dilluns, 24 d’octubre de 2016

Are you lost in the world like me?

Ja he compartit el vídeo a les meves xarxes, però també el volia posar aquí. A molts de la meva generació ens agradava Moby, artista i compositor de música electrònica i experimental, a qui havia perdut la pista, però que m'alegra haver retrobat. Fa uns dies vaig sentir la seva nova cançó i m'agrada, però penso que el punt fort és el videoclip, una crítica cruenta a la societat actual, pendent sempre d'una pantalleta, en la que el que importa és la notorietat, especialment la virtual, i no les persones que ens envolten. En la que tenim el pilot automàtic posat i ens aproximem a l'encefalograma pla, subjugats per les tecnologies de la informació. Un vídeo de dibuixos animats, però no innocents i coloristes. Es pot mirar perfectament sense so, el que vol expressar s'entén perfectament, sense filtres. I em direu que no, que no som així, que exagera. Però per què remou la meva consciència, llavors?

22 comentaris:

  1. Estem massa enganxats a les pantalletes i a les xarxes socials... vaig a twitejar aquest vídeo per denunciar-ho. ;-)

    Perdona per la broma, realment el tema és força seriós. Jo sóc dels que encara no entenc com hi ha gent que, a la taula d'un bar per exemple, no parla amb qui l'acompanya perquè es passa l'estoma amorrat al mòbil però el cert és que això cada vegada és més habitual. La tecnologia és bona, els seus avantatges més que demostrats però no cal abusar-ne, no?

    ResponElimina
  2. Ostres, és molt trist... Saps què hi veig? Hi veig la meva filla, hi veig tots els nens petits que no entenen la obsessió dels seus pares enganxats al mòbil, intentant que els facin cas. No és només estar enganxat a les xarxes socials, a mi em passa sovint de buscar quelcom al google i una cosa porta a l'altra i t'abstreus totalment. El vídeo té molta raó, en aquesta era tecnològica tenim molta facilitat en distreure'ns i allunyar-nos del que és realment important.

    També em recorda a un parell d'anècdotes, d'estar en dos concerts (Elton John i God save the queen) i en els moments més àlgids, els de pell de gallina, els de major emotivitat, adonar-me que la gent del costat està amb el cap cot parlant pel whatsapp o tuitejant dient que estan al concert i tal. Si es que ens estem tornant totalment idiotes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, la cançó és molt xula, té un aire a Depeche Mode.

      Elimina
  3. A mi no m'agrada gens la tecnologia, però es veritat que t'has de posar o et quedes endarrerit. Jo, lo justet, però molta gent ni t'escolta quan te el mòbil entre mans. Molt trist.

    ResponElimina
    Respostes
    1. TOT PLEGAT...POR A LA VIDA,A LA VIDA REAL...

      Elimina
  4. Exagerat? Una mica potser sí, però no gaire, eh?

    ResponElimina
  5. de moment estic content que a casa les pantalletes estan prohibides quan som a taula inclosa la tv. No sé si ho podrem fer durar sempre però de moment anem així.
    Trobar la justa mesura és el que necessitem tots plegats

    ResponElimina
  6. La cançó és bona, el video fa pensar. És una història que és un mirall. A una ciutat catalana, crec que a Sant Cugat, posen semàfors a terra per a que els que tenen la vista al mòbil no siguin atropellats.
    La història no va desencaminada. Si convé afluixarem, abans d'haver de fer propòsit d'esmena.

    ResponElimina
  7. Es simplement qüestió de tenir bona o mala educació, la diferència amb abans es que gràcies als telèfons ara pots veure clarament qui està per tu en una conversa o qui t’ignora descaradament, la gent ja era així abans dels smartphones, el que passava es que no cantava tan a la vista. Ei, que si estàs sol i en comptes de mirar per la finestra del tren un recorregut que fas cada dia per anar a treballar prefereixes mirar la pantalla del telèfon cap problema, eh? Per això hi són, per distreure’t.

    Sobre que ara la gent es limita a gravar el què passa en comptes d’intervenir i ajudar tampoc es nou, son desconeguts, per què els hauríem d’ajudar? Ara els gravem per ensenyar el què fan, abans era més lent i havíem d’explicar-ho oralment a qui li volíem transmetre, estem guanyant immediatesa!

    PS: Es cosa meva o estàs bastant preocupat pel tema? Ho dic perquè no es la primera vegada que parles de temes força semblants: Vibracions fantasma, Nomofòbia, Phubbing, El cinquè Item, etc. O sigui que sembla que tu si que ets molt dependent d’aquest aparell, no passa res, hi ha dependències pitjors, la heroïna per exemple, no t’anima això?

