dimarts, 21 de febrer de 2017

10 anys menys un mes

D'aquí a un mes exacte aquest blog complirà el seu 10è aniversari, una dècada donant la tabarra a la xarxa. És fàcil d'imaginar que em fa molta il·lusió arribar a aquesta xifra, i que per mi és tot un esdeveniment, ja que potser ja no hi estic tan enganxat com havia estat, però déu n'hi do, no? Els blogs continuen sent molt importants per mi, i els meus formen part de mi mateix, no m'imagino la vida sense ells.

Habitualment faig posts especials per l'aniversari blogaire, però aquest any m'agradaria fer-vos treballar una mica a vosaltres, si us ve de gust. Recordo molt bé, com si fos ahir, com vaig arribar als blogs, qui m'hi va portar, com vaig començar i continuar. Us en recordeu vosaltres? Doncs això m'agradaria que m'expliquéssiu. Com veu arribar als blogs? Com s'us va acudir obrir el vostre propi espai de creació escrita? O si ho preferiu, què us ha aportat tenir blog? M'agradaria saber què us va portar a aquest món, i per què us hi vau quedar.

Us proposo que m'envieu un petit escrit, d'unes 100 o 120 paraules (flexibles, però no us passeu!), explicant això que us demano. Per mail, en un comentari, o si voleu fer un post, com preferiu. Hi ha un mes de temps, ja us ho aniré recordant. Però si us decidiu a fer-ho, sobretot aviseu-me! Jo aniré recollint tots els textos i els posaré juntets al post d'aniversari. Què us sembla, em fareu aquesta gentilesa? 10 anys és tota una edat per un espai a internet, i amb alguns de vosaltres hem fet camí plegats gairebé tot aquest temps. Però no sé si ens hem explicat alguna vegada què ens va portar aquí. M'ho expliqueu ara?

43 comentaris:

  1. Crec que t'ho dic cada any... el teu blog i el meu no es porten ni dos mesos.

    Jo vaig arribar al món dels blogs sense que ningú m'hi portés. Jo em vaig assabentar de la seva existència i ho vaig voler provar. Vaig pensar que no ho llegiria ningú, però com que menys ho llegia ningú si ho guardava en un calaix, ho vaig provar. Primer vaig ser a Bloctum, que va durar aproximadament un any i poc i es va omplir la seva capacitat. A Bloctum vaig fer els meus primers amics blocaires: la Caterina i en Josep Manel Vidal. Després els amics van anar augmentant ràpidament i a mi també em costa ara imaginar al vida sense tenir blog. Tot i que he passat de fer un post cada dia durant molts anys a fer-ne tres a la setmana com en faig ara. Perquè vull fer coincidir els 10 anys de blog i les 3003 entrades. Vull celebrar-ho, però encara no sé com.

    Bon aniversari de blog, XeXu... espero que no se'ns acabin les piles de moment...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, no, no... que per comentari també s'hi val... :-DDD

      Elimina
  2. Com ens dones marge de temps, crec que seguiré els teus desitjos. M'apunto.

    ResponElimina
  3. Bona idea! És un exercici d'arqueologia, això... Aquí va el meu.

    Era el 2005 i vivia a Nova York, i ja feia temps que sentia parlar dels blogs però no acabava de trobar-li el què. En català no n'hi havia gaires encara i tot el tema de les xarxes socials estava a les beceroles, de fet. No estàvem acostumats a interaccionar tant online com ara. Tornant d'unes vacances a casa, a l'estiu, vaig dir-me "va, ho provo, és una bona excusa per forçar-te a escriure regularment, i com que no em llegirà ningú, al cap d'uns mesos ho deixo i com a mínim tindré un petit dietari de record". Això va ser fa onze anys i mig i aquí estic encara, al peu del canó. Per molts anys, Bona nit!

    ResponElimina
  4. Jo hi vaig arribar sense gaire entusiasme, com vaig explicar en el primer post del meu blog. Després d'haver-me donat de baixa d'una web de relats en català per motius que ara no vénen al cas, el blog em va servir per treure del fons del disc dur els contes que havia escrit durant anys i publicar-los a la xarxa.

    I em va enganxar! I de quina manera!

    ResponElimina
  5. Prenc nota. T'ho envio per mail o ho faig aquí mateix, com han fet altres companys? Ja em diràs com ho prefereixes.

