divendres, 2 de desembre de 2016

Sobre gustos

Un altre dia de sortir a caçar el sopar m'ha portat a pensar que no tinc per costum demanar el mateix menjar cada cop. En canvi, hi ha gent que repeteix una vegada i una altra el mateix. Si han trobat alguna cosa que els agrada, per què canviar? Però a mi m'avorreix repetir, amb el menjar i amb tantes altres coses, com els títols de correu electrònic, la resposta davant d'una felicitació, els camins per arribar al mateix lloc... M'agrada variar, sense que això impliqui fer grans canvis, però sí triar una opció diferent cada vegada. Un exemple molt clar: tinc un amic que sempre menja el mateix sabor de gelat. En canvi, jo no repeteixo mai dues vegades seguides. Amb una oferta tan gran, com es pot repetir sempre el mateix? Hi ha excepcions, és clar. No m'importa menjar dos o tres dies el mateix si això implica no haver de preparar més carmanyoles. I tampoc no m'agrada variar de parella, per si algú ho dubtava. Qui sap si aquests que no canvien mai el sabor del gelat, d'hamburguesa o de ruta sí que els agrada canviar de parella...

I vosaltres? Sou de costums, de demanar sempre el mateix? Fidels a una tria? O us agrada anar canviant entre diferents opcions?

22 comentaris:

  1. Jo sóc de demanar coses diferents, en general. Però tampoc tinc problemes per repetir. Depèn. Als restaurants acostumo a variar. Amb els gelats potser no tant. Hi ha mil gustos, però jo no m'aparto masa de 4 o 5. I tampoc no em fa res repetir el menjar dos o tres dies seguits si n'he fet més del compte.

    Variar de parella, doncs després de 47 anys ... què vols que et digui?

    ResponElimina
  2. Crec que jo sóc de variar poc, més que res que així no he de pensar. Potser sóc un avorrit? No m'importa. Ara bé, hi ha una cosa que mai repeteixo: Quan surto amb bici sempre procuro anar per llocs diferents. I la veritat és que m'agrada molt.

    Ara que m'has fet reflexionar potser variaré de menjar, de camins per anar a treballar... A veure què en surt. Ah, i de parella he variat algunes vegades, i bé, no sé si és bo o no. Potser sí, és bo.

    ResponElimina
  3. Jo sóc d'aquells que al restaurant sempre demanen el més estrany de la carta... els macarrons amb tomàquet ja me'ls menjo a casa. ;-)

    ResponElimina
  4. No sempre faig el mateix: hi ha coses que m'agrada variar-les i d'altres les mantinc una temporada; poques durant molt de temps. Per exemple: puc ser fidel durant molts anys a un autor de novel·les però un dia me'n canso i deixo de llegir-lo.

    ResponElimina
  5. Això vol dir que mantindràs les neurones joves. Com menys rutines tinguis, com més varietat posis a la teva vida (en coses senzilles com aquestes que dius: pensar un sabor de gelat diferent, agafar un camí nou per anar a casa, pensar un títol nou pel correu que has d'enviar...) més mantens actives les neurones i això a elles els agrada :-))

    En Josep Lluís sempre demana el gelat de tutti frutti... jo vario bastant: de nata nous, de torró, d'avellanes, d'alguna cosa amb xocolata... i mai de tutti frutti :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah... el que no em ve de gust és canviar de parella... després de 34 anys! hehehe... pobre, tan maco que és encara que sempre demani gelats de tutti frutti :-DDD

      Elimina
  6. Quan he començat a llegir el post ja em tenies preocupat, encara sort que al final has aclarit que en aquesta necessitat de variar no entrava la parella, jo tampoc, no tinc.

    ResponElimina
  7. El que més practico és canviar cada dia el camí d'anar a la feina.
    En el menjar cada dia variem, però les setmanes són semblants. I pel que fa a la parella... des del 1974

    ResponElimina
  8. Per una banda sóc de costums però al mateix temps dintre d'aquests m'agrada variar , per exemple puc anar cap a la feina de diferents maneres, per sort, caminant una hora i més , caminant fins un punt i agar un bus, en metro i caminant etc i vaig variant ....això si cada dia a la sortida faig camí a peu de baixada com a mínim mitja hora ....
    Cada dia esmorzo fora al mateix bar de tota la vida i això sí és un costum que repeteixo ....

