dimecres, 1 de febrer de 2017

Una lectura crítica

Fer oposició en política local comporta problemes d'invisibilitat. Vaja, que els governs locals, especialment els d'alguns colors concrets, intenten que el que fa l'oposició passi el més desapercebut possible. T'has de buscar la vida perquè allò que treballes i proposes arribi més enllà de les teves pròpies xarxes socials, i intentes que els mitjans locals, i potser algun de comarcal, parlin de tu, però sovint no hi ha sort. O no hi ha voluntat de donar veu a tothom.

Si a nivell nacional tots sabem que hi ha manipulació informativa, imagineu com és aquesta a nivell local. És bo compartir aquestes coses perquè en siguem conscients. Hi ha mitjans que són afins al govern, i quan els envies una nota amb informació d'allò que tu proposes, s'ho fan venir bé per fer-ne un llarg article en el que el regidor o regidora a qui tu estàs atacant (no ens enganyem, quan l'oposició fa propostes és per assenyalar que els que manen no ho estan fent prou bé) té l'oportunitat de penjar-se totes les medalles, i dóna respostes a totes les demandes que puguis fer, deslegitimant els teus precs i traient-los importància. El govern sempre queda com el que en sap, i l'oposició és una simple molèstia, que es fica allà on no la demanen.

Sí, això és manipulació, i sempre va a favor dels que remenen les cireres. Però si llegeixes entre línies, veus que les excessives justificacions són producte de que tu els has instat a actuar, no perquè ho tinguessin previst. Donen més respostes als mitjans de comunicació que a qui els ha fet la demanda, cosa que no és correcta. A més, s'apropien dels arguments del demandant. Una lectura crítica pot concloure que aquests articles són una invitació al lluïment del regidor, en resposta als indocumentats de l'oposició, i que per tant, alguna cosa hi ha de cert darrere. Però és capaç la població de fer-ne una lectura crítica?

15 comentaris:

  1. És difícil, perquè no hi ha res net del tot (i parlo d'arguments, només, ara mateix, no pas de corrupciò) i la població, que no som ni al govern ni a l'oposició, mai no sabem ben bé què ens hem de creure. Perquè tant els uns com els altres duen l'aigua al seu molí i s,apropien de tot el que es fa bé i es desempalleguen de tot el que ha anat malament. Ja sé que hinha molta gent que treballeu de bona fe, però en els arguments i actituds sempre hi veig tics d'autoengany.

    ResponElimina
  2. I per què estàs en la oposició? Que et costa ser un canvia capes i passar al partit guanyador? Has pensat a enviar notes a mitjans que no siguin afins al govern local? Ah, que no existeixen mitjans afins al teu partit? Pobre desgraciat perdedor...Que coi hem de fer una lectura crítica la gent... Primer hauríem de llegir alguna cosa... I encara menys parlant de política local!

    ResponElimina
  3. I jo trobo lementable que tots els partits caiguin en aquest parany. Quan es parla de regenerar la política s'hauria de començar pels valors que practica i que sovint són contraris als que diu tenir. Al meu parer, també és per aquest motiu que la política avui no és atractiva per la majoria de dones que sí podrien fer les coses de diferent manera. Però l'estructura dels partits polítics impedeix que aquestes dones tinguin protagonisme i poder.

    ResponElimina
  4. Per sort, hi ha partits com el teu que això no ho farien mai, allà on manen.

    ResponElimina
  5. Tens raó en que quan es llegeixen ( o s'escolten) notícies cal tenir les orelles crítiques ben alçades i els ulls crítics ben oberts. I si convé l'olfacte crític a punt.

    ResponElimina
  6. Ara aviat hauran de fer especials de notícies per informar de quines són reals i quines falses. No ens podem creure res i només llegint entre linies ens podem fer una lleugera idea del que realment està passant.

    ResponElimina
  7. No sé si hi haurà diaris independents avui dia, no sé si quedaran lectors crítics avui dia, no sé si quedaran lectors, no sé si quedaran ciutadans crítics, hi ha moltes coses que no sé de la política actual. Com pot la gent votar partits plens de corrupció, com poden votar dins del seu propi ajuntament a partits i persones que són de domini públic corruptes. En la política local més que en cap, el govern tracta de fer invisible a l'oposició.

    ResponElimina
  8. No sé noi, però si ja tinc la impressió que la gent només és mou a cop de gran titular (i, per tant, cap a on volen els mitjans) en temes menors penso que molts ni s'assabenten del que passa a menys que els toqui de forma directa.

