diumenge, 19 de febrer de 2017

Causes

El poble català està mobilitzat. Sembla que li hem trobat el gust a això de sortir al carrer i protestar. Fem nostres totes les causes, i això ens fa ser solidaris, implicats, responsables i tota una sèrie de qualificatius positius més. Partint de la base que és millor moure's que estar-se al sofà, a mi em sembla que no es pot ser defensor de totes les causes, per nobles que siguin. No està al nostre abast ser els més solidaris del planeta. Ens dediquem a totes les causes que considerem dignes de lluita, i ens descuidem de l'única causa que ens fa estar aquí: nosaltres mateixos, la nostra família, els amics propers. També em vénen al cap unes paraules de Companys, que en Joan Tardà ens sol recordar: al món hi ha moltes causes nobles i molt bona gent per defensar-les, però la causa catalana només ens té a nosaltres. I fa mal veure que alguns es dediquen a defensar qualsevol causa mentre no sigui la catalana. Potser ens hauríem de centrar.

14 comentaris:

  1. Estic totalment d'acord amb tu. Del tot.

    ResponElimina
  2. si potser ens hauríem de centrar ...tanmateix ja que ahir va ser la gran manifestació de volem acollir si que crec que el nou estat que volem hauria d'encara ja una altra manera de fer ....

    ResponElimina
  3. se m'ha oblidat la erra ,volia dir encarar.....hi havia molta gent d'ANC a la mani....una cosa no treu l'altra

    ResponElimina
  4. També trobo que tens raó, sembla que de cop i volta ens hem de convertir en els salvadors del món...Està bé ser solidari, però de vegades ens convertim en defensors de causes perdudes, ja que hi ha coses que nosaltres no les podem solucionar, en canvi si que cal que intentem fer funcionar la nostra petita parcel·la...
    Bona nit XeXu.

    ResponElimina
  5. Doncs jo discrepo. Ahir crec que tots els que vam sortir el carrer no ho vam fer com a catalans o espanyols o com se senti cadascún dels manifestants. Crec que vam sortir com a ciutadans enfadats amb la falta d'humanitat d'aquesta Europa, que es fa la cega. I això entristeix. Ara no ve al cas, però hi ha un poema del Maragall que sempre m'ha agradat molt, l'Elogi del viure...que acaba dient :

    El món s’adobaria bé tot sol,
    només que cadascú
    fes el seu deure amb amor,
    a casa seva.

    ResponElimina
  6. Representa que si la gent es manifesta per qualsevol causa que consideri noble llavors les manifestacions independentistes perden originalitat o com va això? Descuidem una causa per una altra perquè només podem tenir una sola idea al cap? Que potser coincidien en el mateix dia una manifestació per Catalunya i un altra per acollir refugiats? Representa que hem de deixar de gastar energies en tot allò que no porti directa i indiscutiblement cap a la independència fins que s’aconsegueixi? Això ja sembla aquell que diu “com pots pensar en gastar els diners per tal projecte quan hi ha tants nens que passen fam al mon!” Hi ha gent que defensa acollir els refugiats i en canvi no vol sentir res d’independència, això converteix automàticament aquesta causa en dolenta per què hi ha gent no independentista que li dona suport? Si tu no tens temps o no vols sortir al carrer i defensar tal causa no vol dir que altre gent no tingui temps per fer-ho, deixa que la gent faci el què vulgui, sembla com si la gent estigués obligada a participar només a una manifestació al any.

    ResponElimina
  7. Ens manifestarem les vegades que calgui per la llibertat i la dignitat de Catalunya, que actualment per una majoria de catalans coincideix amb els anhels de la independència.
    Si volem llibertat i dignitat per a nosaltres, amb més motius hem de desitjar la dels que més pateixen.
    La nova República Catalana ha de ser solidària.

    ResponElimina
  8. Això va pels Colaus?

    És que no sé si ho he acabat d'entendre... Jo vaig estar molt orgullosa de la gran, enorme manifestació contra la Guerra de l'Iraq, per posar un exemple, i ara m'ha agradat que a Catalunya, la gent, en general, sigui capaç de sortir al carrer clamant per una cosa que és de Drets Humans elementals. Hi ha persones amuntegades en camps de refugiats, passant gana i fred... I ara jo m'aixeco i pujo una mica la calefacció, o m'apropo a l'estufeta...

