dijous, 9 de febrer de 2017

Cinèfils nostàlgics

Si una cosa té la meva generació, és una gran quantitat de referències televisives i cinematogràfiques al cap. La nostra infància i primera joventut està plena de sèries vintage i pel·lícules de culte i, no ens enganyem, ens encanta parlar-ne i recordar-les. Llavors és quan en l'ambient laboral ens trobem amb gent d'altres dècades, per dalt o per baix, que o bé els van enganxar ja grans, o no les coneixen de res. I això ens passa aquests dies, que no sé per què estem especialment nostàlgics, però tenim sobretot una persona, que és força més jove, que no coneix cap referència de les que citem, o li sonen molt vagament. Per això els seus companys de despatx li estan fent una llista de les 20 pel·lícules que ha de mirar abans de morir. Durant el dinar les han començat a recitar i n'han sortit moltes, fins a donar la volta i començar a anomenar, entre riures, aquelles que es recorden precisament per no ser tan bones. Els 80 van ser una època molt dura.

Això m'ha fet pensar que, si he de triar una pel·lícula com a imprescindible per recomanar, no sé quina triaria. Potser Sospitosos Habituals, que durant molt de temps anava dient que era la meva pel·lícula preferida. I vosaltres? Si haguéssiu de recomanar una pel·lícula en genèric, aquella que tothom hauria de veure abans de morir, quina diríeu?

26 comentaris:

  1. Sospitosos habituals és, per a mi, de les millors pel·lícules que s'han fet mai. Inclouria també L.A. Confidential, Lawrence d'Aràbia, la trilogia de El Padrino i Cinema Paradiso.

    I paro perquè no tindria aturador!

    ResponElimina
  2. Un altre vot per "El Padrí", sobretot les dues primeres que són realment imprescindibles.

    ResponElimina
  3. M'agraden molt les pel·lícules que citen en Maurici i en McAbeu. Hi afegiria "Casablanca"
    Per introduir més possibilitats, ara que "La la land" ha tornat a posar de moda els musicals, en cito algunes:
    "Hello Dolly", "7 núvies per a 7 germans" "Somriures i llàgrimes" "Cabaret" etc.
    La que diria que ningú no es pot perdre és el que considero un dels cims dels musicals:
    "Cantant sota la pluja"

    ResponElimina
  4. Pobres desgraciats que han nascut més tard del què toca, no coneixen els clàssics de la cultura popular!

    Penso que Sospitosos habituals es molt bona, però sobretot té molta fama, i justament per culpa de la fama quan la vaig veure em va decebre una mica, ja passa això, esperava la pel•lícula de la meva vida i “només” vaig trobar una molt bona pel•lícula.

    Aquí es podrien fer dos llistes, per una banda pel•lícules que són realment molt bones i s’han de veure exclusivament per la seva qualitat i pel•lícules que s’han de veure perquè són extremadament famoses i populars i la societat en va plena de referències (i també són bones es clar!). En aquesta segona llista jo posaria Star Wars (segur que no t’ho esperaves venint de mi...), Indiana Jones (especialment la tercera i última, sí, sí, es la última), la trilogia del senyor dels anells (bon llibre i millor adaptació), Matrix (només la primera es clar), Jurassic Park (també la primera únicament), i el Padrino (També si vols pots afegir la segona, però la tercera no). La llista de pel•lícules que són brillants per si mateixes sol ser més personal però deixant de banda els meus gusts personals i guiant-me per criteris més generals destacaria Cadena Perpetua (el clàssic entre els clàssics), BraveHeart, Gladiator (aquestes dos són el pack de pelis èpiques històriques per norma), Seven (el Thriller, en majúscules), Salvar al soldado Ryan (una de bèl•lica que tothom hauria de veure), American Beauty (Per mi aquí en Kevin Spacey fa un paper encara millor que a Sospitosos Habituals), El club de la lucha i Terminator 2. Les dues llistes anteriors es podrien allargar però m’he concentrat en el que diríem el “very best of”, tot i que sempre hi ha el risc d’haver-me deixat alguna altra imprescindible com La lista de Schindler, el Caballero Oscuro o Pulp Fiction.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona llista! El club de la lucha o el Caballero oscuro hauríen de ser obligades.

