dijous, 15 de desembre de 2016

Balanç 2016

El 2016 ja toca a la seva fi, i a mi m'ha semblat que passava de llarg de manera meteòrica. Com cada any, trio el dia 15 de desembre per fer balanç del que han donat de si els 365 dies anteriors, en aquest cas, 366.

Ja fa una bona temporada que no hi ha canvis substancials a la meva vida, deu ser allò que anomenen estabilitat. A casa seguim sent tres, comptant el gat, que segueix a dieta i està més guapo que mai. També tenim els 6 ginkgos, dos geranis, una aloe vera i un alvocat, que s'ha afegit a la col·lecció aquest any. Una novetat destacada és que ens hem canviat el cotxe, que després de fer els tràmits administratius podrem conduir... demà! Un Clio nou de trinca. I he de reconèixer que no hem fet cap moviment per canviar de pis. Un altre any serà.

El meu temps, com ja va sent costum, se'l menja la política, i ja en molt menor mesura els castells. Vaig deixar d'anar a l'assaig entre setmana i només vaig al gran, i a actuacions que no siguin gaire lluny, tret del Concurs a Tarragona. Tot i així, he seguit participant en l'equip tècnic de pinyes, sense protagonisme, però amb tota la feina que he pogut aportar. On m'he multiplicat fins a límits insospitats és en la política local, que m'absorbeix fins a no deixar-me cap tarda lliure moltes setmanes. I per si fos poc, "gràcies" a la política aquest any he après què és estar rere una barra de concerts. També em va portar a principis d'any a la manifestació en contra del Pla Hidrològic de l'Ebre a Amposta, i a visitar el Parlament.

Tot i que el pressupost a casa és limitat, tampoc no passem penes, i hem mirat de mantenir un cert ritme viatger. El gran viatge de l'any, i de la vida sencera, va ser a Islàndia, lloc que feia molts anys que volia visitar, i finalment aquest 2016 em va permetre complir el somni, només per això ja ha estat un bon any. Ens va encantar, hi vull tornar, més aviat que tard. També vam fer una visita a Liverpool i Manchester, i hem passat part de les vacances a Sant Antoni de Calonge i a Vielha. Ara ja a les acaballes de l'any, una escapadeta a Andorra amb els companys castellers, que no està malament.

La manca de temps lliure és una constant en la meva vida actual, però tot i això, i que la meva forma física és encara pitjor que al 2015, aquest any he fet més muntanya i han caigut la Gallina Pelada, el Montardo i el Coll d'Ordino, totes elles molt més exigents que les de l'any passat. Vam intentar pujar el Mulleres, per revalidar els galons de 3000m, però per inclemències meteorològiques no va ser possible. També altres aficions han tingut una lleugera millora, tot i el -insisteixo- escàs temps que tinc. He llegit més llibres i vist més pel·lícules que l'any anterior, i a més hem mirat algunes sèries com BattleStar Galactica, Joc de Trons, Black Mirror o Borgen, de temàtiques força variades. Això sí, he escrit molt menys.

I com que sempre diem que els blogs estan en davallada, aquest cop diré que m'ha semblat que l'activitat per aquests verals s'ha estabilitzat força, i aquest any hem rebut unes quantes visites inesperades de blogaires llargament desapareguts. M'ha generat una gran alegria. Per la meva part, he reduït una mica més el ritme i per primer cop des que vaig començar no arribaré als 100 posts al Bona Nit, però per compensar el Llibres pujarà una mica, i he reactivat la Comunitat, que això sí que té mèrit. Sort en tinc de la Carme i la Jomateixa que em segueixen fent jugar, la primera amb la seva proposta d'aniversari i la ja clàssica substitució estiuenca dels Relats Conjunts, i la segona amb el seu joc de Sant Jordi i els The Other Readers. I com no, els eterns Relats Conjunts, és clar.

I aquest vindria a ser el meu 2016. Al 2017 li demanaria que em deixés respirar una mica, però no hi compto. Així que espero mantenir les coses bones que tinc, perquè no em puc queixar. Moltes gràcies a totes i a tots per passar per aquí i enriquir tant aquest espai. Espero que ens seguim llegint molt temps més.

27 comentaris:

  1. Segur que ens seguirem llegint. Ja veig que has tingut un any mogudet. Això és bo, senyal que ets viu i amb força. Et desitge un 2017, al menys com el 2016!!

