dimecres, 23 de novembre de 2016

L'endevinadora

Sobre la meva companya de feina polonesa se'n podria escriure un llibre sencer, o una trilogia. La veritat és que m'ho he plantejat, però em frena que la gent pensaria que és ciència ficció, i la ciència ficció no crida massa. La seva última pensada ha estat visitar una mèdium, o això deia abans d'anar-hi, però després en parlava com a endevinadora o bruixa. Quan va dir que anava a una mèdium vaig imaginar que volia parlar amb algun difunt, però sembla ser que no.

Com ja m'esperava, el dia següent va tornar tota revolucionada, i va ser tema de conversa durant tot el dia, i amb tot aquell o aquella que hi volgués participar. Segons ella, la bruixa li havia encertat tot, coses sorprenents que no podia saber de cap manera. És fàcilment impressionable, val a dir. Però si expliques que has anat a una endevinadora i que creus que t'ha encertat la bonaventura en un ambient ple de tècnics, llicenciats i doctors en ciències biomèdiques, és normal que et prenguin per boja. La mentalitat racional dels científics va fer que es vessessin unes quantes opinions contraries i explicacions plausibles als encerts de la vident. Per començar, ningú es fa dir el futur si aquest pinta bé. Si hi vas és que algunes coses no et funcionen. A partir d'aquí, és trobar un fil que puguis estirar, i veure les reaccions de l'altre, per saber si t'equivoques molt o poc. Més que vidència, és capacitat d'observació i psicologia. Ah, i molta retòrica, perquè amb generalitats o amb prediccions que convencerien a qualsevol et fan pensar que t'estan descrivint de dalt a baix.

Les persones necessitem creure en alguna cosa, i si ja hem perdut la fe o l'esperança en els altres o en nosaltres mateixos, ens aferrem a qualsevol guia a seguir. D'això se n'aprofita tot un mercat d'estafadors i coses pitjors que fan el seu agost a costa de les febleses de la gent. Endevinadores, homeòpates, xamans... tots busquen la credulitat de les persones, aquesta necessitat d'aferrar-se a les solucions fàcils. Ah, i els diners. Sobretot busquen els diners. Això que no falti.

19 comentaris:

  1. Així que a les línies de la mà no hi ha escrit el futur vital o amorós de les persones? I en el solatge del cafè o de te d'una tassa tampoc? I en unes cartes de tarot tampoc?
    Aquests científics algun dia ens arribaran a dir que els reis mags no són els que deixen monedes de xocolata a les sabates!

    ResponElimina
  2. T'he fet, en un moment, una carta astral i m'ha sortit un estudi complet de la teva personalitat que et resumeixo a continuació:

    "Algunes vegades ets extravertit, afable, sociable mentre altres vegades ets introvertit, caut i reservat. Ets una persona intel·ligent i franca però has descobert que, moltes vegades, és millor no revelar-se als altres amb massa honestedat. Prefereixes una mica de canvi i varietat en la teva vida, i et produeix insatisfacció veure't envoltat de restriccions i limitacions. Disciplinat i controlat per fora, de vegades pots arribar a tenir dubtes per dins perquè tens tendència a ser crític amb tu mateix. Encara que la teva personalitat té punts febles, sols ser capaç de compensar-los. Tens moltes capacitats sense aprofitar, que no has convertit encara en avantatges per a tu però que continuen latents."

    Digues la veritat: He encertat moltes coses sorprenents que jo no podia saber de cap manera?. Segur que sí però, evidentment, no és que jo tingui poders paranormals simplement he escrit una sèrie de vaguetats que, d'una manera o altra, tots podríem signar. Està més que demostrat que aquests temes són sempre una enredada però malgrat això molta gent continua creient-hi a ulls clucs. I, per desgràcia, en tema de creences les demostracions empíriques no serveixen de res i sempre tenen les de perdre.

    ResponElimina
  3. Cadascú creu el que vol creure i això val per tot: tarots, endevinadores, homeopatia, religió, estudis pseudocientifics o estudis científics, ( que si no se"ls volen creure diuen que els científics estan pagats per a fer-los). I em temo que això no canviarà. Al menys no té pinta de canviar.

    Mc! Trobo que hi tens traça... he, he, he...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara... si ho encerto i la credulitat de la gent no canvia, sinó que empitjora, demanaré el títol d'endevinadora!