      Elimina
  5. M'has provocat un curtcircuit!! No em veig capaç de triar una, ni deu, però m'agrada el repte de pensar-hi. No sé si tornaré amb una llista feta, però prometo que ho intentaré.

    ResponElimina
  6. Cap. Hi ha pel·lícules bones i boníssimes, però d'imprescindibles, no n'hi ha cap.

    ResponElimina
  7. Ostres! A mi també em costa molt triar una peli. Tots aquests clàssics que citen els comentaris de més amunt m'agraden clar, però cap d'elles, m'implica a mi personalment com per a considerar-la "la" meva pel·lícula. Crec que això canvia amb els anys, també. Potser fa 10, 20 o 30 anys te n'hagués dit alguna, amb total convenciment i ara diria que també n'hi ha d'altres.

    De totes les que s'han dit, ara mateix triaria "Cinema Paradiso".

    ResponElimina
  8. Jo no sóc massa cinèfila però la Carme se m'ha avançat, "Cinema Paradiso és una pel·lícula preciosa...A mi em va agradar molt "Dublinesos" penso que és una petita joia. En podria dir d'altres però si ha de ser una...De totes maneres, un es pot morir ben tranquil sense haver vist cap peli!!!
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  9. A mi Sospitosos habituals em va encantar. Genial.

    Trobo molt complicat recomanar una sola pel·lícula, podria dir-te qualsevol del Tarantino o de David Croneberg, o de Kubrick. L'episodi IV d'Star Wars pel món que va crear i la importància que té en la cultura actual seria una bona opció. O bé, anant a cinema més antic, "Le Voyage dans la Lune" de Georges Méliès per poder fer entendre que es poden explicar històries sense ordinadors i per veure la currada que es van fer pintant cadascun dels fotogrames. Podria dir-te "el Padrino" (per mi les tres són molt bones), o "Un dels nostres" (Scorsese) o també "Una història de violència" (Cronemberg). O bé "Petita Miss Sunshine" (Jonathan Dayton i Valerie Faris) o "Moonrise Kingdom" (Wes Anderson), que són històries tendres i genials. "The ultimate gift" (Michael O. Sajbel) és una bona pel·lícula que fa plorar una mica. O "Edward Scissorhands" (Tim Burton), perfecte. Però com que sóc una mica raru penso que "Tres colors" (Krzysztof Kieślowski), són tres però les recomanaria en una, és digne d'entrar a la llista. I podria anar pensant perquè me'n venen moltíssimes al cap i crec que ja m'he passat.

    Però per posar a la llista, per veure no un, sinó dos, tres o quatre cops, jo recomano "Melancolia" de Lars von Trier. I la recomano per l'ús que fa de la música de Richard Wagner i per la seva introducció lenta i amb una angoixa i una tensió que crea que em deixa sense respiració. Ara bé, reconec que és una pel·lícula que no agrada a tothom.

    ResponElimina
  10. ara m'has agafat a contrapeu! doncs no sé en tinc moltes ....Mort a Venècia, el gran dictador, reservoir dogs, l`´ultim tango a paris ....sóc d'una altra època....Eduard manos tijeras .....uf un batibull

    ResponElimina
  11. En el dilema d'haver de triar una només, jo me n'aniria als principis i en aquests inicis ocuparia un lloc d'honor "El cuirassat Potemkin".

    ResponElimina
  12. En tinc unes quantes, però si penso en la que m'ha emocionat, i crec que tothom hauria de veure: LA LISTA DE SCHINDLER, altres ja s'han esmentat. (LA MILLA VERDA, EL SILENCI DELS ANYELLS), prou, que has dit una!!!
    Però és cert, el que dius; depèn de quina franja d'edat et trobes, passa que no han vist res del que a nosaltres ens va impactar!!!

