dissabte, 5 de novembre de 2016

Diferents

Fa una setmana ens va sorprendre trobar al nostre Caprabo habitual (sí, comprem al Caprabo), un expositor amb fruites i verdures amb uns descomptes molt grans. També era estrany que l'expositor estigués separat del lloc on hi tenen normalment aquests productes. Si miraves els rètols, hi deia 'potser són lletges diferents, però són igual de bones'. Efectivament, es tracta de fruites i hortalisses amb la pell tacada, o amb forma estranya, o massa petites. I sí, tots aquests productes no es venen, no els veus habitualment, perquè ningú no els compra, i per això no els tenen.

Ja vaig veure un documental fa un temps on explicaven això, els compradors ens movem molt visualment, i si allò que anem a comprar no té la forma o l'aspecte que sol tenir, agafem el del costat, que sí que és 'normatiu'. Per això hi ha un bon nombre de productes que no tenen sortida, que són exactament iguals que els altres, però visualment poc agradables, i els humans tenim fins i tot prejudicis amb els vegetals. Normal, doncs, que ens espantin i rebutgem les persones pel seu color de pell, condició social, sexe o preferència sexual. Estem carregats de punyetes.

Ja la setmana passada vam fer una bona carregada de fruita i verdura diferent, a molt bon preu, i que ha resultat, com no podia ser d'una altra manera, igual de bona que l'altra. I aquest dissabte hi hem tornat, és clar. Ens agrada aquesta iniciativa, si et treus de sobre les manies, et pots estalviar uns calerons, aquests productes no es llencen, i tots hi sortim guanyant. Ep, també cal mirar que l'establiment no et vulgui fer passar fruita 'passada' per fruita 'diferent', que aquest segon cop ens ho ha semblat amb algun producte. Però tenim clar que mentre duri, sempre anirem a fer un cop d'ull als diferents. Encara serà la manera de menjar més verd, tu!

Imatge d'aquí.

30 comentaris:

  1. Em sembla que també el vaig veure aquest documental que dius, recordo perfectament una escena que parlava de les bajoques i de que havien de tenir la mida exacta per que "quedessin bé" dins l'envàs de plàstic en que les venen al supermercats, les més llargues o les més curtes d'aquella mida concreta eren rebutjades i per tant es llançaven grans quantitats (molt grans) de producte sense cap més "problema" que no fer la mida estàndard i això només és un exemple perquè la història es repetia amb altres aliments. Ho vaig trobar vergonyós i indignant, així que aplaudeixo aquesta iniciativa del teu supermercat habitual, és una molt bona idea.

    ResponElimina
  2. Aquesta era justament la primera recomanació del responsable de la recollida de signatures per tal que els supermercats donin el menjar que els sobra a ONGs: comprar fruita lletja.

    I si voleu signar, aquí teniu l'enllaç: https://www.change.org/p/comisi%C3%B3n-europea-obliguen-a-los-supermercados-a-donar-toda-la-comida-que-le-sobra-a-entidades-sociales-y-ongs-lacomidanosetira

    ResponElimina
  3. fa poques setmanes varem organitzar una festa per més de dues centes persones, tot l'embotit que es va servir va venir regalat d'una empresa productora que segons ens varen explicar era producte refusat per mida o aspecte visual. Part d'aquest producte ells el reciclen per fer altres coses, però no els surt gens rentable, aleshores el fan servir de publicitat. Canvien producte a canvi de sortir en el programa de festes.
    Apart d'això també he comprat en súpers carns a molt bon preu, només perquè són de caducitat propera.
    Tot plegat bones iniciatives, no està la cosa com per llençar i les manies les hem de començar a aparcar.

    ResponElimina
  4. Els sucs de taronja d'un litre que diuen que són fets amb quinze taronges és perquè no tenen el calibre i són per llençar.

    ResponElimina
  5. Ja és trist ja que només ens fixem en el menjar pel seu aspecte... Però si no en tens ni idea sempre sembla que si és brillant, ferm i amb un bon color és millor. Ens falta una mica de pedagogia i saber com comprar.
    Jo que sóc un consumidor malalt de pomes de l'Empordà, des de l'any passat en compro de no tan maques a una fruiteria que les ven molt barates. Ara bé, el primer dia que les vaig veure li vaig preguntar si aquelles pomes en mal estat era legal vendre-les, i em va mig-esbroncar dient-me que eren igual de bones.

