dimecres, 25 de gener de 2017

El contacte directe

Sempre es diu que la gent és poc participativa, que solen defugir tot el que suposa una feina extra. Sí, és cert, hi ha molta gent que no es vol implicar amb res. Però no tota. I a més, hi ha persones que sí que volen implicar-se en una causa, però no tenen l'atreviment de buscar aquesta col·laboració. No pots esperar que, per més noble que sigui la teva causa, aquesta gent vingui sola a ajudar-te. Però si els vas a buscar, si els parles de tu a tu, és l'única empenta que necessiten per dir-te que sí, i per posar tot el seu esforç a la causa que a partir de llavors serà compartida. Pots provar-ho per terra, mar i aire, però res funciona tan bé, de moment, com el contacte directe. Si això funciona, fins i tot en política, amb què no ha de funcionar?

20 comentaris:

  1. Ja se sap que no hi ha res com el contacte directe per a moltes coses, el que passa que al món frenètic en que vivim això és fa complicat.

    ResponElimina
  2. El contacte directe, en aquests casos, és imprescindible. Si busques la implicació d'algú que menys que "molestar-te" en parlar-hi cara a cara.

    ResponElimina
  3. Diuen que la tasca voluntària on la gent hi té més reticències és la de Comitè d'Empresa. Al capdavall, és on et jugues les garrofes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs justament en els comitès d'empresa... la meva experiència no em deixa estar gens d'acord amb tu!

      Elimina
  4. Totalment d'acord. He vist com molta gent s'ha implicat de forma desinteressada per moltes causes: polítiques, culturals, esportives, d'ajuda i cooperació,... Podem estar orgullosos de la gent del nostres país per milers de raons. Però no podem esperar que tothom sigui igual, ni que tothom estigui interessat pel mateix ni que tothom s'animi a fer les mateixes accions.

    ResponElimina
  5. Jo també estic totalment d'acord amb tu i també amb la Consol. Molta gent necessitem empentetes per implicar-nos. Mokta gent som mandrosos de mena... i malgtat tot aconseguim col·laborar amb allò que ens interessa.

    ResponElimina
  6. Un bon raonament Xexu. Segur que el practiques i en reculls fruits en forma de participació.

    ResponElimina
  7. Costa, però si tens ganes de fer coses cal posar-hi totes les ganes, i buscar participació com sigui.

    ResponElimina
  8. També trobo que tens raó, si demanes les coses cara a cara, aconsegueixes molt més de les altres persones...De vegades la no implicació no és cosa de mandra, pot haver-hi molts factors que t'impedeixen fer el pas!
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  9. per contacte directe l'any 84 em varen venir a buscar per formar una comissió de festes i aixecar una festa de poble que feia molts anys que s'havia perdut, estem al 2017 i encara hi sóc.
    I és ben cert que si no m'haguessin vingut a buscar no hagués sortit de mi anar-hi.

    ResponElimina
  10. Tens tota la raó, jo sempre per on he anat he estat molt implicat en la cultura i sé per experiència que la gent et respon, que només necessiten que algú els digui veuen, treballarem pel poble, per la societat perquè es s'impliquin i, aquests, porten a uns altres. Moltes vegades la falta de participació i d'implicació està més en la mala gestió de la direcció que no en el personal, quan parles clar i poses per davant el teu propi treball la gent et respon, almenys en els pobles.

    ResponElimina
  11. Certament, el contacte directe es el més eficient, i encara es més eficient si li poses un ganivet al coll mentre fas la proposta, oli en un llum.

    El què passa es que la gent es covard, quan els hi dius les coses cara a cara els hi fa més por negar-se perquè decebre algú que tens a davant sempre fa més respecte que un impersonal whatsapp per moltes emoticones de cara trista que puguis posar.

    ResponElimina
  12. Penso que la clau és trobar en el què et mou a participar. I un clar exemple ets tu. Vas trobar el què et movia a participar. I et vas implicar.
    Cadascú té les seves motivacions, les seves creences. La clau està en trobar el moment i el què et mou. I sentir-te cridat. és una sort quan es troba.

    ResponElimina
  13. no hi ha res més efectiu i afectiu alhora! conversar , mirar-se als ulls, amb la coneixença es poden establir complicitats i el diàleg esdevé efectiu i afectiu .....es poden moure muntanyes!

    ResponElimina
  14. El contacte directe pot ser clau en la decissió del candidat, però el més important és escollir bé amb qui fas el contacte. I quan vas a proposar a algú alguna cosa no ho sols fer a l'atzar, oi?

    ResponElimina
  15. Totalment d'acord amb tu. A nivell personal moltes coses de les que faig no les faria sinó m'ho haguessin proposat, i no per desinterès o desídia, sinó per pensar que potser no en seria capaç.

    ResponElimina
  16. Jo he demanat festa pel 6 d'octubre, com va dir la Meritxell Borràs que haurien de fer els funcionaris. Vaig necessitar la seva empenta.

    ResponElimina
  17. Ja veig que estem d'acord, per segons quines coses, no hi ha res com el contacte directe, almenys molta gent ho necessita, perquè és com ses sent més segur i escoltat. És important que ens sentim que una persona real ens està demanant col•laboració. Moltes gràcies pels comentaris!

