanta el vent fortíssim de Mestral...
    No hi és. L'han tret... Al seu lloc, rajoles tapant el forat... Sembla que no hi hagi estat mai.

    ResponElimina
  20. Eva, al vuitè no cal resar-li res, perquè ja no tornarà, era una manera de parlar. Però les pregàries pel #2 sembla que han fet efecte, comença a brotar per un borró!

    Assumpta, què dius?? Això és molt mala notícia. Hauries de preguntar què en van fer, era un arbre jove i sa, és probable que si l'ajuntament de Reus té un mínim de sensibilitat, l'hagi anat a trasplantar a una altra banda. Podries preguntar a on? El sabries reconèixer si el veus de nou?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.