    ResponElimina
  9. Aquí passa el mateix, però tenim un diari de cada color, així quan el govern és blau, ataca un diari, i quan es vermell, l'altre. El que costa sempre és que publiquin notícies bones o de caire cultural, això no ven (diuen...)

    ResponElimina
  10. Ja se sap, en la informació política(en general) no n'hi ha un pam de net...
    Per això quan em van demanar de formar part d'un partit ja fa anys( com a regidora d'ensenyament) vaig dir que no i em sembla que sinó m'equivoco, podia ser en el que milites tu!!!
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  11. doncs et diria que no, que lamentablement en general la gent no és capaç de fer una lectura critica, i és més hi ha molta que no té ni criteri propi....potser és que avui estic una mica pessimista, amb picabaralles i ganes de lluïment personal no anem enlloc la política, els polítics, siguin locals o nacionals han de estar al servei del poble ....ai els pals que m'enduria jo ...si m'hi fiqués ....ànims i a seguir picant pedra !

    ResponElimina
  12. Sempre va bé estar al costat del poder o del govern de torn. No és honest, però hi ha gent que n'és molt experta. És clar que si el successor en el poder o el govern és de signe totalment oposat i el vivales s'ha significat massa ja ho té més difícil.

    ResponElimina
  13. Queda molt clar, llegint els vostres comentaris, que no teniu massa confiança en la premsa, però tampoc en els polítics. No m'estranya, la veritat és que no us ho puc retreure, perquè a mi també em tenen fregit, així en general, però viure tan de prop la política em fa veure les coses des de perspectives que abans no veia. També sóc el primer a criticar els meus quan no m'agrada el que fan, això em tranquil•litza, perquè el que no voldria és que el sectarisme m'impedeixi veure la realitat. Moltes gràcies pels comentaris.

    Carme, no et falta raó. Treballem temes perquè ens agradaria que es fessin d'una altra manera, una manera que caça més amb la nostra manera de pensar, però en definitiva, es tracta de buscar escletxes per on atacar a govern, fer-li mal, i intentar esgarrapar-li vots. També, és clar, per fer un bé al nostre entorn, si amb les nostres demandes aconseguim que es facin algunes coses, ja hem aconseguit part de la feina. L'altra feina és aconseguir que la gent sàpiga que hem estat nosaltres els que ho hem impulsat, perquè el govern se n'apropia si és bo. Només falta que els fem la feina, i a sobre el mèrit i el rèdit se l'emportin ells.

    Pons, moltes coses en el teu comentari. Evidentment, la gent que llegeix aquests articles és molt poca, és cert, i encara menys la que en farà una lectura crítica. Potser no té tanta importància, però pensa que fot haver-se d'enfrontar a això cada vegada. Fas l'esforç de documentar-te per parlar d'un tema, el fas públic, intentes que te'l publiquin, i llavors t'adones que hi donen la volta i els bons són uns altres, justament els mateixos que vols perjudicar. Alguns mitjans són més propers, però d'altres no, no s'hi pot fer res. I al final, potser és millor que et mencionin, encara que no et facin tan protagonista com t'agradaria. Canviar de partit? No pas. Estic a l'oposició perquè crec en el projecte del partit, i no tinc interès a fer carrera política perquè sí. I mira que ara mateix a l'ajuntament hi ha algun regidor del partit de govern que va declarar això en privat, però ha transcendit. Es va apuntar al partit que li assegurava tenir un càrrec, i el va aconseguir, certament. la ideologia... ja tal.

    Consol, no entenc el sentit que dónes a la relació amb les dones, ni quin és aquest parany del que parles, però ja que ho poses sobre la taula, dir que en la nostra secció local tenim el privilegi de tenir més d'un 50% de dones, a l'executiva la balança es decanta cap a elles, i de les tres secretaries més importants, dues estan ocupades per dones. Una d'elles, l'anomenem 'la jefa', i sense ella estaríem perduts. És una dona increïble amb una capacitat infinita, un privilegi comptar amb ella. En el grup municipal també hi ha una dona que és la que més canya fot, i treballem molts dels seus temes. No són temes d'igualtat i de polítiques en femení, són temes polítics d'altres àmbits, i ella en sap un munt. De fet, la gota que ha fet vessar el got i m'ha fet escriure aquest post ha estat la resposta a una nota de premsa generada dels seus temes. Espero que això et faci estar més tranquil•la. Només et parlo a nivell local, i a nivell nostre, sóc conscient que la paritat està lluny d'aconseguir-se en el món de la política, però nosaltres tenim la sort d'haver superat això i i de poder treballar per igual uns i altres.