    ResponElimina
  2. Un balanç super posotiu, XeXu. Enhorabona!!

    I que el 2017 et porti una mica de temps tranquil, per poder respirar una mica...

    ResponElimina
  3. Gairebé he acabat cansat de llegir tanta activitat, ha hagut de ser un any molt productiu i això és bo, vol dir que tens il·lusions i energies per dur-les a terme. Enhorabona.
    Et podria desitjar més temps per 2017, però no sé. Més temps per a què, per agafar-te més ocupacions, les persones actives està demostrat que el temps que obtenen extra només serveix per embolicar-se més. Així que continua amb aquest desig de treballar i sobretot per als altres.

    ResponElimina
  4. Una estabilitat mogudeta diria jo. Has fet moltes coses, no en vulguis fer més que queden molts anys i si ho fas tot després no sabreu que fer.....
    Bon any a tu i als teus

    ResponElimina
  5. Benvinguts la política, l'estabilitat i els castells! :)

    ResponElimina
  6. No m'estranya que et queixis de manca de temps lliure... si el tens tot ocupat, home. ;-)
    Pel que expliques ha estat un bon 2016, no puc fer res més que desitjar-te que el 2017 sigui millor.

    ResponElimina
  7. Ara que ho dius fa temps que no poses fotos del Blog, el trobo a faltar, de fet es un dels principals al•licients d’aquest blog.

    Lo de la política ho fas perquè t’agrada, no? Vull dir que no cobres, no? Com a molt et cobreixen les despeses, suposo.

    Pel què fa a sèries no em puc queixar, has triat tot de sèries que m’agraden, imaginat que la més fluixa de les que has esmentat es Black Mirror (tercera temporada)

    Per altra banda em sento decebut amb els només 90 posts d’aquest any d’aquest blog, tampoc et demano que arribis als 200 posts com ha fet el blog preferit de l’ahse (per dir un blog al atzar) però els 100 crec que podries.

    ResponElimina
  8. Has tingut un 2016 ben intens.
    Desitjo que s'acompleixi el que demanes (i tu mateix dius que no hi comptes): que el 2017 et deixi respirar una mica...
    ... els aires de la República!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això darrer espero compartir amb tu la respiració d'uns aires més saludables que els d'aquesta monarquia irrespirable.

      Elimina
  9. Em sembla un balanç molt positiu. El temps és el que ens falta a tots, perquè volem fer massa coses, però alhora això ens fa viure, no? Trobar l'equilibri és difícil, però aquests viatgets, o grans viatges que fas, ajuden força a trencar una mica i recarregar piles ;D

    ResponElimina
  10. Felicitats per aquest balanç dels 2016. Que tinguis un bon any 2017 i que els Reis et portin una mica d'aquest temps lliure tan desitjat.

    ResponElimina
  11. Em va agradar el teu post d'Islàndia, no m'estranya que sigui un dels hits de l'any (i de la vida!). Bon balanç, doncs. Això del temps... crec que des que et conec blogairement que em fascina la quantitat de coses que fas, no sé pas com pots guanyar temps, desitjar-ho ja és una manera!

    ResponElimina
  12. un molt bon any pel que veig.....has viatjat , tens parella, el teu Blog ( gat i blog)està més guapo, tens flora i fauna ... fas castells en la mesura que pots, fas política que porta molta feina, tens unes activitats ben variades i malgrat el que diguis has fet excursions d'alt excursionista i no pas de pa sucat amb oli, i la catosfera va fent ...no cal però se't felicita !

    ResponElimina
  13. Saps que soc incapaç de fer balanç de l'any jo? No aquest any en concret, no, sinó normalment, mai. L'any em passa massa de pressa i el tinc massa a prop per poder-lo evaluar i quan passen uns quants mesos més, que segurament és la distància que necessito per fer-ho, ja me n'oblido. És cosa de l'edat, però abans tampoc no ho feia. Deus ser un home metòdic, que controla la seva agenda i, per tant, la seva vida.
    Felicitats pel cotxe nou, desitjo que l'hagis encertat. El Renault va ser el cotxe de la meva família durant molts anys, tant del pare com meu. Dius que no hi ha hagut canvis, no? Et veig satisfet amb la teva vida, no? Per tant, no calen canvis.
    Bon Nadal per tots tres, XeXu!

