divendres, 7 d’octubre de 2016

Recluta de pas

Dia 3023, 7:06h del matí.
Ja han passat uns dies de l'incident, i finalment em veig amb cor de parlar-ne. No puc negar que aquest cop no vaig estar a l'alçada, la decisió del comandament em va agafar totalment per sorpresa, i no precisament perquè no ho hagués reclamat: fa anys que demanava la incorporació d'un recluta perquè m'ajudés en les tasques de vigilància de la meva zona de supervisió. Però hagués agraït alguna notificació prèvia.

Darrerament el subjecte d'estudi número 2, aquell que té atributs femenins, passa més dies a la zona de supervisió del que és habitual, però sempre alterns. En aquests casos, passa el dia davant de la seva computadora, i jo m'encarrego de boicotejar, sempre en la mesura del possible, la seva feina. El passat dia 3, però, va abandonar la zona delimitada i va sortir al món exterior, per tornar tot just una estona després... amb els reforços que tant i tant havia demanat.

Es tractava d'una recluta jove i amb una manca molt clara d'experiència sobre el terreny. Però en aquells moments no sé que em va agafar que em va sortir la vena territorial, i vaig sentir amenaçada la meva tasca. Era potser que el comandament central havia decidit substituir-me després de 8 anys de servei? Això no ho podia tolerar i he de reconèixer que no vaig rebre bé la recluta. Posteriorment vaig saber que només estava de pas a la meva zona d'estudi. Després d'unes hores, va marxar cap a la seva destinació final, a encarregar-se d'un altre parell de subjectes. I ara m'he quedat amb el dubte. Potser si hagués estat més receptiu hauríem pogut forçar un canvi de destinació, i que romangués a la mateixa zona que jo. Parlo sempre des del punt de vista formatiu, segur que li hauria anat molt bé compartir espai amb un oficial amb la meva experiència...

11 comentaris:

  1. Com li fas això al pobre Blog! Posar-li un intrús a casa seva!

    Vigila amb això de posar més gats a casa, si fas l’error de permetre el segon després ja no hi ha aturador. Un amic meu vivia feliç amb la seva parella i el gat d’ella va venir en el pack, cap problema. El problema va venir el dia que va permetre l’aparició d’un segon gat, a partir d’aquest dia es va obrir la veda i actualment la feliç parella s’ha convertit en un ramat de dos humans i sis gats.

    Per això jo tinc molt clar que el número màxim de peixos que puc tenir es un, i més tenint en compte que sóc incapaç d’anomenar-los d’una altra manera que no sigui Rincewind...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que a tots els gats els anomenen igual, no?

      Elimina
  2. Pels aclariments del Pons dedueixo que la recluta és una gata?
    La meva comprensió de texts a vegades està molt mandrosa.
    A casa tenim un sol gat, perpò quan ve la meva filla en posta un altre i ja són dos.
    Crec que un tercer ja seria massa.

    ResponElimina
  3. Ai quina gràcia, mentre llegia el text em pensava que estava veient una peli d'aquelles d'espies, sort que sempre hi ha algú més clarivident que et dona pistes...Veig que el Blog es va adonar que havia perdut una oportunitat molt valuosa!!!
    Petonets, XeXu.

    ResponElimina
  4. aquest punt de vista del teu gat sobre el que viu i veu és genial!!! potser si hauria d'haver-se aproximat a la nova recluta .... !

    ResponElimina
  5. Oportunitat perduda, Blog!
    Però això ens passa a tots. No t'hi amoïnis i gaudeix dels teus privilegis i tranquil.litat retrobada.

    ResponElimina
  6. Intueixo que la gateta no estava en època de zel, sinó el comportament del blog hagués estat un altre. A no ser que...
    Si ja està capat que no pateixi, sol també s'està molt bé, sense haver de compartir territori ni moixaines amb ningú.

    ResponElimina
  7. l'experiència sempre és un grau, que no tingui por que serà difícil que li treguin el lloc

    ResponElimina
  8. Ja us he anat explicant en les respostes, des de la meva perspectiva, quina va ser la realitat de l'assumpte. Però és clar, des de la perspectiva d'un gat la cosa devia ser molt diferent. Gràcies a totes i tots pels comentaris.

    Pons, no hi ha cap intenció d'introduir més gats a casa, i menys després de l'experiència. En Blog fa peneta tan sol, és cert, però tenir dos gats és el doble de problemes, ja ho vaig viure al principi de tenir-lo, amb el seu germà. La recluta estava només de pas, unes hores a casa fins que la seva mestressa va poder passar a recollir-la. Però no van congeniar gaire, almenys aparentment. En Blog, que només ha bufat al veterinari i els primers dies de l'aspiradora, es va passar l'estona bufant-li, i ella va fer igual. Es pot considerar una prova pilot, encara que amb només unes hores tampoc es poden treure gaires conclusions.
    Un informàtic com tu segur que sap que es poden fer servir els números naturals per anomenar un conjunt d'individus als quals no se'ls vol o pot canviar el nom. És ben fàcil: Rincewind1, Rincewind2, Rincewind3... no inventis excuses.

    Xavier, el gat mateix ho explica al post, era una recluta de només 4 mesos. Jo vaig conviure amb dos gats durant dos anyets, i era fàcil perquè eren germans i es portaven bé, s'aliaven per molestar, bàsicament. Quan es va quedar sol va ser trist, però ell s'hi va acostumar i jo també. Ara no tinc cap intenció de posar cap altre gat a casa, aquesta estava de pas fins que la mestressa va passar a recollir-la.

    M.Roser, els gats tenen molt poca paciència. Es veu que es van passar tot el dia buscant-se, suposo que amb curiositat, però es bufaven mútuament. Segur que si haguessin hagut de compartir l'espai més temps s'haurien acabat fent amics, però la gateta té uns amos i se n'havia d'anar amb ells.

    Elfreelang, si ja s'hi acostava, i tant. Però per bufar-li. La curiositat hi era, però l'instint de protecció podia. Jo no ho vaig viure, i em sap greu perquè tenia moltes ganes de veure com reaccionava, però hi ha vídeos que acrediten que van estar buscant-se i esquivant-se tot el dia. Segur que unes hores més i s'haguessin fet amics!

    Carme, com sempre, és el rei de la casa. A saber què li devia passar pel cap quan li vam portar una gateta que estava de pas, però ell no ho sabia! Per ell era un element estrany i distorsionador, d'alguna manera segur que la reconeixia com un dels seus, però potser per això tenia tanta reticència.

    Glòria, en Blog està capat de fa moltíssims anys, és clar. Als animals domèstics se'ls ha de capar perquè si no ho passen molt malament, i en cas dels mascles, sembla que es posen violents i tot. El que fan les hormones, i els instint. I la recluta de pas, precisament, venia de fer-se l'operació, la seva mestressa no la podia recollir a temps, i va ser la meva parella qui hi va anar i la va tenir a casa unes hores. Ja veus, no hi podia haver massa tema entre els dos, de totes maneres.

    Sr. Gasull, ningú li volia treure el lloc, però ell no ho sabia. La veritat és que seria força interessant saber què passa pel cap d'un gat en una situació així. No pensen com nosaltres, però alguna raonament deuen fer, seria genial poder seguir el fil dels seus pensaments!

    ResponElimina
  9. Xaval, estàs fatal. No puc creure que perdessis l'oportunitat d'ensumar-li els bigotis, amb aquell aroma que sols el tinc com un record llunyà de la meva infantesa al camp.
    Decidiament, estàs fatal!

    Afectuosament,

    Camarada puck

    ResponElimina
  10. Estar a l'altura, i no a l'alçada

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.