diumenge, 1 de gener de 2017

Estrelles que s'apaguen

El 2017 ja és la nostra realitat, i de moment ha començat tal com va acabar el 2016, atemptats, assassinats masclistes, i el món de cap per avall. No sembla que la cosa hagi millorat canviant una xifra per una altra, però què ens esperàvem, oi? En relació a això, hi ha una petita reflexió que volia escriure fa uns dies, i que al final vaig deixar passar. Si una cosa ens ha impactat o sorprès d'aquest any passat han estat la quantitat de defuncions de personalitats mundialment conegudes, com ara David Bowie, Fidel Castro, Carrie Fisher (la princesa Leia), Prince, George Michael o Umberto Eco. Em feia molta gràcia quan llegia a les xarxes gent implorant que s'acabés el 2016 perquè els feia caure com a mosques. Doncs bé, la meva predicció és que el 2017 no serà millor en aquest aspecte. Ni els anys següents.

Per començar, jo no culparia un any (366 dies en aquest cas), de la mort de tota una sèrie de gent famosa. Culparia abans els seus excessos amb l'alcohol i les drogues, però això no és gaire compatible amb com de mitificats els tenim, ho entenc. L'altre tema és que si mor tanta gent coneguda, és precisament perquè la coneixem. Això, que sembla una obvietat, per mi és la clau de la qüestió. La informació flueix cada cop més ràpid, i la informació és coneixement, és l'oportunitat de saber moltes coses de molta gent diferent, i valorar-los pels seus mèrits. Els anys 80 i 90 van ser grans moments per la televisió, i és quan tota aquesta gent es va fer un nom i un lloc en l'imaginari públic. Sense un mitjà que ens ensenyés d'una manera tan fàcil tota la col·lecció de gent que escrivia, cantava o actuava bé (és un dir), o que sortia sovint a les notícies, totes aquestes personalitats no serien tan de domini públic, i ara no ens impactaria tant la seva mort. Per això penso que en els propers anys aniran caient moltes altres estrelles dels 80 i dels 90 que formen part de la mateixa generació informativa, encara que no siguin de la mateixa generació per edat.

O això, o que tots aquests famosos han decidit esborrar-se del mapa per tenir una vida millor en un lloc que desconeixem, i això em fa pensar en un capítol de Black Mirror que no explicaré per no fer spoilers. Però qualsevol explicació d'aquest tipus em sembla menys versemblant que la que deia més amunt. Tot i que ja no descarto res. Apostes sobre el proper nom de la llista? Vinga, que 2017 sigui, si més no, un bon any per a tots vosaltres a nivell personal.

18 comentaris:

  1. El que té mèrit és que encara no hagi caigut cap Rolling Stone... Tot i que no són sant de la meva devoció, que tinguin llarga vida, no fotem!

    ResponElimina
  2. Si repassem cada any, ens adonarem que sempre moren famosos. La prova és que no n'hi ha cap d'immortal.
    Vaig deixar de creure en la immortalitat quan van assassinar en John Lennon.
    El que encara no sabem és quins famosos han nascut el 2016. Segur que tants, o més, que els que han mort.

    ResponElimina
  3. Correcte, gràcies als mitjans de comunicació vegada hi ha més gent famosa, per tan es normal que cada vegada mori més gent coneguda. A més gent, més morts, es matemàtic.

    ResponElimina
  4. Tens raó... però jo no t'agafo la paraula i no m'arrisco gens a pensar qui morirà aquest 2017. Segur que no l'encertaria.

    Que sigui bon any per a vosaltres, per a nosaltres.

    ResponElimina
  5. És que algú pensa que pel fet de canviar el nombre del calendari, el món també ho ha de fer? Ai, santa innocència...Penso que s'aniran morint persones famoses o no i d'altres naixeran per ocupar el seu lloc!
    Jo n'he acabat un i començat l'altre, amb la capsa de klinex al costat...
    Que sigui un bon any per a tots, aquest que tindrà un dia menys!