    ResponElimina
  6. Pots comptar també amb la meva història blogaire, encara que em sembla que ja ho he explicat alguna vegada em fa gràcia repetir-ho per celebrar els teus 10 anys. Si no hi tens res en contra, en faré un post al XAREL-10 el dissabte de la setmana que ve i així aprofito per fer una mica de propaganda d'aquesta iniciativa que em sembla una molt bona idea.

    ResponElimina
  7. Caram! els nostres blocs són de la mateixa quinta :DD

    Jo vaig fer un curs d'informàtica per la feina, que no tenia res a veure amb els blocs, però el professor em va donar quatre fulles on explicava com fer-ne un, "per si ho vols provar a casa". Vaig anar fent proves, jugant amb diferents plataformes, i xafardejant blocs. En poc temps em va enganxar el bon ambient que hi havia i vaig decidir crear-ne un definitiu. De què, vaig pensar, doncs del que m'agradi més sinó ho deixaré en quatre dies. Vaig començar a parlar de llibres i a passar-ho bé amb vosaltres, i fins avui.

    ResponElimina
  8. Una companya de feina que sabia que escrivia alguna cosa m’aconsellà d’obrir un blog. Li vaig explicar que no sabia com es feia, i m’orientà per a que visités el blog d’un altre company de feina, “El bosc dels somnis perduts” de l’escriptor Rodolfo del Hoyo.
    Vaig obrir el blog “Fita” el maig de 2011.
    Més endavant un altre Xavier, el que edita el “blog d’en Papikol” em comunicà que s’estava fent una Cadena de blogs “Blog-via cap a la independència”. Vaig demanar d’entrar-hi. L’agost de 2013 l’Assumpta i la Carme Rosanas m’hi van afegir.
    Va ser a partir d’aleshores que he conegut molts blogs, entre ells el “Bona nit i tapa’t” del que en sóc un seguidor.

    ResponElimina

  9. 10 anys només? No saps que aquest any està de moda complir 11 anys? En fi, cadascú fa el què pot i no està obligat a més...

    Ja he explicat més d’una vegada com vaig començar el blog, però com que tot el que estigui relacionat amb Pons’s Blog es d’interès mundial ho tornaré a explicar, ja estic acostumat a fer feliços als meus lectors. Per tal que la teva petició sigui una iniciativa blocaire (abans hi havia premis per això, hi tot, no?) amb tota regla ho faré bé i crearé un post ex professo per satisfer la teva petició perquè se’t veu il•lusionat amb això de complir 10 anyets. Això si, lo de les 100 paraules m’ho passaré pel forro dels coll... pantalons, si vols ja et faràs tu un resum.

    ResponElimina
  10. Miraré de recordar perquè se'm va acudir aquesta idea tan brillant de ficar-me dins del món dels blogs, que els teus deu anys ve s'ho valen...A veure si hi puc dedicar una estona, és que ara estic pensant un projecte, que em fa molta il·lusió i se m'endurà molt de temps, de moment és només és això...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  11. Ostres, jo estava pensant explicar com vaig començar el meu blog al juny, just quan farà deu anys (és més de moda el deu...) que el vaig obrir. I, encara que no et sembli bé, així ho faré...

    Però perquè no t'enfadis et deixo un breu resum: El cas és que més o menys en aquesta època de l'any de fa deu anys la meva vida estava un patint un canvi, motivat per un llibre, que pocs mesos més tard em portaria obrir un blog per escriure històries que em passessin pel cap sense que m'importés si ho llegia algú. I diria que va ser en algun Relat Conjunt, anys més tard, que vaig descobrir el teu blog. Ara bé, meva memòria de peix però no ho pot afirmar.

    ResponElimina
  12. Jo realment hi vaig arribar perquè en aquella època del 2008 feia molts de quilòmetres en cotxe. La ràdio va ser la culpable de que m’interessés per aquest món. Sempre m’havia agradat expressar-me de manera escrita però no ho havia fet mai ni en sabia gens.
    Vaig començar, em va agradar i encara hi sóc. Potser perquè m’ha aportat tants amics o coneguts virtuals i desvirtualitzats i també per el fet d’haver aprés a redactar i escriure una mica més correctament que quan vaig començar, tot i que encara fem faltes, però no sóc tampoc tant perfeccionista.
    Haig d’esperar a l’agost del 2018 per fer els meus 10 anys, espero ser-hi, però amb tots vosaltres, sinó no té sentit.

