dissabte, 7 de gener de 2017

El curiós incident...

Cada vegada que vaig al teatre em pregunto per què no hi vaig més. Sí, és car, i pel mateix que no vaig al cinema, perquè t'hi has de desplaçar, passar-hi una estona, i tornar ves a saber a quina hora i com, i tinc massa pocs vespres lliures. Però després d'haver vist la representació de 'El curiós incident del gos a mitjanit' al Poliorama no em puc estar de dir que és una passada d'obra, dues hores i mitja d'un espectacle meravellós, amb una escenografia senzilla que fa volar la imaginació, una posada en escena cuidada en cada detall i una interpretació que dóna un volum als personatges com ni el mateix llibre sap donar. En vam sortir completament entusiasmats.

En Christopher i la senyora Shears just després de 
la mort d'en Wellington. Foto de Ramblejant.

Si no heu llegit aquest llibre de Mark Haddon, penseu que és molt recomanable, i que m'hagués agradat rellegir-lo abans de veure l'obra, perquè tot i que durant la representació vas fent memòria i és molt fidedigna, segur que l'hauria gaudit encara més provant d'imaginar com recrearien cada moment, ja que la posada en escena és realment imaginativa. Aviat hi posaré remei, perquè el dia següent vaig córrer a la llibreria a comprar un exemplar en anglès. En Christopher, un nano de 15 anys amb síndrome d'Asperger, troba mort el gos dels seus veïns i decideix descobrir qui l'ha matat. Tot i els seus evidents problemes per comunicar-se amb desconeguts, la seva investigació el durà a conèixer altres fets que l'afecten també a ell.

Tots els actors i actrius de l'obra, que a estones sembla més una coreografia, ho fan molt bé, però s'ha de destacar la interpretació del Pol López en el paper de Christopher, que li ha valgut premis i també la Mireia Aixalà, que per mi sempre serà la beateta Cargol. Alguna cosa hi deu tenir a veure la direcció d'en Julio Manrique, omnipresent en l'escena catalana darrerament. Es tracta d'una obra dramàtica, però adaptada per tenir constants tocs d'humor que fa que el temps et passi volant, i fins el final, el final final, no pots deixar de pensar que ha estat un grandíssim encert venir. I quan surts, i al llarg de les hores i dies hi segueixes pensant, llavors n'estàs completament convençut.

Si en teniu l'oportunitat, no us ho penseu, val moltíssim la pena. 

22 comentaris:

  1. Jo sí que he llegit el llibre i em va agradar molt. Tal com ho recomanes m'hauré de plantejar d'anar-la a veure. Aquí a Sant Cugat, a vegades les repesquem la següent temporada... peró clar! No se sap mai i si no me la vull perdre, millor desplaçar-me fins al Poliorama.

    ResponElimina
  2. Cada vegada que en veig l'anunci per la tele, penso que és una obra que m'agradaria veure. Malgrat això segur que no faré un viatge a Barna per veure-la. El que potser si faré és llegir el llibre que m'hi has fet interessar.

    ResponElimina
  3. Gràcies per la recomanació. Veritablement els actors i el director són garantia.

    ResponElimina
  4. Aquí es diu que del porc agrada fins el caminar, això em passa a mi amb el teatre, que del teatre m'agrada fins els acomodadors. La comunió, la complicitat que s'estableix, de vegades, entre tu i els actors és de tal intensitat que hi ha pocs moments més emocionants, potser algun gol de final de champions de Messi. Et faré cas i tractaré de llegir el llibre.

    ResponElimina
  5. fa anys que n vaig al teatre per horaris obligacions varies etc ....agraeixo la teva recomanació, quan ja fa temps em vaig llegir el llibre , vaig constatar-ne la magnifica versemblança....és fantàstic com ens porta a sentir el que deu sentir una persona amb trastorn espectre autista....si en l'obra han pogut transmetre això mateix segur que és molt bona

    ResponElimina
  6. Per Nadal la Mireia, la meva filla, em va regalar entrades per anar-la a veure. I aniré dissabte vinent. I després de llegir el teu post encara amb més ganes, tot i que ja m'havien dit que era molt bona. Ho espero amb candeletes!
    Ja el llibre em va agradar molt.

    ResponElimina
  7. tot per culpa del maleit temps que s'engruna a les nostres vides i no ens deixa temps per a poca cosa més que les obligacions diàries.
    Sempre em faig la mateixa pregunta quan hi hem anat, perquè no hi anem més sovint?