    ResponElimina
  8. Psicològicament, els mòbils proporcionen satisfacció immediata al sistema de recompensa del nostre cervell. Cada cop que reps un like, un avís de comentari al blog, un nou nivell del Candy Crush o qualsevol collonada virtual, el cervell rep la seva petita dosi de droga. I amb això la vida real no pot competir perquè treballa a un ritme molt més lent.

    Saps que últimament tracto molt el tema del transhumanisme i que, relacionat amb ell hi ha el concepte de singularitat. Doncs bé, la meva teoria és que la singularitat en aquest sentit (l'addicció dels humans a les pantalletes) arribarà quan el sexe virtual sigui millor que el presencial. Bé, de fet hi ha un capítol de Futurama on això es deixa entreveure.

    ResponElimina
  9. Doncs què he dir, el meu cervell també rep satisfaccions immediates amb el mòbil, i la Sara a la que et descuides enganxa la tablet... la qüestió és que la cosa se'ns en va de les mans i ens acaba dominant. Així que ara mateix deixaré el mòbil, aniré a la cuina a fer el sopar i no el tornaré a agafar fins... fins...

    ResponElimina
  10. Costa molt d'apartar-se del corrent que ens arrossega a tots. Hem d'intentar mantenir l'equilibri, però cada cop va canviant el concepte del que és correcte, i cada cop tolerem més temps de pantalles, i ens hi enganxem més i més.
    Un vídeo trist, en bona part perquè és totalment realista.

    ResponElimina
  11. No és el meu cas, digues-me antiquada, perquè abans d'invertir en noves tecnologies i nous hàbits he pensat de què em servirien i en què millorarien la meva qualitat de vida. M'ha agradat molt el curtmetratge, sovint veig així a la gent, especialment a les ciutats grans.

    ResponElimina
  12. El vídeo és molt bo. Colpeig perquè és real. Hi ha molta gent abduïda, pendent d'un món virtual que no se n'adonen ni els hi interessa el que passa al seu costat.
    Una llàstima!

    ResponElimina
  13. Que la majoria reconeguem en aquest vídeo unes actituds que ens resulten conegudes, nostres o dels altres, ja demostra el punt al que estem arribant. La tecnologia ens abdueix, i probablement ens fa ximples. També ho devien dir de la televisió en el seu temps, i ara ja no se la mira tanta gent. Què serà el següent que ens atraparà sense remei? Moltíssimes gràcies per tots aquests comentaris.

    McAbeu, aquesta broma que has fet me la vaig fer jo mateix quan vaig repassar el post abans de publicar-lo. Vaig veure que era molt paradoxal denunciar la societat actual i l'abús de la virtualitat... penjant el vídeo a les xarxes. És cert, però tampoc tinc altra manera de fer-ho, i vull creure que no arribo als nivells que s'hi mostren. No puc dir que no n'abusi, però això de fotografiar-se amb un edifici en flames de fons, que ha passat i ha transcendit, crec que és un bon exemple de com de ximples en podem arribar a ser. Per no parlar de l'escena final del vídeo, que esgarrifa.

    Roselles, està bé que se'n facin diferents lectures, i la que en fas tu és molt interessant, i des d'una altra perspectiva. Per raons evidents, no m'ho havia mirat des de la perspectiva d'un fill, però sí que he vist sovint pares i mares arrossegant un cotxet amb una mà, i el mòbil a l'altre. O al metro, un nen enredant, i l'adult que l'acompanya mirant el mòbil i no fent-li cas. Cada cop més comú, perquè la informació global que portem tancada en un aparell molt petit ens abdueix i sempre, sempre hi ha alguna tema a consultar, o alguna opinió per penjar. I pel que fa a grans esdeveniments, ja no parlem. Si no expliquem el que estem fent, és com si no ho haguéssim fet. D'això també em declaro culpable, perquè si no ho fes mentiria. De totes maneres, està bé que ens remoguin la consciència, i aquest vídeo ho fa. Ah, i jo a la cançó no li trobo aires de de Depeche Mode, li trobo aires de Moby! Hehehe. Probablement tenen semblances.

    Mari Català, estic segur que molts em direu que no us agrada la tecnologia, ja n'hem parlat altres cops. Però la veritat és que és omnipresent. Una altra cosa és que siguem més víctimes que artífex, que ho patim més que ho generem. En el meu cas depèn de l'ambient en el que estic, que consulti més o menys el mòbil.

