dimarts, 8 de novembre de 2016

El fill pròdig

Potser els més antics de per aquí recordaran que els meus inicis en el món dels blogs, ara fa camí de deu anys, no van ser en el Bona Nit, que és el meu blog 'principal'. Tot va començar, amb total desconeixement d'aquest món, en un blog compartit amb uns amics, amb la finalitat principal de mantenir-nos al dia, compartir material audiovisual i relatar les nostres experiències. Aquest blog és La Comunitat del Fosfat, que va començar amb força, i on jo vaig saber que per no acaparar-lo totalment em calia un espai propi, i aquest va ser el Bona Nit, un mes i mig després.

Aquest blog va anar caient en picat per manca d'interès dels companys, i amb la paternitat de tots ells va quedar completament inactiu, amb alguna aparició puntual dels altres i de tant en tant jo també m'animava a publicar-hi alguna cosa. Ara ja estava aturat del tot, i entenc que ells van deixar fins i tot de mirar-lo. Doncs bé, reprenent el fil del post de l'altre dia, en que comentava la tornada d'alguns blogaires il·lustres (des que el vaig publicar s'ha deixat veure una altra blogaire referent, l'Alepsi), he pensat que es podia fer alguna cosa amb aquell blog oblidat també, i no serà la tornada de ningú, perquè dubto que els meus amics hi tornin a parar esment, però miraré de mantenir-lo viu amb un post setmanal per parlar d'allò que no parlo aquí, sèries, pel·lis que miri, coses que trobi per la xarxa, el que em vingui de gust. De moment fa tres diumenges que hi estic publicant, a veure si aconsegueixo seguir actiu allà també, ja que l'espai que em va obrir la porta a aquest món fantàstic que tant m'ha aportat mereix un respecte. Naturalment, si algun dia hi voleu passar i dir alguna cosa, hi sereu molt benvinguts.

15 comentaris:

  1. Veig que et busques més feina blogaire, al final ens faràs quedar malament als que no parem de parlar de "davallada dels blogs". ;-D

    L'afegeixo a la "meva blogosfera", és clar, i potser sí que hi aniré a dir alguna cosa de tant en tant.

    ResponElimina
  2. Sempre hi ha coses a dir, a compartir. Benvingudes finestres que s'obren o que es tornen a obrir.

    ResponElimina
  3. Ahir mateix parlo de baixar el meu ritme reduint un post a la setmana (entre cometes) i tu contraataques afegint un post setmanal. Tot i així continuaré publicant més que tu, això es inapel•lable. El meu ritme no l’aguanta ningú! Perquè com tothom sap aquells blogs on posen quatre curtes línies en vers (o sense) dient que són un poema i com a molt també una foto per dia no conten com a veritables blogs. I el blog d’en McAbeu i les seves endevinalles diàries es una cosa a part. Has vist quants enemics m’he guanyat amb un parell de frases?

    Recordo haver passat per la comunitat aquesta del fosfat, però vaig deixar-la de seguir perquè vaig veure que tractàveu temes més personals del vostre grup d’amics. Però si ara la reactives amb collon... coses teves potser li faig un cop d’ull, i més si parles de sèries. El que no acabo de veure es aquesta mania teva per separar el contingut, els llibres per una banda, les coses que mires per l’altra, les reflexions per una altra. Imaginat el munt de blogs que hauria de crear jo si fes el mateix, el Pons i punt! Pels llibres, el Pons’s Series, el Pons’s Videos, el Pons’s Monogràfics, etc. Quina plaga!

    També em sona la Alepsi aquesta, li vaig comentar algun post segons sembla, segur que em troba a faltar, hauré de tornar-la a visitar.

    ResponElimina
  4. Ok, perfecte, compta amb la meva visita. Ara que em recordi de visitar-lo... Que el feedly ja ni l'obro perquè em fa por la feinada que m'hi trobaré.

