dimecres, 7 de desembre de 2016

A la barra

A la meva edat em poso darrere d'una barra d'aquelles de concert per primera vegada, les típiques metàl·liques amb sortidors de cervesa i a les que et serveixen havent comprat el tiquet corresponent abans. Amb aquesta experiència nova, constato:
  1. És esgotador.
  2. Hi ha persones que serveixen per fer-ho, i n'hi ha que no (jo, en principi, me'n vaig sortir). Cal nervi.
  3. La gent que consumeix té molt de morro, i alguns poden ser molt maleducats. Molts altres, en canvi, són pacients, educats i agraïts.
  4. La gent beu molt. Però molt. Però molt. Alguns estats acaben sent deplorables.
  5. L'alcohol no porta res de bo, tot el contrari.

22 comentaris:

  1. Els punts 2, 4 i 5 es veuen exactament igual des de davant de la barra.

    ResponElimina
  2. No discuteixo els 4 primers punts, però el 5, si és només una cervesa o una mica de bon vi...

    ResponElimina
  3. Jo ja m'he quitao de l'alcohol, sobretot per raons mèdiques (i que tinc una edat), però m'ha proporcionats molts bons moments en el passat, de vegades ratllant el patetisme, això també!
    Amb moderació, aquest és el missatge que li donarem a la Sara, només faltaria.

    ResponElimina
  4. Però és divertit, oi? El record que tinc darrera una barra a les festes majors és molt bo.

    4.- Hi ha gent que de festa beu molt, i suposo que coincidim en que no parlem de joves (al menys únicament).
    5.- Totes les masses piquen. Es pot gaudir molt amb una cervesa ben fresqueta o una copa de bon vi.

    ResponElimina
  5. Que has aconseguit un contracte brossa per als caps de setmana?

    ResponElimina
  6. El darrere d'una barra té el seu què, però en moment de fiestuki d'alt nivell s'hi necessita paciència i energia. Aguantar a la gent sempre és feina de risc: n'hi ha de tots colors i tu has d'anar-hi posant el filtre adequat a cada flaix.

    ResponElimina
  7. Em sembla molt poc agraït treballar darrere una barra. Em fa molta tristesa veure com la gent, amb unes quantes copes de més, es pensen que són el melic del món, amb el dret de fer allò que els ve de gust.

    ResponElimina
  8. Tot depèn de com sigui l'experiència, no és el mateix un poble, que coneixes a la gent o a gairebé tota, que en una ciutat. La meva experiència, de setmanes culturals, quan feia de regidor, és que perduren més els grans moments, el reconeixement de molts, que els problemes i males estones que t'han donat borratxos i gent mal educada.
    La propera vegada veuràs com li treus mes profit i, sí hi ha gent que beu molt, encara més, però hi ha molts altres que beuen fins agafar el seu punt i resulta molt agradable estar amb ells.

    ResponElimina
  9. I que fa un home com tu rera una barra de begudes alcohòliques?

    ResponElimina
  10. i el més fotut és que quan estem darrera d'una barra en el fons estem esperant que la gent consumeixi molt per tal de que els números surtin i podem pagar als músics.
    És molt trist que haguem de fomentar el consum d'alcohol per poder fer una festa. Hem de canviar els valors.

    ResponElimina
  11. No ho he experimentat mai, però em crec fil per randa totes les teves constatacions.

    M'ha agradat la reflexió d'en Gasull!

    ResponElimina
  12. Fa un parell d'anys que sóc de la Junta de Festes del poble,i també m'ha tocat estar darrere la barra. TOTALMENT D'ACORD EN TOT

    ResponElimina
  13. Estar darrera d'un taulell sempre és una experiència. En les circumstàncies que expliques molt més. Vas fer un master en unes hores, XeXu. Veig, pel que dius, que vas sortir amb nota.

    ResponElimina
  14. carai hi estic totalment d'acord XeXu!!! vaig esta molt a punt d'estar darrere d'una barra el passat 11 de setembre però al final no va poder ser perquè no ens van donar el permís

    ResponElimina
  15. Està clar que l'alcoholisme és la pitjor xacra que vivim en aquests temps dins el que és el consum de drogues. Però la permetem perquè "fa gràcia" i perquè sembla que sense beure no ens ho podem passar bé. A mi particularment només m'agraden dos tipus de begudes: el bon vi i el bon whisky. Del primer acostumo a prendre una copa en un dels dos àpats del dia (dinar o sopar) o de vegades mentre preparo el sopar (tell me sibarita). Encara que sigui de qualitat mitjana (la bossa no dona per gaires satisfaccions) sempre me'l prenc amb copa grossa. Pel que fa al segon el deixo per a moments molt íntims, m'agrada assaborir-lo. La meva experiència a l'illa d'Islay a Escòcia em va fer decantar-me decididament pel de malta, tot i que no renego d'un doble destil·lat irlandès com el Jameson, molt més assequible (el que bevia el prota de The Wire fins caure a terra, per cert).

