divendres, 20 de gener de 2017

Un format físic

Fa uns anys vaig decidir que els únics discs que compraria serien els dels artistes catalans que m'agraden, per posar el meu petit gra de sorra perquè se segueixi fent música en català. Així ho vaig complir, i l'estanteria està guarnida amb discs d'Antònia Font, dels Amics de les Arts, Blaumut i de Manel (no són meus!). Que algun d'aquests grups tregui disc és sempre ben rebut a casa, i un esdeveniment. I aquest cop toca el torn dels Amics, que el 24 de febrer publicaran el seu 5è treball, es dirà 'Un estrany poder'. Justament aquests dies en presenten un avançament, El seu gran hit.

No cal dir que el disc vindrà a casa, però aquest matí em plantejava una qüestió. Els discs que hem comprat fins ara eren en CD, un format físic, i queden molt bé a la lleixa, igual que els llibres de paper. Però què en farem d'un CD ara, si el cotxe nou ja ni tan sols incorpora un lector per reproduir-lo? I si a casa un iPod transmet per bluetooth les cançons a un altaveu sense fils? L'hem de comprar igualment, encara que un cop passat a un format digital ja no el tornarem a tocar més? O el comprem directament a l'iTunes? 

Sí, ja sé que va passar el mateix amb els vinils, però que desaparegui totalment el format físic... en el fons sóc un romàntic.

21 comentaris:

  1. Bé, els vínils estan de tornada (ep, que tot just m'acabo de fer arreglar el tocadiscos de la mare, de començament dels seixanta, i se sent de "luju"!). Els CD? Tornaran més d'hora que tard ;)

    ResponElimina
  2. Per edat i per afició, tinc molts vinils a casa. Aleshores en dèiem discos grans i discos petits. També elapés. Per sort encara tinc "tocadiscos".
    Tota la vida he fet semblant a tu. Comprar majoritàriament autors dels Països Catalans.
    Conservo LP's dels temps heroics del rock en català: Elèctrica Dharma, N'Gai N'Gai, B-30, Pau Riba, Sisa, Melodrama...
    Els primers dels grups dels 90 també els tinc en vinil: Sau, Sopa... fins que ens vem canviar al CD.
    Hi ha Cd`s que s'han espatllat i en canvi els de vinil, si es tracten amb compte, són per sempre.
    També estem en el dilema. Hem de seguir comprant, quan tot apunta a nous formats?

    ResponElimina
  3. Jo no sóc tan romàntic com tu amb això dels formats físics audiovisuals, pensa que el primer vídeo que vam tenir a casa era beta i que també vaig arribar a tenir una bona col·lecció de cassets de música, així que ja en vaig quedar ben escarmentat quan aquests formats (i tants d'altres) van desaparèixer. Els CD's ja han quedat superats i no trobo lògic comprar-los si s'han de quedar a la prestatgeria. A menys que es faci amb la intenció de tenir tota la discografia d'un grup, per exemple. Amb ànim de completar una col·lecció, vaja.
    Això sí, tinc una excepció en això dels "formats obsolets". Em refereixo als llibres en paper, d'aquests sí que en continuo comprant malgrat els ebooks.

    ResponElimina
  4. Les coses "físiques", tangibles, tenen el seu encant, sobretot pels romàntics, a aquells que acceptem les noves tecnologies, però ens costa renunciar a les "velles". Ens hi adaptarem, quin remei! No té sentit comprar coses que no ens faran servei, a menys que tinguis esperit de col·leccionista.

