dissabte, 26 de novembre de 2016

Caçar el sopar

Tornant de la commemoració del Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones a casa hi feia molt fred, encara que no tant com al carrer. Ella es va posar el pijama de seguida, i jo només em vaig treure les sabates, intuint que al cap d'una estona caldria anar a buscar alguna cosa de sopar. No em vaig equivocar. Ella ja estava davant del seu ordinador amb el radiador portàtil al costat. Em vaig aixecar per tornar-me a posar les sabates, i en tornar el gat ocupava el meu lloc, davant del meu ordinador, i al costat del radiador també, és clar. I quan em vaig acostar per fer-li un petó abans de baixar (a ella, no al gat), va començar el diàleg:

Ella: Has quedado... suplantado. (Ho deia perquè el gat m'havia pres el lloc)
Jo: Sí, no perd el temps. Bé, me'n vaig a caçar el sopar.
Ella: Porta'm alguna cosa a mi també —diu el gat per boca d'ella.
Jo: No, per tu no n'hi ha.
Ella: Ens tanques la porta de l'habitació quan surtis, que estem calenticos.
Jo: Quin morro! Vosaltres aquí i jo a passar fred! Doncs ja podries anar-hi tu!
Ella: Ui, no no.
Jo: Masclista! Ja que era aquest dia (el de l'eliminació de la violència masclista) ja podries baixar tu.
Ella: Jo, és que en realitat no sóc tan feminista, saps?

M'encanta que a casa puguem fer conya de qualsevol cosa, i que ningú ens miri malament per fer-ho. Vaig anar jo a buscar el sopar, per si quedava algun dubte...

19 comentaris:

  1. Molt bona la conversa i el desenllaç no podia ser cap altre. Quan m'he trobat en una situació semblant també he acabat anant-hi jo i encantat. M'agrada sortir al carrer quan fa fred.

    ResponElimina
  2. Genial! Al fet de poder parlar de tot, de que hi hagi confiança, sinceritat i complicitat demostra la bona salut de la parella. Això és l'ideal, d'altre manera és molt feixuga la convivència.
    Millor que, com tots sospitàvem, anessis tu a caçar el sopar. Ells contents i tu vas poder escollir el que et venia de gust.
    ;-)

    ResponElimina
  3. Home, una vegada que estava en pijama...era més fàcil anar tu.

    ResponElimina
  4. Segur que sí que és feminista (i el Blog, també), un altre dia sortirà ella, amb la llança o el cistell...
    Fer conya és d'éssers evolucionats, a anys llum de la violència masclista.

    ResponElimina
  5. Quan s'està bé es pot fer conya de tot. El problema és quan les coses no van, llavors qualsevol cosa encén una flama que rapidament serà incendi incontrolable.
    L'humor i l'amor han d'anar agafats de la mà.

    ResponElimina
  6. Noi has quedat retratat. Sí, molt bonic el teu feminisme i la teva aportació per la igualtat de gènere ... però i el gat què, com és un animal no té dret a sopar, veurem en què queda l'assumpte. Tenir gat per deixar-lo sense sopar !!

    ResponElimina
  7. Com va cantar la Maria del Mar Bonet, en versos traduïts d'Edith Södergran, en la cançó "Nosaltres les dones":
    "Tu cercaves una flor i vares trobar un fruit.
    Cercaves una font i vares trobar un riu.
    Volies una dona i trobares una persona,
    i et sents desenganyat."
    Quan els homes que encara no s'han adonat de que una dona és una persona, igual que els mascles, admetran que tenen els mateixos drets, i desapareixerà el masclisme. I amb ell la violència contra les dones.
    (Molt divertit el diàleg, esperem la segona part)

    ResponElimina
  8. Evidentment, no quedava cap dubte hehehe

    ResponElimina
  9. Quan estàs bé, tot està bé.
    Però vigila amb el gat, que va guanyant terreny i em sembla que algun dia et deixarà fora de casa...