    ResponElimina
  6. ona iniciativa. Fas bé Xexu de recordar-ho, per a no seguir actuant arbitràriament, duts per l'inèrcia.

    ResponElimina
  7. A vegades no puc entendre com hem arribat fins a aquest punt... però hi hem arribat i sovint actuem així mateix duts pel costum. Bona iniciativa, XeXu.

    ResponElimina
  8. Uf, jo crec que em costarà molt tornar a comprar d'aquesta manera...
    Al Marroc, on comprem nosaltres (o siga, al carrer; no hi ha una altra opció per a la fuita i la verdura en aquesta ciutat), tota la fruita és lletja perquè normalment és de petits productors, i la safanòria surt com surt, no com el llaurador vol. La gent desconfia molt de la fruita que és tota igualeta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si descofien de la fruita igualeta es que estan més sans en quant a l'alimentació que la nostra societat. El seny, senyors, que no es perdi el seny!

      Elimina
    2. En altres aspectes no és tan bonic,pel que fa a l'alimentació ací.
      I d'ecològic no té res, eh? Ací li tiren tot el que es poden permetre.

      Elimina
  9. Desconeixia per complert aquesta iniciativa. I si, és ben bona!
    Tb et proposo que li donis un cop d'ull al mercat, remenant tb pots trobar productes d'aquests que dius diferents. Ma mare té la sort que va a comprar a mercat i hi ha una parada d'un productor, un pagès, i flipes amb les amanides de tomàquet. Si, si, encara que sembli mentida, encara hi ha tomàquets amb gust de tomàquets.

    ResponElimina
  10. A Almeria es troben molt els tomàquets, anomenats Raf, en aquestes circumstàncies, se'ls diu "tomàquets de pesseta". doncs sempre porten alguna taca o qualsevol petit desperfecte, que de vegades no ets capaç de veure, i que els posa, molt bons a preus assequibles. Un raf de pota negra, en referència al pernil, pot costar fins a quinze euros el quilo i aquests es venen a un euro la mateixa quantitat.

    ResponElimina
  11. Doncs tens tota la raó, estem carregats de punyetes. Volem pomes lluentes, préssecs que semblen fets amb motllo, peres estretes de cintura... I a demés ecològiques. Que no ens donem compte que això no pot ser???
    Si ofereixen fruita i verdura fresca i de qualitat a bon preu val la pena aprofitar-ho, encara que no sigui perfecte. Que tampoc la volem per pintar un bodegó!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe m'ha fet gràcia això de pintar un bodegó ;-))

      Elimina
  12. La gent lletja s’emporta la verdura lletja, ho veig correcte. Ara en serio, jo pensava que la fruita i la verdura lletja l’aprofitaven per fer sucs i purés embassats i altres menjars preparats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La bellesa de les persones i de les fruites es troba a l'interior. O això diuen les fruites lletges.

      Elimina
  13. A mi també em sona el documental aquest que dius, si no és aquest te'l recomano: https://www.youtube.com/watch?v=zkASAZGIuu0 És una parella així com vosaltres que comença sense manies amb la fruita i acaba remenant les escombraries per no gastar un duro. És broooooma! Però el docu està molt bé.

    És millor vendre-les bé de preu que no llençar-les, això claríssim, i pel que dius suposo que l'estalvi val la pena. Però sóc una classista de la fruita, sóc de les que la remeno i la toco fins que trobo la que més em fa el pes (perquè si puc, em menjo fins i tot la pela), o sigui que deixo aquesta secció per la gent menys tiquismiquis.

    ResponElimina
  14. Va, jo discreparé, que veig que tothom està molt d'acord amb tu. En ple s.XXI trobo que haver d'anar cap a hàbits de consum més arcaics és absurd. A què es dediquen aquests biotecnòlegs que corren pel món? No hauríem de veure fruita cada cop més maca, més agradable als sentits, més resistent i més nutritiva?

    La fruita ha de competir amb postres més estètics i més ensucrats (i els qui tingueu criatures sabreu que això no és qüestió baladí), per tant hauria de ser cada cop més competitiva en tots els sentits, inclòs el d'entrar per la vista.