      Elimina
  4. Sempre he pensat que aquells a qui els cal creure en alguna cosa és perquè han dimitit de creure en ells mateixos ... o en la xocolata ^^

    ResponElimina
  5. si realment podessin predir el futur, no hi hauria cap ni un, que aguantés estoicament pacient rere pacient escoltant misèries, tots haurien vist una manera clara de fer diners fàcils i viure la vida lluny de la bola de vidre

    ResponElimina
  6. Una unitat de la nostra feina té un tauler d'anuncis de xamans, endevinadors,.... son aquells paperets que et reparteixen o et trobes a la bústia o als vidres del cotxe. Està replè. Si n'hi ha tants, bé deu ser negoci.

    El fet, a més, és que molta gent sap precisament que no té base científica, que no és cert, però necessita creure-ho. I la ment, pot fer tirar endavant o boicotejar mooooltes coses.

    Si l'endivinadora ajuda a creure que es pot aconseguir i fer sortir força per aconseguir un objectiu,.. doncs llavors, tampoc és tan greu, no? Això si, si sols serveix per enfonsar encara una mica més, doncs llavors ja ho complica més.

    ResponElimina
  7. Molts pensants aventuren que les persones necessiten creure, sense determinar en què. Molts dels que van buscant a endevinadors, xaman .... és que ja se'ls ha acabat en el que creure, o el seu futur és tan poc creïble que acudeixen a la necessitat que els aportin alguna cosa en el que creure o li s'aventurin un futur en el qual poder creure. Els situats, amb futur esplendedor, els triomfadors, els que tenen la vida, en tots els sentits, resolta, tots aquests difícilment acudiran buscant algú que els digui el seu futur.

    ResponElimina
  8. Mira que jo ho intento que la ciència ficció es vengui, però no hi ha manera! Anant al tema del post. Hi ha gent que necessita il•lusió per viure, ja sigui en forma d’endevinadora, en forma de bitllet de loteria, en forma de medicina homeopàtica, en forma de llibre d’autoajuda, o qualsevol altre cosa que li permeti somiar en una vida millor de manera fàcil, per tan s’ha creat un mercat que satisfà aquesta demanada a canvi de diners oferint un futur on els problemes es resoldran, una promesa de riqueses futures, un efecte placebo, o quatre consells generals que semblen encaixar en qualsevol vida particular perquè tranquils que el karma posa a tothom al lloc que es mereix... Vosaltres, els companys de feina, monstres de la racionalitat, us entossudiu a demostrar que totes aquestes promeses no s’aguanten per enlloc i trenqueu les il·lusions d’aquesta noia, no teniu cor!

    ResponElimina
  9. M'ha agradat la predicció d'en McAbeu, me la guardo per si un dia vull fardar de bruixa :D
    Això és molt perillós, i sempre s'aprofiten de la debilitat de les persones. Són gent sense escrúpols.

    ResponElimina
  10. Em penso que el text d'en Mc és un experiment que van fer on a un grup de gent li presentaven aquest text dient que era una carta astral o un horòscop o així i li feien dir si tenia coincidències amb la seva personalitat. Crec recordar que a un altre grup no li deien que el text sortia de la seva carta astral o horòscop i es veien diferències entre els dos grups.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si el text és exactament el mateix, (però si no és igual segur que és molt semblant, jo aquest el vaig trobar fa temps i, com diu la JOMATEIXA, me'l vaig guardar per "fardar dels meus poders" :-D) però aquest experiment que dius jo el vaig veure en un documental de James Randi. Aquest mag que ha dedicat molta part de la seva vida a desemmascarar fraus paranormals, repartia en una classe universitària unes suposades cartes astrals personalitzades per a cada alumne. Quan se les havien llegit i molts d'ells admetien que els havien encertat molt acuradament la seva personalitat, el sr. Randi els feia intercanviar els documents i comprovaven que de personalitzades res de res ja que eren totes iguals i per tant fetes sense cap estudi previ personal real... com qualsevol altra carta astral, d'altra banda.

      Elimina
    2. Mira, ja pot ser. I té mèrit que a partir del meu comentari hagis explicat de forma comprensible l'història original. No m'estranya que guanyis tots els concursos d'en Pons!

      Elimina
  11. Però no us va dir quan li va costar, no?

