dilluns, 12 de desembre de 2016

El Coll d'Ordino

La forma física de l'excursionista de pa sucat amb oli segueix un ritme descendent com baixar de qualsevol 3000, per això ja no té clar que estigui per gaires excursions. Però quan els companys castellers li proposen una sortida no pot deixar d'acceptar, coneixedor com és de que són més de cervesa que de xiruca. En aquest cas es tractava de caminar des d'Encamp fins al Coll d'Ordino, a 1985m. Poca cosa! Doncs no, no del tot...

El Casamanya (2752m) els mirava a la pujada. Mindundis.

Aquesta ruta, d'uns 9 quilòmetres en total, s'enfila sense parar des del poble d'Encamp uns 750 metres seguint el GR-11. L'ascensió és constant i en alguns trams força pronunciada, per un corriol fàcil de seguir gràcies a les marques vermelles i blanques de GR. Tot el grup va pujar a bon ritme, tret d'un integrant que va decidir fer marxa enrere 10 minuts després d'haver començat. Aquí l'excursionista de pa sucat amb oli ja ho tenia guanyat, si les cames deixaven de tirar-li, almenys no hauria estat el primer a defallir!

 Al pla abans del coll hi havia bona quantitat de neu, 
i això que feia dies que no nevava.

Abans d'arribar al coll el camí s'enfila fins gairebé l'alçada màxima, i d'allà queda una caminadeta plana i agradable entre el bosc fins al lloc senyalitzat, lloc on la neu va fer acte de presència i provocar més d'una relliscada. Els companys de l'excursionista de pa sucat amb oli anaven comptant les caigudes, només vàlides si el cul tocava a terra. A ell li'n van comptar una...

Ja de baixada, una vista d'Encamp, amb les cames ben cansades ja.

En total, unes quatre hores que els van deixar ben cansats, una ruta maca i no gaire exigent, però més del que s'havia pensat l'excursionista de pa sucat amb oli, especialment per la companyia, però va descobrir que en el grup hi ha un excursionista expert, i això pot ser el principi d'una bonica amistat.

Informe de danys: cruiximents als quàdriceps, presents encara dos dies després. Un pantaló esquinçat per una caiguda, però no pas el seu. I cap inconvenient pel cotxe, que va fer el seu darrer servei durant aquest cap de setmana a Andorra. 

16 comentaris:

  1. A veure si amb tanta baixa forma acabaràs fent les excursions per nens dels Camins de l'Alba ;)

    Compte, que algunes guies d'aquesta col·lecció tenen excursions prou dures, i crec que la que tracta les muntanyes d'Andorra és una d'elles.

    ResponElimina
  2. Això és casa meva... he, he, he. M'encantava el Coll d'Ordino, quan no hi havia carretera per pujar-hi, perquè a dalt del coll havia aquella combinació preciosa de prat i bosc, de quan el bosc ja es va esclarissant per l'alçada. Per a mi és un lloc mític, una mica espatllat, clar. Malgrat tot jo trobo que conserva encara una certa màgia i energia especial. O potser és cosa meva, no em facis cas. Aquest junt passat vaig tornar a pujar al Casamanya després d'uns quants anys de no haver-hi estat.

    He de dir, però que sempre hi he pujat per la banda d'Ordino. O sigui que aquest corriol que he fet vosaltres no el conec.

    ResponElimina
  3. Aquí tens un altre excursionista de pa sucat amb oli, que no coneixia aquesta excursió.
    M'ha agradat llegir la teva crònica i admirar les fotografies.

    ResponElimina
  4. Jo sí que l'he fet venint del Pallars, fent el GR-11! Bons records que enguany ens van dur a fer una setmaneta justament a Ordino, per allò de poder dir que has estat a l'estranger ;) Veus? ja comences a ser tot un homenet ^^

    ResponElimina
  5. Es veu tot preciós.
    Un bon acomiadament també pel cotxe.

    ResponElimina
  6. Des d'aquí, asseguda, es veu tot meravellós. Fins i tot sento l'esforç que feu per arribar a aquestes fites. Clar que l'avantatge és que no em fa mal res, tot i que em perdo tot l'oxigen que deu haver-hi per aquests indrets.
    Gràcies per compartir-ho!
    Li hauràs de fer una festa de comiat al cotxe, no et sembla? ;)

    ResponElimina
  7. No em preguntis perquè, però com més gran em faig, més tiro a la muntanya. Mira, com les cabres! 😜

    ResponElimina
  8. I la cervesa o cerveses que et prens en acabar, Umm! Jo al màxim que vaig arribar, estant allà, va ser pujar al Pedraforca, dues vegades.

    ResponElimina
  9. Ah! ja ho entenc, el motiu de l'excursió era portar a passejar per últim cop al teu cotxe. Què bonic! Bromes a part, molt bé aquesta excursió que t'obra nous camins per anar coneixent el món.

    ResponElimina
  10. Ningú ha fet un vídeo de la teva caiguda?

    ResponElimina
  11. Andorra té molts racons bons i bells per a descobrir. Però s'ha de fer cames, això sí.
    I a l'estiu no hi fa tant fred com ara ni tanta calor com a d'altres llocs.