    ResponElimina
  8. Ei, jo vaig llegir el llibre i he vist l'obra. Hi estic d'acord, un gustasso d'obra i el Pol López ho fa molt bé (molt bon actor, aquest noi!).
    No té res a veure però aprofito l'ocasió per recomanar-vos La treva a La Villarroel, ens va entusiasmar, a mi i a ma germana!

    ResponElimina
  9. Jo sóc d'anar poc al cinema i al teatre, però intentaré llegir el llibre!
    És curiós que malgrat ser poc de teatre, sovint m'he inventat petites obres per els meus alumnes, perquè trobo que és una cosa molt pedagògica i els ajuda a desinhibir-se...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  10. El llibre sí que el vaig llegir fa segles... Anar el teatre ens costa molt, com tu bé dius un cop hi has fet penses perquè no ho fas més. Abans, molt abans... a vegades decidíem anar-hi així de cop i volta, miraven que podríem comprar pel servicaixa ( mira sí estic parlant d'anys) i agafaven el cotxe i cap a Barcelona. Cada vegada ens costa més sortir de casa...

    ResponElimina
  11. Ací tenim poques oportunitats de veure teatre. Alcoi és massa petit!! Però llegiré el llibre.

    ResponElimina
  12. Aquest ha sigut un dels llibres que he començat a llegir i després he abandonat, per cert, secció del blog que en breu farà la seva aparició amb la llista dels abandonats del 2016.

    Per cert, ets la tercera persona que “conec” que ha vist aquesta obra i com totes els hi ha agradat, falta de criteri tots plegats o potser serà veritat que està bé.

    ResponElimina
  13. A mi el llibre em va agradar molt. Segur que l'obra també m'agradaria.

    ResponElimina
  14. Jo no he llegit el llibre, però sí que he vist l'obra de teatre...És una passada!!...Comparteixo tot el que expliques!!...
    Vaig sortir entusiasmada i satisfeta!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  15. Doncs si, una gran obra. La vaig veure al juny, al Lliure i em va entusiasmar. És un dels posts que es van quedar a mig escriure perquè hagués dit tantes coses....
    L'actuació del Pol López és simplement bestial. Un company de feina té un fill amb una discapacitat intel·lectual. Tot i així, ell és capaç de veure cinema i teatre. Quan li vaig recomenar que hi anés, hi tenia recança. Ja coneixen el llibre i no estaven segurs del tractament i és que una vegada van veure no sé quina obra que tothom lloava per la interpretació d'un noi amb discapacitat. En sortir de l'obra li van preguntar què li havia semblat i ell va dir que molt bé, això si, va afegir que en el fons, s'enriuen de nosaltres. Tractar una discapacitat des de l'absolut respecte a les persones que en pateixen és d'allò més difícil. En Pol López crec que ho aconsegueix. Tinc pendent saber què n'ha opinat el noi del que et parlo, però estic segura que serà molt gran.

    I si, entenc i comparteixo les raons que comentes per anar al poc al teatre. Però cada cop disfruto molt més amb el teatre que amb el cinema, que em costa molt veure en pantalla gran. I ja que et costa, i aquesta t'ha agradat per la posada en escena i tractament, et recomano que segueixis la trajectòria de Julio Manrique com a director. Cada cop m'agrada més com a director que com a actor (que ja no m'aporta res de nou). Però com a director els seus muntatges em fascinen, estan molt modernitzats, amb molta cura de l'escena i tria autors que a la nostra generació (que compartim amb ell) ens poden interessar. També, en general, qualsevol dels muntatges de LaPerla29. Son fabulosos, a mi no m'han decebut i he pagat de bon grat l'entrada.

    ResponElimina
  16. Un llibre ben curiós. De teatre ja no goso parlar-ne.
    Passo, bàsicament, a dir-te que PER MOLTS ANYS!
    Una abraçada immensa, maco :-*

    ResponElimina
  17. Ai, quina enveja, noi! Si el fet de desplaçar-se ja és un pal, si vius a les TTEE la cosa encara és complica més per a pujar a la 'capital' a gaudir d'algun esdeveniment cultural... El llibre és deliciós i l'obra, certament, ha tingut molts aplaudiments de la crítica.
    Aix, a veure si m'animo i 'pujo' ...