    ResponElimina
  5. Som poc musicals i comprem poca música. La que compro ho faig en virtual. Crec que tot depèn de què en fas després del CD o del vinil. Si, com em passa a mi amb els llibres, també te n'agrada el ritual, val la pena comprar-los. Si , pel contrari, només servirà per pujar-lo al mòbil, ipod, ordinador... i no et tornaràs a mirar mai més aquell CD , potser no cal.
    Crec que es tracta més de si només tens interès pel contingut que et proporciona o t'atrau l'objecte en si mateix. La setmana santa pasada vam estar en un petit hotel a menorca que a la sala tenien un tocadiscos i una col·lecció de vinils que feia de bon veure. L'objecte en sí ja era bonic i sentir com s'acabava el disc, el crec de l'agulla... era agradable mentre llegies... Potser només es tracta d'això de si et farà il·lusió. Ja ens explicaràs que és fet

    ResponElimina
  6. encara que sóc poc musical com la Mireia, t'entenc ...a mi em passa amb els llibres els prefereixo de paper i no pas electrònics.....tinc un tocadiscs i vinils de l'any de la picor aviat seran , de fet ja ho són, una raresa per col·leccionistes i ja veig que amb els Cd comença a passar igual, no t'ho creurà però tinc cintes de cassete i el problema és que no trobo ja aparells per escoltar-les

    ResponElimina
  7. Amb aquestes tecnologies que tenim ara, això dels discos en físic té alguna cosa de fetitxisme romàntic, efectivament. Em vaig comprar el disc del Cohen de seguida que va sortir, però ho faig rarament.
    El que està clar és que el format està en declivi: les caigudes de vendes del 2016 respecte al 2015 crec recordar que són d'un 40%. Mentre que l'streaming puja un 20%.
    El llibre és diferent, l'experiència del paper no és la mateixa, potser per això aguanta tan bé.
    Saps què, acabo de veure que el CD dels Manel que em van regalar no va, això fa ràbia, em deixes el teu? :D

    ResponElimina
  8. Jo, per sort, encara tinc un "plat", ja que durant molt de temps no se'n trobava, però com que tornen els vinils i jo en tinc uns quants...
    El mateix va passar amb els cassets, i per més sort tinc un aparell que és radio i puc posar-hi CDs i cassets que en tinc una bona pila i això que alguns els he passat a CD, però és un enrenou i com que els puc escoltar igualment...
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  9. Per el que val un cd, si t'ha d'ajudar a omplir la lleixa fes-ho. Arribarà un dia que ni ho podrem fer segurament, però almenys quan arribi en tindràs molts més.
    Crec que comprant en format digital hauriem de poder rebre a casa una cosa física amb la lletra i la portada. Tocar encara és important.

    ResponElimina
  10. Ens estem virtualitzant tant que al final ja no tindrem ni contacte entre nosaltres mateixos!!!

    ResponElimina
  11. Comprar-los en un altre format no suposa un "petit gra de sorra perquè se segueixi fent música en català"?

    Personalment, no compro res que no haja d'utilitzar. Però tot depèn de la mida de la teua casa, o de les vegades que et canvies de domicili. A la sisena mudança el dilema desapareix :)

    ResponElimina
  12. Si t’agrada tenir les estanteries plenes de CDs segueix comprant-los així. En canvi si vols ser pràctic comprant-lo al iTunes es suficient.

    ResponElimina
  13. A mi també em costa desprendre del que sempre m'acompanyava. Em va costar deixar els vinils i ara deixar els Cds. Serà l'edat.

    ResponElimina
  14. El vinil tenia el seu encant, els k7 almenys eren indestructibles, però el cd, que té? Ni pràctics, ni duraders, ni encant. Res, fora fora.
    A casa som d'spotify, que a més el pots escoltar a tot arreu, cotxe inclòs. Fa anys que no comprem cd's, i la meva parella es va vendre no fa gaire els vinils que tenia de jove perquè no en feia res (li van fer una oferta molt bona).

    ResponElimina
  15. Al final, no sé què faré. Hi ha algunes de les vostres opinions que són molt clares, si l'he de fer servir, que el compri en CD, i si no, doncs no. Sembla fàcil, però no ho tinc clar. Suposo que acabaré comprant el CD, i així la propera vegada, quan torni a sortir el dubte, com que ja m'ho hauré plantejat, em costarà menys fer el canvi... moltes gràcies pels comentaris.

    Ferran, els vinils no han acabat de morir mai, i són una cosa retro que fa gràcia. Però dubto que els CDs tornin, era un format molt pràctic, però amb poc caràcter, i ningú no els trobarà a faltar.