    Carquinyol, com ja hem comentat altres vegades, la majoria de les gestions que faig són per whatsapp o correu electrònic, perquè com dius el dia a dia convida a la immediatesa. Però el tracte directe és el que millor resultat dóna, segur. Les persones som així. A mi em val amb un missatget, de vegades, però sóc conscient que no per tothom és igual.

    McAbeu, ja no és molestar-te en parlar-hi, és que en política, per exemple, tu penses que fent les coses bé, i difonent aquestes coses, la gent voldrà acostar-se i col•laborar, i no és així. Potser s'hi implicarien gustosos, però no vindran, per més bé que facis les coses. Però si pares un dia i els vas a trobar, segur que enganxes a algú. Això ens va passar l'altre dia i va ser fantàstic veure com responia la gent.

    Maurici, és cert, costa trobar gent que s'hi impliqui en això. Fa força temps nosaltres ho vam començar a articular a la feina, i semblava que hi havia persones interessades, però poc després hi va haver un ERO i tot va acabar. Un cop que l'empresa s'ha recuperat (sí, és possible!) ja ningú no n'ha tornat a parlar.

    Consol, està clar, ni falta que fa. Si tots ens dediquéssim al mateix, quin avorriment! Però el que sí que està bé és la implicació amb la causa que sigui, la que cadascú triï, però és molt gratificant. També és molt dedicat, no ens enganyem, però saber que estàs treballant per una cosa en la que creus és important.

    Carme, digues-li mandra, digues-li timidesa, falta d'iniciativa, com vulguis. No ens atrevim a moltes coses, ja ho sabeu. Però si ens donen aquesta empenteta, diem que sí de seguida, perquè en realitat ho tenim més que pensat, i només ens falta fer el pas.

    Xavier, no prou! Per això faig aquest post, justament l'altre dia vam fer una trobada amb gent propera, els vam demanar més col•laboració, i la resposta va ser fantàstica, la veritat.

    Jomateixa, sí que cal posar-hi ganes, sí. I un altre problema que et trobes és que que les ganes que hi posa cadascú no són les mateixes, i acostumar-te als diferents ritmes costa.

    M.Roser, cada persona és un món, ja se sap. A algunes els cal que les vagis a buscar, perquè soles no haurien vingut, però no vol dir que quan hi són no siguin treballadores, una cosa no va lligada amb l'altra.

    Sr. Gasull, quin exemple més espectacular el teu! Primer perquè és una demostració perfecta del que vull dir amb el post, no perquè t'haguessin de venir a buscar has resultat ser més pencaire i estar menys implicat, perquè els motius pels quals no fem un pas són o poden ser diversos. I per altra banda, quin exemple de constància, t'adones que portes més de 30 anys pencant per la comissió? Segur que ets el membre amb més solera!

    Alfonso, sempre hi ha gent que s'implica més que a altres, o que són els que estiren el carro, però si es demana ajuda i es marquen objectius clars és molt probable que la gent s'hi apunti. També és probable que s'hagin de gestionar els egos, perquè alguna gent no entén que el que importa és el projecte, i miren més per ells, però això suposo que passa a totes bandes, ja sigui un poble o no.

    ResponElimina
  18. Pons, també es juga amb això, però no estic parlant del típic captador que et trobes a la sortida del metro, que intenta que et facis soci de ves a saber què. O el típic venedor d'assegurances o d'ONGs que et ve a visitar a casa. En aquest casos, passa el que dius, capten al personal perquè els posen entre l'espasa i la paret. Però parlo d'unes demandes més pausades i propositives. Si no t'hi apuntes, no et perseguirà ningú, però potser seràs capaç de fer el pas que no t'atreveixes a fer per tu mateix.El ganivet al coll també funciona, és clar.

    rits, però en el meu cas ningú no em va venir a buscar, vaig anar-hi jo, igual que vaig fer amb els castells, fa molts anys. Sí que m'han vingut a buscar alguna vegada per apuntar-me a alguna cosa, he dit que no. Això quadra amb el que dius tu, que cadascú ha de trobar allò que el pot moure, però dintre d'això, algunes persones ho van a buscar, i altres esperen que els vinguin a buscar. El moment també és important, és clar. Hi ha moments que, per més que t'atregui, no pots assumir cap responsabilitat.

    Elfreelang, el contacte directe també té altres vessants, pot resultar violent depenent de com, però també és més efectiu per saber com respira l'altre, i si realment s'implicarà en allò que li demanem.

    Laura T, ben vist. Has de parlar amb gent que estigui predisposada, d'alguna manera, o que sigui un bon candidat. Si tu ets de l'ANC i vols gent que et doni un cop de mà, el més normal és que vagis a preguntar a gent que és independentista però no afiliada, oi? Doncs això. Un cop triats, és millor anar-los a veure i parlar-hi directament, que esperar a que vinguin.

    Glòria, aquest és un dels motius que fan que no ens atrevim a alguna cosa, que no en serem capaços. No és l'únic, pot ser per altres coses, com que som pot atrevits amb la gent que no coneixem, la vergonya, perquè ens pensem que és un club tancat, o perquè val molts diners. Si ens ho venen a explicar potser veiem que res ens impedeix participar-hi, i que només hem de voler. Per la resta, ja veig que has comprovat que funciona que et vinguin a buscar.

    Helena, em referia a una implicació més estable, a implicar-se en algun projecte i participar-hi activament al llarg del temps. Però segur que no seràs l'única que seguirà aquesta crida.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.