dijous, 25 de maig de 2017

Experiment de privació vegetal

Dia 3253, 7:38 del matí.

Sembla que els ànims s'han calmat avui, però seguiré a l'aguait. Sé que l'acció va coure i que els dos subjectes d'estudi no s'ho van prendre bé, especialment un d'ells, el més antic. Van proferir diverses amenaces que fins ara s'han demostrat poc fundades, però no em confiaré, perquè aquest experiment és probable que porti al límit els subjectes, i encara no tenim dades suficients per saber com poden reaccionar.

L'anterior experiment d'aquesta mena va ser dut a terme fa anys, però no va aportar resultats concloents. No ha estat fins aquest nou període de temperatura alta que ha sorgit l'oportunitat de tornar a experimentar, com ja vaig anunciar. En aquests períodes, els subjectes permeten l'accés a l'espai exterior que ells anomenen 'galeria', que és on mantenen la vida vegetal, lluny del meu abast, però no prou lluny. Entenc que l'experiment de fa anys amb aquell gerani potser no va anar tan malament, i les conseqüències s'han anat observant al llarg del temps: sempre m'han restringit l'accés a la vida vegetal. Però com és d'esperar en unes formes de vida tan primitives, han subestimat les meves capacitats.

El protocol d'estudi incloïa un període inicial de confiança, en el que la porta de la 'galeria' romania oberta només algunes hores, i durant aquest temps no vaig ocasionar cap desperfecte a les unitats vegetals, perquè els subjectes pensessin que podien estar tranquils. Però passat aquest període, i a la data prevista, vaig procedir a eliminar la unitat vegetal 'Alvocat', fent caure el seu test des d'una alçada de 80 cm. Vaig disposar els fragments de test, la terra i la unitat vegetal de tal manera que demostrés el màxim dramatisme possible. Sí, d'acord, també em vaig menjar la majoria de fulles, febleses que te un.

El subjecte #1 va ser qui va trobar el cadàver de la unitat vegetal 'Alvocat' i va reaccionar amb impotència i estupefacció. De seguida va intentar replantar-lo en un altre test, amb l'esperança de que visqui, però sóc fi fent aquesta mena de feines. Queda comprovat que, per estrany que ens pugui semblar a la nostra raça, els humans professen sentiments cap a les unitats vegetals i en senten la seva pèrdua. La veritat és que són ben estranys. Adjunto foto de la meva feina, i de l'inútil intent de recuperació que ha fet el subjecte #1. 


16 comentaris:

  1. Ha, ha, ha... m"imagino les amenaces, però ja veus, XeXu, ell sap de sobres que molt soroll i poques nous. Pobre Alvocat, ha quedat destrossat... i si per més que li estranyi, ens sap greu.
    Cal dir-li que si fos l'alvocat que l'ataqués a ell, també ens sabria greu...

    ResponElimina
  2. Oooooh!!! Pobre alvocat!!... Ja li pots dir al teu gat que es vagi buscant un advocat que el defensi d'aquesta destrossa :-DDD

    ResponElimina
  3. El subjecte #1 hauria de provar amb un cactus...

    ResponElimina
  4. Bones observacions, crec que fa bé de no confiar-se, els humans reaccionen a vegades de manera poc lògica i racional. Crec que la millor tàctica seria provocar desavinences entre els subjectes, l'antic i el nou, i veure què passa.

    ResponElimina
  5. Em sap greu que començava a fer goig l'alvocat. He anat a veure el teu post de l'altre dia per fer la típica comparació "abans" i "ara" i hi he trobat una frase que m'ha colpit. És la següent, parlant de l'alvocat dius textualment: "En els propers mesos creixerà més i farà unes fulles ben grosses"... com deia l'orquestra Plateria: "La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida". :-P

    ResponElimina
  6. Si no tinguessis cap planta com passa a casa meva no s’haurien de lamentar pèrdues... A vegades m’he plantejat tenir un animal de companyia més mogut que un peix, però llavors llegeixo aquest tipus d’anècdotes i se’m passen les ganes.

    PS: Hauries de canviar el tag “paranoies” a “gatanoies”?

    ResponElimina
  7. Caram noi, si que em sap greu pel pobre alvocat...Per evitar aquests experiments gatuns, potser si que aniria bé que plantessis cactus, ( gat escarmentat...) A mi quan se'm mor alguna planta em sap molt de greu, ves per on els agafes afecte, perquè et fan companyia!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. si això es va complicant en pot sortir una trilogia de les gruixudes

    ResponElimina
  9. ostres ja veig que el blog ha fer de les seves ....sap greu esrpo que et revifi l'alvocat

    ResponElimina
  10. M'agraden més les unitats animals que les vegetals (en tinc un parell, però no hem desenvolupat gaire empatia), potser els has de fer conviure més, que es coneguin i tal...

    ResponElimina
  11. Caram, amb aquest títol i amb això de les amenaces primer m'he pensat que parlaves d'alguna planta carnívora. Després de saber què els fas a les pobres plantes, tu, que les cuides i les mimes tot l'any, no puc per menys que pensar que vas tenir un moment puntual de fúria i que tots els pecats, contra les plantes, et seran perdonats.

