diumenge, 21 de maig de 2017

Era un nap-buf...

Aquest any que alguns celebrem aniversaris blogaires, també es compleixen anys d'altres coses. Aquesta setmana va fer anys la primera filla d'un dels meus amics, la més antiga de totes. I en va fer 10. I després de felicitar-la, penses que ja han passat 10 anys més, i que han anat molt ràpid, però que aquella neneta que s'havia de dir Jana (que no es diu Jana), que va ser anunciada amb un 'Per cert...' en un sopar a casa meva de Barcelona, sopar organitzat presumptament per crear La Comunitat del Fosfat, però era fet a mida per fer l'anunci, aquella neneta, deia, ja és una preadolescent amb dos dígits d'edat. Vaig demanar una foto d'ella perquè fa temps que no ens veiem, i... mare de déu, però si era un nap-buf...

I així passa la vida, per cert, sense que ens n'adonem. Ens va fer gràcia recordar aquell 'Per cert...' original, i altres records que han sortit aquests dies. I vaig pensar que també ho compartiria amb vosaltres. Una cosa és veure que el blog fa anys. L'altra constatar que allà fora passen i pesen els anys.

12 comentaris:

  1. Com que ja t'he deixat el comentari en un altre lloc... ara només et diré que m'encanta que utilitzis la paraula "nap-buf". Una de les moltes que va caient en desús, al menys en el meu entorn, on abans era molt habitual.

    Bé i re-felicitaré la Jana que no es diu Jana.
    Un any més que en Guillem, que aquests dies també ha fet el seu aniversari. Com passa el temps, fora i dins dels blogs. Aquesta mainada ens fan vells creixent tan de pressa... no podrien frena una mica? ;)

    ResponElimina
  2. Era la de la frase: Per cert estic embarassada??? Com diu la Carme, a mi també m'agrada molt aquesta expressió, llàstima que se'n perden moltes com aquests...
    El temps passa que no ens n'adonem. Felicitats a la no Jana!
    És allò "de niña a mujer"...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  3. No te n'adonaràs que la que no es diu Jana farà 20 anys...

    ResponElimina
  4. Hi ha nens i nenes dels meus primers grups de catequesi que ja són pares i mares :-DDD

    ResponElimina
  5. El temps és una cosa que mai para, per això no el podem perdre ! :)

    ResponElimina
  6. Els canvis dels infants fan palès els nostres que amb l'edat no som capaços de percebre'ls.

    ResponElimina
  7. A part de la vida a la catosfera també hi ha vida real, quines coses! En el meu grup d’amics també hi ha alguns sonats que tenen fills, però ni de bon tros arriben als dos dígits, per això encara queda segons els meus càlculs varis segles... Per altra banda jo em màntic igual que fa 10 anys, què dic igual, millor!

    ResponElimina
  8. Respecte al que ens has contat, jo tinc dues qüestions:
    - Com es diu la nena?
    - Què és un nap-buf?

    ResponElimina
  9. tant ràpid que passa i nosaltres que empenyem cada dia més fort perquè així sigui.

    ResponElimina
  10. Que si passa de pressa el temps? Cada cop més! Abans jo contava l'any per mesos, després per estacions. Ara vacances i Nadal, així em passa de ràpid el temps.
    I quan veus com creixen els menuts és fa ben evident.

    ResponElimina
  11. M'has fet pensar en el primer alumne que se'm va morir... de vell!!!!!!!!!
    Certament tot passa molt depressa i també és ben veritat que la sensació de "depressa" s'accelera amb el pas dels anys. Aquelles dites de les iaies que quan els hi voldries agrair ja no hi són...

    ResponElimina
  12. No és el primer cop que parlem del pas del temps, i tots sense excepció coincidim que va massa ràpid. No l'aturarem pas, així que millor aprofitem el que puguem per tenir la vida que volem. I a veure si veig a la nap-buf aviat, abans que es graduï! Gràcies pels comentaris.