    ResponElimina
  13. Uf! En el meu cas va ser la curiositat. A finals del 2005 (mare de Déu...!) es parlava dels blogs i em va picar per saber que coi eren. Després de tafanejar una mica vaig veure que la millor manera de trobar-li'ls la gràcia era obrir-ne un. Blogger ho posava molt fàcil, de manera que en cinc minuts ja tenia blog i només faltava pensar amb que omplir-lo. Aleshores vaig recordar acabava de llegir una entrevista a en Josep Maria Espinas, on explicava que feia una tira diaria a El Periòdico. Vaig pensar que podia ser divertit fer una apunt diari sobre alguna cosa relacionada amb la ciència. En part era curiositat per veure fins on durava l'experiment. També feia gràcia saber si algú ho trobaria interessant i per això no vaig dir a ningú que havia començat un blog. I mira! La cosa va seguir i seguir, em va portar a conèixer gent, a escriure llibres... i al final puc dir que m'ha canviat força la vida! Realment va ser un moment encertat decidir clickar aquella opció que oferia blogger!

    ResponElimina
  14. Quan em vaig comprar l'ordinador, jo no en tenia ni idea. L'ajuntament ens va pagar un curset i no hi vaig aprendre gran cosa, però ens van ensenyar a fer un blog, això sí. De totes maneres , al començament m'hi perdia bastant i va passar un temps fins que li vaig trobar el "truquillo", perquè una companya de l'escola que en sabia un niu, em va donar un cop de mà i de mica em mica vaig anar fent amics...La veritat és que penso que vaig fer bé, ja que sovint em distreu i sempre és agradable compartir sensibilitats...
    Petonets, XaXu.

    ResponElimina
  15. El 26 de juliol de 2008 vaig publicar el meu primer apunt al meu anterior blog, Un tel als ulls, que vaig tancar el 31 de desembre de 2012. Aleshores jo feia un programa en una ràdio local on parlava d'Internet i les xarxes socials. Em van demanar que parlés de xats i vaig anar a parar al Xat.cat. Allí vaig veure l'oportunitat de publicar relats, però em sentia una mica encotillada. Blogger em va donar les ales que necessitava. Quan vaig veure que massa gent del meu poble em llegia, buscant a veure si deia coses de política local, cosa que no faig, el vaig deixar surant en l'espai de zeros i uns i vaig obrir el meu blog de cambra, El món s'acaba. Però s'acaba bé, eh! El blog sempre m'ha servit d'arxiu i bitàcola, i, el que és el millor, el món blog m'ha obert la porta a conèixer gent que sí que ho fa bé, de debò. I això, sempre resulta impagable. Per molts anys!

    ResponElimina
  16. Vaig començar el meu bloc Hora Blava ara fa quatre anys. Hi vaig arribar perquè em vaig trobar amb tot d'indicadors que m'hi van portar:
    - Penjava fotos en un bloc col·lectiu però a vegades m'hauria agradat afegir alguna cosa a la foto.
    - Vaig saber que una persona que coneixia escrivia en un bloc a la xarxa i vaig començar a mirar blocs.
    - M'agrada la poesia i fer un bloc era una motivació per llegir-ne i publicar aquella que més m'agradés.
    - Potser era el moment adequat.
    Durant aquest temps he passat per etapes en que he publicat força i d'altres menys però he pogut constatar que tinc un públic fidel. És una motivació per a fer fotografies, llegir poesia i fer petits relats. Ha estat un plaer descobrir altres blocs i poder compartir impressions. He participat en alguna trobada blocaire i m'ha agradat molt posar cares a aquelles persones que els segueixo. No em fa res que siguem molts o pocs, el més important és que sigui una activitat enriquidora.