    ResponElimina
  9. "La felicitat és el desig de repetir", diu Kundera. Però "nunca secundas partes fueron buenas", normalment quan repeteixo no em fa el mateix efecte.
    Sobre la parella, una altra cita pedant, d'un poeta, Fonalleras: "No existe la exclusiva. El matrimonio conduce, inexorable, al adulterio".

    ResponElimina
  10. A mi m'agrada variar, XeXu. En el menjar, en la forma d'escriure, en la ruta per anar a caminar... És clar que arriba un moment que la diversitat s'acaba. No et diré que parlant de gelats i ja que no vaig a la geladeria cada dia, si en trobo un que m'agradi molt, no repeteixi. La parella és diferent, no? Repetir amb la mateixa persona tots els dies i totes les nits d'entrada seria avorrit, però aquí no hi intervenen només els gustos, no?

    ResponElimina
  11. La parella és diferent perquè el més important i el més difícil és trobar una persona amb qui vulguis compartir la vida. I aquesta persona no la vols perdre. Ara, jo podria provar una parella oberta, sense prendre mal (una mica com el Merlí i la Gina, per entendre'ns, si segueixes la sèrie). Però tampoc seria fàcil, es pot prendre mal.

    Pel que fa a gustos, menjars, gelats, sí que m'agrada tastar coses diferents, i puc fer-ho :)

    ResponElimina
  12. Tot el que sigui sortir de les rutines es bo, jo per exemple aquesta setmana treballo un dia si i un dia no, per variar.
    Si anem canviant petites coses almenys sembla que sortim una mica de la monotonia.
    Canviar de parella també està bé....però surt car, i quan estàs acostumat a una, quasi que fot mandra tornar a començar.

    ResponElimina
  13. Vaig llegir en un relat una metàfora del temps. Ho relacionava amb el disc dur d'un ordinador. Com més informació gravis en el teu cervell, més temps tens la sensació d'haver viscut. Des del meu punt de vista puc dir-te que el canvi que ha suposat la paternitat, fa que miri enrere i vegi el 2014 com d'una altra dècada. Una bogeria. Així doncs, sí, els canvis enriqueixen la vida.

    Respecte al canvi de parella, no et puc aconsellar gaire. Segur que també deu ser molt interessant i enriquidor i segurament, si fos tan fàcil com canviar de gust de gelat, seria més freqüent. Però, com diu en Joan, pot sortir molt car.

    ResponElimina
  14. No es que sigui de costums fixes, però tampoc arrisco massa... per si de cas :D

    ResponElimina
  15. El tema s’ha centrat en això de canviar de parella, sembla que hi estigueu interessats! HI ha de tot, i ja us dic que no passa res en no voler canviar mai allò que us agrada, que sembla que ho digueu amb vergonya. Cadascú és com és, i jo només explicava com sóc jo, perquè me’n vaig adonar l’altre dia mentre feia comanda. Moltes gràcies a tots per les vostres impressions!

    Carme, tots tenim aquelles coses que mantenim, això és cert. En genèric tenim una impressió de nosaltres mateixos, però si m’hi paro a pensar segur que trobo coses que jo repeteixo sempre. El que és cert és que m’avorreix sempre fer les mateixes coses, necessito variar. Una cosa són les respostes que dono a preguntes iguals, o a les felicitacions que deia. No m’agrada tenir una resposta estàndard i donar la mateixa a tothom, necessito canviar! Però tot això exclou la parella. N’he tingut de diferents, però mentre n’he tingut, no he anat saltant d’una a l’altra.

    Peix, no dic avorrits als que no canvien, només dic que a mi m’avorreix fer-ho jo. Però fins i tot els més constants tenen els seus moments de variació. Com tu amb la bici. Pel que fa a gustos, ja dic, si una cosa agrada, per què canviar-la. La comoditat també està molt bé. Sobre parelles el que volia dir és avorrir-se sovint de la que tens i canviar, això que faig en altres àmbits, amb la parella no ho faig. N’he tingut algunes, però quan en tinc una, no en miro cap altra, sóc clàssic en això. Tothom és lliure de triar el que vulgui, jo explico el que em va a mi.