    Clar que la causa catalana només ens té a nosaltres. Lamentablement la gent d'altres països no farà manis defensant el nostre dret a la independència... Aquestes sí que les hem de fer nosaltres o nosaltres. Però ja les fem. I tant si les fem!... I no callem: No tan sols anem a manis sinó que parlem a blogs, a tuiters...

    Hem d'aconseguir la nostra llibertat però, també, estar al costat i donar suport a tot aquell que pateix d'una forma tan injusta (frase una mica estúpida, per cert, ja que presuposa que hi ha qui pateix de forma justa... però ja s'entén, espero) :-)

    Em quedo amb la sensació de no haver entès massa bé el teu post. Suposo que, potser, vols dir que hi ha persones que critiquen les manifestacions independentistes però els sembla bé que la gent surti al carrer per qualsevol causa que no sigui la nacional... Per això he preguntat si anava pels Colauites... o potser per la gent del PSC... o potser per l'Évole... alguna cosa se m'escapa :-)

    ResponElimina
  9. cada dia hi ha una proposta per ajudar a gent, però encara no hi ha ningú per ajudar als qui ajuden.
    N'estic una mica malalt de veure com sempre som els mateixos que hem de ser solidaris amb els més necessitats. Els qui realment poden, només són solidaris amb els AVE, aeroports buits i a robar carteres....
    Si el poble és qui salva el poble, que hi fan els que manen i ens cobren per fer-ho?

    ResponElimina
  10. Una mica estic amb el Joan, hauríem de fer més per canviar als que manen perquè, a més, les manifestacions i concentracions no els diu res a aquests governants, ja que viuen dels vots i aquests són sempre els mateixos.
    Creieu que la manifestació de diumenge canviarà la política de Rajoy o Europa. Les diades multidinarias han canviat la política respecte a Catalunya de Rajoy i acòlits. Les aturades generals i manifestacions van servir per frenar les retallades.
    El poble va perdre el carrer i la veu, si no trobem noves formes de fer-nos sentir em temo que per més vegades i més gent que sortim al carrer no li farem canviar ni una coma, ni una actitud al govern de torn.

    ResponElimina
  11. Ja sabia que el post no agradaria a tothom, però és la meva opinió. Al final se m'han barrejat una mica les coses, i no volia dir que l'única causa lloable sigui la catalana, en absolut. Si vaig fer aquest post és perquè de vegades tinc la impressió que els catalans volem ser els salvadors del planeta, en tots els seus aspectes. No ho aconseguirem, millor que ho tinguem clar. Quan siguem estat, potser serem millors que el que hem viscut fins ara, però no serem perfectes ni de bon tros. No totes les causes estan al nostre abast. Gràcies pels comentaris.

    Carme, és la meva opinió, m'alegra saber que hi ha gent que la comparteix.

    Elfreelang, estic seguríssim que hi havia molta gent de l'ANC, i també n'hi havia molta d'Esquerra. Jo no hi vaig ser perquè vaig ser fora el cap de setmana, però suposo que hi hauria anat. No sóc amant de les manifestacions, però no falto a aquelles en les que crec. És cert que la República Catalana pot tenir un altre tarannà d'inici, diferent del que coneixem fins ara. I estan molt bé els bons propòsits, però Elfreelang, no deus pensar que serem la nació més altruista i solidària del món no? Se'n pot ser fins uns límits, però hi ha una fina línia entre ser un país solidari i uns passerells de qui tothom s'aprofita.

    M.Roser, doncs això mateix. No solucionarem nosaltres solets tots els problemes del món, pensar-ho és ser un il•lús, i tenir el poble distret, que aquesta és una altra. Està bé voler ajudar, i exigir que els nostres governants no deixin a ningú enrere, però no anem de salva-pàtries tampoc. Ah, i sobre el problema dels refugiats hi ha coses que podem fer, més que en altres causes. Però exigeix desobediència de l'Estat espanyol, i aquí es demostra si anem només de paraula, o si volem fer-hi alguna cosa realment.