    ResponElimina
  10. A casa també tenim converses políticament molt incorrectes en to de broma, especialment per part meva. Ara bé, hem d'anar amb compte amb els nens, que s'ho agafen tot al peu de la lletra!

    I, tal i com ho veig en la vostra conversa, a mi també em surt el castellà a mig tros de conversa en aquests casos, i no és pas per cap menyspreu cap a la llengua castellana, eh?

    ResponElimina
  11. Espero que la teva tasca com a home portant el sopar no acabés aquí sinó que també seguissis amb l’altre tòpic que obliga a l’home de la casa a treure les escombraries, que serà tot lo tòpic que vulguis però casi sempre es compleix.

    Vigila que no et salti algú dient que no es pot fer broma banalitzant d’aquesta manera una cosa tan seriosa com la violència masclista. Patriarca opressor per tu! I la pobre noia la tens tan oprimida i apatriarcada que fins hi tot veu bé aquesta opressió!

    PS: En el fons el únic membre de la vostra família que té privilegis per sobre dels altres i viu a cosa dels altres oprimint-vos i explotant-vos pel seu servei es el Blog, parlaríem d’un gatriarcat?

    ResponElimina
  12. És genial quan es poden fer bromes de tot; nosaltres a casa també. Sort que no ens sent ningú perquè algunes tenen tela.

    ResponElimina
  13. M'alegra que ningú s'hagi ofès amb el diàleg del post. Com explico a alguns de vosaltres, al final ens autoparodiem una mica, perquè sovint parlem de temes molt seriosos, i parlem amb gent amb qui no es pot fer broma, i imitant la manera de parlar políticament correcte resultem més còmics que una altra cosa. Moltes gràcies pels comentaris, us recomano que digueu animalades, que es posa molt bé, ni que sigui en la intimitat de casa. Potser algun altre dia us posaré un altre diàleg d'aquests, a mi em diverteixen força.

    Peix, a mi no m'importa sortir i ella també surt quan cal. Però a casa tenim converses d'aquestes sovint que a mi em fan molt riure. Algun cop he penjat alguna cosa a altres xarxes, però em va semblar que aquest cop valia la pena fer-ne un post.

    Glòria, sí que tenim confiança i complicitat, més aviat ho deia perquè depenent de la gent amb la que parles, no pots fer segons quines bromes, perquè et poden agafar per un cantó que no és, i etiquetar-te de seguida. Tot i que a casa parlem molt sobre temes molt diferents, també hi ha moments de treure-hi ferro i fer la conya. I sí vaig portar unes patates que no estaven previstes, hahaha!

    Mari Català, evidentment, ni per un moment ho vaig dir seriosament que baixés ella, per això no em vaig vestir amb 'roba de gat' de seguida i em vaig esperar vestit per sortir si decidíem anar a buscar alguna cosa per sopar.

    Gemma Sara, l'etiqueta ens la posem si volem, o no. A casa no hi ha lloc per la violència, i ens veiem com a iguals. És la manera com veus les persones. Fins que no garantim que ttothom funciona així, i que les diferències que tenim homes i dones, que n'hi ha, en cap cas no s'han de fer servir per discriminar ningú, la lluita feminista serà necessària, i hi dono tant suport com puc. Tot i que ahir una feminista convençuda em deia que no lliuri batalles que no puc guanyar, en relació a que pico el crostó als homes de la meva feina quan fan comentaris sexistes.

    Sr. Gasull, esperem no arribar a aquesta situació, encara que ja sé que tot va degenerant. Per mi és molt important compartir l'humor i la complicitat amb la parella, és la manera d'entendre's i de compartir coses a un nivell que no comparteixes amb ningú més.

    Alfonso, de veritat penses que el gat es queda sense sopar? Només perquè es posa a miolar com un desesperat ja li has de donar, perquè si no el tiraries per la finestra, o et tiraries tu. El que no li toca és el menjar que jo vaig portar per sopar nosaltres, ell és molt feliç amb el seu pinso. I si després li cau algun trosset de formatge o de pernil, doblement feliç.