    ResponElimina
  15. Sergi, pensava que anaves a dir que aviat es farien pomes amb impressores 3D... ;)
    No ho sé, jo tendeixo a agafar la fruita que em sembla més maca, no vol dir la més brillant, que llavors ja veig que em volen entabanar descaradament. I m'entabanen, segur. A veure si m'hi fixo i amplio mires. De tota manera, ho tenen difícil per competir amb l'Actimel, almenys a casa meva. Crec que signo aquell change.org.

    ResponElimina
  16. A l'agritultura écologica la fruita i vgerdura surt com surt. I ara se'n diu écologica però la de pagés de tota la vida vaja. I aixó dius que ho fa el caprabo? Ara que me'n ho vaig!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no tinga el calibre o l'aspecte de les altres tampoc no té resa veure amb que siga ecològica!

      Elimina
  17. aix, la bellesa de la diferència ;)

    ResponElimina
  18. Com diu Sergi diuen que la bellesa es troba a l'interior. Doncs hi ha persones, que com la fruita, cal pelar-les per trobar la seva bellesa.

    ResponElimina
  19. Espectaculars els vostres comentaris en aquesta entrada. M'ha agradat molt contestar-los, perquè heu fet bones reflexions, i això que semblava un tema una mica banal, però el malbaratament alimentari i els prejudicis per estètica no ho són pas. Moltes gràcies pels vostres comentaris i per generar debat, així dóna gust!

    McAbeu, en el documental que jo vaig veure parlaven de cogombres, si no tenien la llargada correcta, i la curvatura adequada, la gent no els comprava. En cas de la fruita potser es pot utilitzar per fer melmelades i compotes, però la verdura segur que és més difícil. Conserves? De totes maneres, segur que se'n llencen quantitats indecents, tenint en compte la necessitat que hi ha. El que proposa en Maurici és una opció, i sense desestimar-la, penso que tampoc és mala opció mirar d'educar una mica la ciutadania. Ens ho posen més barat perquè ens atrevim a comprar-ho, i llavors comprovem que no té cap diferència, que un cop pelat i fet a trossos, no canvia res. Si anem eliminant els prejudicis, ni que sigui els alimentaris, mica en mica, ja haurem guanyat molt. Com que jo també trobo vergonyós i indignant que es llenci menjar, també aplaudeixo aquesta iniciativa, encara que només sigui per treure uns diners d'allò que no vendries, però el missatge de la campanya és bo.

    Maurici, insisteixo que no signaré res més de change, darrerament m'estan arribant unes propagandes molt estranyes al correu, no vull que venguin les meves dades. Però això no treu que la iniciativa sigui bona, i que ja es faci realment. Vaig tenir l'oportunitat de visitar un supermercat solidari del banc d'aliments, i també tenen producte fresc. El producte envasat ve sobretot de la caritat de la gent, en les campanyes de recollida i similars, però el producte fresc el cedeixen els supermercats en funció dels excedents. Vull dir que és una pràctica que existeix, i que només cal que s'hi sumin tots, perquè entenc que alguns ho fan i altres no. Tinc entès, però potser m'equivoco, que amb tot el que se li pot criticar, Mercadona és un que sí que ho fa.

    Sr. Gasull, d'això es tracta. De fet, en els casos que expliques tu, o en el meu, no deixen de ser empreses que treuen un profit d'allà on no guanyaven res, però la part positiva que hi veig és que la gent perd prejudicis. T'ho regalen, o t'ho deixen bé de preu, amb una campanya que et diu que encara que siguin lletjos, són igual de bons que els altres. Quan els proves t'adones que és cert. Tot el que es faci per no llençar, i per repartir millor, estarà bé. No pensava que això també passava en el món dels embotits, on em semblava que tot havia de ser més industrial i en cadena. Ja veig que el problema dels prejudicis alimentaris va més enllà de la fruita i la verdura.

    Helena, els sucs i les melmelades es fan amb fruita que no es pot vendre, és clar. Com tots els menjats processats que no conserven la seva forma. S'han d'aprofitar aquells excedents que la gent no comprarà.

