dimecres, 21 de setembre de 2016

Relats conjunts, Terra llaurada


L'autor d'aquell quadre només pretenia recrear el paisatge que tenia davant dels ulls: una típica estampa de les terres de secà, en un dia assolellat. Ell no era pas com aquests artistes transgressors que busquen la provocació, aquest no era el tipus d'art que ell feia. Amb les seves obres només pretenia agradar, i sobretot no molestar ningú. I no era tasca fàcil, perquè sempre que destaques una mica, és inevitable que et surtin detractors, que a més solen cridar molt més que els admiradors. Per això s'hi mirava molt, no fos cas que algú se li enfadés. De manera que si des d'on tenia plantat el cavallet podia veure una gran senyera, en el quadre hi posaria també una bandera espanyola, i tots contents. I per si de cas, m'hi posaria també de franceses, que tampoc no estem tan lluny d'aquell país, i mai se sap. Un brau pasturava tranquil·lament a la llunyania, però per compensar la seva simbologia, també hi pintaria un ase català. El gos de la masia el mirava encuriosit, però també hi pintaria un gat, perquè els amants d'una i altra espècie no s'enfadessin. A més es va fixar que l'ase li havia quedat massa prim, però no el podia arreglar, de manera que va pintar un altre animal obès, perquè tothom s'hi sentís representat. I com que hi havia massa claror, també hauria de posar-hi una mica de foscor. I la llum que passava a través de l'arbre semblava un ull, els oftalmòlegs estarien contents, però què dirien els otorrinolaringòlegs? Hi calia una orella. Si bufava el vent, un cargol per compensar. I..., i... llavors es va enretirar, va mirar com li estava quedant... i va saber que amb aquella obra potser no aconseguiria que tothom quedés content, però segur que desagradaria a tothom per igual.


I aquesta és la meva proposta pel Relat Conjunt de setembre!

17 comentaris:

  1. Ha, ha,ha, m'ha encantat aquest final, potser perquè a mi el surrealisme mai no m'ha acabat de fer el pes.

    Molt ben trobades totes les compensacions que el oobre pintor es va empescant. Molt divertides.

    ResponElimina
  2. La bandera catalana és més gran que la francesa i que l'espanyola.
    En aquest cas, la mida importa.

    ResponElimina
  3. És que costa molt acontentar tothom... no tens mai prou tela per pintar-hi tot el que caldria. Ben trobat aquest relat. m'ha agradat. :-)

    ResponElimina
  4. Si que costa, si, que tothom quedi content! Però el teus lectors segur que hi quedaran. Has fet un relat molt enginyós i divertit, XeXu. He rigut molt!

    ResponElimina
  5. Doncs si que t'hi has fixat bé, m'han agradat les relacions entre els diversos elements que a tu et transmet el quadre i l'he trobat un relat molt divertit...I això que el quadre no és pas de l'estil dels que m'agraden!
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  6. M'ha agradat molt!
    De principi a fi ;)

    ResponElimina
  7. Molt ben aconseguit. Jo no sé què escriure davant d'aquest quadre, la veritat.

    ResponElimina
  8. Dóna gust llegir relats com aquest, que de llegir-los t'alegren el dia. M'ha agradat molt!!

    ResponElimina
  9. ben trobat XeXu ! a mi encara em costa el quadre a veure si finalment em surt alguna cosa

    ResponElimina
  10. davant la impossibilitat de acontentar a tothom hem de començar per tenir-nos contents a nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  11. Boníssim, quin cansament acontentar tothom, i a més, impossible (eh, però desacontentar tothom també és difícil, sempre et queda la family :)

    ResponElimina
  12. Gairebé m'ha sorprès que us fes tanta gràcia el relat, vaig trobar que era una bona pensada, però no les tenia totes. I és que aquest quadre és complicat, em sembla un galimaties! Gràcies per llegir-lo i comentar-lo, si heu passat una bona estona, molt millor encara!

    ResponElimina
  13. Boníssim Xexu, m'ha fet molta gràcia a mi també! M’ha encantat el final!

    ResponElimina
  14. Havent d'acontentar tothom, al final li han quedat més preguntes que respostes i l'obra resta oberta a modificacions.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.