dimecres, 5 d’abril de 2017

El rellotge

Des de fa una temporada no porto rellotge. Sembla una ximpleria, però per mi és gairebé una raresa, i s'ha convertit en normalitat. Des de ben jovenet, potser hauria de dir petit, sempre he portat rellotge, digital, de busques o les dues coses, però generalment no massa bo, només per tenir l'hora al canell. Que no fos gaire bo em venia del principi de tot, el rellotge sempre s'enduia algun cop o altre, així que no valia la pena tenir-ne un de bo, més valia que fos resistent. 

Sempre el duia. No sé ni si me'l treia per dutxar-me, però el que sé és que no portar-lo al canell esquerra era com anar despullat, em faltava alguna cosa. Durant molts anys ha estat així, però darrerament me'l treia per treballar, me'l treia per dormir, i algun cop me'l descuidava a casa i tot. Fins que se'm va trencar la sivella de la corretja, de manera que aquesta penjava, i me'n vaig acabar cansant. Vaig pensar que el portaria a arreglar, però m'he acostumat a no posar-me'l, i ara ja no se'm fa estrany.

Segueixo tenint la necessitat de mirar l'hora sovint, aquesta no canvia. Tan sovint, que la majoria de vegades la miro per inèrcia i ni la veig. Però això ja m'ho cobreix el mòbil, que és la cosa que ara no em deixo mai i que no em trec de sobre (per dutxar-me sí...). Però ara no tinc pressa per arreglar el rellotge, com em passava sempre abans, i no sé si me'l tornaré a posar. Se'm fa estrany no necessitar-lo, però no se m'està fent estrany no portar-lo. Que ràpid ens adaptem, fins i tot davant de canvis que en un passat ens haurien semblat impensables.

18 comentaris:

  1. Estem en el mateix cas. Pel que fa a mi però aquesta "temporada sense rellotge al canell" ja fa un bon grapat d'anys que dura i no recordo que se'm fes estrany deixar-lo. Simplement el mòbil a la butxaca cobria la mateixa funció i vaig deixar de posar-me el rellotge cada matí.

    Per cert, això de mirar l'hora sense veure-la també ho faig però crec que, de fet, si que la veiem. Vull dir que si quan mires el rellotge és l'hora que comptes que ha de ser, és cert que no hi prestes atenció i segurament si aleshores ens preguntessin quina hora és ho hauríem de tornar a mirar (per tant podríem dir que "no l'hem vist") però segur també que si l'hora que mostra el rellotge no és l'esperada, ens n'adonem de seguida (i això vol dir que "si l'hem vist"). Podríem fer-ne un teorema d'això... el "Teorema Mac de la relativitat perceptiva horària"... Vaig a fer un cafè, crec que el necessito. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo el teu teorema, Mc! Després del cafè el segueixes veient igusl? Sí? Doncs...
      Ja tens una primera seguidora, el comparteixo totalment, perquè lliga amb la meva experiència. 😜

      Elimina
  2. Encara en porto. No sempre porto el mòbil a sobre i per això em continua sent útil.

    ResponElimina
  3. Porto rellotge al canell, i igual que tu quan en duies, no és un rellotge car.
    L'únic bo que vaig tenir, un que em van regalar en plegar d'una feina, tot i que era submergible, per cuidar-lo massa me'l vaig treure per banyar-me, i el vaig perdre en una cala.

    ResponElimina
  4. El meu pare era arribar el primer dia de les vacances que es treia el rellotge i no s'el tornava a posar fins que aquestes s'acabaven. Jo des de fa uns anys faig exactament el mateix i a més he afegit els caps de setmana.

    ResponElimina
  5. Aquest procés que expliques el vaig fer de seguida que portar el mòbil es va fer costum.

    A mi em molestava el rellotge al canell, però com que em molestava més no portar l'hora a sobre, doncs m'aguantava, o me'l lligava a la corretja del bolso o de la cartera... quan em vaig alliberar d'ell vaig descansar gairebé tant com quan em vaig alliberar de les arracades i vaig decidir no portar-ne mai més.

    ResponElimina
  6. Coincidim, jo tampoc porto mai rellotge, en tinc a casa, al cotxe i al treball...I si necessito saber l'hora en un altre lloc, la demano. El què si recordo que, quan en portava, m'agradava posar-me'l al canell dret i amb l'esfera a la part de sota, costums...
    Bon vespre XeXu.

    ResponElimina
  7. Jo si que porto rellotge i molt a gust. Hi ha hagut èpoques que n'he tingut 2 ó 3 i els anava alternant i combinant amb la roba que portava, era un complement més, no com una joia pq són baratillos però si com un guarniment pel canell. Igual que m'agrada molt portar anells, penjolls i, a diferència de la Carme, arracades. No se sortir de casa sense això, m'encanten!Si algun dia m'ho he deixat, he tornat a casa a buscar-ho.

