diumenge, 11 de setembre de 2016

Forcadell

He estat molt desaparegut del blog aquests dies, però espero que ho entengueu, un cap de setmana de Diada Nacional és com la festa major del partit al que milito. Ha estat molt intens i ple d'emocions, segur que tots i totes l'heu viscut també molt intensament. 

Durant els múltiples actes i ofrenes que hi ha hagut, he tingut oportunitat de saludar i fins i tot xerrar amb algunes de les persones que veiem sempre a la tele, al Parlament o parlant a multituds. Una d'elles ha estat la Carme Forcadell, amb la qual una companya regidora i jo ens vam fer una foto que guardarem amb afecte. No vam ser els únics a demanar-li'n, ni de bon tros. Tothom anava darrere de fotografiar-se amb ella i els somriures no els cabien a les cares.

I jo pensava, és normal que la gent tingui tantes ganes de retratar-se al costat de la presidenta del Parlament, una figura tan solemne i institucional? Els deu passar a altres presidents de parlament d'altres llocs? Li deu passar a l'Ana Pastor? I aquesta alegria que desprenen els qui ho aconsegueixen? Però no és pel càrrec que ostenta ara. La Carme Forcadell pot ser una gran presidenta, però la gent l'estima pel que va ser abans, una autèntica heroïna de la lluita sobiranista catalana. No podem estar més orgullosos de que la persona que presideix el nostre parlament sigui ella, després d'haver mobilitzat tot un país. I com a heroïna del poble català, encara no ha dit la seva última paraula. Ens farà fer el darrer pas el dia que el Tribunal Constitucional la inhabiliti pel càrrec, i ella, tan panxa, vagi al Parlament, segui al seu lloc al centre de la mesa, i iniciï la sessió, com qualsevol altre dia. Llavors haurem desconnectat del tot, i de veritat.

24 comentaris:

  1. Espero que aquesta desconnexió arribi el més aviat possible !

    ResponElimina
  2. I quan dius que passarà això de la desconnexió?

    PD: On coi està la foto de tu, la regidora i la Forcadell?

    ResponElimina
  3. És lògic que la gent es vulgui retratar amb la Carme Forcadell.
    L'any 2013, que com recordem va ser el de la Cadena Humana, abans de la de l'11 de setembre se'n van fer d'altres.
    Vaig participar a la que es va fer al Coll de Sotllo de la Pica d'Estats el 24 d'agost d'aquell mateix any, i la Carme Forcadell, es va desplaçar expressament a Àreu, per donar suport als excursionistes que hi pujàrem.
    Ens vàrem fotografiar amb ella. I com tu, guardo la fotografia amb molt d'afecte.

    ResponElimina
  4. És normal que ens agradi fer-nos fotos amb les persones que admirem perquè han lluitat pel país nostre i seu i guardar-les amb afecte...Jo també també tinc una foto donant la mà a un polític independentista!!!
    No si val, on és la foto??? Jo la meva, la vaig posar a un post...
    Bona tarda, XeXu.

    ResponElimina
  5. Tothom té el seu públic, segur que a l'Ana Pastor també li demanen moltes fotos, però alguna cosa em diu que ni tu ni jo en serem testimonis.

    ResponElimina
  6. Jo potser sóc molt raro, però quasi mai o mai cerco fotos amb gent, he trobat molts personatges al carrer famosos o polítics i mai he fet un pas per fer un selfie. No m'agrada emprenyar a persones que a la fi i al cap són com nosaltres, persones.
    Fa molt pocs dies per exemple vaig creuar a peu davant del nostre actual president que anava conduint un cotxe del més normal que hi pot haver al mercat, el vaig saludar, me'l va tornar i vaig continuar. Segur que la seva feina és més important que la meva, però no deixa de ser una persona.
    I la sra Forcadell és i serà una de les grans de la història catalana, però al mateix temps tots en serem una peça important.
    Necessitem per ja una desconnexió total.

    ResponElimina
  7. Tota l'admiració per la Carme Forcadell... Aquest teu post m'agrada molt i el final encara més.
    Segur que si la inhabiliten, farà perfectament la seva feina... Amb serenitat i fermesa. Amb el nostre recolzament.

    ResponElimina
  8. Xiquet, hi ha gent per tot... He vist persones joves esperant emocionades per fer-se una foto amb en Rajoy!! Així que, potser, també hi hagi algú que es vulgui fer fotos amb l'Ana Pastor (jo no voldria, em pots creure, però hi ha gent per tot)

    Mira si hi ha gent rara, que alguns prefereixen fotografiar-se amb en Fachín que amb en Puigdemont. Jo no ho entenc, però t'asseguro que és cert.