    ResponElimina
  14. Quin bon any que has passat!
    M'agrada que facis la valoració en 15 de desembre ja que pel que veig a partir del 16 ja contes com a any següent. És així? Si la resposta és afirmativa, perquè vas triar un 15 de desembre i no un altre dia de l'any? Per exemple: un 19 d'abril o 23 de maig o 6 de juliol...

    Una amiga fa poc ha anat també a Islàndia i m'ho ha recomanat molt. Potser hi aniré aquest any que ve!

    ResponElimina
  15. Et desitjo un 2017 ple de salut i treball per a tota la teva família.
    Celebro que segueixis "al peu del canó" escrivint Bona nit i tapa't, amb la política ... no t'hi capfiquis gaire.

    Bona nit XeXu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que no et pots queixar! Has tingut un balanç ben positiu de 2016 i et desitjo que el 2017 sigui millor encara.
      Jo, anar fent, no em queixo. Vaig dient com aquell de l'acudit "Virgencita, que me quede como estoy"

      Elimina
  16. Un molt bon balanç, bona combinació entre vida virtual i vida 3D, fas de tot a tot arreu. Felicitats per un any tant complet. Que l'any vinent sigui com aquest o millor!

    ResponElimina
  17. Hola XeXu,
    Ets molt organitzat tu, ho dic per això de fer balanç, jo no n'he fet ni aquest any, que per això em sobrava temps i tot, el passat, passat...
    Espero que el teu hagi sigut molt positiu, amb molts beneficis( ho dic per si vols repartir, he, he)...
    ona nit, XeXu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo , de moment, m'he menjat la "B", però ara tinc excusa...

      Elimina
  18. Moltes gràcies, com sempre, per aguantar-me els rotllets que us foto. Aquest post de balanç de l'any és tot un clàssic aquí, i sempre explico una mica més enllà del que he explicat durant l'any, però ja sabeu que algunes coses sempre és millor guardar-nos-les per nosaltres mateixos. Tant si feu balanç com si no, desitjo que el 2017 sigui un bon any per vosaltres, i que el puguem anar compartint. Una abraçada immensa per a tothom i gràcies novament.

    MariCatalà, tots els anys tenen de tot, unes coses bones i d'altres no tant. Ara no em puc queixar, perquè de dolentes tampoc en tinc, però que sigui tan, tan mogudet per implicació en projectes potser no és cosa tan bona.

    Carme, tu que me'ls llegeixes des del principi dels temps, ja saps que no sempre m'ha anat tan bé la cosa. Però ara realment no em puc queixar. No compto que el 2017 em deixi respirar, no pinta un any fàcil per tenir temps lliure.

    Alfonso, energies potser sí, però de vegades més que il•lusions ho percebo com una càrrega que no em puc treure de sobre. És ben sabut que no hi ha ningú imprescindible, però quan penso que s'haurien de repartir la feina que faig entre els altres, em sembla molt injust per ells, i el projecte no s'ho mereix. Però tens tota la raó del món, és ben cert que els que no parem d'embolicar-nos amb coses després no ens sabem estar quiets. La veritat és que si m'hi posés seriosament, m'aniria bé tenir temps per mi, no m'estaria de braços creuats, ja t'ho ben asseguro, però no aniria tan de bòlit.

    Sr. Gasull, de coses per fer sempre en queden. No ho vull fer tot, només allò al que arribi, però de vegades se me'n va de les mans. I quan parlo d'estabilitat, parlo a casa, compartir la vida amb una persona meravellosa ajuda, i a més la situació laboral de moment acompanya, així que creuem els dits.

    Salvador, és clar, ho dius tu que penques almenys 32 hores al dia. Però a mi em falten hores per totes aquestes coses...

    McAbeu, tothom diu que no té temps, però potser ara veureu que jo no exagero. Encara que sempre acabem trobant temps per allò que volem. Per exemple, jo hi ha setmanes que tinc reunió cada tarda, potser a les 19h, potser a les 20:30h, i això m'impedeix fer coses com anar al gimnàs, que no em desperta interès tampoc, francament. Però en canvi, puc omplir les hores buides que tinc mirant blogs, que sí que m'agrada molt més. Per tant, trobo temps pels blogs entre reunions, actes i assajos, però no per l'activitat física. I així anem.