    ResponElimina
  16. Realment es beu molt, es prenen masses sucres, masses greixos i masses coses poc clares... però a veure qui és el 'guapu' que es dedica a arreglar tot això !

    ResponElimina
  17. Vaig estar a la comissió de festes del poble 10 anys. Un grapat i mig de nits servint i passant per moments de tot. M'ho passava bé, menys quan els que no saben beure feien el que sempre fan.
    Després he fet de cambrera, també.
    Sóc més bona cafetera que pas cubatera ^-^

    ResponElimina
  18. Hem acabat parlant sobretot de l'excés d'alcohol que beu la gent, però és un tema prou important perquè hi dediquem estona. Més aviat volia compartir una experiència nova amb vosaltres, ja veig que a alguns no us ve de nou i ja sabíeu el pa que s'hi dona. Gràcies a totes i a tots pels comentaris.

    Eva, no descobreixo res de nou, són coses que ja sabia, o que ja podia intuir, però que no havia viscut des d'aquest cantó de la barrera. Per això dic que constato, perquè ho vaig veure tot plegat amb els meus propis ulls, i la veritat, no hi havia pensat mai gaire quan he estat consumidor. Sobre gent amb poc nervi, és més exasperant de dintre, perquè t'entorpeixen més que ajuden. Des de fora es veu com a ineficiència, com a que tenen massa feina, o ves a saber. I sobre l'alcohol, em refereixo a aspectes que no es veuen des de fora, la gent que va venint a comprar un tiquet, i després un altre, i un altre... i cada cop estan pitjor. Tu de fora veus algú que va borratxo i prou, l'evolució no la veus de la mateixa manera. Almenys jo no ho havia experimentat igual. Un cop estan ja borratxos, és el mateix per tots. I el corol•lari final sí que serveix sigui quina sigui la teva referència.

    Maurici, en un context com el que descric, el punt 5 és indestriable dels altres, sobretot del 4. Prendre una cervesa o un vi no fa res, probablement. Saber controlar no és una cosa que passi en un concert, almenys per part de molta gent.

    Gemma Sara, això no és un al•legat anti-alcohol, perquè jo també en prenc. I fins i tot en alguns moments de la vida en vaig prendre molt i molt. Però he intentat sempre de no arribar a moments de patetisme, només un parell de vegades ho vaig passar malament. Però es tracta de saber parar, oi? I hi ha gent que no en sap. Massa alcohol porta problemes, i el massa, depèn de cadascú. Prohibir-ho és absurd, però s'hauria de poder limitar d'alguna manera...

    Roselles, no, no és divertit. Potser hi haurà a qui li semblarà, però a mi no. És una feina, i un estrès. I no en trec res jo, en aquest cas concret, només hores de son, cansament, afonia... gens divertit. Sobre el 4, jo no he especificat, la gent beu massa, i punt. I sobre el 5, com la majoria de coses en aquesta vida, no són dolentes per elles mateixes, només per com les fa servir la gent. Una bomba termonuclear no és gaire destructiva, sempre que no la llencis. Un barril de cervesa et dóna uns moments de gaudi, sempre que no te l'acabis sencer.

    JPMerch, no pas, és molt més greu. Ho faig gratuïtament pel benefici d'un projecte. Alguns estem torrats, ja ho veus. Per sort, ara per ara, no em cap buscar una segona feina, però com si la tingués...

    LauraT, està claríssim que s'ha de tenir cintura, perquè si no no vas enlloc. Mirar de tractar a tothom per igual, independentment de qui tens davant, i posar bona cara o ser inflexible si convé. Em remeto al punt 2 del post.

    Mari Català, l'alcohol pot treure el pitjor de cadascú. Et dóna una mica de coratge, que potser no està malament, però la frontera entre ser una mica més valent, i passar-te és molt estreta, i constato que hi ha gent que no té cap intenció, però cap, de controlar què pren, ni quina quantitat.

    Alfonso, tampoc no ho consideraria la pitjor experiència de la meva vida, he viscut molt bons moments també, de companyonia amb l'altra gent que participava, de clients agraïts i molt agradables, en alguns casos no ho diries mai per la pinta, però molt educats i respectuosos. I sí, també he viscut moments tensos, de mala educació, i alguna que altra mala cara amb els companys, perquè la tibantor hi és quan vas al mil per cent. Senzillament ha estat una experiència nova per mi, que amb 38 és dir força, i no és descartable que es repeteixi, però fins ara no ho havia fet mai, i ho comento.