    Oliva, vols dir que és por? Potser sí que hi ha una mica d'agorafòbia generalitzada, però no sé si aquesta dèria exhibicionista que tenim es pot considerar por.

    Carme, exagera alguns punts, però no mostra res que no s'hagi vist ja en el món. Caça d'animals virtuals, autofotos en moments poc oportuns, phubbing... tot està inventat i ens ho mostra en la seva pitjor versió.

    Sr. Gasull, ets poc menys que un superheroi. Em sembla una mesura radical pels temps que corren, però també molt educativa. Per ells, i per vosaltres. Tots heu de fer un esforç per no fomentar la vostra addicció, i això està bé. Però veurem si ho podeu mantenir, es tornarà més difícil. Encara que, si ja s'hi han acostumat, potser volen mantenir aquest nivell de llibertat tecnològica també, els àpats poden ser sagrats per ells.

    Xavier, això que dius de Sant Cugat pot ser una bona iniciativa, encara que no sé si això dels semàfors i els llums a terra va per aquí. Potser es poden evitar atropellaments, però el que hauríem d'aconseguir és que la gent no caminés mirant a baix. I mira que jo ho faig, eh, i no només amb el mòbil, també vaig llegint el meu llibre en paper de vegades. Però convindrem que això no ho hauríem de fer, que és un perill per nosaltres, però també pels altres.Tenim ulls per alguna cosa, i no és per mirar el mòbil!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que no? Al principi, després de la intro, és molt Depeche Mode! Ho posaré a prova amb gent del meu voltant, t'informaré dels resultats.
      Amb els nens és terrible, els hi estem fent un mal horrorós. Primer és passar d'ells per estar pel mòbil, i després que ells ens imitin.
      Fa poc érem al metge, vaig fer un vistasso al mòbil perquè esperava un whatsapp, i la meva filla al veure'm amb el mòbil me'l va demanar per pintar (una app) i li vaig deixar. Hi havia una nena petita que no arribava a l'any, moníssima, practicant les seves primeres passes, i jo la saludava, i li deia a la meva filla que la mirés. Ella amb prou feines va aixecar el cap del mòbil i quan ho va fer tenia cara de mala lluna. I penses que l'has cagat, que ja l'has fet passar al costat fosc. I que a veure com ho arregles.

      Elimina
  14. Pons, veus, si 'La noia del tren' hagués estat mirant el seu mòbil en comptes d'estar mirant per la finestra, aquest llibre que ha tingut tant bombo s'hagués quedat en no res. Hauríem de mirar més el mòbil! La immediatesa és que al vídeo no ho diu, però part de la gent que està gravant la caiguda de la noia, ho està emetent en streaming per Periscope o Facebook Live. Oli en un llum, més ràpid no es pot difondre. Ara només queda veure quants Likes i Retuits obtenen.
    Sí que tens raó, em preocupa el tema dels mòbils i les noves tecnologies, i ser-ne massa dependent. O és que no has vist 'Black Mirror'? En aquest blog, des de sempre, he parlat de les coses quotidianes que em fan pensar, i aquesta n'és una. Si et sembla que em repeteixo, em sap greu, però també tinc altres temes recurrents. Naturalment, no toco temes tan variats com tu, i ja porto un bon grapat de posts, normal que hi hagi repeticions. Pensa que a mi em va costar molt i molt tenir mòbil, hi estava en contra i encara no en tenia quan ja tothom al meu voltant el feia servir. Però va ser tenir-lo, i la dependència t'obliga a no deixar-lo anar. Ara el faig servir molt, i ja estic pensant en el mòbil que tindré a continuació. Com ha canviat la cosa, ara no em puc imaginar no tenir tot el poder informatiu i comunicatiu a la butxaca. Tu sí?

    Sergi, és una necessitat per tu mirar la sèrie 'Black Mirror', si no ho fas ja. Són tres capítols per temporada, totalment independents, fins i tot en personatges, però que tracten temes de tecnologia, la dependència que en tenim, i també com es combina aquesta per millorar les capacitats humanes. Jo crec que t'agradarà. I en un capítol no és que el sexe sigui virtual, el sexe és físic però mecànic, però el que estan veient els personatges amb els ulls és un festival, cosa que el fa millor. S'ha de veure la sèrie, posa els pèls de punta perquè fa pensar on podem arribar. És cert que la virtualitat dóna moltes satisfaccions, i que la vida real està molt vista (d'aquí que apareguessin entorns virtuals com 'Second Life' i aquestes coses), però caldria reivindicar el paper dels humans i les experiències humanes, mentre hi siguem a temps.