    ResponElimina
  17. deu anys es mereix això i molt més ets tot un clàssic en la catosfera ....com ja saps el meu blog el passat 2 de febrer ha fet vuit anys ....perquè i com?
    Bé aleshores jo feia de profe a L'ESO i en un grupet de tercer teníem un crèdit variable ( aleshores es deien així) de nom revista i se'ns va acudir que millor un blog que en paper i així vaig començar a fer un blog amb uns alumnes de tercer d'Eso, em va agradar molt l'experiència i em vaig decidir a fer un meu , ben meu i personal

    Li vaig posar el nom que té pel filosof Descartes , ja que apart de l'ESo aleshores també feia classes de llengua i també de filosofia a batxillerat i li volia,( creia jo ingènuament que era qui escrivia qui podia triar el rumb del blog ;Encara no sabia que els blogs ,igual que els llibres ,tenen vida i pensament propi i ens criden i ens guien cap on ells volen anar i no a l'inrevés) creia, donar un enfoc filosòfic...bé en realitat el que volia i vull fer era escriure , escriure de qualsevol cosa, dels meus pensaments, de les meves opinions, fent jocs de mots, poesia, etc etc

    I aquí estem XeXu ( el 24 de març es la data oi? ) mica en mica vaig anr trobant més blogs, com el teu i d'altres , em vaig topar amb el de relats conjunts, amb els premis cat ( encara els enyoro) i amb un seguit d'iniciatives blogaries com les de la infatigable i genial Carme, els passatemps del gran Mac , els jocs proposats per l'Assumpta, els 365 contes, i no pararia ....adoro aquest món, adoro la catosfera !

    ResponElimina
  18. Els motius no els sé del tot. Em sembla que vaig començar a participar en comentaris i em van venir ganes de prendre'n més part, d'explicar coses que em passaven al dia a dia i actualitat bàsicament.
    Reconec que ho tinc una mica abandonat tot, però no tinc intenció de deixar-ho. De cap manera.

    ResponElimina
  19. Em penso que ja ho vaig explicar una vegada a la Carme però per si de cas:
    Vet aquí que em vaig embolicar a fer classes d'informàtica (allò del borni al país dels cecs...) i l'alumnat, que va resultar estar més al dia que jo tot i ser d'edat (a veure com ho dic per no ofendre...) madura (?) em van demanar que els hi ensenyés a fer un blog com el dels seus nets (mira, m'hauria pogut estalviar pensar en això de l'edat!), i no em va quedar més bròquil que ficar-m'hi per veure com funcionava. I mira, encara hi sóc.

    ResponElimina
  20. Moltes, moltíssimes gràcies a aquells que ja heu participat en la meva proposta, a través dels comentaris d'aquesta entrada, i també amb algun post ja publicat o promès. Quan hom llança una proposta no sap mai com reaccionarà la gent, i m'heu deixat ben feliç per la vostra bona predisposició. A més, m'ha encantat conèixer les vostres històries, algunes són ben curioses! Ja he anat recopilant textos, i aniré insistint en els posts d'aquest mes que queda. Deixeu-me tornar-vos a agrair la vostra predisposició i les vostres ganes d'ajudar-me a tenir un gran aniversari!


    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo no sé si me'n sortiré de fer-ho tan curt...
      Que una història és una història :-P :-P

      Elimina
  21. Tard com sempre, però tens el meu compromís. A molt estirar aquest cap de setmana vinent tens el meu post o t'ho envio per mail. Uiii 10 anys!!! Faràs festa grossa

    ResponElimina
  22. En primer lloc, moltes felicitats. 10 anys és tota una fita. Intentaré ser breu:

    La idea de tenir un blog me la va suggerir el meu profe del curs de novel·la. No tenia molt clar què escriure-hi perquè els relats ja els estava publicant a Relats en Català, així que vaig fer aquest concepte de blog, on intento narrar qualsevol tema relacionant-lo amb algun concepte o referent de la ficció. Per circumstàncies, em costarà quedar-m'hi i seguir escrivint-hi amb regularitat però m'agrada tenir un espai obert a tothom per parlar dels temes que m'interessen.

    ResponElimina
  23. Ep, que vaig tard... caram, una dècada! A veure si puc afegir-me al celebro:

    No recordo per què ni com vaig escollir el format blog. Sí que recordo el que em va llençar a fer-ho: una frase de la Sara, la frase que dona nom al blog. No sé quina connexió neuronal es deuria produir! La qüestió és que han passat 8 anys i d'una pràctica bastant solitària duant 2 anys, es va convertir en una de compartida, que encara té més gràcia: he conegut casetes i personetes.
    Ara porto una temporada poc productiva, però mantinc el raconet. De vegades he pensat a obrir-ne un altre, però amb la meva baixa productivitat, no caldria, i veig que a la Sara encara li fa gràcia. Doncs seguirem amb el raconet!