    ResponElimina
  12. Esperava exclamacions de disgust, i condols pel pobre alvocat, però ja veig que si el gat està involucrat ell sempre és el centre d'atenció! Bé, he de dir que cap gat ha estat maltractat durant la redacció d'aquest post, tot i que no va ser per falta de ganes. I que l'alvocat està en cures intensives, i a veure si aconseguim recuperar-lo. Ja us aniré informant.

    Carme, li he dit de tot i l'he amenaçat de totes les formes imaginables, però està clar que no li faré res. L'alvocat podia estar en un lloc més segur i no ho estava, però no pensava que decidiria jugar-hi i tirar-lo. Em sap greu perquè m'havia crescut i ara potser hauré de tornar a començar, però no defalliré, encara que els Ginkgos segueixen creixent. M'has fet riure amb això d'un alvocat atacant un gat, tindria la seva gràcia de veure!

    Assumpta, com ho té en Josep Lluís per defensar-lo? Encara que, és insolvent, i al final ho hauria d'acabar pagant jo...

    Carquinyol, ho hem provat amb una Aloe vera, la que es veu al fons de la imatge, però fins i tot a aquesta li mossega les puntes. Deu passar gana, perquè ja es menja qualsevol cosa...

    Consol, a sobre tu dóna-li idees! És veritat que els humans tenim reaccions imprevisibles, però ja en tenim prou amb les nostres pròpies, no cal que el gat ens en provoqui més, i a sobre, que generi conflicte entre els dos subjectes... jo crec que ja ho intenta una mica, perquè quan està amb un no deixa que s'acosti l'altra, però això són fases avançades de l'experimentació.

    McAbeu, no es poden fer prediccions de futur, ja veus. O altrament dit, no em guanyaré la vida de futuròleg. He de dir que les fulles de l'alvocat no estaven creixent com s'esperava, i es pansien. He intentat investigar que podia estar-li passant, i sempre em semblava que tenia una terra massa gastada i compacta, però com que estava en creixement em feia por trasplantar-lo. Ara ho he hagut de fer a la força, quan vaig arribar a casa i el vaig veure a terra, no sé quantes hores feia que hi era, l'impuls va ser tornar-lo a plantar, i ho vaig fer d'una revolada, perquè anava amb pressa. Ni temps d'esbroncar el gat com Déu mana vaig tenir. Si al final sobreviu, i creix com seria esperable, potser encara hauré d'acabar donant les gràcies al gat per empènyer-me a trasplantar-lo d'urgència...

    Xavier, un univers que segurament comptarà amb un element menys...

    Pons, és igual que tenir canalla. Que monos que són, però quan sents totes les desgracies que provoquen en la vida dels pares se't passen totalment les ganes. Però ben mirat, si en comptes d'un gat tingués un peix, segurament tampoc hauríem de lamentar pèrdues vegetals. Deixa que ho pensi. Ah, i això de les etiquetes, de vegades penjo paranoies que no són de gats! Recorda la representació de 'Don't stop me know'!

    M.Roser, sort que et sap greu pel pobre alvocat, que aquí molt parlar del gat, però sembla que no hàgim perdut res aquí! Doncs sí que sap greu, tampoc diré que facin tanta companyia les plantes, però sí que és distret tenir-ne cura i mirar com van creixent. Alguna cosa haurem de fer per escarmentar el gat, però encara no n'he pensat cap...

    ResponElimina
  13. Sr. Gasull, aquest gat té molts informes nostres, coneix tots els nostres hàbits i costums. Segur que podria escriure molta tinta amb tot el que ens coneix.

    Elfreelang, el tenim a cures intensives, però em sembla que el gat sap fer bé la seva feina...

    Gemma Sara, totes les vegades que hem permès que el gat conegui les unitats vegetals, ha acabat guanyant de pallissa. Té una tendència a menjar-se les plantes que no sé d'on li ve, que jo no sóc massa de verdura. Però les ha deixat fetes pols. D'aquí l'incident amb el gerani que comentava en el post...

    Teresa, no sé si has entès bé el post, o sóc jo que no acabo d'entendre el teu comentari. Ja sé que hauria de fer un manual per entendre alguns dels posts en sèrie del blog, però quan començo un post amb Dia XXXX, i una hora, és un informe que el meu gat escriu sobre nosaltres, els seus subjectes d'estudi, i que envia als seus superiors, al seu planeta. Tothom sap que els gats estan aquí per conquerir el món, i que són una raça superior. I bé, va ser ell el que es va carregar l'alvocat, clarament per registrar com reaccionàvem. Totes les amenaces que li vaig fer han quedat en res, però em va saber molt greu perdre el meu petit alvocat. A veure si es recupera, pobre. Jo no perdo l'esperança.

    ResponElimina
  14. No sé si donar-te el condol per l'alvocat o esperar a veure si les cures intensives fan efecte. Està clar que tot el món no és del gust de tot el món, inclosos gats i plantes.

    ResponElimina
  15. Hahahahaha és insolvent, pobre!!! :-DDD

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.