dilluns, 3 d’octubre de 2016

Conculs de castells

El Concurs de Castells de Tarragona des de fa 8 edicions és un monòleg de Castellers de Vilafranca, i tot i que les dues darreres la Vella de Valls ha tingut nivell per discutir-los el títol, els Verds s'han acabat imposant. I com sempre, han acabat xiulats. Que ningú té el seu nivell i que són els millors fent castells no ho discuteixo. Però porten la competició fins a punts de depravació, estratègia, tàctica i calculadora en mà. Jo ho desaprovo completament, actuar així fa que els castells siguin com qualsevol altra activitat esportiva, i no m'agrada veure-ho així.

Els resultats són història, Vilafranca va acabar amb 3d10fm, 4d10fm i 2d8sf carregat (sf=sense folre, un castell extremadament inestable i dificilíssim), que es converteix en la millor actuació de sempre sense tenir en compte la ronda de pilars. La Vella va poder carregar el 4d10fm, descarregar el 4d9sf, però no se'n va sortir amb el 3d10fm i el 3d9sf, i això els va fer quedar tercers per darrere de la Jove de Tarragona amb un gens menyspreable 5d9f, 3d9fp (un 3d9f amb un pilar al mig), i 9d8 (van intentar també debades el 3d10fm). Espectacle d'altíssim nivell, si deixem de banda la controvèrsia de les puntuacions.

Però els que han donat la campanada aquest Concurs, i segur que molts ho heu vist a la tele, han estat els Xiquets de Hangzhou. La colla xinesa va venir de convidada a actuar a la sessió de dissabte (colles de la 32 a la 13 del rànquing del concurs), i va intentar una actuació digna de les colles de diumenge (del 12 a l'1). De fet, amb el seu 3d9f, 2d8f i 4d8 van quedar desens a la classificació final del Concurs, i millor haurien quedat si haguessin aconseguit el 4d9f que també van intentar. Ningú els coneixia aquest nivell, però la solvència demostrada fa intuir que no era el primer cop que feien aquests castells, posteriorment ho van reconèixer. Al 2012 vaig parlar d'aquesta colla apadrinada per la Colla Vella de Valls i llavors ja deia que si s'hi posaven seriosament ho teníem fotut. Què sàpiga no han florit altres colles allà, però els de Hangzhou van a un ritme molt més alt que qualsevol colla jove d'aquí. Qui sap si realment en propers concursos estaran en disposició d'actuar diumenge i fer un resultat que desplaci colles tradicionals. Més d'un començarà a penedir-se d'haver-los-hi ensenyat què són això dels castells...

3d9f dels XdH. La foto l'he tret d'aquí.

13 comentaris:

  1. És el que té la globalització ;)
    Fa molt de goig que una cosa tan nostra com són els castells es faci un lloc a la Xina i més amb aquest nivell; però potser sí que d'aquí uns anys (o potser ja ara) a més d'un li posi nerviós que, a més de bars i basars, se'ns quedin els castells.

    ResponElimina
  2. Desconec les rivalitats en el món casteller, de la mateixa manera que desconeixia la colla xinesa aquesta. Hauria de ser un motiu d'orgull saber exportar tradicions nostres i més que veure'ls com una amenaça l'hauríem de prendre com un repte per millorar.

    ResponElimina
  3. De la mateixa manera que fa només 10 anys no hauríem imaginat que una colla castellera de la Xina assoliria un nivell tan alt, qui sap si d'aquí a 10 anys més, hi ha colles castelleres importants a tots els continents?

    ResponElimina
  4. Em fa fer molta gràcia això de la colla xinesa que no recordava en absolut, tot i que si tu ens ho vas explicar, segur que ho havia llegit. Els vaig veure... genials!

    Pel que fa a la competitivitat excessiva dels verds, no tinc ni idea de com es manifesta. I no puc opinar. Jo només he vist castells a les places petites, a festes locals, mai no he vist una diada castellera de veritat, en directe.

