dissabte, 25 de febrer de 2017

Relats conjunts, Vella fregint ous


Probablement era l'última esperança que els quedava. Res de bo no es pot esperar d'un pare de família aficionat al joc i a l'alcohol. Això segon encara se li podia perdonar, haver perdut la dona per una malura l'havia deixat completament destrossat. Però gastar-se els pocs diners que guanyava com a estibador al port als daus no era la millor idea, sobretot sent tan sapastre com ell. Sort que el nano els havia sortit prou responsable i espavilat, entenia com de crítica era la situació i sabia que només l'àvia podia ajudar-lo a tirar endavant. La pobra dona vivia els seus darrers anys, però encara li quedava corda i a la cuina es defensava. El noi l'havia convençut que aquesta habilitat era l'única que els podia treure de la misèria. A les seves orelles havia arribat que el senyor de Villapastitxo organitzava el primer concurs de truites del comtat, que tindria lloc durant les festes de primavera. El senyor era un gran aficionat a aquesta menja i havia promès una folgada recompensa a la truita més gustosa i original. Ell mateix en seria el jurat (prèvia intervenció dels seus tastadors, és clar). 

Àvia i nét units per una truita. El moment havia arribat, després de diverses proves prou reeixides, tocava fer-ho millor que mai per portar la truita a concurs. Els ingredients secrets eren de la millor qualitat que havien pogut aconseguir. La vella, com si fos la primera vegada que trencava uns ous, no podia evitar un puntet de nerviosisme.


La meva proposta pel RC d'aquest més, que ja és el 101! 
Recordeu que, si us ve de gust, podeu ajudar-me a celebrar els 10 anys del blog!

13 comentaris:

  1. Ja estic pensant com deu haver acabat tot plegat. Un relat interessant, felicitats.

    ResponElimina
  2. Els desitjo molta sort. A mi també m'agradaria saber si se'n surten de fer la millor truita. Bon relat!

    ResponElimina
  3. Potser el senyor de Villapastitxo se sorprèn amb els ous ferrats. De ben segur que li agradaran més que una simple truita.
    L'àvia i el nét guanyaran el concurs.

    ResponElimina
  4. l'esperança posada en un concurs .....i uns ous ferrats! se sabrà el resultat?

    ResponElimina
  5. Ui, quin nervis, jugar-se el futur fent truites és tot un repte. Pobra avia, quina responsabilitat!
    Molta imaginació, XeXu!

    ResponElimina
  6. M'agradaria saber si en aquest cas, van guanyar el concurs...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  7. Molt interessant. Cadascú que pense el final que li vinga de gust.

    ResponElimina
  8. No m'estranya gens que tingués un puntet de nerviosisme, és ben comprensible. Però hi ha moltes iaies i molts néts units per fer una truita... esperem que guanyin!!!

    ResponElimina
  9. Ostres, tu! Acabo de penjar el meu i coincidim en el tema concurs!!

    Paraula que l'he escrit abans de llegir el teu!

    Per cert... hahaha que em sembla una bona idea, és clar!!

    ResponElimina
  10. doncs si li acaben sortint uns ous fregits en compte de truita....potser no acabarà gaire airosa en el concurs, però qui sap, potser els sorprén.

    ResponElimina
  11. Fregits o amb truita, jo també crec que se'n sortiran. L'experiència de les avies és una garantia.

    ResponElimina
  12. Quan el tema és relatiu als ous, sempre crea expectació, o no?

    ResponElimina
  13. Sí, ja sé que eren uns ous ferrats, però no he sentit a parlar mai d'un concurs d'ous ferrats, i en canvi de truites sí! Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.