    Peix, no et sabria dir d'on ens ve això, però funciona així. Els ulls ens perden, i si no té la forma habitual, no ens fa gràcia. Em reconec en aquesta afirmació, sempre solc agafar aquells productes que tenen bona pinta, però és clar, si te'ls ofereixen a millor preu, pots fer un pensament, i realment veus que el gust no canvia gens encara que l'aspecte no sigui el mateix. Pot ser una bona manera de fer-se passar les manies, o potser no servirà de res, perquè quan ja no estigui rebaixada ja no la compraré. Com el teu cas, d'alguna manera hem d'aprendre que aquella fruita no està malament, sinó que no és tan formosa com la que trobem a tot arreu, però és igual de bona. Ep, això sí, que no ens colin fruita passada, que segur que també ho intenten. Aquest cap de setmana passat, les pastanagues estaven toves, no és que tinguessin formes estranyes, sinó que estaven passades, i això sí que és una estafa.

    ResponElimina
  20. Xavier, a mi també em sembla bona iniciativa. És fàcil que ens acostumem a la fruita i verdura tota igual, però a la terra creix com pot. No l'hem de discriminar, si el sabor és el mateix.

    Carme, el cas és que no sé com ens hem ficat aquestes idees al cap, però segur que tots ens reconeixem mirant la caixa de fruita i deixant de banda algunes peces, quedant-nos sempre les que ens semblen 'més perfectes'. Iniciatives d'aquestes potser ens poden ajudar a canviar una mica la perspectiva.

    Eva, tot i que pel que expliques després ja podem intuir que no podem parlar d'un millor tractament de la verdura i la fruita, sembla una posició molt lògica pensar que si totes les hortalisses són iguals, semblaran gairebé artificials, com fetes pel mateix patró. Que siguin diferents, 'artesanals', ens hauria de donar més garanties de que se les ha controlat menys i que són més naturals. Però ja veus no és així. És una mica la mania de cada país o regió, com quan aquí ens diuen que si l'enciam té alguna bestiola significa que és natural i que és bo. Potser en un altre lloc seria sinònim de brutícia i de tirar-lo pel cap del venedor o venedora. El costum fa molt en això.

    rits, el mercat és una guerra perduda amb mi, tot i que hauria de fer l'esforç d'anar-hi, però com que sempre vaig curt de temps, intento fer la compra centralitzada en un mateix establiment. Si tenim més temps, potser visitem també alguna altra botiga, i la fruita és de les coses que potencialment comprem a una altra banda, però no al mercat, perquè no ens ve gaire de pas. Però s'hauria d'intentar. També hi hauria l'opció de comprar directament al pagès, tinc companys que ho fan, i estic segur que tot guanyaria en sabor. El que comprem al Caprabo no es pot dir que sigui cap meravella, efectivament.

    Alfonso, és gairebé com comprar una marca blanca. Però és que la diferència és molt bèstia, oi? De comprar a 15€, a només 1, no hi ha color. Si són igual de bons, i la diferència només es deu a l'aparença, és una manera immediata de fer-se passar les manies. Jo els compraria, sens dubte!

    Glòria, ui, si només fos amb això de les fruites... estem carregats de punyetes del tot! Justament, ho volem tot, i no pot ser. Si volem fruita bona, ha de ser com surti. Aquesta que dic no és especialment bona, és com l'altra que es pot comprar al mateix establiment, però no pitjor. Només canvia l'aparença, però no és una fruita o verdura que vingui del pagès i sigui més bona, penso. Bona aquesta. Volem fruites de natura morta, però que a més tinguin el sabor de la fruita d'abans. Som molt cracks.

    Pons, potser és veritat, almenys en el meu cas, em sento identificat amb la pobra fruita menys agraciada, i per això me l'emporto a casa. Sí, tens raó, la fruita que no es pot vendre en part es converteix en productes processats, però també se'n llença molta, i això és el que s'hauria d'evitar. Els motius de llençar-la no són que està feta malbé, sinó que és lletja. Ja m'explicaràs tu.

