diumenge, 18 de desembre de 2016

Relats conjunts, Ritme de tardor


Passin, si us plau. Seguin. Estic encantat de tornar-los a saludar, preferia dir-los-ho en persona que no pas per telèfon, m'alegra que hagin pogut venir els dos. Bé, com ja els vam explicar, la nostra disciplina és molt nova i encara està en fase experimental. Ens ha donat bons resultats i creiem fermament que és molt prometedora, però encara no la dominem del tot, es podria dir que som pioners, encara hi ha molt pocs consultoris de psicologia que la practiquin actualment, i som els únics aquí a casa nostra. Per això els agraeixo molt que es mostressin tan predisposats a entrar al nostre programa de psicoimatge. Malauradament, aquesta vegada no hem pogut treure profit de la tècnica, i no hem obtingut uns resultats que ens permetin solucionar el seu problema. No sabem ben bé què ha fallat, però no hem aconseguit una imatge clara de la ment del seu fill adolescent, encara no entenem per què. Els protocols s'han dut a terme de la manera més estricte, però no hi ha hagut manera, cap dels nostres experts ha pogut interpretar la imatge generada després de l'anàlisi del jove. No cal dir-ho, però no els cobrarem la teràpia, naturalment. En aquest cas no els hem pogut ajudar, però potser podrem tornar-ne a parlar més endavant, quan la tècnica estigui més depurada. Lamento no poder-los ajudar a entendre la ment del seu fill...     


La meva participació en el Relat Conjunt de desembre. A veure si vosaltres interpreteu millor aquest quadre!

21 comentaris:

  1. Les ments adolescents costen d'entendre... per molt innovadores que siguin les tècniques que ho intentin. :-D
    Bona idea de relat per a un quadre que també costa d'entendre. Ben trobat.

    ResponElimina
  2. Adolescents incomprensibles, serà perquè actuen amb les hormones en comptes de fer-ho amb lògica.

    ResponElimina
  3. És com si algun dels convidats a la festa hagués intentat dibuixar l'ambient.

    ResponElimina
  4. Ha, ha, ha, els han deixat planxats, pobres pares...

    Ara que crec que les ments d'alguns adults, no en sortirien gaire més ben parades.

    ResponElimina
  5. És una foto de la ment del fill? No m'estranya que ningú l'entengui, segur que ha de començar per entendre's ell...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  6. Si haguera de descriure allò que passa per la ment d'un adolescent, no tindria paraules, buscaria aquesta imatge. M'agrada.

    ResponElimina
  7. Jo ho veig molt clar. Al meu parer, aquesta técnica funciona perfectament, la cabeza llena de pájaros.

    ResponElimina
  8. Igual s'han equivocat de placa. La imatge sembla ser més aviat d'un noi amb intencions d'entrar l'any que ve a la universitat.
    També hi ha possibilitat que sigui un encefalograma en tres dimensions dels polítics actuals. Qualsevol sap.

    ResponElimina
  9. ben segur que passaria això.....són un misteri els adolescents!!!

    ResponElimina
  10. Potser és que aquest adolescent fuma massa herba...

    ResponElimina
  11. Però si la ciència no entén els adolescents, com ho ha de fer la pseudociència? :P

    ResponElimina
  12. i si en fan una cada cinc minuts serà totalment diferent.

    ResponElimina
  13. ¿Encara hi han els relats conjunts? Tornar i trobar sorpreses com aquesta són molt grans!

    ResponElimina
  14. Quan jo era adolescent era hermètica com aquest quadre, fins i tot per a mi mateixa. No tornaria a ser adolescent.

    ResponElimina
  15. M'alegra que s'hagi entès el relat. En veure un garbuix com el del quadre, vaig pensar en una ment molt embolicada, i llavors em van venir els adolescents al cap. I va sortir això. Moltes gràcies a totes i tots els que heu comentat aquest relat, i benvingut Robertinhos, que tot i que és un històric de la catosfera, segons els meus registres és el primer comentari que deixa en el Bona Nit!

    ResponElimina
  16. Em sembla que el subjecte d'estudi deu ser el meu nebot, que està entrant a l'adolescència!

    ResponElimina
  17. Una visió ben original d'aquest quadre, penso que els adolescents tenen un garbuix d'idees contradictòries al cap. És dificil ser adolescent ens els temps que corren, em sembla recordar que a la meva època les coses no eren tan complicades.

    ResponElimina
  18. Hauria de deixar passar més temps, llavors ja valorarà l'informe clínic i, qui sap? presidirà alguna consulta mèdica.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.