    ResponElimina
  8. Quan era més jove també portava rellotge, però me’l treia per dormir i per dutxar-me (fiat del water resistant) i tampoc eren rellotges gaire bons. La època del rellotge va durar dels 14 als 24 més o menys i tampoc el trobo a faltar. Ara tenim els rellotges de butxaca, però no tenen tapa ni van lligats amb una cadeneta, són més “mòbils”.... Necessito vacances

    ResponElimina
  9. Jo porto rellotge no per l'hora (la podem veure a infinitat de llocs) sinó perquè m'agraden molt els rellotges, en tinc uns quants, com a complement de vestir.

    ResponElimina
  10. Doncs per a mi, el rellotge al canell és un estri imprescindible, tot i que treballant amb ordinador no em cal mirar gaire sovint el de polsera. Això sí, necessito rellotges ben clars, on els números es puguin veure i no s'hagin d'intuir. I que no pesin, que no provoquin al·lèrgia, que no facin soroll, que no em ballin... Sóc una refotuda perepunyetes, ho reconec! :-))

    ResponElimina
  11. Has de comprar-te un rellotge que mesuri l'activitat física. Jo en tinc un des de fa gairebé un any i només me l'he tret una vegada per canviar la pila (no faré propaganda del fabulós rellotge que va molt bé i sembla que no sigui res, però et mesura les passes, la piscina, el son... i la pila dura 9 mesos! No faré propaganda perquè no em paguen).
    Abans no en portava però vaig decidir comprar-lo perquè em va fer il·lusió, pur capritx, i ara no sabria estar sense ell.

    ResponElimina
  12. ens adapten més fàcilment del que ens pensem...això si segueixes mirant l'hora ....jo encara duc rellotge i encara que tinc mòbil no el faig servir gaire o sia que seguiré mirant-me el canell

    ResponElimina
  13. Jo sense el rellotge no soc persona. És qüestió de costums, però jo estic fent alguna cosa a l'ordinador, i em mire el rellotge del canell. Només me'l trac per dutxar-me.

    ResponElimina
  14. Jo tampoc en porto, quan abans m'era impensable sortir sense ell. Penso que som moltes les persones que n'hem prescindit. I és que el mòbil té tantes prestacions...

    ResponElimina
  15. Fa molts anys que no en porte. Des que els metalls van començar a produir-me al·lèrgia, i els de plàstic també perquè no em transpirava la pell. Era jo molt joveneta, encara no hi havia mòbils. Procurava intuir l'hora. Ara amb el mòbil vaig més còmoda, o, si sóc a casa, mire l'hora a l'ordinador. Tot i això m'agraden els rellotges dels campanars, de les torres en general. També he prescindit dels calendaris físics. Ara mire el dia, o els dies, o els mesos, al calendari del mòbil, o millor, al de l'ordinador. Comoditats de la tecnologia a les quals no m'ha costat gens adaptar-me.

    ResponElimina
  16. Una mica de tot en les respostes d'aquest post. N'hi ha que no sabeu viure sense el rellotge, i d'altres que ja l'heu substituït pel mòbil. El que sí que sembla és que no sabem estar sense mirar l'hora! Moltes gràcies a tots els qui heu comentat aquesta entrada.

    McAbeu, bé, 'un bon grapat d'anys' ha de començar per 'una temporada', no? Hahaha. Ja veig que hem tingut la mateixa evolució, però a mi em sorprèn perquè realment el rellotge era una prolongació del meu cos. M'agrada això del Teorema Mac de relativitat perceptiva horària. No ho havia pensat així, però tens raó. Generalment la mirem despreocupadament, i no ens hi fixem, sempre que no hi hagi res estrany. Però et plantejo un dubte. No serà que quan percebem que no deu ser l'hora que pensem, mirem el rellotge amb més atenció, i no només per acte reflex? No ho sé, e? El teu teorema admet refutació?

    Consol, jo he passat molt temps portant les dues coses, i el rellotge el mirava, com sempre. Però ha estat deixar-lo a casa uns dies i veure que en realitat no em feia tanta falta. El primer sorprès sóc jo.

    Xavier, de rellotges bons només n'he tingut un jo, la meva iaia va estalviar per regalar-me alguna cosa per la comunió, ho feia per tots els néts. Però jo no vaig fer la comunió, els regals m'eren igual. Però ella em va fer el regal igualment, i va ser un rellotge molt car. Un rellotge que no he portat mai, primer perquè m'anava gran i calia arreglar-lo, i després perquè em semblava massa ostentós. En alguna banda deu estar, no l'he portat ni un sol dia que recordi.

