Mira'l, quina cara de sòmines. Com li agrada aquest barret, no s'adona que el fa semblar ridícul? S'ha posat molt pesat amb que ens féssim aquest retrat, i quin mal que em fan els peus! Ja m'agradaria veure'l a ell amb aquesta panxota. Encara que potser li agradaria, feia tant que esperava la bona nova. El reialme tindrà la continuïtat assegurada, per fi tindrà l'hereu que volia. Ara com li explico que el fill no és seu?
La meva micro-contribució als Relats Conjunts de març!
*****
Marxo uns dies, no em trobeu a faltar massa. I si ho feu, recordeu que encara podeu ajudar-me a celebrar el 10è ANIVERSARI DEL BONA NIT explicant-me la història de com veu obrir el vostre blog.
No cal que li expliqui que el fill no és seu: ja se n'adonarà quan vegi que és mulat.
ResponEliminaPrimer de tot que seguin, a ella li anirà bé pel mal de peus i a ell val més que la notícia l'agafi assegut. ;-)
ResponEliminaXeXu! m'ha agradat trobar-te dels últims que havien actualitzat el seu blog... ;) una abraçada virtual!
ResponEliminaPotser si que se n'adonarà igual... no sé...
ResponEliminaPerò no cal que digui res, o que marxi amb el pare de la criatura o que es quedi, però per dir-ho i prou, de què serveix? crec que ja ha esperat massa. I no fa cap bé a ningú. Pobre home, ara que s,havia il·lusionat tant!
Ei! A tocar neu? ;) que vagi molt bé!
EliminaAmb aquesta pinta que té l'home... no sé si m'estranya massa que el fill no siga seu...
ResponEliminaQue ho passes bé, hi haja neu o no.
Molt divertit el conte, Xexu! Amb una mica de sort el menut serà més guapo que ell; tot serà que llavors comenci a sospitar... Però vaja, no ho crec, perquè segur que es deu tenir pel rei més formós del món...
ResponEliminaQue vagin molt bé aquests dies, Xexu, i fins a la tornada!
No és pas gens clar que el reialme tingui un hereu, perquè a més de no ser seu, pot ser una pubilla...Que aleshores encara no devien existir les ecografies!!!
ResponEliminaQue gaudeixis de la petita escapada, XeXu.
Mentre ella sàpiga de qui és....que de vegades es porta un descontrol de relacions que és força impossible saber de qui és.
ResponEliminaBona sortida, ja traurem la pols
Penso que no cal que el disgusti, no cal que l'expliqui res. En aquells temps, sense proves d'adn és fàcil que "coli"...
ResponEliminaEll, feliç. Ella també.
Molt divertit, XeXu!
Crec que el barret ja ens dona una pista del que li importa més, no cal dir-li res del nen, que segur que això de que els fills no fossin dels reis no era tan estrany...
ResponEliminaQue vagi bé on siguis, i aquí estarem esperant per continuar celebrant amb tu.
hahahaha breu però ben trobat i contundent!
ResponEliminaT'he deixat l'explicació de com vaig arribar als blogs com a comentari del post en què tu ho proposaves.
ResponEliminaCarai així que amb un fill de l'amant! Si ha d'aguantar el ritme de dos homes deu anar ben servida!!
ResponEliminaBones vacances, XeXu, si són vacances! A l'entrada de L'estrany poder, sí, em referia als amics i a Antònia Font. Per cert, "El matrimoni Arnolfini" també està en l'imaginari dels Amics de les Arts, no?
ResponEliminaÉs que ara, quan veig aquest quadre, només puc pensar en la màquina del temps que hi ha penjada darrera :-DD
ResponEliminaOoooh, pobre home,tan il·lusionat com estava amb el petit i ara ens poses aquest final!!
Bé, ja som a dia 21.. MOLTES FELICITATS "BONA, NIT!", MOLTES FELICITATS, XEXU!!
No cal dir aquestes coses, presumit com és encara s'ofandrà! Serà un pare adoptiu més de tots els que ja hi ha.
ResponEliminaNo m'estranya que la dona se n'hagi buscat un altre, amb la cara que fa aquest paio... però bé, almenys m'ha servit per fer un microrelat i per riure una estona. Moltes gràcies a tothom pels comentaris, i responent a la Teresa, sí, aquesta quadre dóna nom a una cançó genial dels Amics, tan potent que la feien servir per tancar els concerts fa una temporada!
ResponEliminaA tants caps tants barrets, però és que hi ha barrets i barrets.
ResponEliminaCornut i pagar el beure.
ResponElimina