    Eva, desconec el que fa el nostre partit en altres municipis, però sí que sé que quan van estar al govern nacional, en una època no massa ben recordada, certament, es va intentar donar llibertat de premsa als canals públics, i ho van aprofitar per donar-nos garrotades a nosaltres. Sempre critiquem l'ús que fa el govern dels mitjans municipals, i també dels privats però que estan 'a sou', em decebria que, en cas de governar, nosaltres caiguéssim en això també, perquè aquesta no és la proposta. Entenc la ironia de la teva frase, però no és la meva manera d'entendre els mitjans de comunicació.

    ResponElimina
  14. Xavier, sempre hem de mirar de no empassar-nos-ho tot tal com ve, però reconec que és la manera més fàcil de fer-ho, creure el que llegim i no mirar més enllà.

    Sr. Gasull, suposo que no hi ha comparació possible entre les notícies que fan a la tele i aquestes tan local de les que parlo que ens costa déu i ajuda que ens facin cas i ens les publiquin, i encara ho fan d'aquella manera. No és que siguin falses o certes, només que estan retocades.

    Alfonso, els diaris independents són una espècie en perill d'extinció, si és que alguna vegada han existit. I els lectors crítics... bé, no sé, a força d'informacions tendencioses s'acaben perdent els criteris, també. Si tots els mitjans que mires diuen unes coses, perquè interessen, te les acabes creient. Però el que ja no s'entén és que el personal continuï votant polítics que se sap de cert que són uns delinqüents. En el cas concret de la corrupció, quan preguntes és una de les principals causes de preocupació de la ciutadania, però a l'hora de votar, segueixen votant a aquell que ha estafat un munt, perquè com que tots són iguals... Potser és que els més acusats saben fer veure que tots són iguals, i que tant per tant els han de votar a ells. I sí, localment s'intenta fer invisible l'oposició, encara que sol quedar tan exhausta de mirar de combatre els que manen, que acaben per no poder cridar gaire tampoc.

    Carquinyol, molt poca gent es preocupa per la política local, només quan tenen un problema que els toca directament, com dius, i el govern no els fa cap cas. Després de cridar al desert una estona, se'n recorden que existeix l'oposició, i que es deleix per fer aliats per anar en contra dels governs...

    Deric, almenys ho teniu repartit. Bé, la cultura sol brillar per la seva absència a molts diaris. Ho consideren un tema menor. Però és que potser si tenim una societat més cultivada es tornarà més crítica, i llavors no se'ls podrà colar tantes boles com solen fer...

    M.Roser, és estrany que es proposi a algú entrar ja de regidora o tenir un càrrec important. Però als pobles no sé sap mai, passen coses rares. Encara que el teu poble... no és Esplugues? És prou gran perquè la cosa no vagi així. La veritat és que no sóc partidari de prometre res a ningú, els càrrecs s'han de guanyar amb feina i implicació. Però no sé com fan les coses a altres bandes, no puc respondre per altra gent, encara que siguin del meu mateix partit.

    Elfreelang, t'endús moltes decepcions, perquè no tothom posa com a prioritat el projecte, els egos molts cops van per davant i saber gestionar-los sempre és un problema. Per això sé que no arribaré massa lluny en política, primer perquè no tinc cap ambició de fer-ho, i segon perquè no puc enfrontar-me als que ho volen de veritat i farien qualsevol cosa per aconseguir-ho. Els hi regalo, encara que és tirar-nos pedres a la taulada, ja que després mana qui mana... però bé, parlant de lectures crítiques i criteri, jo també tinc la impressió que no, que és una cosa que no existeix. Per això els mitjans se n'aprofiten per fer anar la gent per allà on volen. Molt trist.

    Teresa, suposo que és molt ingenu desitjar que els mitjans, especialment els locals, donin veu per igual a tothom, i encara que manéssim nosaltres, ser igualment respectuosos amb l'oposició, sense que, naturalment, ens fotessin pals gratuïts a nosaltres... Em sembla que això no s'estila... No sé què passaria amb els que ara em fan la punyeta si nosaltres arribéssim a manar, francament, no sé què farien.

    ResponElimina
  15. Esplugues és on visc, però no és el meu poble, jo sóc de Navàs, però he viscut a set pobles diferents, uf!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.