    ResponElimina
  12. Tota l'època en que vaig treballar a Andorra sovint pujava al coll d'Ordino només per gaudir del paisatge i relaxar-me. Jo hi pujava amb cotxe per manca de temps, però un cop a dalt podies fer unes passejades espectaculars.

    ResponElimina
  13. Un balanç positiu. Veig que ho vareu passar força bé i els danys són mínims. Només pel passatge ja val la pena l'esforç.

    ResponElimina
  14. Com sempre, els paisatges són espectaculars ! Felicitats per l'excursió !

    ResponElimina
  15. Les altres dues excursions acabades amb èxit van ser més dures que aquesta, però també va estar bé, i era original per la companyia. Anar a la muntanya és molt agradable, i amb el temps s'aprèn a passar-ho bé sense assolir grans fites, el plaer de fer l'activitat per ella mateixa. Moltes gràcies a tots pels comentaris que heu deixat.

    Maurici, al final hauré d'acabar així, si no m'espavilo. Fer una mica d'esport per estar més preparat per la muntanya no estaria malament, però és que no tinc temps per fer esport, ni tinc temps d'anar a la muntanya, així que ja m'explicaràs tu. Quan se'm presenta l'oportunitat, no he tingut temps de fer la prèvia...

    Carme, vas pujar el Casamanya? Ja vas fer més que jo. És veritat que fas el caminet des d'Encamp, puges, puges, camines pel bosc, i quan arribes al coll veus que hi ha un aparcament amb cotxes... força trist. Però bé, nosaltres ho vam fer a peu, i vam tornar pel mateix camí, no vam fer trampes. No me les conec gens les muntanyes d'Andorra, crec que és el primer cop que hi faig una excursió allà, i no estàvem preparats per fer cap cim, és clar. El paisatge és bonic, però és que la muntanya és bonica en general, si vens de ciutat, estar entre muntanyes i valls és una meravella.

    Xavier, en aquest cas, tampoc la coneixia jo. M'hi van portar, ha estat a la tornada que he mirat la ruta que vam fer. És part de l'etapa del GR-11, i part de la Transpirenaica. Una part molt petita, val a dir!

    Clídice, la veritat és que no és mala idea això de fer unes quantes etapes de la transpirenaica. De moment no he fet travessies d'aquesta mena, només excursions de dia, com a molt dormint al refugi pertinent, però seria hora que m'ho plategés. Com veus, encara em queda força per ser un homenet!

    Jomateixa, aquest cotxe ens ha dut a molts llocs, i encara que està vellet, ha complert sobradament l'encàrrec de portar-me i tornar-me d'Andorra. Es mereix un bon reconeixement!

    Sa lluna, no hi ha res com anar-hi, però s'ha d'estar una mica en forma. És una activitat que requereix tenir unes bones cames, però les vistes compensen l'esforç. Cap foto que pugui posar, amb els recursos que tinc, podrà mai comparar-se amb el que veig. I el comiat del cotxe serà especialment dolorós per la meva parella, però quan comenci a conduir el cotxe nou, segur que se li passa.

    Ferran, a veure si amb l'edat tornes a tirar també cap el blog! Jo vaig començar a fer muntanya fa tres o quatre anys, així que ja veus, mai és tard.

    Alfonso, el Pedraforca no és gens menyspreable, i definitivament és una excursió més difícil, i més bonica probablement, que aquesta del Coll d'Ordino. El vaig fer fa un parell d'anys, i en guardo un bon record, tot i que baixar per la tartera de l'enforcadura és mort.

    Consol, el cotxe l'hem de deixar al concessionari quan recollim el nou, per tant fer-lo anar fins a Andorra i tornar em semblava una mica temerari, si li passava alguna cosa, i els sorolls que fa ja van avisant de fa una temporada, hauríem de pagar més diners perquè no entreguem cap cotxe. Així que, si hagués pogut, no l'hagués portat, però ningú més podia agafar-lo per pujar cap allà. Ha fet un molt bon servei aquest cotxe. Sort que l'excursió no calia agafar-lo, només va haver de fer el camí d'anar i tornar.

    Pons, vaig tenir la precaució de fer-ho en un moment inesperat, quan ningú estava pendent. Em sap greu.

    ResponElimina
  16. Laura T, la veritat és que a Andorra hi he anat poc, tenint en compte la proximitat, que no és més lluny que a altres bandes on he anat més. O no tan més lluny. Però en general tots els Pirineus són una passada, i si tens cames, pots fotre unes excursions espectaculars. A mi la Vall d'Aran em té el cor robat.

    Sr.Gasull, anar a la muntanya sempre proporciona visions i moments únics. I jo que ho vaig descobrir només fa tres o quatre anys... quant temps he perdut!

    Glòria, anar amb aquesta gent sempre està bé. L'esforç hi és, sobretot si no estàs en forma, però tampoc no és una excursió difícil. He de recuperar la forma, que m'agrada caminar!

    Carquinyol, la muntanya és fantàstica, la veritat és que es gaudeix molt estant envoltat d'aquests paratges.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.