    ResponElimina
  24. 10 anys! tela!!! què ràpid passa el temps, oi!
    fet. Ara t'envio l'escrit per mail. M'agradaria publicar-lo el dia de l'aniversari, així que agrairia que me'l xivis, per programar el post (uix, qui ho hauria de dir, jo programant posts!)

    ResponElimina
  25. La meva arribada al món blocaire va ser una casualitat. Va arribar el moment, la necessitat d'anar publicant allò que des de feia temps escrivia, relacionat amb Topares i els meus sentiments. Vaig investigar a internet possibilitats i de cop em vaig trobar els blocs. De forma molt senzilla em vaig trobar que ja tenia un bloc: toparessiempre.
    No sabia res dels mateixos, ni dels comentaris, de les respostes, el que es diu res de res, em limitava a publicar i prou.
    Circumstàncies adverses em van posar en contacte amb els amics de Balsareny i Manresa, alguns també tenien el seu blog, en concret KRT i seguint les seves preferències vaig arribar als blogs en català. Així, tot i que ho feia en castellà, des del principi la meva relació era amb els escrits en català.
    Entre ells estava "el raco de sa lluna", evidentment de sa Lluna, vam iniciar una correspondència per correu electrònic i va començar a suggerir-me que publiqués en català. La seva insistència va anar a més i al final vaig haver de cedir a la seva empenta, així va néixer Topares i les lletres, sempre agrairé a la Paula la seva obstinació.
    No cal dir que em sento orgullos dels dos blogs i de poder relacionar-me amb aquest món blocaire.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'he passat amb el nombre de paraules, ja que era el naixement de dos blgcs. Ara faré un post detallant una mica més la meva història.

      Elimina
  26. Vaig descobrir els blogs en un curs de formació per a docents. Allí ens oferien la possiblitat de crear classes i compartir-les. Em vaig atabalar, perquè mai he estat massa destra amb informàtica. Però un bon dia, va venir una amiga que en tenia un, i em va donar l'empenta. Vaig anar anotant les seves lliçons i als pocs dies, obria el meu blog al món "CARPE DIEM". I aleshores vaig entrar a la catosfera, i allí va anar enfortint-se tot!!! I et vaig conèixer a tu, i a molts dels qui encara trobo en aquest espai virtual.
    Per molts anys, XeXu!!! FELIÇ DÈCADA!!!

    ResponElimina
  27. 100 a 120 paraules... quina tortura!!
    Protesto!!
    Manifestació!!
    Mínim 500 paraules, homeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

    ResponElimina
  28. Ja en porto 300 i encara no he acabat...
    Què faig?

    ResponElimina
  29. Estic segura que cap altre blog té una història tan bonica com la té el meu, ja que la seva primera llavor es troba entre els núvols, pel trajecte aeri que hi ha entre Barcelona i Àmsterdam.
    Volàvem en Josep Lluís i jo, l’any 2006, en les nostres darreres vacances viscudes com a tals, en un magnífic i còmode avió. Fullejant una de les revistes que hi ha a la butxaca del respatller del seient del davant, en Josep Lluís va trobar un reportatge sobre blogs i em va dir “Mira, això potser t’interessaria a tu”.
    I és que jo, fa onze anys, ja era ciber-Assumpta. La meva Jo-Virtual es deia MISSMARPLE (escrit així, tot seguit i en majúscules) i era un ésser que es passejava per fòrums i xats des de feia uns quatre anys.
    El més curiós és que a casa no teníem Internet. Llavors jo treballava a un despatx en que havia d’esperar unes dades per passar uns informes. Mentre no arribaven les dades podia fer el que em donés la gana i justament el que em donava la gana era aprofitar l’Internet que tenien allí, posar-me la disfressa de MISSMARPLE justiciera i anar a barallar-me amb qui fos.
    La meva personalitat de MISSMARPLE va ser creada a Barcelona (igual que la meva “humanitat real”) a l’ordinador de ma germana -que en sabia més que jo- i em va explicar, en algun moment de principis de 2002, què eren els fòrums i els xats. Recordo que em va dir “Cuidadu que enganxa molt!”
    En Josep Lluís cansat de veure’m discutir de política amb gent hispana i de religió amb gent catalana, va pensar que si jo tingués el meu propi blog, escriuria el que em donés la gana i no em barallaria amb ningú.
    El meu primer blog el vaig crear, doncs, cap a finals del 2006 en una plataforma infame anomenada “blogcat”o alguna cosa semblant que fallava molt més que funcionava. Era un desastre i vaig abandonar. La quantitat de porqueria que hi entrava!. Comentaris en xinès, marranades...
    Ho vaig tornar a intentar, però no em trobava còmoda enlloc. No va ser fins a novembre de 2007 que vaig descobrir Blogger: quelcom molt fàcil d’utilitzar i que funcionava de meravella. Vaig crear el blog, vaig fer quatre posts mal comptats i el vaig abandonar... fins que, cap a la primavera del 2008, el vaig recuperar i ja m’hi vaig llençar de cap... fins ara.