    McAbeu, jo trio en funció del que em ve de gust aquell dia, i sovint repeteixo el tipus de plat, tampoc et diré que vaig a triar el plat més estrany que hi ha, però sí que va en funció del que em crida aquell dia. Però m’has fet pensar que hi ha un restaurant boníssim al que vaig molt de tant en tant perquè és molt car, i és només per ocasions especials. Allà sempre solc agafar el mateix, que no és un plat que es mengi habitualment perquè costa de fer, però és que el trobo tan sublim que em resisteixo a canviar... i això que a la carta no hi ha res dolent...

    Consol, hauríem de saber què significa ‘molt temps’ per tu. Quant temps pots mantenir el gust per alguna cosa abans de cansar-te’n? Pel que fa a autors, jo diria que no és per culpa nostra que ens cansem, o no només. En part sí, perquè els gustos ens canvien, i els moments vitals també hi fan molt, però els autors també es queden sense idees, i quan es repeteixen molt potser ens passen les ganes de llegir sempre el mateix llibre, no?

    Assumpta, jo tampoc agafaria el sabor de tutti frutti. Doncs no ho havia pensat així, que la variació et manté les neurones despertes i actives, però tant de bo sigui així. També m’aniria bé que les meves neurones descansessin una mica, però que em durin m’agradarà, és clar. I de parella tampoc vull canviar, encara que no portem tant temps junts, i que sempre es demani el mateix tipus de kebap!

    Alfonso, he preferit especificar, perquè si bé m’agrada canviar moltes coses de la rutina, sóc molt fidel a la parella, i no volia que ningú em malinterpretés. Ara no he entès si tu no tens necessitat de canviar la parella, o si no tens parella...

    Xavier, ja em queda clar que aquí ningú li agrada canviar de parella, encara que a jutjar per les estadístiques... Les meves setmanes alimentàries també s’assemblen, però és per un tema de logística. No tenim temps per dedicar-nos a l’alta cuina, així que acabem cuinant sempre coses semblants per portar a la feina en carmanyoles, i si no és una setmana, serà la següent. Parlo més aviat quan mengem fora i s’ha de triar plat en una carta, aquí sí que m’agrada variar.

    Elfreelang, no em referia tant a anar a esmorzar al mateix bar, perquè de vegades no hi ha gaire més opció, o ens és el més còmode, sinó a que cada dia que vas al bar demanes el teu cafè amb llet curt de cafè i en got i la teva mitja xapata de pernil salat que ja et serveixen tan bon punt entres per la porta. Continua a baix

    ResponElimina
  16. A mi no m’agrada ‘ser tan previsible’, i encara que els divendres sempre anem al mateix bar a esmorzar, sempre canvio el menú. Tret del cafè amb llet, més per necessitat que per una altra cosa. I sobre transport, a la feina només tinc un camí que no sigui agafar el cotxe, però quan vaig a una altra banda trio la ruta així com bufa el vent.

    Helena, més que pedant, deu descriure una experiència personal. La veritat és que cau en l’adulteri qui vol, no estaríem parlant d’un accident. Biològicament no hi ha res que ens obligui a cometre adulteri. Es clar que tampoc hi ha cap llei biològica que ens obligui a estar amb una sola parella, ens ho hem muntat nosaltres així de manera teòrica. Com que a mi ja em va bé, intento no transgredir aquesta norma. Més raó li dono a Kundera, tot i que em sembli un pesat. És clar que si una cosa t’ha agradat molt i et fa feliç voldràs repetir. Però que un dia et faci feliç un entrepà de pernil no vol dir que l’endemà no te’n faci un de fuet. A variació d’aquest tipus i similars em referia.

    Teresa, repetir no és cap problema, jo també ho faig, però potser no seguit. També hi ha valors segurs, és clar, quan no tens ganes de pensar, tries allò que t’agrada molt i que saps que no fallarà, i avall. Però si tens una estoneta de pensar ‘què em ve de gust avui’, pots improvisar. Amb els gelats ho faig, a l’estiu sí que vaig a la gelateria per sobre de les meves possibilitats, hahaha. I amb la parella sí que és una altra cosa, però no em sembla que sigui una cosa avorrida repetir cada dia i cada nit amb ella, sempre hi ha coses noves i tots els dies són diferents. Tampoc no canviem cada dia d’amics, o de mascotes. Es tracta de poder canviar coses que no interactuen, que només tries tu unilateralment.

