dissabte, 15 d’octubre de 2016

Desconfiança i paranoia

Al currículum de qualsevol persona hi diu que té capacitat de treballar en equip. Un concepte molt maco, però que a la pràctica en molts casos és inexistent. Els que sí que sabem treballar en equip, coneixem, per exemple, la necessitat de confiar en les persones que formen el teu equip. Si desconfies d'algú, pel motiu que sigui, és molt fàcil que la suspicàcia vagi decantant la balança i s'acabin formant bàndols dins l'equip, sobretot si altres companys/es tenen la mateixa percepció que tu respecte a aquella persona. Potser ja no li expliques tot. Potser ja no li encomanes feines delicades. I potser comences a sospitar que te la vol fotre. 

Llavors comença una segona fase. Veus certs gestos cap a ella, t'assabentes de converses poc habituals de les que no tenies coneixement. Potser no és una sola persona, i realment hi ha un altra bàndol. És la fase de la paranoia. I la desconfiança i la paranoia no són, en cap cas, bones companyes del treball en equip.

20 comentaris:

  1. Has fet un bon retrat del que malauradament passa sovint .....si et parlés del món de la docència "fliparies " ....tens raó la confiança és bàsica per treballar en equip

    ResponElimina
  2. Massa sovint passen aquestes coses... em sembla una pena. Hi ha coses que em costa d'acceptar. Com aquesta, per exemple.

    ResponElimina
  3. Quan es treballa en equip, verdaderament en equip, tot va de fil de vint, però quan es fan bàndols, mal assumpte. El mal rotllo no ajuda a treballar. Una pena que passen estes coses.

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. EL NOSTRE PRINCIPAL "PECAT" ES "L'ENVEJA"...PERO I SI TOT NO FOSIN PARANOIES?...QUIN DILEMA.

      Elimina
  5. Ui, treballar en equip és en teoria una cosa fantàstica però a la pràctica tenir un grup cohesionat, que treballi sense enveges ni recel és gaire bé impossible. Una llàstima!

    ResponElimina
  6. Moltes persones que no saben treballar en equip pensen que sí que saben treballar en equip.

    ResponElimina
  7. Una cosa es que hi hagi la capacitat de treballar amb equip, l’altre es que hi hagi les ganes, o que hi hagi talent per fer-ho, però una capacitat mínima tothom la té, per allò que som animals socials i tal, uns més que d’altres. Total, que jo sóc partidari de desconfiar, per allò que val més prevenir que curar, i que ser paranoic no vol dir que no et segueixin... Desconfiat que sóc, o previsor, depèn de com es miri, i veig que tu ets igual, fas bé.

    Per cert, ara de què parles de la teva feina normal? Del teu grup de castellers? De la teva militància política? Ja se que això no es rellevant, però sóc xafarder.

    PS: Com diu la saviesa popular la avantatge de treballar en equip es que li pots fotre les culpes a un altre.

    ResponElimina
  8. Sempre l'he escoltat en castellà però ja saps, pensa malament i encertaras ....

    ResponElimina
  9. En tot cas, per saber si hi ha paranoia o té base real, no hi ha més remei que donar la volta a les cartes, això em sembla el millor però també el més difícil. Però és que si no la bola es pot fer més i més gran.

    ResponElimina
  10. La desconfiança i la paranoia no són bones companyes de res...

    En tot cas, hi ha gent que NO SAP treballar en equip i no és que tinguin mala intenció, és que no en saben. Jo en sé una mica, però poquet.

    ResponElimina
  11. Una cosa és el treball en equip i l'altre que et vulguin fotre el lloc, no? El treball en equip és per arribar a un bé comú, tots amb un mateix objectiu, però si hi ha paranoies d'aquestes pel mig deu ser perquè s'hi barreja l'ambició d'ocupar un lloc i/o es tem de que te'l treguin. No es saboteja un projecte en equip o es tem un complot si no hi ha un altre interès ocult. Crec que és molt complicat, perquè bé es pot barrejar la inseguretat del líder del projecte com la seva incompetència, com també podria ser causat per l'ambició dels que l'envolten. Segur que Game of Thrones surten moltes conspiracions d'aquestes perquè les prenguis d'exemple, hehehe

    ResponElimina
  12. Jo no sé treballar en equip, sóc massa acostumada a haver de treballar sola i a que se'm carregui tota la feina a mi.
    Tot i així pateixo de desconfiança i paranoia, no se sap mai per on te la poden fotre.

    ResponElimina
  13. Costa de fer equip amb gent que molts cops t'imposen, i possiblement no coneixes amb profunditat, però la feina és la feina. I la paranoia no és bona en cap cas, ni en els equips ni en qualsevol altre ambient.

    ResponElimina
  14. Som dos i no em fio de la meitat de l'equip.
    Un tema molt comú a les feines, i quan per fi trobes amb qui treballar a gust i confiat, plega, el foten al carrer o el canvien de lloc.....i apa torna començar de zero.

    ResponElimina
  15. Ja veig que us heu centrat més en el treball en equip que en la desconfiança de la gent que tens al voltant. Treballar bé en equip passa per confiar en la teva gent, sense això és molt difícil. Però quan la desconfiança està instal•lada, la paranoia truca a la porta. No hi ha manera, quan hi ha un grup d'humans reunit, sempre acaben així. Moltes gràcies pels comentaris.

    Elfreelang, no parlo de cap àmbit concret, el treball en equip és molt necessari on hi ha relacions humanes, i a tot arreu hi ha gent que ho sap fer, i gent que no. Segur que tots i totes teniu exemples per explicar.

    Carme, és molt demanar que els egos no passin per davant dels projectes, oi? Sembla que l'ésser humà no està fet per formar part d'un conjunt, si no destaca d'alguna manera.