    Gemma Sara, tu ho has dit, la cosa se'ns en va de les mans. Ja no és ciència ficció que acabarem portant dispositius implantats en alguna part del cos que ens permetran visualitzar entorns virtuals sense necessitat de suport físic. I al final què, tot el dia enganxats, oi? La raça humana s'extingirà per excés de virtualitat.

    Jomateixa, a mi també em sembla preocupantment realista, no perquè tots i cadascun de nosaltres sigui com es mostra en el vídeo, però no s'hi mostra res que no s'hagi vist ja en comportament humà. Fa por. Som molt dependents, i hem de trobar refugis no virtuals també. El meu de moment són els llibres, per exemple. M'he negat a agafar formats electrònics i segueixo llegint tossudament en paper, i espero que sigui així fins la fi dels meus dies!

    Consol, sí, no mostra cap realitat inventada, potser una mica exagerada perquè ho explica tot de cop, però no diu res que no passi ja. Ens és molt fàcil imaginar la gent així, i potser no tant veure que nosaltres també hi contribuïm. En la mesura que sigui, suposo que tu tampoc te'n salves, però hi ha moltes maneres d'actuar al respecte de la tecnologia. No lliurar-se en braços de l'addicció no vol dir no estar d'acord amb el progrés, però no a qualsevol preu.

    Glòria, bona paraula aquesta: abducció. Ja és ben bé això. Estar tan abstrets per la virtualitat, que la realitat se'ns escapa. A mi també em passa, quan m'adono que estic més pendent del que posa a la pantalla que del que m'estan dient des de fora, i saber posar cada cosa al seu lloc, i al seu temps, no és fàcil. Com sempre, anem amb molta pressa, per no arribar a cap lloc.

    ResponElimina
  15. Havia sentit parlar del video però encara no l'havia vist. I em deixa corpresa.
    Tan cert, tan cru com veritat. I què hi podem fer? Per què, tampoc son dolentes les xarxes. Han fet precisament el que diu, xarxa. Suposo que tot va més enllà. Son la manera de transmetre un tipus de vida superficial. Però han sigut sempre així, les xarxes? jo crec que no. i que tot depen de l'ús que en fem.

    ResponElimina
  16. Roselles, què, com va l'enquesta? Depeche Mode és una mica més antic que Moby, i sempre han fet aquest techno que s'ha anat actualitzant. Segurament Moby en beu, i tots els sons electrònics s'acaben assemblant. Com els testos a les olles, ja que parlem del tema. És fàcil que la canalla imiti el que veu dels seus pares, fins i tot hi ha un anunci que ho explica. I és que la pantalleta enganxa molt, eh? Suposo que les addiccions a una edat tan tendra són força perilloses i poden tenir efectes força dolents. No en puc parlar gaire, però suposo que cal ensenyar-los tot el que hi ha 'sobre' la pantalla, que és molt més interessant. A ser uns addictes a la tecnologia sempre hi seran a temps.

    rits, hi ha diversos factors aquí. Un d'ells és que, efectivament, les xarxes són dolentes o bones en funció de l'ús que en fem. Com a eina comunicativa i informativa, quan calen, poden estar bé. Per reportar tot el que fem, en tot moment, segurament no tant. Ens exposa molt. Però després hi ha un altre tema. El facebook n'és paradigma. Tens centenars d'amics, però acabes veient sempre uns continguts semblants, i hi ha gent que has de tirar molt avall per saber què pengen. Això és perquè ens analitzen els gustos, saben què consumim, i ens ho serveixen en safata, perquè estiguem enganxats. Es busquen clics, que certes notícies siguin les més consumides, que hi hagi més seguiment. Ens tenen molt controlats. Quan ens posem així, llavors les xarxes són perilloses, ja no per la gent, sinó pel control mental que exerceixen sobre la gent. Un rentat de cervell en tota regla. A que ara el vídeo no sembla tan exagerat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig consultar a un expert musical (la meva parella) i em va donar la raó (i no perquè fos la meva parella, eh!): Recorden a Depeche Mode. Després va dir que tirava més cap a Sisters of Mercy, però jo aquí ja em perdo.

      Elimina
  17. Quin vídeo! Molt bo!

    Molts cops caminant pel carrer em trobo amb gent despistada mirant el mòbil. Jo, que sóc un malalt de la tecnologia, intento fixar-me en la ciutat, amb la seva gent. Crec que hi ha bona part de la població que es perd en un món virtual deixant passar la realitat que ens envolta. Em sap greu, però tampoc faig res per arreglar-ho...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.