    (No el sé resumir) ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat llegir la teva història Assumpte, encara que la majoria de coses que expliques és pre-blogs. Què et sembla si agafo només l'última part, aquella que comença amb "El meu primer blog el vaig crear...". Quadra perfectament en caràcters, i és una bona explicació, encara que incompleta de com vas arribar als blogs. Alguna gent s'ha passat de llargada, però no tant com tu, que dobles el segon! Si et sembla bé, faré com amb el post d'en Pons, que va fer una explicació molt llarga, però només me'n vaig quedar un trosset pel post d'aniversari. Però és cert que la teva pre-història és molt maca.

      Elimina
    2. Però llavors no surt lo de l'avió!! :-(

      Segur que el meu és l'únic blog que es va gestar als núvols!!

      Per què no agafes tot això?

      "Estic segura que cap altre blog té una història tan bonica com la té el meu, ja que la seva primera llavor es troba entre els núvols, pel trajecte aeri que hi ha entre Barcelona i Àmsterdam.
      Volàvem en Josep Lluís i jo, l’any 2006, en les nostres darreres vacances viscudes com a tals, en un magnífic i còmode avió. Fullejant una de les revistes que hi ha a la butxaca del respatller del seient del davant, en Josep Lluís va trobar un reportatge sobre blogs i em va dir “Mira, això potser t’interessaria a tu”.
      I és que jo, fa onze anys, ja era ciber-Assumpta. La meva Jo-Virtual es deia MISSMARPLE (escrit així, tot seguit i en majúscules) i era un ésser que es passejava per fòrums i xats des de feia uns quatre anys i ell intuïa que tot això m’agradaria.
      El meu primer blog el vaig crear, doncs, cap a finals del 2006 en una plataforma infame anomenada “blogcat”o alguna cosa semblant que fallava molt més que funcionava. Era un desastre i vaig abandonar. La quantitat de porqueria que hi entrava!. Comentaris en xinès, marranades...
      Ho vaig tornar a intentar, però no em trobava còmoda enlloc. No va ser fins a novembre de 2007 que vaig descobrir Blogger: quelcom molt fàcil d’utilitzar i que funcionava de meravella. Vaig crear el blog, vaig fer quatre posts mal comptats i el vaig abandonar... fins que, cap a la primavera del 2008, el vaig recuperar i ja m’hi vaig llençar de cap... fins ara.

      Elimina
    3. He suprimit 161 paraules! que, per mi, són importants en la història, que consti... però ja sé que m'havia passat una burrada...
      Però... Series tu capaç d'explicar la TEVA història blogaire en 120 paraules? :-((

      Elimina
    4. Més resumit... encara que ni sembla escrit per mi...

      ""Segur que cap altre blog té una història tan bonica com la té el meu, ja que la seva primera llavor es troba entre els núvols, pel trajecte aeri que hi ha entre Barcelona i Àmsterdam.
      Volàvem en Josep Lluís i jo, l’any 2006, en les nostres darreres vacances viscudes com a tals. En una de les revistes que hi ha als avions, en Josep Lluís va trobar un reportatge sobre blogs i em va dir “Mira, això potser t’interessaria a tu”.

      I és que fa onze anys, jo ja era ciber-Assumpta. La meva Jo-Virtual es deia MISSMARPLE i em passejava per fòrums i xats ja feia uns quatre anys, així que ell va intuir que tot això m’agradaria.

      El meu primer blog el vaig crear cap a finals del 2006 en una plataforma infame anomenada “blogcat” que fallava moltíssim. Era un desastre i vaig abandonar.