    Mari Català, sempre és qüestió d'egos, o de creure's més uns que els altres. No saber donar la importància a l'equip penso que és un error, i carregar-te'l encara més. Però hi ha gent que no ho entendrà mai.

    Xavier, si preguntes a nivell nacional, no ho sé. Al meu voltant, almenys ho intenten. Però ja no és això, és passar l'ego personal per davant del projecte, això és el que no m'agrada.

    Oliva, no crec que sigui un tema d'enveja. O sí? En tot cas no cap a la persona, sinó cap el càrrec. Em sembla clar que no tot són paranoies, però segurament alguna sí que em munto dins del cap i no té fonament. També diuen allò de que quan el riu sona...

    Glòria, més que enveja, és això que dius: recel. Suspicàcia, manca de confiança en els altres. Tot això va minant el bon ambient, i el que faria que tot funcionés molt millor, es va perdent. Sí que és una pena, sí.

    Eva, això és veritat. Però el tema no anava tant d'això, només era per situar. A mi em costa una mica delegar, i no me n'amago. Més que res, que de vegades és més fàcil fer les coses jo mateix que demanar-les a algú. Però quan ens responsabilitzem cadascú d'unes tasques, i hi ha una gent que no les compleix, tot l'equip se'n ressent. Tenim un cas concret que, a més, n'és conscient, ho diu obertament, i no es posa vermella ni res per reconèixer-ho. Com li dius a això? Perquè no és no saber treballar en equip, és tenim molta cara, no?

    Pons, en aquest cas concret parlo de política. No et pensis que em fa gràcia haver de ser desconfiat i paranoic. Ho porto una mica de sèrie, però una cosa porta a l'altra. Es pot ser una mica desconfiat, però quan te'n donen motius és quan apareix la paranoia. La veritat, preferiria confiar en tots els col•laboradors i que tots fessin les tasques que tenen encomanades, però suposo que és molt demanar. A tu t'agrada ser així? Jo podria viure molt tranquil sense haver de pensar en aquestes coses. Ah, i no m'agrada fotre les culpes a algú altre, tret que les tingui. Si l'errada és meva, l'assumeixo sempre. Sóc així de ximple.

    Anna, malauradament, l'experiència em va ensenyant que aquesta dita no pot ser més encertada.

    ResponElimina
  16. Gemma Sara, intentem donar la volta a les cartes, però no hi ha manera. Sempre hi ha una justificació, una explicació, i al final ja no saps què creure, tot i que la desconfiança et fa estar sempre a l'aguait i segurament això és encara pitjor, no aclareixes res, i la bola es fa gran com tu dius. Potser no ho sabem fer millor.

    Assumpta, estem parlant molt de treballar en equip, però el post no anava tant d'això. Sempre contesto el que comenteu, i en aquest cas he de dir que no té res a veure no saber treballar en equip i fer-ho amb mala intenció. Amb mala intenció es fan moltes coses, tant si se sap treballar en equip com no. Però no saber-ne no és necessàriament dolent, senzillament que costa coordinar-se amb altres per dur a terme una tasca. Però bé, sobre el tema central del post, desconfiança i paranoia no ajuden segur a cap equip i al seu bon funcionament.

    Roselles, ho has entès molt bé. El fet de parlar de treball en equip, que defineixes molt bé amb això del 'bé comú', era per situar el tema. El que a mi m'agradaria és que es treballés en equip, però efectivament hi ha gent que sembla no tenir els mateixos objectius. Ja no és que em vulguin treure el lloc, que no ho sé, i definitivament, a mi no em fa res que me'l treguin. Tant de bo hi hagués algú que pogués estar en el meu lloc, segur que ho podria fer igual o millor que jo. Però qui hi ha no sé si treballaria pel projecte o pel seu benefici personal, així que no els vull deixar, no per mi, sinó pel bé del projecte comú.
    Pensar en Game of Thrones no ajuda gaire en aquest cas... o millor no pensar-hi. Inseguretat i incompetència del líder, interessants conceptes. Probablement siguin veritat, però em sembla més evident l'ambició d'altres. I aquesta ambició, legítima, per altra part, em temo que no té res a veure amb el projecte.

    Elur, si estàs acostumada a treballar sola, i a efectes pràctics ho fas, la teva desconfiança i paranoia és cap a tu mateixa?? Suposo que parles de superiors, o de qui t'encomana la feina. Però de tu ja m'ho espero tot!

    Jomateixa, en aquest cas no parlem de gent que imposi, parlem de no saber de quin peu calça el personal, i què volen realment. Quan sospites que tenen els seus interessos i que no miren precisament pel projecte comú. És llavors quan surten les paranoies, perquè ja no saps qui tens a favor ni en contra.

    Sr. Gasull, en aquest cas no parlo de feina, però també m'ha passat que he conegut a gent amb qui treballo bé, o amb qui em porto bé i ens repartim algunes feines, encara que no treballem directament juts, i acaben plegant. Però bé, les feines no duren per sempre, també és normal que la gent es mogui, oi? La teva primera afirmació és inquietants.

    ResponElimina
  17. Com que no sabia ben bé de què parlaves (tant podia ser en el grup polític que milites com en la feina amb la nova jefa) he mostrat un ventall de possibilitats, en cap cas he volgut insinuar que ets un insegur i un inepte, eh! hehehe Doncs ves amb compte amb l'ambició dels altres. Mira en Cèsar i en Brutus, Michael i Fredo Corleone,... i a GoT segur que en Sean Bean la dinya per culpa d'algun ambiciós.

    ResponElimina
  18. Assumint les culpes en comptes d’obligar a dimitir al cap de turc de torn no arribaràs gaire lluny en el mon de la política...

    ResponElimina
  19. De quasi tothom que no sigui jo, XeXu hehehe

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.