    ResponElimina
  13. Difícil trobar-ne una sola. Moltes de les mencionades en els comentaris m'agraden molt. Per afegir-ne una, "La vida es bella".

    ResponElimina
  14. Moltes pel·lícules de les que parleu jo ni les conec, actualment no vaig gaire al cinema, però en l'època -llunyana- quan el cine era una distracció setmanal recordo que una de les que més em va impressionar pel inesperat gir final va ser "Téstigo de cargo", amb un insuperable Charles Laughton i una convincent Marlene Dietrich. O la que sempre em sorprèn i diverteix: "Ser o no ser" de Lubitsch. Genial.
    Dels musicals estic amb el Xavier: "Cantando bajo la lluvia"
    De les espanyoles: "Los santos inocentes", pell de gallina, quins actors! O les corals de J.L.Cuerda "Amanece que no es poco" o "El bosque animado" també m'agraden força.

    ResponElimina
  15. Jo no vull triar cap pel·lícula, m'agraden moltes i faria injusta la tria deixant fora a altres. Jo em quedo amb la pantalla i que en vagin passant, menys musicals i terror.

    ResponElimina
  16. Ieps, algunes de les que heu citat també les diria jo: "Casablanca", "La vida és bella", "American Beauty"... també afegiria "Jules et Jim", "La nuit américaine", "West Side Story", "Blade Runner"(a veure la segona part!), "El tercer hombre", "Mi vida sin mi"... però sempre te'n deixes, segur! Els sospitosos és bona però no seria una de les meves prefes...
    A aquest noi se li ha girat feina!

    ResponElimina
  17. He de confessar que no he vist (ni sé de què va) "Sospitosos habituals", així que les pel·lícules que jo digui que m'agraden suposo que us faran riure :-(

    En primer lloc diré que m'agraden les pel·lícules antigues, en blanc i negre. Aquelles en les que poden passar les coses més bèsties sense que tot hagi de ser vist i explícit. Si a algú li disparen un tret, no cal que ens mostrin trossets de cervell esquitxant per tot arreu i coses així que a mi em fan tirar mooooooolt enrere. El mateix dic de les escenes de sexe. El paper de "voyeur" em desagrada profundament.

    Dit això:

    - La meva pel·li preferida és "Algo para recordar" de Tom Hanks i Meg Ryan (quan encara tenia faccions humanes). Títol original "Sleepless in Seattle". Aquesta pel·li és un homenatge a una d'anterior, de l'any 1957, que es titulava "An affair to remember". A Espanya, com són tan originals la van traduir com a "Tu y yo". Per això, quan es va fer la de l'any 93 enlloc de traduir-la com a "l'insomne de Seattle", li van "tornar" el títol i li van posar "Algo para recordar" ;-) Bonica història.

    An affair to remember:
    https://www.youtube.com/watch?v=KFWwFfRvClM

    Sleepless in Seattle:
    https://www.youtube.com/watch?v=4J7gg1V0oak

    Em sé trossos sencers del diàleg, tant en català, com en castellà, com en anglès... hehehe...

    Una pel·lícula que recomano a tothom: Testimoni de càrrec (1957) de Billy Wilder. Està basada en un relat d'Agatha Christie. No en una de les seves més famoses novel·les sinó en un relat breu al que, amb la pel·lícula, el guionista, director i magnífics actors van elevar a la màxima categoria (per única vegada en la meva vida diré que la pel·li supera al llibre)

    https://www.youtube.com/watch?v=x_NKeisPXgI


    Però perquè no sigui tot tan antic, diré que hi ha una pel·lícula que l'atzar ha volgut que hagi vist un munt de vegades. El típic cap de setmana que no vas enlloc i et quedes a casa, poses la tele i "et trobes que l'estan fent"... Ma germana i jo ja fem broma de la de vegades que l'haurem vist. Tot i que algunes escenes de violència em semblen una mica llargues i em desagraden, suposo que el director les deu considerar necessàries per il·lustrar el descobriment de que al "dolent" li falta un braç... En fi, estic parlant de:

