diumenge, 16 d’abril de 2017

Terra de volcans

A l'excursionista de pa sucat amb oli la setmana santa sempre se li passa, i quan arriben els dies de festa, tots a córrer a veure si pot anar a alguna banda, però llavors ja tots els possibles allotjaments estan agafats. Com que tenia intenció d'anar a passar alguns dies a la Garrotxa, però ja no podia dormir enlloc, la seva acompanyant i ell van decidir almenys anar a fer un volt pel parc volcànic de la Garrotxa, ni que fos anar i tornar.

 Ruta robada de Wikiloc, és clar.

Com a bon excursionista de pa sucat amb oli, no decideix anar a la Fageda d'en Jordà a la tardor, sinó a la primavera, no fos cas. Tot i així, és un paratge boscós i molt agradable per fer-hi una passejada. Amb un rampell de valentia, van decidir fer la ruta 1, la llarga, que està perfectament senyalitzada i et porta a visitar la Fageda, el volcà de Santa Margarida i després, opcionalment, visitar la zona museística del Croscat o vorejar-lo. En total, unes 4 hores previstes, ideal per acabar amb un bon dinar a Olot.

 Allò d'allà no sé si és un hobbit o un 'dominguero'.

Es tracta d'una ruta molt assequible i molt recomanable per a tothom, cosa que queda demostrada amb la gran afluència de públic que hi van trobar. El camí no té pèrdua, ni tan sols per l'excursionista de pa sucat amb oli, i el punt més alt no supera els 750m, amb algunes pujades destacables, però a l'abast. La Fageda és un lloc molt místic, l'excursionista de pa sucat amb oli tenia la impressió que li sortiria una fada o un follet en qualsevol moment. Però el que va aparèixer era un nano cridant o una colla de joves fent gresca.

Encara que no ho sembli, això és dins d'un cràter.

Un cop ascendit el volcà de Santa Margarida, a l'interior del cràter hi ha l'ermita homònima, i un munt de gent fent un descans. És realment un lloc per parar-hi una estona i seure reflexionant sobre el paratge i el fet d'estar a l'interior d'un volcà, per això l'excursionista de pa sucat amb oli només va fer un parell de fotos i va marxar. Al Croscat no s'hi entra, però hi ha la possibilitat de veure com són els estrats d'un volcà per les successives deposicions de material. 

Les capes del Croscat. Que petits són els figurants...

El dinar a Olot va ser, efectivament, ben abundant. Però ni una volta per la ciutat van poder fer perquè després de l'àpat els va enxampar una bona tempesta i van marxar cap a casa. Almenys no els va enganxar a mig volcà...

Informe de danys: Cansament moderat, mullena del restaurant al pàrquing sota l'aiguat.

15 comentaris:

  1. L'excursionista de pà sucat amb oli es va emportar també el seu portàtil per no deixar d'escriure l blog? :-) El millor de tot és el dinarot de després! Molt bonic passeig... quatre horetes!! jo després no podría ni moure'm! M'he desacostumat a fer rutes d'aquestes i són genials, sobre tot quan vas xino xano xarrant amb la gent i es passa més ràpid!
    Saludets Xexu!

    ResponElimina
  2. Una ruta ben bonica i que conec molt bé. A tots els temps. A l'hivern despullada, a la primavera, a l'estiu i a la tardor.

    A mi també em passa a totes les fagedes que tinc sensacions místiques i màgiques i sento les fades i els follets.

    Els danys han estat proporcionats ... res de greu, doncs. A punt de tornar a la Garrotxa.
    Un altre dia al Parc de la Pedra Tosca. ;)

    ResponElimina
  3. preciós tot el camí , la fageda és especial, no ets un excursionista de pa sucat amb oli com irònicament t'anomenes ....

    ResponElimina
  4. He fet aquesta ruta i és fàcil, agradable i bonica. I es pot fer durant tot l'any, cada estació té el seu propi encant.

    ResponElimina
  5. L'excursionista de pa sucat amb oli,hauria de ser més previsor, he, he, no es poden deixar les coses per última hora...
    En aquest cas conec bé aquests paratges , ja que els he fet més d'una vegada. Celebro que els danys col·laterals fossin minsos!
    I recordo que la primera, al veure la fageda vaig dir:-Me l'imaginava més gran!
    Jo no sé pas d'on surt tanta gent, perquè en va marxar molta, però tu també dius que te'n vas trobar força i jo que he anat tres dies a caminar a Collserola, vaig tenir moltes dificultats per aparcar, de la gentada que hi havia i avui ja no hi he anat perquè amb la mona...
    Bon vespre, XeXu,

    ResponElimina
  6. Que bé que el compte del restaurant no figure en l'informe de danys.

