diumenge, 5 de març de 2017

Un estrany poder

Des que Antònia Font es van retirar, els Amics de les Arts han ocupat el lloc estrella de grup català preferit. Ep, això no vol dir que ja no escolti els mallorquins, però els Amics segueixen produint cançons i aquests dies estan en plena promoció del seu nou treball Un estrany poder. El disc va arribar a casa finalment en format físic, per si a algú li interessa, i com es pot veure a la imatge, ja fa companyia als quatre anteriors (NOTA: no és que no sàpiga comptar, el 'Bed & Breakfast' que tenim ve amb el 'Castafiore Cabaret' incorporat).
 
Els Amics es caracteritzaven per les seves tonades fresques i sovint hilarants, sempre buscant aquell puntet foteta. Però tots els grups evolucionen, cada cop fan cançons que toquen temes més profunds i més en consonància amb el moment que viuen els integrants del grup, ja tots pares de família. Això fa que a la primera sentida no m'entusiasmés (com passa sempre), que no em semblin ells, però que alhora siguin 100% ells (com passa sempre), i que a força de sentir-les, algunes de les noves cançons em semblin brillants (com passa sempre). Així que tot en ordre. 'Manelegen' una mica, però posant-hi el toc Amics en tot allò que fan. Musicalment diferent, i cada vegada millors. 

Ja hi ha dues cançons que s'han anat fent sentir per totes bandes, però jo en destacaria 'Apologia de la ingenuïtat', on es riuen del carpe diem i asseguren que hi ha molts dies de merda en els que no passa res, aquesta és la gran veritat, 'Suïssa', que explica com de complicat és ser amic de dos que es barallen, i '30 dies sense cap accident' i 'No ho entens', que encara estic en procés de comprendre què diuen, però que sonen genial. Escolteu-lo, és bona música feta aquí a casa nostra. Ja em direu el què.

13 comentaris:

  1. Tenim una gran sort amb els recanvis. Després de la fornada de Sopa, Pets, Sangtraït, Lax'n'Busto, Sau, etc. va arribar la d'Antònia Font (retornaran algun dia?), Manel, els Amics, que estan en plena forma...
    Ja està naixent una nova generació, amb component més femení: El Diluvi, les Roba Estesa...

    ResponElimina
  2. D'aquest últim disc només he escoltat el single que sóna per la ràdio i no m'agrada gens (i no em vinguis amb la tonteria de que no es diuen Gallagher, com si fós l'únic que escoltés).

    ResponElimina
  3. No miro sèries catalanes, no escolto música catalana, no llegeixo autors catalans, no vaig a veure cine en català, ni tan sols miro TV3! Sóc un català poc patriòtic.

    ResponElimina
  4. Pons, hauries de fer algunes concessions...

    Encara no he escoltat res de l'últim disc, tasca pendent.

    ResponElimina
  5. A mi si que m'agraden, he escoltat l'enllaç i unes quantes més...
    Que no pari la música i si pot ser en català, millor.

    ResponElimina
  6. Hola XeXu, em sembla que ja et vaig dir un dia que teníem gustos semblants. Els dos grups que anomenes són els meus preferits. També m'agraden els Manel, però no puc separar de la seva música el sosos que són en els concerts, on es mostren una mica com per damunt del bé i del mal, i per damunt dels assistents. Comparteixo amb el meu fill el gust pels Amics de les Arts i ell ja s'ha comprat el disc, així que aviat el podré escoltar jo. Els Amics completen el tàndem del meu cotxe i jo. Sempre els escolto al cotxe, ja saps, el cotxe petit i blau. De tota manera aprofitaré les cançons que ens ofereixes per començar a fer-les meves, que jo la primera vegada d'escoltar-los tampoc no els acabo de reconèixer mai.

    ResponElimina
  7. Jo em posiciono amb en Pons. En català pràcticament només segueixo una mica de literatura, però ni pel·lícules ni música. De fet, la meva relació amb la música catalana (i això que sóc força eclèctic amb la música) és molt especial i amb petites excepcions vaig desconnectar d'ella a partir de la primera època dels Sopa de Cabra). Tampoc no dec ser un català molt patriòtic, jo...

    ResponElimina
  8. Antònia Font m'agrada molt, però no he estat mai dels Amics part d'alguna que va sonar molt. Potser ara que uns han plegat hauré de començar amb els altres.

    ResponElimina
  9. A mi també m'agraden, són com una alenada d'aire fresc, em fa molta gracia aquella cançó que diu " heu vingut robar-nos les dones"...( més o menys)
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  10. Encara no l'he escoltat, sols el que sona per la ràdio, i de moment, m'agrada. Els darrers discos no m'han agradat força, sgurament pel què dius, la seva evolució ha anat diferent a la meva, i això, en música pot afectar. Ara em venen de gust. Aviam si els dono oportunitat.