    ResponElimina
  12. En psicologia s'utilitza el concepte "profecia auto-complidora" per evidenciar que el ferm convenciment de quelcom fa que hom posi en marxa tot de mecanismes que el fan possible. De fet moltes tècniques terapèutiques es basen en el canvi del relat sobre el passat i en la construcció d'una nova esperança de futur. També hi trobo una semblança amb aquells que van al metge perquè els doni una píndola màgica que els faci desaparèixer tots els seus mals. Tots sabem del poder ceratiu dels placebos. Amb tot això vull dir que la ciència també té el seu cantó màgic.

    ResponElimina
  13. Molt interessants els comentaris que heu fet en aquesta entrada, i és que tots detectem que hi ha un mercat de venedors d'il•lusions i de solucions miraculoses, que existeix per la nostra necessitat de creure, o de tenir certa guia. A mi personalment em sembla un tema molt interessant. Moltes gràcies pels comentaris que heu deixat.

    Xavier, es pot creure en moltes coses, i en definitiva, has de fer servir les solucions que et funcionen. Una altra cosa és que t'hi deixis el sou, i en realitat no et solucionin cap problema, que només t'ho pensis. Però bé, cadascú es gasta el sou en el que vol, oi?

    McAbeu, ostres, m'ho has clavat!! Paraula per paraula, m'has definit perfectament! No, fora conyes, tampoc ho hauries encertat tot, però l'exercici que has fet és extraordinari per demostrar que posant-hi paraules ambigües i vaguetats pots encabir sota el mateix paraigües la majoria de gent. M'ha fet pensar que alguns polítics han après a fer servir aquesta tàctica per no mullar-se i no perdre cap vot. I també amb allò de la predicció del temps amb núvols i clarianes i ruixats dispersos, segurament l'encertaràs sempre. En el cas de la companya, no només li va encertar vaguetats, també li va dir que estava a punt de viatjar, i li va encertar el destí, aparentment sense dir-li res, encara que segur que hi havia algun truc. Està clar que, qui vol creure-hi, hi creu. I tant se val les explicacions que els donis.

    Carme, potser ens hauríem de preguntar per què tenim aquesta necessitat de creure, i aquesta poca seguretat en nosaltres mateixos, que sempre necessitem una guia o altra. Però em sembla que això està lluny de les meves possibilitats, trepitjaríem terrenys metafísics, i potser tu tens respostes més encertades, que domines una mica més això de la ment humana!

    Clídice, justament una cosa així dic el post, necessitar creure en alguna cosa, o que ens diguin què fer amb la nostra vida, hes delegar la responsabilitat que tenim de construir-nos el nostre propi camí. Si ho fa algú que coneix com funciona el cap, encara. Però si ens ho ha de dir una bruixa... Creure en la xocolata és un bon principi.

    Sr. Gasull, ben vist. Si tan fàcil fos, ja se solucionarien els seus propis problemes. Però et diran que 'no funciona així'. És el que solen dir, oi?

    rits, i tant que és negoci, i molt lucratiu, per cert. Amb la mateixa companya miràvem quant cobra la bruixa, i ella mateixa es va escandalitzar en adonar-se que cobra per una sessió d'una hora poc menys que nosaltres per tot un dia de feina. No és d'estranyar, doncs, que molta gent s'hi dediqui, coneixent com n'estem de malament les persones, i les necessitats que tenim. 'Treballant un parell d'hores al dia es poden guanyar la vida molt dignament. Està clar que la solució que et funciona és la bona. Si a la meva companya li van dir que coneixerà algú a la primavera, segurament a partir d'abril estarà completament receptiva a conèixer gent, i molt probablement coneixerà algú especial, entre tants altres. El que et diu són generalitats, i et predisposa. Però si et funciona, doncs mira, benvingut sigui. A més, si un metge no et cura el càncer, segur que t'enfadaràs molt. Però si no coneixes ningú a la primavera, aniràs a buscar la vident a demanar-li comptes? Som així de carallots, la majoria.

    Alfonso, és el mateix principi que la homeopatia. Els metges no et curen el que tens, perquè a més estàs convençut que no ho faran, i a més et tracten de qualsevol manera. Proves la medicina alternativa, i a banda de tractar-te com un rei i amb tot el temps del món, el donen unes pastilletes que et fan sentir millor. En realitat no et donen res, però tu creus que et funcionarà, perquè una gent que t'està tractant tan bé, no et mentiria. I realment, si no tens cap malaltia de veritat, potser et funciona i et sents millor. Però si estàs realment malalt, ja has begut oli. Continua...