    ResponElimina
  18. En un post de recomanació com aquest, no puc dir altra cosa que aneu a veure l'obra si en teniu l'oportunitat, sembla que els que ja l'heu vist coincidiu amb mi que és un muntatge espectacular. Moltes gràcies pels vostres comentaris.

    Carme, si en tens l'oportunitat, acosta't un vespre a Barcelona i mira l'obra. Jo crec que no et decebrà, si et va agradar el llibre, té molts elements que te'l fan recordar encara millor del que és. Fa molts anys que el vaig llegir, i el rellegiré al llarg d'aquest, a veure què tal. L'obra me'n va fer venir moltes ganes. Venien la 26a edició de la Magrana a l'entrada, però em vaig resistir a comprar-la perquè el vull llegir en anglès, i ara ja espera torn.

    McAbeu, és una llàstima que estiguis tan lluny, però entenc que no faràs el trajecte per mirar l'obra, i no crec que la facin itinerant, em sembla que fa temps que està en cartellera, primer al Lliure, i després al Poliorama. Però està bé que vulguis llegir el llibre, si el llegeixes enguany, ja ens podem apuntar una coincidència a la llista! El llegiré aviat, però hi ha cua.

    Xavier, alguns dels actors i actrius m'eren desconeguts, però ho fan la mar de bé. El Pol López clava el personatge, i la Mireia Aixalà, que no és la primera que interpreta a la Siobhan, també ho fa molt bé, però els altres no es queden curts. Va, que tu ho tens a prop, aprofita!

    Alfons, si tens l'oportunitat de llegir el llibre estarà bé, espero que t'agradi. Però com que l'adaptació que han fet del llibre no és d'aquí, potser tindràs la sort que alguna companyia s'interessi per ella i la representi prop d'allà on tu estàs. Si t'agrada el teatre com dius, jo crec que no et decebria gens, encara que està bé haver llegit el llibre abans, perquè veure com el recreen et provoca un somriure constant.

    Eli, la veritat és que em va encantar. Quan te la vaig veure ressenyar al teu blog ja tenia les entrades, però ha estat un gran encert, ja veig que coincidim en l'opinió.

    Elfreelang, personalment no sabria dir si la vida d'una persona amb Asperger o algun trastorn d'aquesta mena està ben representada tant al llibre com a l'obra, però sí que llibre i obra són força fidels a la imatge que en dóna. No sé si és així, però és versemblant, encara que a l'obra s'hi afegeix un component d'humor explícit que al llibre només pots introduir tu mateix amb la imaginació. Val molt la pena veure-la, tampoc és de les més cares que hi ha a la cartellera. Si pots escapar-te un dia a veure-la, penso que no te'n penediràs.

    Glòria, ja veuràs com ta filla es mereix una gran abraçada. Espero que t'agradi tant com a mi, i si el llibre et va agradar, gairebé em semblaria estrany que l'obra, que a banda de ser fidedigna afegeix l'esforç interpretatiu i imaginatiu, no t'agradés. Ep, la comentem després, eh!

    Sr. Gasull, el teatre a casa nostra és de molta qualitat, penso. No puc dir que en sigui un gran usuari, però sé reconèixer que es fan grandíssimes interpretacions. Ens hauríem de marcar com a propòsit anar-hi algunes vegades a l'any, perquè és bo per tots, per les companyies catalanes, pels teatres, pels actors i actrius, i per nosaltres, perquè com dius, quan hi anem en gaudim, i és un plaer que ens hauríem de permetre més sovint.

    Gemma Sara, t'agafo la recomanació, perquè estaria molt bé anar al teatre més sovint. Aquesta també la dirigeix Julio Manrique, no? L'altre dia la vam veure anunciada passant per davant de La Villarroel. Que bé coincidir amb 'El curiós incident'! Però és que se'm fa difícil pensar que algú pot haver vist l'obra i sortir-ne decebut...

    M.Roser, jo t'asseguro que prefereixo estar assegut a la butaca que actuant a l'escenari! No et pensis que jo hi vaig gaire, al cine ja vaig dir fa poc que ni un sol cop durant 2016. Continua a baix

    ResponElimina
  19. De fet, sóc un estrany espècimen que va més al teatre que al cinema, però no per quantitat, al teatre hi vaig un o dos cops l'any, i al cinema probablement cap. Les sales no sobreviuran gràcies a mi, no...