    El fugitivo (1993), amb Harrison Ford.
    https://www.youtube.com/watch?v=e6rHvHfrGDw

    La trobo boníssima. Fins i tot surt la típica desfilada del Dia de Sant Patrici hehehe... La investigació que du a terme el Doctor, al mateix temps que escapa de la cerca dels policies, és (bé... una mica exagerada, ho reconec)... és una passada! :-))

    ResponElimina
  18. Sembla ser que això de recomanar una sola pel•lícula us resulta massa difícil, però quin munt que n'heu dit! Fent un comentari general de les que heu dit, sembla que 'El Padrino' triomfa molt, en McAbeu, en Maurici i en Xavier, la recomanen de seguida. Doncs sabeu què? Jo no l'he vista mai... ja sé que és un deute que tinc, algun dia caurà. Espero no endur-me una decepció tan gran com amb 'Star Wars'. En canvi, de les més antigues que comenteu, he de confessar que '7 núvies per a 7 germans' era una debilitat que tenia quan era petit, ara fa molts anys que no la miro.

    En Pons, que també destaca 'El Padrino', ens fa tot un recital de cinema espectacular i he de dir que estic molt d'acord amb la seva llista de pel•lícules famoses i bones, d'aquelles que sembla que tothom hauria d'haver vist. Amb totes, menys amb 'Star Wars'. De veritat, és que no m'agraden els culebrots veneçolans, encara que passin a l'espai. Però encara estic més d'acord amb la segona llista, la de pel•lis bones perquè sí, i em sembla una tria excel•lent. Encara que ell no ho vulgui reconèixer, som de la mateixa generació, i amb les referències cinematogràfiques es nota. Algunes encara no les he vist, però hi hauré de posar remei, perquè basant-me en les altres, em sembla que compartim gustos, almenys en això. En llibres ja sabem que no.

    Una petita reflexió per l'Eva, és veritat que no hi ha pel•lis imprescindibles, de fet gairebé res és imprescindible en aquesta vida, potser l'oxigen, el carboni, i elements similars. Però tenim la sort de poder fer coses per plaer, cosa que no fan la majoria d'altres éssers vius, i per això podem parlar d'una cosa tan poc important per la vida com el cinema, que és una bona distracció. Imprescindible no és, hi ha gent que sobreviu perfectament sense mirar cap pel•lícula, però algunes marquen més que d'altres, no?

    La Carme, i la M.Roser destaquen 'Cinema Paradiso'. És possible que la fessin fa poc a la tele? No sé si l'he vista, però l'he sentit anomenar molt. Potser hauré de fer un pensament algun dia i seure a mirar-la a consciència!

    En Peix és més alternatiu, a banda de destacar també 'El Padrino'. He vist poques de les pel•lis que cita, i a diferència del Pons, em sembla que no ens uneixen tants gustos. Lars von Trier és massa per mi, i tampoc no compto haver-ne vist cap de Cronemberg. Que hagi vist, i que per cert, m'han agradat, 'Little Miss Sunshine' i 'Edward Scissorhands'. Aquesta última la destaca també l'Elfreelang, que en diu una altra que em sembla molt destacable, i que podria sortir a la llista del mateix Peix: 'Reservoir dogs'.

    I un que em fa cas, l'Alfonso, i n'aconsegueix citar només una, i he de dir que no l'he vista! Però em sona molt, és clar, a casa l'anomenaven sovint.

    Tant en Xavier com la Novesflors i al final la Gemma Sara destaquen 'Casablanca', el clàssic de clàssics, i que segur que he vist, però mai allò que seus a mirar la pel•lícula de principi a fi. Però tot i que no és de la meva generació, no em passa com comenta la Dafne, almenys sé de quina em parlen! Ella en cita de bones, 'La llista d'en Schindler' és impressionant, també la citava en Pons. I la Mari, en cita una altra de preciosa, encara que esgarrifosa també: 'La vida es bella'.