    Xavier, doncs jo vaig 'arribar' justament amb aquells discs del principi dels 90, amb Sau, Sopa, Els Pets i Sangtraït, i posteriorment Lax'n'Busto quan Sopa va començar a cantar en espanyol. En aquella època eren cintes de casset, te'n recordes? I no les comprava, ens les gravàvem amb els companys d'escola. Va ser més tard, quan ja tenia cert poder adquisitiu que vaig prendre aquesta decisió de no 'robar' als grups catalans. I bé, la veritat és que solc escoltar música a l'ordinador, o la ràdio, així que tot plegat no té un format físic, però aquells CDs si que m'agrada tenir-los, i fins ara els podíem escoltar al cotxe, però ara ni això! Ah, i els CDs també duren si els tractes bé, els meus estan perfectament!

    McAbeu, ja saps que la teva excepció jo la comparteixo totalment, i de fet no entra llibre electrònic a casa, ni entrarà fins que sigui inevitable. Estar envoltat de llibres és un plaer tan gran que no m'agradaria perdre'l. Per la resta, ja et dic jo que em convenç la teva argumentació, ja no per l'espai que ocupen els CDs, sinó perquè no els farem cas, un cop els haguem posat a l'iPod o en un llapis de memòria. De fet, ara ja la immensa majoria de música que tinc, que no és poca, està a l'ordinador, que és el més còmode. Però hi ha una mica d'això que dius. Tinc els 4 discs anteriors dels Amics, i serà estrany no seguir-los acumulant. Potser el compraré així només per això. Com a mínim, queden bé allà posats...

    Glòria, accepto de molt bon grat les noves tecnologies, però sóc nostàlgic i em costa desprendre'm de les coses. I no és que m'agradin les coses retro, és que em resisteixo a abandonar allò que tants bons moments m'ha donat. No em consideraria col•leccionista, però com li deia a en Mac, tinc els altres discs dels Amics de les Arts en CD, i se'm faria estrany no tenir el nou en format físic, només en una descàrrega que anirà directament a parar a l'ordinador, i d'aquí als reproductors que toqui. Adaptar-se, en aquest cas, tampoc és la paraula, ja que molt difícilment reproduirem el CD físic encara que el comprem, com deia al post ja anem amb altres formats, vull dir que estem més que adaptats. Però tot i així...

    Mireia, justament els meus dubtes vénen pel que exemplifica el teu primer paràgraf. Els CDs, de fet, ja no els fem servir. Els tenim tots passats a altres formats per escoltar on sigui. Abans encara, perquè el cotxe tenia lector de CDs i en posàvem, però ara ja ni això. Així que, en realitat, no té sentit comprar-los ja en format físic, si no és que tinc tots els anteriors i m'agradarà seguir posant-los un al costat dels altres, però per fer bonic, perquè per altra cosa... però és clar, si ho comparem amb els llibres, aquí sí que no admeto discussió, encara que un el llegeixi, li busqui lloc, i no el torni a mirar més, un llibre és un llibre. No sóc un melòman o un col•leccionista de discs, per tant, tampoc no té cap importància ni puc presumir de la meva discografia, però em fa coseta no tenir-lo en físic. L'objecte és la representació d'allò que escoltes, que per cert, en el format que sigui, una cançó mai no és física, oi? De moment penso que el compraré en CD, pel ritual (ai els rituals!) d'anar a la botiga a comprar-lo, però aquest dubte em sortirà quan torni ha haver-hi un altre disc que m'interessi, per tant, al final acabaré caient.

    ResponElimina
  16. Elfreelang, segur que a casa els meus pares encara hi trobaríem les meves velles cintes de casset, també en tenia, és clar. Els CDs me'ls vaig emportar en marxar de casa, però amb les cintes tenia el mateix problema que dius, ja no tenia cap aparell per reproduir-les. Suposo que amb els CDs passaria ara una cosa similar, però d'alguna manera encara no ens semblen una cosa tan antiga, no? El que no passarà de moda són els llibres, és clar que no, ja saps que jo també llegeixo sempre en paper.