    Pons, va, ja et buscaré alguna foto del Blog i la penjo, perquè així estiguis content. En tinc moltes, com pots suposar. Cobrir despeses amb la política? Però què dius, hippy colgao! No no, els càrrecs orgànics no perceben retribució, i no serà pel que penquem. Paguem quota de militant, i això no ens retorna, és la manera de finançar el partit. Almenys desgrava. Però jo no cobro, només ho fan els càrrecs electes, i encara han de pagar impost revolucionari al partit pel seu càrrec. Rics no es faran. Home, creus que miraria sèries que a tu no t'agraden?? Doncs sí, és clar, si es donés el cas. Però com que les mires totes, és difícil que en trobi alguna que tu no miris, o no hagis valorat abans. I finalment, jo també estic decebut amb els 90 posts del Bona Nit, no et pensis. Baixar dels 100 fa mal. Però tenint en compte que el mes no ha acabat, i que acabaran sent uns 94-95, que el llibres en tindrà uns 43, i a la Comunitat potser 10 o 12, els números ja es maquillen una mica. No arribo als del blog preferit de l'AhSe, però ja no estic tan lluny com amb els 90 tristos posts del Bona. Intentaré no decebre't l'any vinent.

    Xavier, precisament pensant en la República, sé que em vénen uns mesos de molta feina, que en teoria han d'empalmar amb la campanya del referèndum. Per tant, serà un any intens. I si no hi ha referèndum, hi haurà eleccions, així que d'això no ens salvem. Queda molta feina per fer.

    ResponElimina
  19. Jomateixa, viatjar està molt bé, com anar a la muntanya. La setmaneta que vaig passar a Vielha em va donar vida. I això que hi anàvem a "treballar", era una tancada perquè cadascú tingués temps de treballar en les nostres coses, però lluny de tot i de tothom. Va anar molt bé, i crec que repetirem. Encara que ja no sigui amb aquesta finalitat.

    Consol, em sembla que els Reis em portaran una aspiradora, no gaire més que això. Bé, el cotxe nou també compta com a Reis, i com a no sé quants regals més...

    Gemma Sara, i això que tu només em veus aquí. És cert que la meva activitat a la xarxa, especialment en els blogs, és molt superior a la mitjana, però és que en gaudeixo molt. I pensa que alguns cops he de fer mans i mànigues per poder mantenir aquest ritme, que va baixant, però intento que sigui poc a poc. A fora, doncs ja us ho explico, també faig moltes coses, massa. Ja se sap. Si de sobte em quedés sense totes les coses que faig, segur que me'n buscaria d'altres. N'hi ha que som així.

    Elfreelang, m'ha fet gràcia això de tenir flora i fauna. Doncs sí, és veritat, les plantes es mantenen vives, i el gat també, que no és poc! I les altres coses, ja veus, fas un súper resum de tot plegat en quatre línies, què fàcil és escriure-ho així, o com ho he fet jo, oi? I què difícil saber-ho portar tot en ordre a la vida diària. Gràcies, però arribarà un moment en que no donaré per més.

    Teresa, el balanç de l'any és una tradició del blog. A fora no ho faig ni ho he fet mai, ni sóc de girar la vista enrere a veure què ha passat. És curiós, fa moltes coses que faig al blog que no faig mai fora, i que per mi són sagrades. Sense anar més lluny, no celebro mai el meu aniversari aquí, i fora poc, però l'aniversari del blog no se m'escapa mai i sempre faig un post especial. I aquest balanç també, ja és el desè que faig, en els 9 anys que té el blog. Et penses que no em passen els anys volant a mi? I tant. Però precisament, explicar les coses al blog, que ho faig sovint, em serveix per fer memòria. Per fer el balanç repasso el blog. I si no he explicat alguna cosa, perquè considerava que no ho havia d'explicar, és d'aquelles que tampoc oblido i la incloc. A casa meva també tenien Renault, els únics cotxes d'una altra marca que van tenir van ser els 600 del principi dels temps. Després Renault fins que ara ja, jubilats, s'han comprat un Dacia, que és la marca blanca de Renault, perquè és més barat. Jo continuo la tradició ara de manera circumstancial, perquè el meu primer cotxe va ser Citroën, i el de la meva parella que fèiem servir fins ara un Fiat. I bé, estic prou content amb la meva vida, sí, perquè no tinc gustos cars i no em puc queixar de com em va.