    ResponElimina
  19. Xavier, no pas. A més, vaig tenir la sort que la meva parella, que és molt soferta, em va acompanyar a la barra durant gairebé totes les hores que jo hi vaig estar. No seria allò de compartir una estona junts, perquè anàvem de bòlit, però era una sort poder-la tenir per allà.

    Consol, és una bona pregunta. Amb el partit de vegades organitzem històries que et fan fer coses inèdites, i que mai hauries dit que faries... totes legals, és clar!

    Sr. Gasull, canviar els valors...? Canviar les maneres de finançament, no? Està clar que les begudes alcohòliques ajuden a cobrir despeses, però també hi havia begudes d'altres tipus, i menjar. Ho has de fer, perquè és el que crida la gent. I en un concert la gent beurà, tant si els en dónes tu, com si no. Així que, tant per tant, millor que els en donis tu. Si no, no hi ha una altra manera d'organitzar històries d'aquestes.

    Carme, en un món ideal, la reflexió d'en Gasull seria molt encertada, però l'alcohol la gent el consumiria igual. Si tu no en dónes, el portaran de casa, l'aniran a buscar en una altra banda i vindran, o directament no vindran. Però els assistents al concert beuran segur. Si vols muntar un concert, has de poder-lo finançar, i és car. No és pagar als músics, és l'escenari, l'equip de so, i un munt de factures més. L'única manera de cobrir despeses és cobrar entrada, que no era el cas, o vendre alguna cosa. I ja saps què vol comprar la gent que va a un concert.

    Jomateixa, suposo que pensem així la gent que no hi estem acostumats i que ens ve de nou. Si tens alguna altra impressió al respecte, també la pots compartir.

    Glòria, amb nota no sé, però com a mínim penso que no entorpia la feina dels altres, com ens passava amb alguna gent. Si saps anar ràpid i pensar en fraccions de segon, amb una mica de nervi te'n surts segur. Però hi ha qui va més lent, i senzillament s'han de dedicar a altres tasques, o si no molesten més que ajuden. El tracte amb la gent sempre és sorprenent, i en la sorpresa sempre hi ha parts positives i negatives, això segur.

    Elfreelang, s'ha de viure, però les conclusions no són gaire diferents de les que podríem imaginar. Ja et dic jo que és molt cansat, si pots tenir altres tasques, millor!

    Ignasi, no penso que es permeti perquè faci gràcia. Diguem que pres amb moderació no és dolent, i no totes les begudes són iguals, com les que tu comentes. Segur que les prens en poca quantitat, i les assaboreixes molt. Però els efectes de l'excés d'alcohol, sense entrar en l'alcoholisme, són molt forts. I sí, és molt addictiu. Jo he tingut èpoques de beure molt, però sempre controlava, no m'agrada la sensació d'haver de dependre dels altres, o de fer coses de les que m'hagi de penedir després. De vi no n'entenc gens, en prenc una mica en els àpats una mica seriosos, però no habitualment a casa. M'agrada, però tampoc m'entusiasma. I de whisky res, l'he tastat, però no prenc aquest tipus de begudes, almenys de moment.

    Carquinyol, com en tots els camps, l'únic que hi pot fer alguna cosa és l'educació, i a llarg termini. De totes maneres, totes aquestes coses són molt llamineres, anem amb pressa, mengem malament, bevem massa... tot va amb l'estil de vida que portem. I segur que molta gent beu per evadir-se una mica de tot plegat.

    Neus, ho descrius bé, el perfil dels que beuen massa, i no saben veure, és semblant sempre i a tot arreu. Jo podia dir que havia estat cambrer, tant en un bar de 'copes', com en un restaurant (fa una eternitat), però mai havia estat rere una barra. Tota una experiència, certament. T'emportes moments de tot, miraré de quedar-me amb els bons.

    ResponElimina
  20. Tens una edat ja, compto que segurament l’horari d’aquesta feia seria de nit i treballar de nit esgota més perquè estàs cansat de tot el dia (i més si tens una edat, ja ho he dit, no?).

    Gent educada i gent maleducada, per tan com a tot arreu. Potser si tinguessis un parell de pits i els lluïssis amb un bon escot algun dels maleducats es tornaria més educat, prova-ho un dia.

    Si la gent beu molt es que el preu de les begudes no era prou alt, comenta-ho a la organització.

    L’alcohol es necessari a alguns per divertir-se, i té efecte social per la majoria, prova-ho algun dia sense abusar-ne.

    ResponElimina
  21. Acabo de llegir un article del Sebastià Alzamora que m'ha fet recordar aquest post, m'ha impactat:
    http://www.ara.cat/dossier/alcoholic_0_1707429280.html

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.