    ResponElimina
  5. Rescatar un blog!! Una magnífica pensada! :-))

    Estic d'acord amb en PONS, no amb això de que un post de quatre línies no pugui ser un post, sinó en que jo també hi havia passat però em donava la mateixa sensació: Que només et coneixia a tu i que parlàveu de les vostres coses i, per tant, gairebé creia que era millor NO entrar-hi perquè em donava la sensació que em ficava en un lloc que no era per a mi.

    Ara la cosa canvia... A veure si hi faig alguna visita :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, per cert, i que sàpigues el el títol de Fill Pròdig no lliga massa amb el contingut del post :-DDD

      Ai, la cultura religiosa, què malament la té la joventut!!

      Per què és pròdig el pobre blog? què ha fet? Quina culpa té de res?... I ara torna? Penedit?

      Té, aquí tens la PARÀBOLA DEL FILL PRÒDIG :-)

      http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+15,11-32&l=ca

      Elimina
  6. Hi passarem, i tant!!! Algun cop ja hi havia passat, fa temps!

    ResponElimina
  7. Sembla ser que gairebé tots hem arribat fins aquí per camins semblants, un cop dins del món blocaire t'adones de les possibilitats de relació i intercanvi de parers i idees que es presenta. Admiro els que sou capaços de publicar diverses vegades a la setmana, i ja si a més és amb diversos blocs, em sobrepassa. D'alguna manera sou molt importants doncs manteniu un punt d'unió entre tots. De manera que a seguir i joiosa vida a la Comunitat del fosfat.

    ResponElimina
  8. Hi hauria d'haver algun premi pels que, després de la paternitat, continuen mantenint un blog en actiu. Què passa? D'on treuen el temps? És una bogeria!

    Fa un temps pensava que, en aquesta tendència a la baixa dels blogs, en Pons i tu acabaríeu fent una OPA a la Catosfera per dominar-la completament. Però ara que en Pons baixa el ritme, ja veig que la Catosfera serà tota teva! XD

    Hi hauria d'haver algun premi també per això.

    ResponElimina
  9. tot el que ve de gust no mata diuen, cal fer el que a un li agrada sempre que sigui possible. Jo no sóc massa de sèries per no dir gens, em fa por enganxar-mi i no m'ho puc permetre. Però una ullada per vigilar el que fas potser si que caldrà....no fos cas que tot el protagonisme te'l emportis tu....

    ResponElimina
  10. Genial, XeXu, molt bona idea!
    Ara vaiga cap allà, a veure i a comentar.
    :)

    ResponElimina
  11. Prolífic Man! He visitat el blog, sóc poc de sèries però per les pel.lis fa il.lusió, ja en tenim una al sarró :)
    I interessant el post Trump, la seva bioquímica és la mateixa que la nostra?

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies a tots i totes les que heu rebut com una bona notícia que intenti rescatar un blog, que no és poca cosa! I també moltes gràcies als que hi heu passat i comentat, em fa molta il•lusió. Espero poder mantenir un ritme com deia, tot i que no sé per què m'embolico, si després no tinc temps de mirar sèries ni pel•lis, però aniré fent. El que sigui per salvar el blog!

    McAbeu, al final els blogs van cap a baix segur, i no ho salvarem perquè jo faci un post més a la setmana, amb l'única voluntat de mantenir viu el blog que em va brindar l'oportunitat d'entrar en aquest món tan xulo, encara que ja hagi passat el seu moment. Veurem si ho mantinc, jo mateix m'adono que m'he posat en un jardí, perquè de temps no me'n sobra, i a més de vegades no sé ni què dir aquí. Però la funció dels dos blogs és diferent, és clar. Ja he vist que hi has passat, t'agraeixo la visita. Tampoc espero una gran afluència allà, no me la podria permetre! Però em feia gràcia dir-ho.

    Xavier, una finestra que es torna a obrir, ja veurem per quant temps, però el que es diu 'dir coses', les seguiré dient aquí.