    ResponElimina
  20. Peix, la veritat és que no sé per què vaig triar aquest dia, però convindrem que s'acosta més a final d'any que no pas els que dius tu. És clar, si parlem d'un any natural. D'un any qualsevol, cadascú s'agafa el seu marc de referència. El cas és que un bon dia de 2007 em vaig llevar i vaig pensar que estaria bé fer balanç de l'any al blog, i aquest va ser el 15 de desembre, a falta de quinze dies per acabar l'any. I des de llavors ho faig així. Algun cop m'han dit que encara queda any perquè passin coses dignes de ser explicades, però no patiu, que si passa, ja ho explicaré també. Només un cop, de 10 balanços que he fet, ha passat alguna cosa després que hauria calgut incloure. Però ho vaig explicar igualment en un post específic!
    Islàndia és una passada. A poc que puguis, no deixis d'anar-hi. A mi em va encantar. Abriga't.

    Pere, amb la política és difícil no capficar-s'hi... És una activitat que requereix força atenció. Per la resta, miraré de seguir per aquí sempre que pugui, i mantenir la vida que tinc, que està plena de coses bones. Gràcies!

    Glòria, i si alguna cosa canvia, que sigui per a bé! Segur que podem millorar alguns aspectes, però com que també podrien empitjorar molt, mirem de conservar allò bo que tenim.

    Mireia, això de la vida 3D no sé com prendre-m'ho. Però aquesta vida 3D m'absorbeix, i per estar a la vida virtual he de fer malabarismes, i a més de vegades hi sóc, però no és la meva, sinó la corporativa. Un embolic, vaja. Però mirarem de seguir fent equilibris que em permetin arribar més o menys a tot.

    M.Roser, de vegades estaria bé repartir una mica de sort, poder-la compartir, però em sembla que això no funciona així. Considero que no em puc queixar, no tinc pas una vida regalada, me l'he de treballar, però tampoc no m'han passat coses dolentes, ni he de lamentar pèrdues, ni malalties, ni cap desgràcia. Ja n'hi haurà d'anys d'aquests, segur. De moment esperant pel 2017 que no sigui dels dolents, ni per mi ni per cap de vosaltres.

    ResponElimina
  21. No sembla pas un mal balanç. A mi em passa una mica com la Teresa que sóc incapaç de fer-me el meu balanç, malgrat que també sóc home d'agenda, però el dia a dia em treu la perspectiva necessària. M'agrada que mantinguis la teva activitat dins aquest bloc perquè sempre hi entro encara que no sempre hi deixi penyora, però és que és molt engrescador. A més, jo crec que t'has convertit com en un d'aquest personatges de les sèries de la tele que de tant llegir-te ja ets com de la família i el dia que no hi ets es nota a faltar. Abraçada de 2016!

    ResponElimina
  22. Enhorabona! Sembla que ha estat un gran any. I saps, transmet just el que vull pel meu 2017. Pau. Tu li dius estabilitat, jo pau.
    Endavant amb el nou any!!!

    ResponElimina
  23. Gens malament, no? I que el 2017 sigui encara millor!

    ResponElimina
  24. Ignasi, cara, quines paraules em dediques t'agraeixo tot això que dius. No és un mal balanç, la veritat és que estic content amb la vida que tinc, tot i que sempre es pot millorar, i m'agradaria saber o poder repartir millor el temps per dedicar-ne més a les coses importants, i menys a les urgents. Però em conec, i sé que si deixés de banda algunes d'aquestes coses tan urgents que tinc, me'n buscaria d'altres. Així que és millor aprendre a viure amb el que tenim i fer-ho de la millor manera que puguem.

    rits, ha estat un any prou bo, no em queixo. Jo no diria que el balanç transmet pau, però. Amb l'estat de nervis permanent en el que visc, pau no seria la paraula. Sí que és una vida estable, però va a massa velocitat. Però cadascú s'ho imagina a la seva manera.

    Yáiza, no em puc queixar, no. Espero que a tu t'hagi anat molt bé també! I aquest 2017, igual, a seguir creixent i aconseguir tantes bones coses com es pugui.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.