dimecres, 4 de gener de 2017

Atacs de riure

En una vida amb les dents ben premudes, estar-se a casa no sempre és sinònim de descansar i relaxar-se, de vegades la jornada continua entre les quatre parets de la llar, entre miols del gat i plats que s'acumulen a la pica. Però quan un dels dos deixa anar una ximpleria d'aquelles inesperades, quan l'altre no s'ho espera, i ens agafen aquells atacs de riure, sí sí, aquells que no podem aturar de cap manera, es desfan tots els nusos i marxen les preocupacions. Cap dels dos hem nascut per humoristes, però què més dóna si ens fem riure l'un a l'altra amb la broma privada més suada, amb aquell esgarip per sorpresa. Llavors és com haver arribat definitivament a casa, encara que ja sigui en els últims sospirs del dia, quan ja estem més a prop del següent que d'aquell, i des del llit estant. No saps com m'ajuda que em facis riure, i com m'agrada fer-te riure a tu. I ara, que bona falta et fa, espero no deixar d'aconseguir-ho.

16 comentaris:

  1. Diuen que és una bona manera de mantenir l'amor ben viu, mentre siguem capaços de riure en parella, encara que sigui per la cosa més insignificant...Que per molts anys continueu sent tan riallers!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  2. Sempre es diu que el riure ajuda a ser feliç, però aquest riure de parella, quan ni les paraules són necessàries, quan provoques el riure ple de complicitats, quan és el riure per als dos sols, no només et fas feliç sinó que fas feliç a una altra persona que ho donarà tot per fer-te feliç a tu. Que us duri molts anys XeXu

    ResponElimina
  3. Unes bones rialles, un atac de riure per la ximpleria més ximple del món, és una de les coses millors de la vida... I gratis!!! :-))

    Que no faltin mai!

    ResponElimina
  4. Parella riellera, parella por largo tiempo. No rima, no té cap gràcia però és ben veritat... en un 95% dels casos. Que sigui el vostre, també! :)

    ResponElimina
  5. ÉS el millor dels atacs: el de riure.

    ResponElimina
  6. Aquestes bromes privades, que pels de fora segurament no tindrien cap gràcia, són les millors sens dubte. Jo també et desitjo que aquests atacs (de riure) durin molt i molt de temps.

    ResponElimina
  7. Ohhhh que macos! Ara si em dispenses em vaig a xuntar insulina que m’has fet disparar la glucèmia amb tan de sucre...

    ResponElimina
  8. Ja sé que em repeteixo, de que ja s'ha dit abans. Però aquest de les complicitats és el millor riure del món.

    Que us duri molts anys... riure és bo per la salut i per la parella.

    ResponElimina
  9. riure junts és una molt bona manera d'estretar els lligams d'afecte .....seguiu rient i fem-vos riure !

    ResponElimina
  10. Quan els riures es contagien, i els dos riuen... química pura.
    Que siga per molt de temps.

    ResponElimina
  11. És genial tenir aquesta química amb la parella, després d'un bon riure encara te l'estimes més. Ja que a ella li fan falta ànims, des d'aquí li envio uns quants :)
    Ah, i bon any!!

    ResponElimina
  12. Riure i viure són sinònims.

    Gaudiu!!

    ResponElimina
  13. Quan dius "els dos" no et refereixes a tu i el Blog, no?

    ResponElimina
  14. Riure i viure, com diu la Cantireta. Els dos van molt lligats, o almenys podríem dir que per viure bé, convé molt saber riure, deixar que surti la rialla, i compartir-la, que és la millor part. Moltes gràcies a tots pels comentaris.

    M.Roser, no hi ha dubte que és una cosa que uneix. I encara més el fet que riure de les nostres coses és un acte íntim, ningú més riuria, però nosaltres ens partim. És una cosa compartida.

    Alfonso, ho descrius molt bé, com li deia a la M.Roser, a mi se’m posa molt bé que em facin riure, i a ella també, perquè es veu. Quan notes que et desapareix el núvol aquell que et ronda sobre el cap, t’adones que alguna cosa bona ha passat i et relaxes. Només per això, ja val la pena fer-se riure.

    Assumpta, quan parlem de les coses senzilles i petites que ens fan feliços, segurament no trobarem un exemple millor que aquest. Gratis del tot, que l’enginy per fer riure l’altre no es gasta mai.

    Ferran, caram, un 95%? Malament! Aquest 5% que balla no m’agrada gens, eh! Però bé, esperem ser de la majoria, i saber seguir trobant maneres de fer-nos riure mútuament.

    Xavier, estava pensant en altres tipus d’atacs, i efectivament, no n’hi ha cap que se salvi, tret del de riure.

    McAbeu, és justament això, si ens veiessin des de fora pensarien que no hi toquem gaire, i probablement sigui així, perquè riure d’algunes coses que riem no té ni cap ni peus, però és tan alliberador. S’ajunta aquí una cosa que no hem comentat encara, que és que riure per ximpleries sense por a fer el ridícul davant l’altre ja demostra que la confiança és el pilar de la relació. La llibertat per fer el que sigui perquè l’altre no et mirarà amb cara estranya, al contrari, el més probable és que s’afegeixi a la teva ximpleria.

    Pons, et demano disculpes, la propera vegada que faci un post així adjuntaré un distintiu de ‘no apte per diabètics’, perquè et puguis punxar abans de llegir-lo, si és que ho vols fer, però almenys perquè no arrisquis la teva salut.

    Carme, no cal dir res original, fent un post així no esperava que em diguéssiu altra cosa que el que ja esteu dient, que és ben cert, que el riure en una parella és molt sa, i estreta tots els llaços, i amb això ja n’hi ha prou.

    Elfreelang, són uns grans moments d’intimitat, així que seguirem intentant riure i fer-nos riure.

    Mari Català, doncs segurament sí que es tracta de química, o de bioquímica, que ho pot explicar tot. Segurament les parelles avingudes acaben construint xarxes neuronals semblants per estar en sintonia, ves a saber!

    Roselles, més que ànims, li cal suport i saber on agafar-se quan els nervis ataquin. Però s’agraeix el suport en la distància. Sí, riure plegats apropa molt, és una expressió evident de la complicitat que hi ha.

    Cantireta, com a mínim són molt necessaris els dos!

    Eva, no, en aquest cas no em refereixo al gat, encara que és una bona observació. El gat no riu, és força ranci i sempre està amb cara de pomes agres, fins i tot quan està rebent una bona dosi de moixaines, però llavors el ronc i els ulls el delaten.

    ResponElimina
  15. No sé on vaig llegir que riure és la distància més curta entre dues persones.
    Que duri!!

    ResponElimina
  16. Doncs si, riure i fer riure a l'altre és fonamental! Com diu la Gemma, que duri!!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.