    Gemma Sara, com li deia a la Teresa, la diferència amb la parella, amics, i altres àmbits, és que us trieu mútuament, hi ha bilateralitat, i interactueu. Amb un gelat, tu el tries, tu te’l menges, i llestos. I la parella no és sempre igual, cada dia és diferent, precisament aquesta bilateralitat, i si no la vols perdre més val que t’ho treballis perquè sigui així. El gelat no t’exigirà res. I sobre parelles obertes... he mirat Merlí darrerament, però només si l’enganxo, no sabia que tenien aquesta relació amb la tal Gina, que crec saber qui és. Però això no entra en els meus plans. Per mi és prendre mal segur, no ho suportaria, i no podria estar amb algú que em proposa això. Senyal que no sóc prou perquè es conformi només amb mi.

    Sr. Gasull, això teu té truc, és clar que treballes un dia sí i un dia no, de manera imposada! Canviar de parella cada cop potser és possible, si hi ha ben entès entre les parts. Però no parlaríem de parella, més aviat seria una cosa sexual. I sí, quan ja estàs acostumat a algú amb qui et va bé, fa molta mandra construir allò que tens amb algú altre... que a més no serà mai igual.

    Sergi, té lògica, i jo també ho havia sentit, o potser ho hem parlat per aquí. Si vius molt intensament el que sigui et sembla que el temps s’allarga, perquè no estem acostumats a fer tantes coses, no ens quadra que hagin passat tantes amb tan poc temps. No sé com es deu gestionar això a nivell neuronal, però a nivell emocional costa. I bé, estic segur que hi ha gent que funciona canviant de parella cada dia, o cada cap de setmana, així com qui tria el gelat que li ve de gust, però no estaríem parlant de parella, que com deia més amunt, hi ha una bilateralitat, una estabilitat en la unió producte de la interacció i l’entesa. Us trieu mútuament i us complementeu. Canviar cada cap de setmana és com triar gelats, només utilitzes l’altre per una estona. És un tema sexual, animal. Sempre que hi hagi entesa, no hi ha problema, però sovint no hi és per algun dels dos, i aquí sí que venen els problemes.

    Jomateixa, no passa res per tenir costums fixos, eh? Tinc amics que no canvien mai els seus gustos quan n’han trobat un que els agrada, i no passa res, tan amics!

    ResponElimina
  17. Parlem únicament de menjar, no? Això suposo que es mou més pels qui gaudeixen més dels plaers del menjar, allò que es diu d'aquells que mengen per viure o viuen per menjar.
    Si vaig a bars/restaurants o demano menjar a domicili en llocs habituals, com que ja sé més o menys com és el menjar, sempre demano el mateix. Amb els gelats sóc com el teu amic, sóc de demanar sempre el mateix. Com que menjo gelat poques vegades, fins i tot a l'estiu, quan en menjo vull el que m'agrada. I si no hi ha el meu gelatdstraciatellaambtuttifruttitotenunabola, no menjo gelat.

    ResponElimina
  18. Diu que s'ha de tastar tot i no ens podem tancar a descobrir nous gustos.

    ResponElimina
  19. Roselles, ets talment com el meu amic. Sempre que anem a un mateix lloc, demana el mateix. Si demanem menjar a domicili, també. I sovint evita triar, menja el que demanem els altres sense protestar, però si fos per ell, demanaria sempre el mateix, penso. No hi ha res de dolent, és això, si ja saps què t'agrada, per què canviar-ho? Però i si existeix alguna cosa que t'agrada més?

    Elur, no et pensis que sóc gaire exòtic jo. M'agrada provar coses, però, em moc en un rang, i vaig variant. Però cadascú és com és.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és que no m'arrisqui a tastar coses noves, ja m'agrada fer-ho en circumstàncies especials (novetats del súper, un nou restaurant temàtic, un altre país, un amic o amiga que experimenta...). Per la resta, visc amb la seguretat de que el que trio és el millor de la carta. Vaig sobrada, jo.

      Elimina
  20. A mi normalment m’agrada demanar el què no em faig a casa. A veure si un dia no tinc ganes de provar coses noves no passa res, un entrecot sempre em cau bé, però la idea es provar quelcom fora de lo habitual, sempre i quan tinguin em soni bé, per exemple unes entranyes de colom no em sonen bé.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.