    ResponElimina
  14. La guia espiritual és una cosa similar. La busca aquell que no es veu capaç de guiar la seva pròpia vida, i és aquell que té problemes. Si ja ho tens fet, segurament ja no ho busques, ni per fer la broma.

    Pons, em sembla que tens molta raó. Més que creure en alguna cosa, la gent potser necessita il•lusió, i totes aquestes solucions que esmentes prometen arreglar-t'ho o ajudar-te per la via ràpida, i tots sabem que no existeixen els miracles. Si et diuen el que vols sentir, quedes doblement satisfet. Tot plegat no diu gaire res de bo de nosaltres, aquesta manca de confiança pròpia no ens deixa veure que aquesta 'ajuda' no ens duu enlloc. Potser et permeten somiar, però la realitat després és la que és. I bé, això intentem els racionals de la feina, que la companya vegi que la realitat és la que és, i que no es deixi prendre el pèl. Però ara està predisposada a fer o a rebre allò que la bruixa li va dir, així que estarà receptiva quan hagi de venir. Encara ens haurem de sentir dir que tots estàvem equivocats i la bruixa tenia raó...

    Jomateixa, sense escrúpols no m'atreviria a dir-ho, però sí que és gent que munta la seva capacitat de finançament a compte de la credulitat de la gent, i s'aprofiten d'això. Segurament si la gent no fos tan insegura o inestable tot aquest mercat no existiria.

    Sergi, en Mac ja t'ha especificat d'on ha tret el seu text, no sé si es tracta del mateix cas que expliques tu, però segur que d'estudis d'aquest tipus se'n poden fer molts i tots revelaran que estem molt predisposats a creure allò que pensem que ens diuen de nosaltres des d'una mena de coneixement superior que ens coneix no sabem com. Ens fem nostre de seguida allò que és més general, perquè li podem trobar una explicació plausible en algun fet de la nostra experiència personal. Fa molt temps parlàvem d'això com a 'hipocondria emocional', pensar que ens podem aplicar qualsevol tret de personalitat que veiem en un altre. I en una mena de predicció d'aquestes et diuen 'ets molt decidit, però de vegades no saps cap a on tirar', i de seguida penses 'és veritat, no em costa gens triar el model de mòbil, de cotxe, o l'àpat en un restaurant, però de vegades em costa saber si comprometre'm o quina mena de contracte de telefonia m'he de fer, ostres, com me l'han clavat la meva personalitat!'. Tenen alguna cosa a veure unes coses i altres? No, probablement ni, però nosaltres ja ens hi hem sentit identificats, amb una cosa i la contrària.

    Eva, doncs sí, li va costar 50€. Això li va fer adonar que la bruixa cobra en una sessió d'una hora no gaire menys que nosaltres en un llarg dia de feina. Lluny de pensar que l'havien estafat, va pensar que cobrem massa poc.

    Consol, m'agrada el concepte, sense termes tècnics, és el que nosaltres li vam dir que passava. Li havien dit què passarà en un futur, i per tant ella estarà més receptiva a que li passi. Si es compleix, no haurà estat pel seu esforç mental i les ganes posades, sinó perquè la vident li va dir. Aquest és el drama. Però no, la ciència no té cap cantó màgic. Coneixem l'efecte placebo, però no sabem ben bé com funciona ni a quins nivells. El que sí que sabem és que el placebo no cura cap malaltia real, tret que el sucre sigui la substància més curativa del planeta i no ho sapiguem. El que sí t'arregla un placebo són mals psicosomàtics, que els perceps com a reals, però que no ho són. O potser la suggestió podrà fer que et curis més ràpid d'algunes coses. Però no et curarà un càncer, una degenerativa o una infecciosa. Per això calen medicaments de veritat, i per algunes malalties encara no existeixen, així que el placebo encara hi fa menys. Potser et sentiràs millor, però et moriràs igual. La ciència treballa només amb certeses. És la diferència. Ah, i la ciència té la humilitat de reconèixer que algunes coses no les pot fer (encara). Els qui et proporcionen solucions miraculoses per tot t'estan enganyant segur.

    ResponElimina
  15. 50 €!!!

    Oooh! Amb unes quantes sessions com aquesta es podria comprar un estoig de colors i pintures preciós!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.