    ResponElimina
  11. no tinc gaire temps per escoltar música ....i gràcies al teu post avui en quan tingui un moment aprofitaré per fer-ho

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies per comentar aquest post, espero que si escolteu el disc perquè m'heu llegit, m'ho vingueu a dir, i a veure què us ha semblat!

    Xavier, doncs mira, no conec aquest grups que dius, però m'hi hauré de posar. N'hi ha d'altres que posen més a les ràdios, com Animal o Txarango, però no m'agraden tant. La música en català segueix en bona forma, i ara és molt més variada, ja que aquests grups que deies eren 'el rock català' i ara tenim de tot. Uns que trobo molt bons són Zoo, un grup de València que fan hip hop, dub i hardcore, són diferents, però les seves lletres esmolades i reivindicatives estan molt bé.

    Anna, doncs no havia pensat en dir això, la veritat. El que toca contestar és que no et guiïs només per les cançons que han sonat i li donis una oportunitat al disc sencer, i no només una sentida, perquè a la primera no agrada mai res. Però ja que ho dius, t'he de dir que el so és molt més anglès que en els anteriors. Han tingut un productor britànic, i es nota. Potser t'ho perdràs si no ho intentes!

    Pons, tot plegat no em preocupa gaire, perquè hi ha d'haver gent per tot, i cadascú és lliure de triar els seus referents. Però espero que no mirar TV3 és equivalent a no mirar la tele, perquè dediques el temps a mirar sèries (no catalanes), perquè si sí que mires T5 o A3...

    Jomateixa, ni tan sols les que posen per la ràdio? Per mi no són les millors!

    Carme, musicalment em sembla que milloren, però com que no n'entenc, de música, em fixo sobretot en les lletres, i sempre estan ben trobades. De vegades tant, que no se'ls acaba d'entendre. S'ha de llegir una mica entre línies, però al final li trobes el sentit. A mi m'està agradant cada cop més.

    Teresa, és ben normal que quan sents un nou disc per primer cop no reconeguis el grup en qüestió, al revés seria que no canvien gens ni mica, però ni així, perquè les cançons són unes altres. Si esperem trobar les mateixes cançons que ens agraden, de què serveix un nou disc? En realitat he citat tres grups al post, quan dius els dos inclous Antònia Font? A mi Manel també em sembren molt sobrats, però tenen cançons bones, no es pot negar. I a mi també m'agrada sentir els Amics al cotxe, són uns grans companys de viatge. Ja en parlarem a veure què et sembla quan el puguis escoltar. Té algunes cançons canyeres que farà molt bo d'escoltar al cotxe, més que el disc anterior que era més pausat.

    Ignasi, no cal consumir producte català per sentir-se'n. Però no sé si és com una mena de promesa, o per convicció. A mi em sembla que es poden donar oportunitats, potser no t'agradarà res, però d'entre moltes coses que ens venen i que no hi ha per on agafar, també hi ha pel•lis, discs i fins i tot sèries, que no estan malament. De llibres ni en parlem, tenim molt bons escriptors, però se'ls ha de triar entre una col•lecció d'"enxufats', això sí que és veritat.

    Sr. Gasull, són molt diferents, en comú només tenen l'idioma en que canten, i ni dialecte comparteixen! Però a mi m'agraden molt els dos, els Antònia Font pel que em feien sentir amb la música i el que van significar, però els amics perquè penso que són bons músics i fan lletres molt treballades. No tenen per què agradar-te, és clar, però els pots donar alguna oportunitat més!

    ResponElimina
  13. M. Roser, aquesta és de les noves! I també em fa gràcia, tot i que no és de les millors. Saps que per aquesta frase ha aixecat una mica de polseguera feminista? Però segons tinc entès no és una frase que diguin ells, sinó que la cançó està feta amb totes aquelles coses que han dit d'ells. Està ben pensat!

    rits, sí que pot afectar, si allò que canten ja no fa que et sentis identificat, segurament perds l'interès. Però potser els podràs retrobar quan tens una altra temporada, i potser cançons que no et deien res ara sí que et parlaran. Qui sap. Només puc dir que per mi, les cançons que han sonat a les ràdios no són les millors del disc!

    Elfreelang, no tens temps per escoltar música? Per sort, la música no demana dedicació exclusiva. La pots escoltar mentre fregues els plats, mentre surts a fer un passeig, mentre vas cap a la feina, mentre et dutxes... en qualsevol moment. Jo en tinc posada tot el dia.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.