    Mireia, això deu ser l'edat, hahaha. Bromes a part, segur que ha de fer mandra desplaçar-se a Barcelona des de gaire lluny, però és un bon regal o auto-regal per fer-se i gaudir d'un bon espectacle. Sobre el teatre en general, no hi ha motius objectius per no anar-hi més, si no és que els diners són limitants, que llavors segur que més val gastar-los en altres coses, però si no, és una mena d'oci que no decep. Com a molt, potser cal triar una mica bé l'obra, però sol ser sempre força lluït.

    Mari Català, perquè a tu pujar a Barcelona... no massa bé, oi? Normal. Espero que gaudeixis de la lectura!

    Pons, que l'obra està bé és un fet, però això no vol dir que agradi a tothom, és clar. I com que tu tens gustos rarets, doncs és possible que no et digués res. Però tot i així potser hauries de reconèixer que està ben feta, especialment... si haguessis acabat el llibre. Ja saps que a can XeXu no acabar un llibre és blasfèmia, però tot i això miraré amb interès la teva llista d'abandonats, segur que són els bons!

    Jomateixa, segur que ara baixes a Barcelona més sovint. Escapa't un dia a veure-la, dona!

    Montse, et considero un cas estrany, perquè imagino que molta gent que va a veure l'obra és atreta pel llibre, per la curiositat de com l'hauran recreat, però suposo que també ha funcionat molt el boca-orella, perquè realment està tenint molt bones crítiques del públic. Ja veig el teu entusiasme, nosaltres ens vam quedar igual. És d'aquelles que et ve molt de gust recomanar, perquè estàs segur que encertaràs.

    rits, la veritat és que és difícil plantejar-se la interpretació d'un actor des de la perspectiva del paper que representa. Vull dir que, en aquest cas, sense patir la discapacitat és difícil saber si el Pol López la recrea bé o no. Jo crec que sap divertir el públic, perquè en Christopher és extremadament intel•ligent i lògic, i sense voler-ho és molt còmic, però em sembla que en cap cas és una actuació ofensiva per algú que pateix aquesta mena de trastorns d'espectre autista, que tampoc no acabaria de definir com a discapacitat. Però caldria saber realment l'opinió de la persona que dius, i d'altres, per saber si l'obra és ofensiva o no. Encara que també pot dependre molt de la susceptibilitat de la persona. Per cert, vam mirar uns vídeos de quan la representaven al Lliure, i ara el Pol López marca molt més el personatge, els tics, la veu... ho fa molt bé, probablement millor. El personatge ha derivat.
    Pel que fa al teatre, penso que rarament decep. Potser és perquè hi vaig poc, i selecciono molt les obres, però tenim molt bons actors i actrius capaços de meravellar. Es tracta d'una despesa, sí, però gastem diners en moltes coses absurdes, i en canvi a l'hora de pagar una entrada de teatre pensem que estem fent un excés. Bé, suposo que és canvi de mentalitat, senzillament. Acostumar-s'hi. Al cinema no hi vaig en part perquè també és car, però per altra banda, la majoria de pel•lícules les pots veure perfectament des del sofà de casa i no hi ha cap diferència. I mira que a l'època universitària m'empassava tot tipus de pel•lícula al cinema, però després se'm va passar. En canvi el teatre no és el mateix veure'l a la tele, això segur. Així que recullo les recomanacions, i a veure si és veritat que ens decidim a anar més sovint al teatre, que estaria molt bé!

    Elur, ja sabia jo que no passaves pel gos, tu... Moltes gràcies, no te n'oblides mai!

    Ciutadà K, tant culturetes com ets tu, l'hauries de veure, home. És clar que és una putada pujar de tan lluny, realment alguns ens queixem de vici... A mi, més que els aplaudiments de la crítica, el que em convenç són els aplaudiments del públic. El boca-orella li està funcionant fantàsticament a aquesta obra.

    ResponElimina
  20. Sí, la dirigeix el Manrique. Com diu la rits, garantia de qualitat, però és fins demà passat!

    ResponElimina
  21. Doncs si, XeXu, em va agradar molt i això que hi anava amb recel, perquè quan una obra te l'alaben tant potser que n'esperis massa. Però no va ser així. Em va agradar tot -muntatge, ritme, actors...-, i vaig trobar al Pol López brutal.
    L'amiga que m'acompanyava, que no havia llegit el llibre ni en sabia res de l'argument va sortir tan entusiasmada com jo.
    El teatre no és car si en surts satisfet del que has vist.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.