    Carme, moltes gràcies per comentar els dos posts, que tenen gairebé deu anys de diferència. No és estrany que no hi hagi comentari teu al post de 2007, segons els meus registres (consultar 'La teva primera nit' a la barra lateral), vas caure aquí al setembre del 2007, i el post és de l'agost. Però és més que probable que d'això ja n'hagi parlat altres vegades, aquell 'Per cert...' va ser molt mític en el meu grup d'amics, i sempre l'expliquem com una batalleta.
    El primer fill, filla en aquest cas, del meu grup d'amics va ser tot un esdeveniment, és clar, i tots ens hi vam implicar tant com vam poder. En aquells temps en parlava aquí també, fins i tot vaig parlar d'ella quan va néixer que va ser el maig del 2007, li vaig dedicar un post. Aquesta anècdota que ara he enllaçat va ser explicada amb posterioritat, i per deixar-ne constància, com feia abans, per registrar records en aquest petit espai.
    Anant al comentari d'aquest post, dir que m'agrada molt la paraula nap-buf, és veritat que no es fa servir gaire, oi? Però és maca. Ostres, en Guillem ja té 9 anys?? També el vaig veure néixer a aquest nen! Sí que haurien de frenar tu, m'estic sentint més gran per moments!

    M.Roser, sí, ho explico en el post del 2007. Vam muntar el sopar en teoria per parlar d'obrir un blog plegats, però en realitat era per estar junts i per fer l'anunci. La noia em va demanar complicitat per dir-ho als altres, i vam muntar un sopar a casa meva. I després de tant preparar-ho i no dir als altres, va i fa l'anunci dient 'Per cert... abans de començar... estic embarassada'. No s'ho portava gens preparat, hahaha. A mi la paraula nap-buf també m'agrada molt. Com creix la canalla...

    Xavier, la Jana (que no es diu Jana), complirà 20 anys i serà una jove fantàstica. El que hem de comprovar és si jo arribaré a veure-ho!

    Assumpta, això és molt terrible també. Veuràs quan et portin les seves criatures a catequesi. Segona generació!

    Carquinyol, no em diguis aquestes coses, que em sonen a Carpe Diem, i llavors m'entra la urticària. Que cadascú faci servir el temps com vulgui!

    Consol, no ens veiem grans, i no anem veient els canvis, perquè ens veiem cada dia. Però la canalla sí que creix i canvia... i amb ells ens adonem que nosaltres tampoc no som els mateixos, ni mentalment ni física.

    Pons, a mi també em semblava que devia faltar segles perquè els fills dels meus amics fessin els 10 anys, i ha acabat passant, així que no et despistis. Jo també ho penso, quina inconsciència això de tenir fills, podent tenir gats. Si total, ells ja dominen la terra, l'espècie humana no cal que ens reproduïm més. Vida fora de la catosfera? Jo em pensava que era una llegenda urbana.

    JP Merch, el nom de la nena no s'ha revelat mai, només sabem que s'havia de dir Jana (però no es diu Jana). I Nap-buf, significa persona de poca alçada, generalment aplicat només a nens i nenes petits.

    Sr. Gasull, no sé si empenyem, però per nosaltres cada dia passa més ràpid, això és veritat.

    Glòria, alguna referència temporal més has de tenir, no? Només nadal i vacances? I què passa entre aquestes dues festes? O és que no existeixen aquests períodes. Però si tu no pares de fer activitats, no es pot dir que no l'aprofitis el temps. Potser per això et passa tan ràpid, però val la pensa que sigui així.

    Jo rai!, quin comentari més lapidari! Una cosa és que alguns alumnes de catequesi de l'Assumpta ara ja li portin els seus fills, però alumnes que es moren de vells?? Ostres... I a més, expliques la paradoxa de la saviesa de les àvies, quan podem apreciar-la, ja no són amb nosaltres per poder-los reconèixer el mèrit...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.