    Novesflors, de bon rotllo, sempre.

    Xavier, és feina dels homes, tractar les dones com a iguals, i no fer diferències en responsabilitats, en tasques ni en tracte. El respecte cap a tothom és necessari, sigui del sexe que sigui, i el respecte no inclou mai de la vida sentir-se superior, propietari o agressiu amb una dona. Per tota l'educació que hem rebut, hi ha conceptes que tenim molt arrelats al cervell, però tot i que intento combatre'ls, segur que caic en molts encara. Per la resta, no faig diferències, o ho intento, per temes de gènere. Pel que fa al diàleg, em plantejo anar-ne transcrivint de tant en tant, com fan alguns pares novells amb els seus fills o filles, perquè n'hem fet alguns de molt bons. O almenys a mi m'ho semblava!

    Assumpta, generalment ho faig jo, encara que no hi hagi espectacle previ. Ah, vam sopar kebab, l'anem a buscar en un establiment on els fan bons i on ens atén un jovenet molt atent en un català perfecte, ens té enamorats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tema del català perfecte ja fa patxoca ;-))

      Elimina
  14. Jomateixa, això ho tinc més que assumit, el gat és el més mimat de la casa. El dia que s'hagi de triar entre ell o jo... la veritat és que no ho tinc clar...

    Maurici, les converses políticament incorrectes són les millors, precisament perquè solem tenir tantes restriccions, que quan estem en un ambient de confiança, ens deixem anar, perquè potser direm coses que no pensem, i precisament això serveix per riure'ns de nosaltres mateixos. És la millor part, quan ens autoparodiem. I sobre l'espanyol, a mi em surt sovint per dir ximpleries, però en aquest cas és una frase prefabricada, d'aquestes de la tele, concretament de la imitació del Josep Pedrerol que fan al Crackòvia. No sé si la coneixes, però en els meus entorns l'han i l'hem repetit tant que ja em sembla que tothom l'ha de fer servir per igual.

    Pons, per culpa de la teva indiscreció, em veig obligat a reconèixer que a casa som uns delinqüents i no fem això de baixar la brossa a la nit. Tu saps la mandra que fa? La baixem al matí quan anem a la feina, i la baixa qui se'n recorda. En això de baixar els residus tenim un repartiment força equitatiu, cosa que no es pot dir d'altres tasques, francament. Està clar que no es fot fer broma enlloc, perquè sempre algú s'ho pot prendre malament (estic esperant a que aparegui la Roselles a saltar-me al coll, o potser li ha agafat un col•lapse en llegir-me), però si a nosaltres ens diverteixen aquests jocs d'autoparòdia, em sap greu però és cosa nostra. A més, en cap cas banalitzo o banalitzem la violència masclista. Si a casa hi hagués sexisme i discriminació intencionada per part meva, el que patiria violència seria jo... Però m'ha agradat molt el concepte de 'gatriarcat'. Si repartís BCXP te l'enduries segur. És més, crec que aquest concepte s'ha de fer servir, perquè una casa on hi ha un gat és segur que és un gatriarcat, tret que també hi hagi un T-Rex. Però convindrem que és altament impossible.

    Anna, no hi ha problema sempre que els dos sapigueu que és broma, i que sigui broma de veritat. Has de pensar que em moc en entorns polítics i dir certes coses, o de determinada manera, sembla un sacrilegi. A casa ens fem paròdia a nosaltres mateixos, i és molt sa, trobo.

    ResponElimina
  15. Jo també espero que Roselles et salti al coll, on es deu haver posat? La trobo a faltar, pel seu blog encara es mostra.

    ResponElimina
  16. Molt divertida la conversa... trobo que sí que fa riure parlar de bon rotllo i fent broma, algunes coses. Per molts anys us duri l'humor i el riure...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.