    ResponElimina
  6. De 2016 a 2017 l'únic que ha canviat a la meva vida a sigut el calendari del farmacèutic, que em va molt bé per saber el dia que visc. El demés, igual, i que duri.
    La gent es mor, hi ha qui no arriba a vell i si has portat una vida d'excessos el més normal és que et passin factura. Queda la seva música i el seu record. Altres moren de forma més anònima. I la vida continua...

    ResponElimina
  7. El que sembla una obvietat és una bona reflexió, XeXu. No hi havia pensat, però és veritat que són gent que aquestes dècades de més informació televisiva, van triomfar i per això les vam conèixer. No seran tots, evidentment, els que han mort per la seva mala vida, però els famosos ja se sap, la mateixa fama i la necessitat de fama els fan apostar fort i amb aquests tipus d'apostes normalmentes perd.
    No goso dir cap nom, que sembla, com diuen al meu poble, tirar-li la martellada al damunt.
    Una abraçada i bon any, XeXu!

    ResponElimina
  8. Que l'any que comença et siga propici.

    ResponElimina
  9. Una de les coses que més m'agrada és que famosos o no, tots tenim data de caducitat. Més ric o més pobre tard o d'hora un no s'escapa.
    Millor no hi pensem.....i vivim el 2017 per fer-lo millor que el 16

    ResponElimina
  10. Bona reflexió! Trobava absurd qui deia que el 2016 havia segut nefast però tampoc tenia un discurs coherent per rebatre-ho, ara ja la tinc. Gràcies!

    Respecte al capítol de Black Mirror. M'has deixat encuriosit. Només hi ha un capítol que encara no he vist. Deu ser aquest...

    Que tinguis un molt bon any!

    ResponElimina
  11. Tens tota la raó. Ara coneixem molts més famosos que, a banda de ser-ho, ja comencen a tenir una edat i, molts d'ells, uns excessos acumulats importants.
    Però jo no he pensat en Black Mirror perquè no l'he vist, jo penso més aviat en la (no gaire bona) pel·lícula de Meryl Streep, Bruce Willis i Goldie Hawn: La muerte os sienta tan bien.

    ResponElimina
  12. Tens tota la raó!
    Jo tampoc vull fer prediccions, però està clar que tant els famosos com els que no, tard o d'hora ens tocarà. Esperem que sigui tard.

    ResponElimina
  13. Té molt sentit el que dius, però també és veritat que en l'àmbit de la música, Bowie i Cohen, sobretot, i també Prince eren referents mundials, mites, potser no és tan habitual, no sé.
    D'altra banda també ha estat notícia Kirk Douglas, que No ha mort sinó que ha fet 100 anys!
    Llarga vida a tots, famosos i no famosos!

    ResponElimina
  14. cada any es mor una quantitat ingent de gent tant famosa com no, any de traspàs....( a morir se li diu traspassar d'aquí que algú li tregui la punta ) es veritat que han coincidit una serie de morts sonades per la seva significació en la història, en la música .....per coincidències el 1973 morien Pablo Picasso , Pablo Neruda i Pau Casals, tres referents mundials , universals i del mateix nom...

    ResponElimina
  15. Sembla que estem més o menys d’acord, encara que hi ha certs dubtes amb que els noms siguin tan reconeguts, en tan poc temps. És cert que potser ha coincidit que han caigut figures molt punteres, però també n’hi ha hagut d’altres de molt famoses que no han tingut tanta repercussió, com Muhammad Ali, per exemple. Al final, són famosos perquè els coneix molta gent, i els coneix molta gent perquè han fet coses dignes de ser seguides pels mitjans. I a més mitjans, més difusió i més famosos. Per mi és una regla de tres. Moltes gràcies pels comentaris.

    Maurici, d’acord, apunto un vot de la #porramorts pels Rolling Stones de part teva. No, fora conyes, tens raó, el seu cas s’hauria d’estudiar a les facultats de fisiologia, o de farmacologia. De totes maneres, gaire no poden durar. Com tampoc els Beatles que queden...