      Posteriorment ho vaig tornar a intentar, però res em convencia. No va ser fins a novembre de 2007 que vaig descobrir Blogger: fàcil d’utilitzar i que funcionava de meravella. Vaig crear el blog, vaig fer quatre posts mal comptats i el vaig abandonar... fins que, cap a la primavera del 2008, el vaig recuperar i ja... fins ara.”


      204 parauletes de res...

      Elimina
    5. Tot i que així no surt que vaig crear el blog sense tenir ni tan sols Internet a casa i detallets que són curiosos...

      No sé... al final faré un post tal com l'havia fet i tu copia el que vulguis tot i que, des del primer moment que vas demanar això jo tenia claríssim que havia d'explicar que "el primer pensament" de blog, la primera vegada que vaig pensar-hi seriosament, va ser dalt de l'avió... si no surt això, la història no té res de curiós.

      Elimina
  30. Era l’any 2007, feia Batxillerat i estava boja amb el meu TR sobre comportament de cetacis. Tot buscant informació vaig topar amb el post d’un científic del CSIC, en Dan, que parlava del son unilateral dels dofins. I m’hi vaig enganxar, cada dia parlava d’una temàtica diferent, era literalment un pou de ciència. Jo no tenia gaire clar obrir-ne un, perquè no considerava que tingués gaire cosa a dir. Però engrescada per una companya de classe vaig decidir obrir-ne un de propi, amb el sobrenom de cirereta. Posteriorment li vaig canviar el nom i també el meu pseudònim. I (gairebé) 10 anys després puc dir que decidir fer aquell pas va ser un gran encert, malgrat que el tingui abandonat!


    120 paraules, què et sembla? Escriure abstracts d'articles és tot un training! Tot i que tu has estat més ranci i no ens deixes fer-ne 250! ;)

    Una reaparició fugaç, tinc la xarxa més que abandonada... A veure si actualitzo un dia d'aquests. Però pel teu 10è aniversari no podia faltar!

    ResponElimina
  31. El primer blog me'l va obrir un company de feina, aviat farà deu anys, l'agost de 2017. Anticànons. Ja feia uns mesos que escrivia, després d'una crisi creativa i lectora de molts anys. Els altres blogs van venir dels reptes que m'anava proposant.

    ResponElimina
  32. Fa cosa de 10 anys no sabia ni que els blogs existien. Una vegada, per casualitat -com ocorren moltes coses- vaig arribar al blog d'una coneguda. Em va agradar molt això dels blogs, una possibilitat d'escriure lliurement i fer-te llegir per qui volgués fer-ho sense haver de dependre de cap publicació. Meravella, em va semblar. A partir d'aquell moment vaig estar visitant alguns blogs, observant el que feia la gent i meravellant-me de les possibilitats que això donava. Finalment, vaig decidir que jo també en volia un, de blog. Vaig provar d'obrir-me'n un, que no estava obert al públic, només per anar jo fent provatures. Durant un mes vaig estar investigant com funcionava tot, l'estructura del blog en diverses columnes, la publicació, la inserció d'imatges, de música, de vídeos... i provant, provant.
    Quan més o menys ho vaig tenir clar, vaig obrir un blog al públic, com a Novesflors -je el coneixeu. Això va ser el dia 1 de febrer de fa 9 anys. I fins ara. D'aleshores ençà he conegut molts blogs i molts i moltes blocaires, amb algunes de les quals he fet amistat, una amistat impagable.

    ResponElimina
  33. Vaig obrir el meu primer blog fa 9 anys a Windows Live, una plataforma que va plegar, aconsellada per un amic, amb la intenció de recopilar una sèrie de relats que tenia publicats en llibres esparsos i que ningú no llegia. Però ben aviat em vaig adonar que una narració és massa llarga i farragosa per incloure-la en un post. Així que n’he acabat publicant molt poques, i m’he decantat més per la poesia, tot i no saber-me especialment dotada per a aquest gènere. Vaig fer el salt a Blogger fa cosa d’uns 7 anys, i aquí és on he trobat una colla de persones amigues que ja formeu part de la meva vida. Una de les satisfaccions més grans ha estat quan de vegades algun lector m’ha fet saber que els meus textos o poemes havien posat paraules als seus propis sentiments, que li havien estat útils, en definitiva. Diàleg interactiu, enriquiment mutu, amistat i companyia, el món blocaire. Tot un univers que fa 9 anys no hauria imaginat que existia, i sense el qual ara no sabria viure...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.