dijous, 9 de març de 2017

Clons

Quan la gent pensa en 'clons', s'imagina una col·lecció de personetes totes iguals, un exèrcit inquietant de fesomies idèntiques. També són això, encara que els que ens dediquem a la biologia cel·lular i molecular entenem un clon com una colònia de cèl·lules que ha crescut a partir d'una única cèl·lula aïllada, i que, per tant, són totes iguals, còpies de la primera. Un concepte molt semblant, però si bé fer clons cel·lulars és relativament fàcil, encara que la gent s'ho pensi de vegades, els científics no ens dediquem a clonar persones al laboratori. Almenys en els laboratoris legals.

Però ningú ho diria... L'altre dia sortia de casa al matí una mica més tard del que és habitual, i em vaig creuar amb uns quants jovenets, alguns anaven junts i d'altres no, però eren sorprenentment semblants. Tots eren escardalencs, molt prims, i portaven pantalons de tela de xandall, molt estrets, una mica cagats, i amb goma elàstica als turmells. Una jaqueta molt similars tots ells, d'una tela que no sabria definir, i amb una motxilleta. Ah, i tots ells amb gorra de beisbol. Deu ser la nova moda de l'àrea metropolitana. Ja fa una temporada que en veig molts així.

I llavors penso que potser sí que hi ha algun científic boig clonant persones, i que hem avançat més del que pensava. Em sembla que jo em quedo amb les meves cèl·lules, que segur que es porten millor que aquests.

12 comentaris:

  1. És curiós això que dius, perquè normalment els joves volen tenir personalitat pròpia, cosa bastant difícil si es vesteixen tots iguals!!!
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  2. Molts d'aquests s'haurien de des clonar a plantofades....que porten molta tonteria a sobre i poca o gens educació

    ResponElimina
  3. A mi els clons que em fan més por són aquells que externament no ho semblen però internament ho són (pensen igual, diuen el mateix, reaccionen igual....)

    Bé, potser aquests no són clons, són una altra cosa... però me'ls has fet recordar !

    ResponElimina
  4. Jo diria que això ha passat sempre entre els adolescents; la pertinència al grup és bàsica.

    Més preocupant és que arreu del món arreu ens trobem ciutats clòniques, totes amb Zaras, Desiguals, H&Ms, Benettons, etc. etc., cosa que fa pensar que al final potser ho som tots, de clons...

    ResponElimina
  5. L'alienació és el que voldria el poder. Que tota la humanitat fóssim clons.
    Sempre hi haurà un exèrcit rebel.

    ResponElimina
  6. T'estàs fent gran, ja comences a criticar el jovent per tal com van vestits. :-D

    ResponElimina
  7. Si no segueixes la moda no formes part del ramat. Ser adolescent es molt complicat, tenim sort que ja hem superat aquesta etapa i podem fer el que ens doni la gana. A mi el què em preocupa realment es la moda d’ensenyar els turmells, ara l’hivern no es gaire rigorós però fa unes setmanes quan feia més fred em preocupava això de portar els pantalons curts i anar amb mitjons d’aquells que no sobresurten del calçat, pobres turmells pensava!

    ResponElimina
  8. Durant un temps, els adolescents tenen molta por a no ser acceptats si destaquen dels altres per qualsevol cosa; una daina enmig un ramat d'ovelles no seria mai acceptada per la resta... Necessiten sentir-se part del grup. Caldran uns anys més de maduresa per deixar l'uniforme a banda...

    ResponElimina
  9. et diria que no passa pas ara sinó que porta passant ja fa anys ...quan jo era jove ( en edat cronològica perquè encara m'hi sento ) ja havien colles de joves que semblaven clonats..els progres anaven vestits si fa o no fa iguals, els pijos també distingits dels anteriors i els passotes ....ara hem anat augmentant en clons de diferents tribus urbanes ....per sort després alguns se n'adonen i deixen d0anar clonats per la vida

    ResponElimina
  10. D'acord, em dec estar fent gran. Potser sí que tots els adolescents necessiten pertànyer a un grup, ser part d'alguna cosa, i això s'expressa de vegades amb la manera de vestir, per no sentir-se aïllats. Jo devia ser un nano estrany, o he perdut totes les neurones, perquè no recordo que ens disfresséssim de cap manera concreta a la meva època. Mai m'ha agradat massa disfressar-me... Moltes gràcies a tothom pels comentaris!

    M.Roser, sí, hom pensaria això, però suposo que deu ser la moda. Tots segueixen la moda d'una mateixa estètica, i això els fa sentir integrats. Això deu haver passat a totes les èpoques, però a mi em costa de veure-ho perquè a mi les modes sempre m'han relliscat.