    Pons, per anar bé, encara que ho veig inviable, publicaré un parell de posts al Bona Nit, el dels diumenges de la Comunitat, i amb sort una ressenya al Llibres. Així que no estic tan lluny dels teus números! Al final, a veure qui se'n cansa abans. Però ves parlant així dels companys blogaires, i ja veuràs com et faran boicot, i ja veurem si seguiràs publicant amb només l'AhSe de 'supporter'.
    Al Bona Nit he parlat de tant en tant d'alguna pel•lícula o sèrie, però més com a reflexió sobre algun tema. Igual que em va passar amb un llibre, El nom del vent, que em va impulsar a obrir el Llibres, i punt!, després de mirar Black Mirror m'ha vingut l'impuls de parlar-ne una mica més, de ressenyar una mica, i vaig pensar que la Comunitat podia ser un bon lloc per parlar d'això (total, ningú el fa servir per res més), i d'altres coses que fossin només compartir, i que potser puguin despertar l'interès d'alguna gent, però no de gaire. Si m'ha de suposar una feinada, potser que m'ho pensi, perquè el temps escassejar. I el fet de separar temes... bé, el meu cervell funciona així. M'agrada tenir els temes endreçats, però el meu ordre és qüestionable, certament. Em reservo el dret de parlar de pel•lis i sèries, o qualsevol altre format susceptible de ser compartit a la Comunitat, també aquí al Bona Nit. Ja veurem com surt. Ah, i l'Alepsi era tota una estrella... abans d'estar jo per aquí, i durant els primers temps. Quan em vaig decidir a seguir-la, va deixar de publicar. Espero que fos casualitat...

    Roselles, de moment te'n vas recordar, d'anar-hi i de tornar després a mirar les respostes. Moltes gràcies per la visita, espero que puguem anar comentant sèries pel•lícules o el que sigui, seràs sempre benvinguda.

    Assumpta, el cas és que els meus amics mai van acabar fent el salt al món blogaire, només molt tímidament, i no van anar visitant altres cases i veient altres maneres de fer. Era un blog per nosaltres, d'estar per casa, i només jo al principi de tot, quan vaig descobrir que hi havia tot un món allà, vaig dir-los que havien de comentar en altres blogs per tenir més visites, però m'hi vaig resignar de seguida, jo ja tenia el Bona Nit per fer el que volgués, i no calia atabalar els altres. Continua al comentari de baix

    ResponElimina
  13. Ja recordo que alguns de vosaltres hi passaven de tant en tant, ho tinc present! Però entenc que no era un ambient tampoc que convidés a entrar, perquè semblava que t'estaves ficant en un lloc privat on no sabies si eres benvingut. Doncs bé, naturalment que ho sou i hi sereu, de benvinguts. Una altra cosa és que us interessi el que comento allà. Els posts reflexius, actuals i sobre temes més personals els seguiré fent aquí, allà serà només per compartir coses, o ressenyar de manera poc convencional sèries o pel•lícules. Això sí, no vol dir que els companys decideixin publicar-hi alguna cosa de tant en tant, com ha sigut ara per sorpresa, d'algú que ha fet en total 5 o 6 posts en els 10 anys del blog.
    Potser no et lligarà la paràbola, però em miro una mica les coses abans de parlar-ne, especialment si no les domino, com és el cas. Però el fill pròdig no és el blog. El fill pròdig sóc jo, que torno al blog.

    Carme, no sé si hi trobaràs massa res interessant, però sempre que hi vulguis passar, seràs molt benvinguda!