    Anna, és una bona estratègia, però jo no em nego a saber l'hora, m'agrada saber l'hora que visc, i això ho segueixo fent mirant el mòbil. No passa res. Per no mirar l'hora no passa el temps més lent. Però el rellotge era una part de mi, sempre el portava, gairebé com un complement, i és estrany que m'hagi sigut tan fàcil deixar-lo enrere.

    Carme, el nostre no és el mateix cas, coincidim només amb la necessitat de mirar l'hora sovint, però a mi el rellotge no m'era cap molèstia, dormia amb ell (ho vaig deixar de fer quan vaig començar a dormir acompanyat) i el portava sempre, quan me'l treia em faltava alguna cosa. Per això m'estranya tant ara, que el vaig deixar a casa esperant arreglar-lo, i no l'he trobat a faltar gens...

    M.Roser, a mi m'havien ensenyat que s'havia de portar a l'esquerra, però no tinc ni idea de per què, la veritat. Em sembla que no hi pot haver unes normes gaire estrictes en això, no? Doncs mira, encara se'm fa estrany que no se'm faci estrany no portar-lo, ves per on.

    Laura T, doncs a mi em passava això. No podia anar sense rellotge, i quan se'm trencava la corretja n'havia de demanar algun altre mentre l'arreglava. Per això m'estranya tant que ara no el necessiti. El vaig deixar a casa perquè la corretja em molestava, i pensava que el portaria a arreglar, però no ho he fet. Ja fa força setmanes que no el porto, i no el trobo a faltar. Per mi és una cosa estranya, ja et dic.

    Pons, fas vacances aquests dies? Segur que sí i ens deixaràs tirats als que no. És veritat que ara els rellotges de canell ja no fan cap falta, ja que la majoria de la gent té mòbil, que per antic i atrotinat que sigui, rellotge segur que en porta. Però segur que els hipsters ara porten aquests rellotge de butxaca que dius, més guai que això, poques coses!

    Deric, perquè tu ets molt presumit, que ho sé jo! Com a complement sempre m'ha semblat bé un rellotge, tot i que jo no el portava per això, però en fan de molt xulos que queden bé.

    ResponElimina
  17. Galionar, quantes exigències! Ja et deu ser difícil trobar un rellotge adient. Però una cosa és el rellotge de polsera, i l'altra la necessitat de saber l'hora. Aquesta jo no l'he perdut. A la feina sempre tinc un ordinador, o el mòbil, o un rellotge amb un imant per saber l'hora. Però ja no tinc necessitar de portar l'hora al canell. Qui sap, potser més endavant li tornaré a trobar el gust.

    Peix, no, no crec pas que me'n compri un d'aquests. La veritat és que no sabria què fer-ne, perquè no tinc massa temps per fer exercici, i total, per veure la tristesa cada dia... Ara fan autèntiques meravelles en matèria de rellotges, també aquests intel•ligents, i potser tots n'acabarem portant i substituiran els mòbils, qui sap. Però de moment jo no li demano res més que dir-me l'hora, i com que ja me la diuen altres aparells, no em fa falta. I si trobo faltar portar alguna cosa al canell, sé on el tinc per posar-me'l.

    Elfreelang, com pots pensar, els primers dies no feia altra cosa que mirar-me el canell buit, costum de tants anys. Però com dius, ens adaptem ràpid, i ara per mirar l'hora penso en la butxaca. Veurem si torno a canviar d'idea.

    Mari Català, això mateix pensava jo, el rellotge era sagrat i no em podia separar d'ell. També em va costar molt acostumar-me que a la part inferior dreta de la pantalla hi havia l'hora, sempre mirava el canell. Però canviem de costums molt ràpidament.

    Glòria, qui sap si giraran les tornes! Ara els rellotges intel•ligents comencen a tenir moltes prestacions també, i pensa que és més ràpid i fàcil girar el canell que treure el mòbil de la butxaca. Tot el que suposi facilitar-nos la vida té números de triomfar. Però de moment, el mòbil ha guanyat la partida.

    Novesflors, la tecnologia els facilita la vida, i si ens hi sabem acostumar, ens ajuda molt. Una de les coses que he començat a fer darrerament és fer servir el calendari de google per posar les activitats que tinc, gairebé diàries, per saber la disponibilitat. Encara em costa, però crec que acabarà sent molt útil. El mòbil ens permet una varietat d'accions que ens estalvia tenir un munt d'aparells, llibretes i estris per escriure, però qui sap què l'acabarà superant. I si acaben sent els rellotges intel•ligents? Haurem d'esperar per veure-ho, i adaptar-nos-hi un cop més.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.