    Barce, ja imaginava que aquest post no seria massa popular, perquè allò en que creiem és inviolable, i quan algú ho critica ens fa mal i ens pertorba una mica. No hi tinc res en contra de que lluitem per les causes que creiem nobles i necessàries, i aquesta, se'ns dubte, ho és. Però no es pot lluitar per totes les causes, és el que intentava dir. És cert que la manifestació de dissabte va ser molt transversal i anava molt més enllà del nostre tema nacional. La voluntat d'acollir no és ni de dretes ni d'esquerres, ni independentista ni unionista. Però potser hem de deixar de mirar a Europa, i fer cas així a les veus que diuen Europa perquè no els està permès dir España, o que saben que si diuen España se'ls desmunta l'argumentari per altres temes, com ara Jordi Évole o Ada Colau. Culpar Europa és fàcil, i sense voler defensar-la, altres països de la unió han acollit centenars de milers de refugiats, o desenes de milers, mentre que España n'ha acollit menys de 500. No hauríem de mirar al govern d'extrema dreta que hi ha a l'Estat, xenòfob, homòfob, corrupte, i tots els adjectius d'aquest tipus que se'ls vulgui posar? Si et compromets a acollir, ho has de fer. I si t'hi obliguen perquè formes part d'un ens més gran, també. España no ho fa. Ara bé, pot Catalunya, conformar-se i queixar-se del que decideixen per ella? Som experts en fer manifestacions, però molt poc valents pel que fa a desobediència, fins i tot quan es tracta d'un tema així. Volem acollir? De veritat? Doncs fem-ho. Anem a la Merkel o a la mare que la va parir i diem 'ep, som Catalunya, i volem acollir refugiats. España no ens deixa, però volem ajudar. Com podem fer-ho?'. No em sembla que hi hagués d'haver gaire problema. I si ens posen problemes, almenys hem demostrat la nostra voluntat ferma. És un problema polític, no es resol al carrer, es resol donant un cop de puny sobre la taula, en el nostre cas. En el d'España es resol canviant de govern. Però no volen canviar, ho han demostrat en moltes eleccions. Nosaltres podem canviar, ells no. No ens caldria lluitar per aquesta causa si els nostres governants fessin el que s'han compromès a fer.

    ResponElimina
  12. Pons, és evident que tothom pot manifestar-se pel que vulgui, i no estic en contra de fer-ho, però també penso que manifestar-se per tot fa perdre valor a la reivindicació. El problema dels refugiats és complicat, perquè tothom fot la culpa als altres de que no estiguem acollint. Els espanyolistes culpen Europa, quan a diversos països de la Unió han acollit centenars de milers de persones. Fer-ho, o no fer-ho, és una voluntat política. La pressió popular és important, però l'Estat no escolta. Catalunya podria fer un pas endavant al respecte. Volen les institucions catalanes acollir, o només ho diuen de paraula. Si volen fer-ho, és moment de desobeir l'estat, escoltar el clam popular, i anar a Europa a oferir-se per acollir. Ja està bé de culpar els altres. No acollirem per sortir al carrer, acollirem si ens nostres dirigents són valents i responsables.
    En realitat no té res a veure amb ser independentista o no, només era una relació d'idees. La independència de Catalunya és la meva causa, però això no vol dir que no lluiti per altres, però no seré jo sol qui decantarà cap balança. Ni serem tot el poble de Catalunya els salvadors del planeta. Manifestem-nos, si així ho creiem, però la repetició d'accions acaba cansant i banalitzant la reivindicació, penso. Penso que Catalunya ha de ser terra d'acollida, però que les coses s'han de fer bé, i la ingenuïtat i el flowerpowerisme de vegades ens fan creure que som més i millors que altres, o que ho hem de ser, i més val tenir el cap fred.

    Xavier, la nova República Catalana pot ser solidària, sí. Ho ha de ser. Però no serà la nació que salvarà el planeta, o què ens hem pensat? Perquè sortim al carrer no deixarà d'haver-hi ablacions en molts països, ni acabarem amb la desertització, ni evitarem que s'extingeixin les balenes. Totes elles, causes molt importants, però no som millors que ningú. Som un poble que malda per ser lliure i fer les coses a la seva manera. De vegades serà millor de com ho coneixem, i malauradament, altres cops ens equivocarem més. Però no ens creiem amb la superioritat moral de ser millors que els altres. S'ha d'acollir persones que fugen de la guerra i de la fam, és cert. Però toca a les institucions moure fitxa. De tota aquella gent que va sortir al carrer, quants estarien disposats a posar-se una família de refugiats a casa? Siguem honestos, si us plau. Protestar al carrer és gratis. Com deia, és feina institucional proporcionar els mitjans, primer de les institucions espanyoles, i si no mouen un dit, llavors hauran de ser les catalanes que prenguin la iniciativa i donin exemple.