    Gemma Sara, certament, de tots els formats audiovisuals que fem servir, el llibre és el que sempre aguanta. I el que té més números per desaparèixer, perquè realment és poc sostenible, però no s'ha inventat encara res que el pugui substituir. No crec que estiguem lluny, en algun llibre de ciència ficció ja he vist alguna solució al respecte, però de moment no hi és. La resta va canviant, i segur que el format mp3 acabarà passant de moda també. Com dius tu, ja ni tan sols ens comprem les cançons, les cançons estan allà i nosaltres paguem per reproduir-les des del núvol, oi? Respecte al CD de Manel, jo te'l regalava encantat, però em sembla que la meva parella no m'ho perdonaria.

    M.Roser, però algun dia s'espatllarà aquest aparell i t'hauràs de comprar algun reproductor per sentir la teva música. Et costarà trobar lectors compatibles, ja no parlem dels cassets. Els vinils sembla que són peces de col•leccionista, són objectes retro i es tornen a portar, però són realment poc pràctics. Si ets molt amant de la música tard o d'hora has de canviar, encara que si només vols escoltar els mateixos de sempre, potser no et farà falta fer aquest canvi.

    Sr. Gasull, hi estic d'acord. Tenir una cosa física a les mans fa molta més sensació de compra. A més, tenir-los tots allà posats fa goig. I total, valdrà el mateix, no hi fa res haver de fer el pas al format digital per escoltar-lo. El CD estarà allà.

    Jomateixa, aquest és un mal lloc per dir això, perquè precisament tots els d'aquí ens hem conegut, almenys al principi, virtualment, i tampoc ens va tan malament!

    Eva, no, perquè a més ja he dit que el compraré, sigui en el format que sigui. De moment hi ha lloc a casa, però tard o d'hora ens haurem de canviar de pis, com dius tu, i llavors veurem. Només penar que quan vaig venir a aquest tenia una setantena de llibres i em va semblar que pesaven, i que quan marxi d'on sóc cara segurament n'hi haurà més de 500... Potser serà la manera de voler-ne acumular tants...

    Pons, i problema resolt, no? Però quina mania de no complicar-se la vida! Podent tenir dubtes i menjar-se el cap, per què decidir-ho així de fàcil.

    Anna, ja. Si es diguessin els Amics dels Gallagher seria diferent, oi?

    Alfonso, més que l'edat deu ser el costum que anem adquirint. Ens acostumem a un format, i ens costa deixar-lo, canviar per un altre, sempre passa. Però en realitat ens acostumem ràpid al nou. Jo estic més que acostumat a sentir música en mp3 i streaming, però hi ha encara alguna cosa romàntica en 'posseir' un format físic.

    Roselles, quina tia. Els CDs són molt més pràctics que els vinils i les cintes. Menys que els mètodes més moderns, és clar. Era un format que estava bé, però era feble, això sí. Serà que tu, per edat, no en deus haver tingut ni res, perquè reneguis d'aquesta manera! Sí, l'únic que sobreviurà al final seran els vinils, perquè hi ha frikis que encara en compren. Demostreu que teniu senderi si us els veu vendre, segur que en paguen molt.

    ResponElimina
  17. En llegir això teu m'adono que al final l'home actual no deixarà petxada. Vull dir que no es fossilitzarà res del que fem servir pq ja està desapareixent tot i ho reduim a la virtualitat. El llibres de paper, els vinils, els CD. També desapareix el paper de les oficines, els diners dels bancs, i moltes persones dels llocs de treball.... Nosaltres encara tindrem alguna peça "rústica" per ensenyar als nostres nets però els nostres nets als seus segur que res de res. Si et fa gràcia, compra't el CD.

    ResponElimina
  18. Sempre sap greu que desaparegui del tot el format físic... a mi m'agrada també!

    ResponElimina
  19. Ep, tot torna. I els vinils ara estan de moda. Ja trobaràs la manera de fer-los servir.

    Saps,... sense que serveixi de precedent, tinc ganes dels Amics. Aviam si em retrobo, per fi, amb ells.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.