    Xavier, el que dius és ben cert, i és molt compatible amb el que deia jo. És clar que cada any moren famosos, com mor tantíssima altra gent anònima. Però gent que eren coneguts per la seva música o pel•lícules abans dels 80 no eren tant de domini públic. Si els escoltaves, els coneixies, però potser no sabies ni la cara que feien. Els actors i actrius, a la pantalla, però no en coneixies tant la seva vida. Als 80-90 va haver-hi un boom informatiu, la televisió hi va jugar un paper important, i les revistes, i tot plegat. Associem unes cares a unes accions, i això ens colpeix. Fes la prova, si et diuen que ha molt algú amb certa proximitat però que no havies vist mai, no et colpeix com si és algú amb qui no tens relació però que veies sovint. I efectivament, ara mateix estan naixent les estrelles del futur, i aquestes encara ho tindran més fàcil, internet, les xarxes... fer-se un nom ara és relativament fàcil. Cada cop som coneixedors de més gent, i per tant no pararem de veure caure personalitats.

    Pons, amb tres línies expliques perfectament el que volia dir, és així de simple. És com un truc de màgia, d’aquests que es fan creant una il•lusió. Com pot ser que morin tants famosos de cop? No està passant res especial, senzillament és que hi ha molts més famosos, i la proporcionalitat puja. That’s it.

    Carme, podem jugar-hi en broma, però la veritat és que és força macabre. Si m’ho preguntes, crec que no trigarem gaire a lamentar alguna altra d’aquestes pèrdues tan famoses, però ja veurem. I com que entre això i que el món està ben boig, prefereixo desitjar-vos que les coses us vagin bé en el vostre àmbit i en la vostra petita parcel•la de món.

    M.Roser, no, és clar que no canvia el res amb només girar una fulla del calendari, com tampoc no és important canviar la dècada de la nostra edat, i bé que la gent en fa autèntics drames. Morirà gent, perquè ja els toca, per edat o pel que han fet en vida, i en naixerà de nova que d’aquí uns anys serà la referència. Però si en coneixem més, està clar que en veurem morir més. D’això anava el post, i surt de la gent que veia implorant que s’acabés el 2016. Em sembla que al 2017 seguiran tenint disgustos.

    Glòria, és normal que vagi morint gent, és clar, i la cosa no canviarà amb el calendari. Potser anirà a ratxes, però com que hi ha molta gent coneguda de fa unes dècades que ja tenen edat avançada, és normal que vagin caient. Els que ens quedem ja ens podem lamentar, però que molts anys ens vagin per davant!

    Teresa, a mi em sembla clar, però podria ser que vosaltres penséssiu diferent. En Pons ho explica bé amb la tesi matemàtica. Més gent coneguda, més gent que mor tard o d’hora, i als 80 i 90 vivíem enganxats a la tele com ara ho fem als mòbils i a les xarxes socials. Cosa que fa que encara coneguem més gent, així que d’aquí a 30 anys, els que encara estiguem per aquí, veurem una plaga de defuncions als mitjans. Naturalment que no tots els famosos porten mala vida, però per aguantar certs ritmes, i per moure’s en segons quins ambients, la cosa ve sola. Continua a baix

    ResponElimina
  16. Alguns dels difunts recents eren addictes confessos a alcohol o drogues, com George Michael o Carrie Fisher. No seria el cas de Fidel Castro, però amb 90 anys ja li tocava també. Millor no fem apostes, però el que sí que aposto és que no trigarem a tenir un altre nom sobre la taula...

    Novesflors, gràcies, igualment.