    ResponElimina
  5. s'ha de ser molt bo o molt estratega per guanyar 8 anys seguits, apart de que no és bo per la competició que sempre guanyi el mateix.
    El que si sé és que són espectaculars i molta gent encara no sap la de hores de dedicació que hi ha al darrera de cada un.

    ResponElimina
  6. Ha sigut una bona sorpresa l'actuació de la colla xinesa i ho dic tant en el sentit d'inesperada com de positiva. A mi almenys aquesta internacionalització de les nostres tradicions em sembla molt bé.

    Pel que fa a la competició doncs si es munta un concurs on, per tant, hi ha d'haver guanyadors i "perdedors" és normal que hi hagi estratègia i tàctiques per quedar els primers (què vols dir amb això de depravació?, es fan trampes?). Potser el problema doncs és el mateix concepte de tal com està muntat tot i d'aquesta fal·lera pels rànquings que trobem per tot arreu.

    ResponElimina
  7. Bé com ja he dit d'altres vegades a mi els concursos de representacions de cultura popular no m'agraden gens ni mica...Que facin una exhibició i seria igual de lluït. Els meus preferits que són els Minyons de Terrassa, no hi participen, sinó potser els de Vilafranca no guanyarien tants anys seguits...
    Em va encantar el 3 de 9 amb folre dels xinesos, jo no sóc cap experta, però van demostrar una seguretat que em va meravellar i ves per on, he llegit crítiques negatives que diuen que què hi pinten en la nostra cultura popular! Em molesta molt que hi hagi persones tant estretes de ment...Potser no hi pinten res els què ho critiquen!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. Bé, ja he dit el que pensava en relació amb el concurs al blog. I si, no és el millor, el tema de competir. Però que només carreguis contra els verds no és just. La vella tb competeix. I la jove de TGN, ni què diguem. Què ha portat a aquesta competitivitat que només es dóna aquests dos dies? ni idea. Però la organització es podria plantejar com revertir-ho. És tasca de tots. I els castellers de vilafranca i els de la vella ho saben, son els primers que demanaven a les aficions respecte.

    Pel què fa als xinesos, completament d'acord amb tu, fins i tot en el matís que igual ja no els conviden més. A saber... Sols un apunt que m'han xivat aquests dies i que també dóna (em resisteixo a treure el diacrític) per pensar. Es veu que els castellers son treballadors d'una empresa, com explicaves al post del 2012, xò que no ho fan a les hores lliures com a activitat de més a més per fer cohesió, etc.... si no que si fan castells, tenen complements. Atenent les precàries situacions laborals de la Xina, entenc que s'avinguin moltíssim. Però llavors, això no desvirtua també el món casteller? Jo no m'atreveixo a parlar de professionals, em sembla tret de mare, però tampoc té l'essència del casteller. Com hem d'explicar el significat del món casteller? Si ara els castells estan de moda, si la BBC en parla o Red Bull té un video del 3d10fm descarregat que ja ha vist 6 milions de pesones,... estem fent valdre bé els nostres valors? Jo crec que si, però hem d'estar alerta, que no prevalgui el que ja hem dit que no ens agrada, la competitivitat esportiva també en els castells.

    ResponElimina
  9. La competició esportiva d’alt nivell sempre es porta a punts de depravació, estratègia, tàctica i calculadora en mà, per això no segueixo cap esport, castellers inclosos, ho vulguis o no ja s’han convertit en això, una competició, d’aquí uns anys es crearà la lliga de castells professional (LCP), després la Champion Castell League (CCL) i després ja els veuràs en les olimpíades. El tema casteller s’està fent mediàtic, comencen a sortir colles de sota les pedres, apareixen patrocinadors, màrqueting, expansió internacional, publicitat a les samarretes, rodes de premsa, les colles castelleres es converteixen en autèntiques empreses, s’hauran de pagar als castellers, apareixerà un mercat de fitxatges, menors inclosos es clar, es el futur! No es fantàstic?