    ResponElimina
  19. La Glòria en cita unes quantes d'antigues, i diria que no n'he vist cap, tot i que em sonen totes. No sóc el millor exemple de cinèfil, sé que tinc molts deutes per pagar per considerar-me un bon aficionat, i pel nom que tenen totes aquestes pel•lícules que cita, són autèntics 'peliculons'.

    I de les que cita la Gemma Sara, tot i que em resulten totes conegudes, m'he de quedar amb 'American Beauty', que em va encantar. Si les he de veure totes sí que se m'ha girat feina, sí. Però si parlaves de la meva companya de feina (és noia), em sembla que no en deu conèixer ni un 10% d'aquestes.

    L'Assumpta m'enganxa que ja anava a respondre els comentaris. De vegades no cal que tot sigui tan explícit en les pel•lícules, però en definitiva són això, imatge. No han de deixar tant a la imaginació com els llibres, poden ensenyar més. Això no les renyeix amb el bon gust, encara que de vegades és cert que sí que es passen. De les pel•lis que diu suposo que en algun moment hauré vist 'El fugitivo', però no la tinc present, i les altres no les he vistes. Això del les traduccions dels títols donaria per fer un post monogràfic...

    Moltes gràcies a tots i totes per comentar, quin munt de pel•lis que han sortit, i la veritat és que la llista conté títols impressionants. Teniu molt bon gust!

    ResponElimina
  20. Torno amb una tria! A casa el tema ens ha entretingut una bona estona, perquè al final acabes barrejant imprescindibles amb les "imprescindibles de la cultura popular de la nostra època" amb "imprescindibles de la cultura popular de la nostra època però que igualment s'han de veure". Parlàvem de Tiburón, El resplandor, El sexto sentido, El dia de la bestia, El exorcista, El bueno, el feo y el malo, Jungla de cristal... I anàvem classificant. Total, al final ha sorgit la que recomanaria que s'ha de veure abans de morir: "Uno de los nuestros".

    ResponElimina
  21. Quina llàstima arribar tan tard a aquest post! En fi!

    Sospitosos habituals és una gran pel·lícula!
    I estaria molt d'acord amb moltes de les que han sortit, que estan a la meva llista de pelis preferides.

    Però si he de triar una peli imprescindible, tot pensant-hi molt, proposo 1, 2, 3 de Billy Wilder. una comèdia àcida, punyent i que em va fer riure molt. No és de les seves més conegudes xò és una que recomano molt de veure. La introducció de la Coca-cola al Berlín oriental de la guerra freda. Mmm, m'han fet ganes de veure-la. I potser no és de la meva generació però tinc molt present la primera vegada que la vaig veure, de petita, a casa amb mons pares.

    ResponElimina
  22. No potser que algú “de la mateixa generació que jo” (Quan dura una generació? Una dècada?) no hagi vist alguna de les pelis que comento, quines et falten?!

    ResponElimina
  23. Roselles, teniu una certa tendència a les pel·lis de por a ca teva, no? Pel·lis que jo no miro, si em va acollonir fins i tot 'El sexto sentido'! I a més, la que recomanes com a pel·lícula més imprescindible després de tota la tria... tampoc l'he vista... sí que vaig bé.

    rits, desconeixia aquesta pel·lícula que dius, i la veritat no compto haver vist res d'aquest director, almenys conscientment. Però si tinc oportunitat de mirar-la segur que hi penso, és un títol ben curiós.

    Pons, tampoc pot ser que algú de la mateixa generació que jo posi 'potser' en comptes de 'pot ser'. I no menteixo, no. No he vist per exemple 'El caballero oscuro', o 'Salvar al soldado Ryan', però més per temàtica que perquè no cregui que poden ser bones. Però no m'atreuen. I mira que aquesta del Batman en parla bé tothom...

    ResponElimina
  24. Que quèeeee?? No has vist Uno de los nuestros, i no has vist Salvar al soldado Ryan??? Ui Xexu, que no t'enganxi...
    ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.