    Sr. Gasull, ben cert que la mort ens iguala a tots, i tard o d’hora hi arribarem, tant si som famosos com si no. Però el dia que em mori jo no crec que surti als telenotícies, ni que hi hagi peregrinacions a la meva tomba. O sí, si començo a sortir per la tele regularment per algun motiu. Ser famós només et fa conegut per molta gent, i que tota aquesta gent et recordi bé quan t’arriba l’hora. A veure com va aquest 2017, ja està en marxa!

    Peix, ha estat nefast en defuncions de famosos, però definitivament no es pot culpar l’any. També ha estat nefast per tantes altres coses, terratrèmols, atemptats, guerres... però tampoc es pot culpar l’any, sinó les persones que viuen durant l’any, els diners, el poder... En el cas dels terratrèmols d’Itàlia, per exemple, encara està per aclarir d’on redimonis han sortit. El capítol del que parlo és ‘Sant Juníper’, si ja l’has vist, segur que entendràs de què parlo de seguida.

    Lluís Martí, és just això, en coneixem més que abans, perquè la informació flueix més, i fins i tot coneixem més els seus excessos. Estic segur que músics dels 20, 30, 40 també li fotien a l’alcohol, però no se sabia tant. Després tot ha transcendit més. A més gent coneguda, més morts que ens sorprenen. I és clar, els famosos dels 80 o 90 ja tenen una edat que, o bé els excessos els passen factura, o el seu cos ja no dóna per més, com qualsevol persona anònima. La pel•lícula aquesta que dius era de conya, no? Em sembla que l’he vist alguna vegada, una mica esgarrifosa...

    Jomateixa, sí que ens tocarà, sí, però en el nostre cas, si continuem així, ho lamentarà només el nostre entorn, i no sortirà a la tele. Bé, potser tu sí, que ets una autora famosa!

    Gemma Sara, però per què eren referents mundials? T’agradi o no, Justin Bieber és també un referent mundial. Si morís ara, el ploraria tanta gent com aquests que cites. Segurament més que a Prince. Fa pocs anys va morir Michael Jackson també, i Whitney Houston. Morts prematures, segurament a causa no precisament de salut o vellesa. El primer era conegut per la música, però el van fer molt famós els seus videoclips espectaculars i els seus escàndols, que van omplir portades i noticiaris. Molts vam conèixer la cara de la Houston a ‘El guardaespatlles’, i ja n’hi va haver prou. Que hagin coincidit en un mateix any pot ser simplement casual. Si Bowie hagués mort al gener del 2016, Cohen a l’octubre, i Prince al febrer de 2017 hauria estat més normal? No, ara moltes morts que veurem ens impactaran perquè els finats els tindrem molt vistos a la tele, i n’haurem llegit molts articles als diaris, i biografies, amb moltes, moltes fotos. En Kirk Douglas és una excepció, és clar, com tants d’altres que estan retirats i ja no surten, perquè més enllà de la vuitantena o la norantena ja no s’aguanten els pets. Pobre home, les imatges que van sortir a la tele d’ell per celebrar la feliç efemèride ens han fet adonar que per estar així, potser millor acabar abans i que no et recordin de manera tan decrèpita. Perquè no ens agrada la imatge d’un vell de 100 anys vestit de gladiador...

    Elfreelang, sí, com és natural, cada any mort gent, coneguda i no, i les coincidències també es donen. O les acumulacions de morts sonades. Però crec que això a partir d’ara, ja fa uns anys que dura però potser no han estat noms tan reconeguts anteriorment, de manera consecutiva, ho anirem veient més, perquè són més coneguts gràcies als mitjans de comunicació. Com a mínim, ens sonaran més els noms dels desapareguts, perquè la generació que ho petava a la tele quan aquesta era el centre del món ja comença a ser gran...

    ResponElimina
  17. XeXu, parlava també en termes de qualitat, no només de nivell de celebritat, no sóc cap experta però la qualitat dins la història de la música del Bowie o el Cohen estan molt lluny del Bieber, no estàs d'acord? Però sí, les coincidències existeixen, esclar.

    ResponElimina
  18. No mor sempre el mateix percentatge de gent?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.