    ResponElimina
  7. Molta gent en parla bé, algun dia hi hauré d’anar, preferiblement un dia que no plogui

    ResponElimina
  8. Mentre no es despertin els volcans sempre són bonics de tornar a veure.

    ResponElimina
  9. Tota aquesta zona és d'una gran bellesa. Val la pena visitar-la perquè hi ha indrets preciosos. Fa temps que no hi vaig, però la recordo molt "màgica".

    ResponElimina
  10. Ja ho diu la dita gironina: A Olot, no l'assenyala que ja te la fot.(Referit, és clar, a la facilitat que té allà la pluja.

    ResponElimina
  11. És una zona preciosa, nosaltres vam fer una passejada en globus i des del cel els volcans es veuen genials ! Per cert, si haguessis anat a dinar a Santa Pau també haguessis menjat d'allò més bé i el poble i el seu entorn són molt bonics.

    ResponElimina
  12. Ja veig que no he fet res original, i que la majoria ja hi heu estat, però és que la zona realment val la pena, oi que sí? Moltes gràcies a tots pels comentaris.

    Ada, no no, l'excursionista de pa sucat amb oli ja fa temps que no fa aquestes coses de portar-se el portàtil pel món. No li cal, el mòbil pot fer aquesta funció! Però a més, sempre escriu les seves cròniques un cop ha tornat. La ruta va ser més curta del que deien, no gaire més, però es va fer a bon ritme, perquè no era gens exigent. A més, això de parar-se a fer fotos treu molt temps.

    Carme, la Garrotxa és una terra que tinc poc explorada. M'hauria agradat passar-hi almenys un parell de dies per poder fer almenys alguna altra caminadeta o visitar els poblets de per allà, però com deia, ens vam despertar tard i no vam trobar allotjament. Sembla un lloc que val la pena, ens hi haurem d'esforçar més el proper cop!

    Elfreelang, és una caminada molt maca i original, perquè caminà per dins d'un volcà no és una cosa que es faci cada dia, però com a excursió de muntanya no n'hi ha per tant. Està a l'abast de tothom que estigui físicament bé.

    Consol, sí, és molt assequible i a l'abast de tothom. Nosaltres vam enganxar un dia relativament bo per caminar, sense massa sol, ni tampoc pluja fins la tarda. Les condicions per fer-la segur que canvien molt en les diferents estacions de l'any.

    M.Roser, sóc de pa sucat amb oli fins i tot muntant escapades! Suposo que molts de nosaltres ja hi havíem anat a aquests paratges, en el meu cas, de petit, que m'hi van portar amb l'escola, però em sembla que no hi havia tornat. A mi la Fageda em va agradar, molta gent per allà, però és un lloc maco i encantador, a la tardor deu ser encara millor. A mi em sembla que per Setmana Santa molta gent decideix fer turisme domèstic. Jo pensava que era una cosa original, però el Delta de l'Ebre estava a rebentar, i la Garrotxa també. Deuen ser destinacions molt comunes i engrescadores per aquests dies. És clar que molta altra gent ha decidit fer un viatget, però visitar la terra també és molt agradable, i quatre dies de festa seguits, semblen un temps propici per fer una escapada d'aquest tipus, no trobes?

    JP Merch, molt bona observació. La targeta no va patir una agressió gaire forta, i per la quantitat de menjar, i qualitat més que acceptable, no ho considerem un dany.

    Pons, és recomanable i agradable, però no sé si tot un excursionista com tu s'hi avorriria.

    Xavier, no tenen gaire pinta de despertar-se aquests volcans, però la terra és capritxosa, mai se sap. De moment no generen massa por.

    Jomateixa, uns paratges ben bonics, certament.

    Glòria, la Fageda és realment màgica, feia molt que no hi anava, i penso que val la pena fer-hi una volteta sovint. A veure si m'hi puc escapar a la tardor, que deu estar encara més preciosa.

    Rafel, no l'havia sentit mai aquesta dita. Però té una retirada, si li busques el segon sentit, a la més famosa que tenen per Olot...

    Carquinyol, queda pendent això de dinar a Santa Pau, que no ets el primer que me'n parla. Tenen les famoses patates de Santa Pau, no? I això del globus no prometo res, però tens raó que les vistes des de dalt han de ser del tot espectaculars!

    ResponElimina
  13. Si, la zona és molt xula! La ruta circular no l'he feta, per tant, bona opció, entre setmana, millor, no?
    I l'àpat? recomanes el lloc?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si et pots permetre anar-hi entre setmana, segur que està millor, que hi haurà menys gent. L'excursió està prou bé, sí. I el lloc del dinar no és res de l'altre món, un lloc qualsevol, prou bo, i amb quantitats abundants, això sí.

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.