    Com tots els esports els xinesos són els futur, només cal veure les olimpíades, cada vegada guanyen més medalles, n’hi ha tants! I ningú té més disciplina i dedicació que ells. Sempre ens podrem queixant dient “Pekin ens roba”...

    ResponElimina
  10. Penso que si l'exhibició es presenta com un concurs és normal aquesta rivalitat exagerada, hi ha gent molt competitiva. Potser si que l'ideal seria, com diu la M.Roser, que es presentes com una exhibició de les habilitats de cada colla. El lluïment assolit ja seria el millor premi,
    clar que potser no s'arribarien a aixecar castells tan dificultosos.
    Els Castellers xinesos són una anècdota, no crec que allí arribi arrelar aquesta tradició nostra.

    ResponElimina
  11. Ja sabeu que de tant en tant m'agrada parlar de castells, i quan hi ha concurs alguna cosa s'ha d'explicar! Aquest any la novetat i l'anècdota han estat els xinesos. A veure què ens portarà el proper, d'aquí a dos anys. Moltes gràcies pels comentaris.

    Ninona, no crec que sigui per tant, no se'ls quedaran, però passa com amb tot. Fa molta gràcia quan algú que no t'esperes fa les teves coses, i els catalanets a més som molt així. Però quan després veus que et trepitgen els talons i que estan a punt de fer-ho tan bé com tu ja no fa tanta gràcia. Tenim aquest sentiment de propietat. Però bé, s'ha obert la caixa de Pandora, ara si ens superen sabrem que ha estat per culpa nostra, per voler exportar massa un fet tan diferencial com els castells. Ens ho haurem de menjar amb patates i fer bona cara.

    Carquinyol, la resistència humana i les lleis de la gravetat aconsellen no anar gaire més enllà del que s'ha arribat ja. Estem fent castells extrems, tot i que potser d'aquí a un temps no ho veurem així i es podrà anar més enllà. Amb això vull dir que no sembla que es pugui millorar gaire, almenys en el cas de Vilafranca i la Vella. Encara queda alguna cosa per fer, i queda consolidar aquestes bèsties que es fan ara. Pensar que a la xina poden superar tot això de moment sembla ciència ficció. No sé si serà orgull el que sentirem si passa, sospito que no. I sobre rivalitats entre colles si vols un dia en fem un monogràfic...

    Xavier, és realment difícil que passi. Hi ha colles a Xile, a Melbourne, a Londres, París, Copenhagen... però les solen fundar les comunitats catalanes dels llocs, i compten amb poqueta gent. Suposo que és difícil aplegar gent autòctona perquè participi, algun fanàtic hi deu haver, però no tenen gruix. El que sorprèn, en canvi, és que les colles d'aquí tenen castellers d'arreu. A tota colla hi ha algun que altre guiri, i la veritat és que ho viuen molt, tant com qualsevol dels seus companys de colla.

    Carme, hi ha unes quantes diades que val molt la pena veure. Jo sempre estic informat, la gent de la meva pròpia colla són molt malalts i en parlem molt, però he de dir que no sóc d'anar a veure diades, a mi m'agrada participar-hi, i si no, doncs veient els vídeos en tinc prou. Però quan hi ets es viu d'una altra manera, certament. Sobre els xinesos, ja et dic, fa tot just 4 anys que en vaig parlar, normal que no ho recordis. La veritat és que em va sorprendre quan ho vaig buscar, pensava que feia quatre dies que n'havia parlat i el post era de 2012!

    Sr. Gasull, el secret sempre és l'assaig, a l'assaig és on es construeixen els castells, les actuacions són el lluïment. I Vilafranca assaja molt, però molt. Les seves gestes són fruit de l'esforç i la dedicació, i d'aconseguir motivar un gran gruix de gent per assistir als assajos, que és quan es ven el peix, com et deia. Però no n'hi ha prou amb ser els millors. Vilafranca vol guanyar sempre, en totes les places, i això esgota una mica. I al concurs fan servir estratègia i s'ho preparen molt bé. No m'agrada aquesta manera de viure els castells, francament. A mi m'agrada que la meva colla competeixi amb ella mateixa per fer-ho millor, per superar-nos dia a dia.