    Sr. Gasull, en fan tota la pinta, encara que no en conec cap personalment...

    Carquinyol, estàs pensant en Ciutadans? Aquests no són clons, són una franquícia!

    Maurici, deu ser la moda, i això sí que ha passat a totes les èpoques, però jo no en sóc fan, no les segueixo, això dels ramats no va amb mi. Però això de les botigues clòniques... bé, té diferents lectures. Botigues d'aquestes al centre de la ciutat fa que la gent no vagi a una altra banda a comprar, es queden pel centre, i de pas potser visiten les botigues més petites que hi ha, i es queden a menjar i a prendre alguna cosa. Es fa consum al centre de la ciutat, i no a centres comercials a la perifèria. Com a model no és ideal, però sí que permet que es mantingui l'altre comerç. Quan només hi ha botigues d'aquestes als afores, o a les ciutats del voltant, la teva ciutat està comercialment morta.

    Xavier, tampoc no crec que n'hi hagi per tant en aquest cas, només es tracta d'uns mals assessors de moda...

    McAbeu, com diria en Rufián: ja ha sortit la grossa! Estava esperant a que algú em digués això, que m'estic fent gran. Que és així és evident, és clar. Segur que cada època ha tingut les seves modes i les seves clonacions, parlo de la que veig jo ara, que no m'agrada gaire. Però de fet, cap moda no m'agrada mai massa.

    Pons, ja ho diuen que per lluir s'ha de patir, no? Doncs si s'ha de passar una mica de fred, què és comparat amb ser acceptat per la societat com un membre més del ramat. La veritat és que tens raó, sentir-te part del ramat quan s'és jove és força important, però penso que hi ha diferents maneres d'aconseguir-ho. Segur que tots hi hem passat d'una manera o altra, però no recordo que a la meva època hi hagués un estil concret, i jo m'hi afegís. Almenys no tant encasellat, perquè de vegades no tens més remei que portar allò que et venen a les botigues, però no crec que sigui el cas actual.

    Galionar, no ets l'única que ho ha dit, encara que ho exemplifiques molt bé, i crec que teniu raó. Jo no recordo haver-me uniformat mail en aquelles èpoques, però es dóna el cas que sóc una mica asocial, així que m'és una mica igual què pensen els altres de mi, i que les modes em rellisquen, així que jo devia ser un adolescent atípic... de fet, no recordo haver passar aquella època, em sembla que no em va costar gaire.

    Elfreelang, aquesta tribu que dic no sé ni com es diu, deu ser veritat que m'estic desactualitzant. És una estètica molt peculiar, i absurda, al meu entendre, però suposo que totes ho són, vistes des de fora. Entenc això de necessitar pertànyer a alguna cosa, però també m'agrada pensar que existeix la individualitat i que és important. Però ja veig que això deu venir després. Primer comportament gregari, després reclamar el nostre espai. L'ésser humà és extraordinari, com deia aquell anunci.

    ResponElimina
  11. A mi hi va haver una temporada que em va passar forces vegades que em paraven pel carrer cridant-me pel nom d'una altra persona o que em saludaven amb un "hola!" persones que no coneixia...i quan els mirava amb cara de no entendre res, es disculpaven perquè m'havien confós per una altra persona. M'havia passat tant a Bcn com a Girona. A Girona en concret vaig arribar a pensar que tenia una doble i tot!

    Ara últimament ja no em passa, però sí que tinc una companya de feina que gairebé cada setmana em diu, ahir vaig veure una noia pel carrer que era igual que tu! Amb diferents variacions: l'únic que anava vestida més elegant i amb tacons o coses per l'estil..I la veritat és que tenint la cara ben característica com tinc, no em deixa de sorprendre que et puguin confondre tan fàcilment per una altra!! Aviam si és que resulta que no som tan únics! :(

    ResponElimina
  12. Tens raó... Per cert, que amb aquests pantalons, tan estrets a les cames i, com tu dius, una mica cagats... la majoria dels nanos fan llàstima, sembla que passin gana, se'ls veuen unes camiques ridícules... No ho veuen ells?

    I, certament, a totes les èpoques hi ha hagut modes... però... és necessari que una moda sigui tan rematadament lletja? i, el que és pitjor... és necessari que una moda doni tan poques opcions de varietat en models, colors... que VERITABLEMENT, tots els xavalets semblin un mateix??

    Vull dir: Imaginem que es posa de moda la gorra: OK... Tots l'han de dur posada de la mateixa manera?
    Imaginem que es posa de moda anar amb pantalons ridículs estrets i cagats.. Tots han de ser foscos, gairebé idèntics?
    ...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.