    Assumpta, no em referia a ningú en concret, però en pots fer les interpretacions que vulguis. Els colauers són experts en lluitar (només de paraula) per totes les causes perdudes. Perdudes, perquè a la que es fan possibles i han de pencar per tirar-les endavant, llavors es fan els despistats. És extremadament fàcil defensar una causa quan saps que no es pot aconseguir. Però no, em referia a Catalunya com a poble, que sembla que haguem d'arreglar el món nosaltres solets. I tant que està bé que ens impliquem en la defensa de coses tan bàsiques com els drets humans, però tampoc no serem un poble sant, n'estic convençut. I ni ho he, de ser. Seríem el primer cas a la història, i de veritat pensem que serem els millors de tota la història de la humanitat, i que no tindrem màcula?
    La lluita per la nostra llibertat com a poble ens correspon, i no podem defallir a l'hora de lliurar-la. Ens correspon perquè, com tu dius, ningú més s'hi implicarà, ni ens vindran a fer la feina. Per què hem de ser nosaltres els que fem la feina de totes les nacions que volen ser estat, o de tots els governs que no fan el que s'espera d'ells? Ser un poble actiu i compromès és un privilegi, però no siguem ximples, tampoc. Continua a baix

    ResponElimina
  13. Com et deia, el post no anava per ningú concret, sinó pel conjunt. Tothom és lliure de manifestar-se per allò que vol, i legítimament es pot demanar que Catalunya sigui terra d'acollida, tant si estàs a favor de la independència com si no. Ara bé, podríem dir que els únics que es poden sumar als indepes en un clam així serien els colauers, potser alguns del PSC també, perquè gentussa ultradretana de Ciutadans o el PP no es mouen si no és per defensar la sacrosanta unitat de España i protestar contra moros, rojos i separatistas.

    Sr. Garbí, és una altra lectura a això que dic, però no només.Quan dic que no hem de ser els salvadors del planeta nosaltres sols, s'entén que som la gent que sortim al carrer, i els que sortim som els que tenim pocs recursos, la classe mitjana o baixa. Els que tenen molts recursos no faran res per donar resposta als nostres clams, és clar, perquè a ells no els interessa. A nosaltres sí, perquè som solidaris, i el poc que tenim ho podem compartir, i això passa com més pobre s'és, ho tinc comprovat. Si tens diners, no els vols perdre, ni vols que res perjudiqui els teus ingressos. Si no en tens, què més et dóna, oi? Doncs sí, potser hauríem de començar a les urnes a votar opcions que ens escoltin més, i després marcar de prop els nostres dirigents perquè es comportin com toca. Sortir al carrer per tot desvirtua la reivindicació, i fa que cada cop se'ns escolti menys.

    Alfonso, fa un temps pensava que les manifestacions al carrer no servien per a res, perquè efectivament és fàcil no fer cap cas, la manifestació és un dia, però tu manes cada dia, i manipulant una mica la informació, qualsevol mobilització deixa de tenir qualsevol transcendència. Però llavors van començar les manifestacions multitudinàries de l'11 de setembre, i alguna cosa va canviar. Els polítics catalans van escoltar i van canviar. Pensa que abans manava Convergència de manera folgada, i no era independentista ni res que se li assembli. Però van canviar de rumb, potser perquè van pensar que en traurien més rèdit, però ho van fer, i va ser per les mobilitzacions ciutadanes. I ara estem així per tot allò. Si el govern català no hagués fet cap cas al clam popular, no hauríem avançat. Això no vol dir que el govern espanyol atengui a cap raó, ni que faci cas de cap clam popular. En definitiva, el PP viu de manar, de perpetuar-se en el poder, i tenen sort que els altres partits a España són lamentables. Què podem fer nosaltres per fer-nos sentir? Doncs primerament, votar millor. Després, exigir al govern triat que rendeixi comptes, perquè en definitiva nosaltres l'hem posat allà. I segur que hi ha més vies d'interacció, cadascú des del seu àmbit, i això també inclou la mobilització al carrer, però potser triant millor les lluites. Hi ha algunes que ens van grans i se'ns escapen, però tot i així decidim lliurar-les igualment, i és esgotador.

    ResponElimina
  14. Ni m’he acostat a discutir sobre el problema dels refugiats, crec que el post no anava d’això. Els progres de façana d’esquerra-eco-feministes rotllo Britta Perry els suporto encara menys que tu. També està clar que la independència de Catalunya es un tema que només dels catalans, però no ens em d’obcecar només en aquest punt, hi ha moltes coses que es poden arreglar en aquesta societat, i que val més que comencem a reivindicar abans d’aconseguir la independència perquè aquest camí va per llarg.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.