    McAbeu, jo tinc els meus dubtes. M'agrada que els castells s'exportin, que el món els vegi, però també m'agrada que siguin una singularitat de Catalunya. Potser és una visió errònia, i estaria bé que es fessin a altres parts del món, però no ho sé. Tampoc no ho prohibirem, com deia més amunt, hi ha diverses colles internacionals, però la majoria han estat fundades per la comunicat catalana del lloc en qüestió, i és més per passar l'estona que altra cosa. Tot i que aquest any van venir a actuar abans del concurs de dissabte i van fer algunes cosetes. Continua a baix

    ResponElimina
  12. El problema del concurs és la premissa, és clar. Si hi ha concurs, hi ha d'haver normes i els castells han d'estar puntuats per poder atorgar-los un valor. Sense entrar en la valoració de cada castell, que podria ser una tesi doctoral, el gran problema és que després, inevitablement, les normes i puntuacions del concurs s'exporten a les actuacions convencionals, i això mata els castells. I ens trobem que una colla descarrega dos castells de 10 en una diada per primera vegada, i salten els de sempre a dir 'però aquesta no és la millor de la història, la que vam fer nosaltres sí que ho és si sumes tots els punts'. Ridícul. L'emoció d'haver descarregat dos castells de 10 el mateix dia no te la treu ningú, i molt menys les puntuacions del concurs. I ara ells ho han fet, i és clar, llavors sí que és la millor. Trampes no se'n fan, que jo sàpiga. Però sí desmuntar un peu, per exemple, per veure què fa l'altre, quan et toca actuar a tu abans. Pot semblar una estratègia lògica, però a mi em sembla una falta de respecte a l'esperit casteller. Els Verds no són l'única colla que mira la taula de puntuacions amb la calculadora a la mà, però sí que són qui més fomenta el tot s'hi val per guanyar. I és que no els caldria, amb la qualitat dels seus castells en tenen més que de sobres. Hi haurà qui ho veurà normal, però a mi no m'agrada. De fet, estic molt en minoria, però quan votem a la colla si anem a Concurs o no, jo sempre voto que no.

    M.Roser, jo també sóc molt fan dels Minyons, són una colla que admiro molt. De totes, maneres, tindrien molts números de quedar segons al concurs, darrere Vilafranca. Potser pel concurs es prepararien diferent, però hi ha alguns castells que si no tens la gent concreta per fer-los són pràcticament impossibles. Minyons podria competir en castells de 10, però com a tercer castell actualment no poden competir amb els castells que té en cartera Vilafranca. Seria difícil que els guanyessin, però que estaria disputat, segur.
    Sobre els xinesos, la meva postura no és pas tan radical, i sembla ser que sí que van fer el 3d9f amb una autoritat sorprenent. Sí que tinc una mena de sentiment que ens trepitgen els talons, que fan fàcil una cosa molt nostra que costa molt. Però bé, si ho arriben a fer, haurà estat culpa nostra igualment, així que no valen els laments.

    Pons, el teu exercici de castells ficció espanta una mica, però en realitat no estem tan lluny de tot això, de fet moltes coses ja són reals. No hi ha competicions de regularitat, però sí que hi ha diversos rànquings que anoten els resultats setmanals de les colles. Per la resta, patrocinis, canvis de colla, rodes de premsa... tot això ja existeix. Fins i tot castellers mediàtics. Un va ser català de l'any i tot! A mi tot això em sobra, però és inevitable deixar-se endur per l'espiral.
    Pel que fa als xinesos, efectivament, més disciplinats que ells no hi ha ningú. De fet, els assajos solen ser una olla de grills, almenys a les colles amb les que he assajat. Ells s'ho prenen seriosament, i els resultats estan sobre la taula.