    Roselles, espero que no arribem a aquests extrems, però pel que es veu en el tràiler, el que recullen de la brossa és menjar envasat que ha estat refusat o llençat, no mengen a partir de restes en descomposició, no? No és aquest el documental que deia, em sembla que no era tan pro, però les imatges canten, tot el menjar que es llença és indecent. Així que la cupaire de la casa és classista amb la fruita, eh? Molt bé, molt bé, ja t'ho recordaré algun altre dia això! Que haguem de venir els d'Esquerra a no fer discriminacions amb la fruita i la verdura... serà possible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho sé, ja ho sé.... Però si molts cupaires tenen Iphones, no puc jo ser una cupaire classista amb la fruita?
      Res de menjar dolent! Mengen bé i bo. Les condicions d'aquest experiment es que no poden comprar res de menjar en un any, i que ni amics ni familiars els hi poden fer menjar expressament (els hi poden donar una carmanyola amb les sobres d'un dinar, però han de ser sobres). Van "a la caça" de llocs on llencen menjar en perfecte estat, ben envasat i no caducat. Comencen que no saben ni què menjaran aquell dia i acaben que els hi surt el menjar per les orelles.

      Elimina
    2. Ho he posat, simplement, perquè crec que molta gent confon la fruita "diferent" amb la fruita "més natural", quan el procés de cultiu ha estat exactament el mateix.

      He de dir que m'ha sorprès (negativament) la quantitat de gent que diu que prefereix la fruita "més bonica". I no m'hauria de sorprendre, no?, atenent al que hi ha al mercat. Potser aquest supermercat, a la llarga, vol subvertir aquesta tendència.

      De sobte m'he imaginat als "classistes de la fruita" que diu Roselles, demanant una foto de la vedella o del conill abans de comprar carn... :P

      Elimina
    3. Potser per aquesta tendència a buscar la fruita més bonica en els súper també et trobes amb pomes que brillen molt, com si els hi haguessin passat una capa d'oli. El criteri de perfecció se'ns està anant de les mans. (que consti que aquesta classista de la fruita fuig de les pomes brillants, no està tot perdut).

      PD: Això de veure la foto de l'animal abans de comprar la carn segur que li trauria la gana a més d'un.

      Elimina
  21. Sergi, el que tu dius és el que ja passa, la uniformitat de fruites i verdures és un fet. Són els productes 'no normatius' els que es descarten i no es venen. Però què vols que et digui, la gent que té una mica de criteri no hauria de tenir tantes manies, ni que la fruita fos perfectament atractiva, no competiria mai amb un brownie de xocolata. De moment, per fer-la tan uniforme, ja no és ni tan saborosa, i de nutritiva en podríem parlar. Però la competència és impossible. I pel que fa la canalla, no deu ser una qüestió banal, segur. Però no és feina dels pares, precisament, ensenyar-los que les postres són aquella poma boteruda, i que si no se la mengen, no hi ha altres postres. Que plora? Auriculars amb metal a les orelles, i ja es cansarà. Quan tingui gana, allà té la poma.

    Gemma Sara, el que fas tu crec que ho fa tothom, mirem a la caixa i intentem agafar els productes més macos, els que ens criden l'atenció. Si entre una caixa de pomes perfectes (de tota la vida, no les 3D), hi trobes una amb la pell tota tacada, segurament agafaràs les altres. I més segurament encara, la poma no té el mateix aspecte, però sí el mateix gust, que en cas que la compris al Caprabo, ja et dic que serà poc. Però les altres no seran millors, aquest és el tema. Doncs si posen una caixa on totes estan tacades, i a molt millor preu, pot ser una manera de fer-se passar les manies.

    Déjà, al 'meu' Caprabo sí, ja fa dues setmanes que ho veig, però desconec si en els altres també. Pel grafisme de l'expositor sembla una campanya global. El que vull deixar clar és que la fruita i verdura d'allà no és millor que l'altra, ni de pagès, ni ecològica ni res d'això. Senzillament és fruita que no compleix els estàndards, però la qualitat deu ser la mateixa. Si vols fruita bona i de pagès, no vagis al Caprabo millor...

    Ninona, com amb tot, anomenem bell allò que ens han dit que ho és. De vegades penso que en un univers paral•lel la bellesa i l'interès està en allò que és diferent, i per tant especial, i no en la uniformitat.

    Mari Català, i també n'hi ha algunes que més val que no les pelis perquè rere la seva bellesa exterior, no hi trobaràs res.

    ResponElimina
  22. Em sembla una magnífica idea!!... Jo sóc de les que busca que tot sigui perfecte i bonic però ara m'acabo d'adonar que si jo fos una poma ningú em voldria... :-(

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.