    Alfonso, ens haurien de fer un perfil psicològic als blogaires, perquè sembla molt estrany que, amb els temps que corren, i les modes virtuals, alguns encara ens entestem en seguir publicant en aquest format. Nostàlgia? És el format més adient per nosaltres? És exhibicionisme? No ho sé. Però ja veus, jo me l'estimo molt aquest món, i els meus espais virtuals. Sempre em costa desprendre'm de tot, i els blogs no podien ser una excepció. Veurem si segueixo amb aquesta idea, el cas és que tinc poquíssim temps, i les idees no és que abundin, però podria dir que els blogs són una de les meves aficions, per què no els hauria de dedicar estona setmanalment, i fins i tot diàriament? Com sempre, qüestió de prioritats. Tenim poc temps lliure i cadascú l'aprofita per allò que vol.

    Sergi, per l'experiència d'haver vist gent que ha procreat i tenia un blog, sí que deu ser molt difícil de compaginar. La majoria han desaparegut, fins i tot hi ha hagut algun intent d'a´lgú que deia 'ara que he tingut un fill, i que tindré més temps a casa i això, aprofitaré per tornar a escriure al blog...'. Recordo haver-me rigut a la seva cara i haver-me'n acomiadat, no amb aquestes maneres, és clar. No va durar ni tres posts més. Així que el que fas tu és totalment digne d'elogi. Ets dels pocs casos que conec. El Maurici també.
    També fa molta gràcia la percepció que tenim els uns dels altres. Jo parlo de blogaires il•lustres que tornen, i quan ells i elles em llegeixen diuen que d'il•lustres res, que aquí la referència sóc jo. I evidentment jo no penso això, vaig aprendre d'ells i gaudir molt del que escrivien en el seu dia, com ara gaudeixo dels que queden o els que hi ha. Hi ha gent que ho fa molt bé, la constància no ho és tot en el món dels blogs, encara que jo sento que he pertangut a diferents generacions, i tot plegat és una mica estrany.

    Sr. Gasull, m'ha agradat compartir-ho amb vosaltres, però no és necessari passar. Segurament a molts no us interessarà el que hi posi, per tant, sense cap compromís, que fa molt que ens coneixem ja. Jo tampoc tinc temps per sèries, però m'agraden, i encara que sigui a poc a poc, vull anar mirant-ne. És un dels temes estrelles a la feina, per tant, tinc on triar.

    Glòria, no sé si hi trobaràs res que t'interessi, però qualsevol visita serà molt benvinguda!

    Gemma Sara, ja t'he contestat el comentari d'allà, gràcies per passar-hi. El post del Trump no l'he fet jo, l'ha fet per sorpresa un company que fa uns quants anys que viu als Estats Units, i que encara no es creu el que està passant allà. És molt interessant perquè parla de primera mà, i no tot el que ens arriba aquí és necessàriament cert o objectiu. A veure si els altres també s'hi animaran a escriure!

    ResponElimina
  14. Tu ets el fill? :-))

    Aaaaah! Llavors el blog és el teu pare... hehehe

    Sí, sóc molt punyetera, què vols que hi faci :-DD... però és que sóc catequista i llicenciada en Dret: La PRODIGALITAT és una figura jurídica encara ben vigent, és la situació d'aquella persona que no sap administrar els seus béns i, amb això pot perjudicar-se a si mateix i/o a la família malgastant tot un patrimoni (no cal que sigui per dolenteria, pot ser senzillament per ineptitud). Llavors, es pot demanar a un Jutge que inhabiliti a aquesta persona impedint-li fer operacions econòmiques, etc.

    El noi de la paràbola, demana a son pare que li doni la seva part d'herència i, carregat de calers, marxa a buscar-se la vida... i, amb quatre dies s'ho ha polit tot. Per aconseguir el màxim d'amics i "amigues" va fent regals, despeses, juga i perd (probablement l'enganyen per la seva poca experiència) i, finalment, en un període de temps no massa llarg, s'arruïna.

    És un pròdig... I com és un fill, que torna a casa del pare, per això és un fill pròdig.

    Tu no has fet res per ser anomenat PRÒDIG, xiquet. (T'has malgastat els posts?) ;-)))

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.