    Glòria, veig que tens molt clar que això dels xinesos serà una anècdota. De moment no han sortit altres colles allà, però com surtin i comencin a competir... Ja veurem què passa, però en tot cas, som nosaltres qui els n'ha ensenyat, així que ens ho haurem buscat si ens superen. En realitat, hi ha una dada que diu que en concurs de castells mai s'ha estrenat cap castell que no s'hagués fet abans. S'ha intentat, però no s'ha aconseguit. Això vol dir que els castells més difícils s'han fet abans en diades convencionals d'exhibició. Però bé, també s'ha de dir que el castell és un cop cada dos anys, i de diades importants n'hi ha almenys una desena cada any, la probabilitat és més alta. Jo directament no els faria el concurs, però la veritat és que és un espectacle molt gran.

    ResponElimina
  13. rits, si carrego contra els Verds és perquè han fet una campanya a xarxes amb el HT #jocompeteixo i servint-se de la cançó de Manel, que s'hi esqueia perfectament. Perquè escalfen el concurs com ningú ja mesos abans, fent rodes de premsa, dient què hi volen fer, i perquè al concurs van amb la calculadora a la mà, desmuntant peus per veure què fa l'adversari, etc. I sí, es tracta del concurs, i tot és lícit, cal aplicar l'estratègia, prendre riscos. Però a mi no m'agrada. Vilafranca faria els mateixos castells, i guanyaria igual, si no fes tot això, i quedarien com uns senyors. Però ja no poden, perquè tenen un llarg historial. La Vella competeix? Evidentment. Però no els he vist ni sentit fer res del que fan els Verds. Si ho fessin, ho criticaria igual. I la Jove? També, a la seva lliga. A quedar tercers, tret de si alguna de les dos altres falla, com va ser el cas. Van provar el 3d10fm com a castell sostre i no se'n van sortir, si és per això que dius que competeixen, has de saber que aquesta gent són moltíssims, als assajos i sempre, que a més al concurs juguen a casa i mobilitzen encara més gent, i que quan ets de 800 a 1000 persones, com devien ser ells, i l'has assajat seriosament, fins i tot el vas carregar al concurs anterior, és evident que l'has de fer o intentar en una ocasió com el concurs. No per competir, que també, sinó perquè els astres s'alineen poques vagades, i aquesta és una. Si ets de la Joves de Valls, més valdria que juguessis a quedar 4t, que amb poca cosa ho tens fet, i no cal evidenciar que no tens els castells que intentes. Tot això que explico fa que vídeos com el de la canalla d'una colla aplaudint a la de l'altra no m'emocionin tant, tot i que tenen moltíssim valor. Quan has guanyat és fàcil aplaudir els altres, però què passaria si perdessis?
    No ens arriba tot el que passa a la Xina, però es van aclarint conceptes. És com tu dius, són semi-professionals perquè han de fer castells obligats cada dia, a canvi de complements. Això els fa assajar més que ningú, i millorar més que ningú. Una altra cosa és que després ho passin bé i que ho visquin, però ja se sap que una activitat obligada mai pot competir en passió amb una que et surt de dintre fer. És un altre concepte de ser casteller, la veritat. Però saps qui va convertir els castells en una professió? Un membre dels Verds que va muntar una empresa per fer bolos i tallers de castells, i pagava a la gent que treballava per ell, membres de Vilafranca i altres colles. Fa anys d'això, ja no sé si funcionen.
    El fet casteller, i el sentiment dels castellers són conceptes difícils d'explicar. Ara que tenen cobertura mediàtica és fàcil que el que transcendeixi siguin les coses que no volem transmetre, però que vivim encara que no vulguem. Veurem com evoluciona la cosa. Potser la moda passarà, o potser no. En tot cas, ningú no ho farà pitjor que en els primers temps d'Antena 3, on recordo que després d'un important castell aconseguit, van voler donar la notícia al seu TN, i van dir que els castells consistien en pujar tan amunt com sigui possible i després acte seguit deixar-se caure. Això és justament el que havia passat amb aquell castell, i amb un altre que van ensenyar, però dir que consisteix en això...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.