    ResponElimina
  9. Ara estava pensant que quan el TC vagi contra Forcadell i contra "el entorno de Forcadell" potser et vénen a buscar. I m'he parat a pensar si jo tenia fotos compromeses amb personatges que em poguessin dur problemes. I sí, en tinc. I dels dos bàndols...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo, de persones imputades (actualment "investigades") només en tinc amb en Mas i l'Homs :-))

      Elimina
  10. La Muriel i ella feien un bon tàndem.
    La desconnexió, no sé, per tenir legitimitat necessitem urnes (encara més, les que sí que sí) i per tenir urnes necessitem legitimitat (encara més? Es veu que sí). Potser la inhabilitació trencaria el bucle, qui sap!

    ResponElimina
  11. Bé, jo, tot i que m'estimaria no ficar-m'hi als assumptes dels catalans, no puc amagar que tot això m'emociona. Ho segueixo de lluny des que m'he adonat que alguna cosa començava a passar si fa no fa al 2009.

    El dret de triar ja el teniu, tant si us ho permet Espanya o no. I que ningú no decideixi per vosaltres qui heu de ser ni amb qui heu d'anar...

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies pels vostres comentaris, m'han obligat a respondre i a argumentar alguns temes interessants, que van més enllà de fer-se fotos amb algú que admires.

    Carquinyol, es van fent passos, res no s'atura, però si passa això que dic, ja hi serem. No hi ha un missatge més clar que un parlament que desobeeix un altre.

    Pons, no sé quan passarà, hi ha moltes maneres d'arribar-hi, però aquesta que dic seria una de molt clara. La foto, com pots imaginar, no l'ensenyaré. Quan t'he ensenyat una foto meva?

    Xavier, quina experiència més xula, gràcies per compartir-la! No podran dir que la Forcadell no ha lluitat incansablement per la independència. Ho feia des de les entitats abans, des del carrer, i ara des de les institucions, en el càrrec més solemne que hi pot haver. Va acceptar la responsabilitat, i tot i que el càrrec la condiciona una mica, està molt clar que segueix treballant per l'objectiu. És una dona que val un imperi i que tindrà un lloc destacadíssim en la història de Catalunya, cal que entre tots no ho oblidem i la tinguem sempre com l'heroïna que és.

    M.Roser, aquí està el tema, la Forcadell és una persona admirada, i això no els sol passar als presidents del parlament, senzillament estan allà. Ella s'ha guanyat el respecte de tot un poble amb la seva empenta i determinació, i com a presidenta del parlament continua sent molt digna i valenta. Actualment em sento ben representat per les institucions catalanes. I la Carme, per ella sola, és una institució. Però no us ensenyaré pas la foto, naturalment que no!

    Jpmerch, no només no en serem testimonis, sinó que no ens trobaran demanat-li tampoc, oi?

    Sr. Gasull, no et pensis ara que jo sóc un groupie d'aquests que es va fent fotos amb tothom. La tenia molt a l'abast, i em vaig fer una foto amb ella, no passa d'aquí. Durant el cap de setmana vaig tenir oportunitat de fotografiar-me amb molts polítics i d'altres personatges, i només ho vaig fer amb ella. I va ser un impuls una mica ximple amb la companya regidora, quan ho vam dir ja no vam ser capaços de fer-nos enrere. Naturalment que són persones com nosaltres, només faltaria. Això mateix vaig constatar amb una altra gran dona, amb qui excepcionalment vaig haver de comunicar-me per whatsapp i després en directe. Vaig quedar molt content de comprovar que era d'allò més normal, agradable i propera. Costa molt quan veus algú a qui admires com se li han pujat els fums, oi? Però mira, amb la Forcadell va ser un rampell, i no vaig ser l'únic, com deia, semblava una estrella de cinema!

    Carme, penso que si una cosa no ha de demostrar la Forcadell és la seva valentia, ja l'ha demostrada sobradament. El que no ha de passar és que el nostre Parlament acati. Els 72 i la mesa, han de ser prou valents per seguir dempeus i fent la feina. Potser caldrà que nosaltres anem a davant de les portes del Parlament perquè ningú entri a impedir la seva tasca, però el que no vull és haver de manifestar-me perquè han inhabilitat la mesa i ells han acatat. Això sí que seria haver-nos fallat.

    Assumpta, hi ha una cosa que dius que és ben bé certa, que no ho entens. Tu tens la certesa que el partit que admires tant és independentista? Que en Puigdemont ho és, crec que ningú ho dubta. I que per sorpresa ha estat un gran descobriment per la política catalana, també. A mi m'agrada, crec que és un molt digne Molt Honorable. Però dins del mateix partit hi trobem gent com en Santi Vila o en Germà Gordó, no uns militants de base, sinó consellers i amb poder dins de l'organització, que són contraris a la independència confessos, reconeguts. I no passa res, sempre que no posin traves al procés, cosa que en algun cas han fet. Continua a baix

    ResponElimina
  13. Ningú s'estranya tampoc si diem que l'Albano no és indepe, és normal. Però la seva formació és canviant, i si l'opció rupturista guanya, al final es posaran al nostre favor. I si no ells, bona part dels seus votants, i pots creure que en tenen de gens contraris a la independència, no per identitat ni arrels, sinó per sentit comú, i en conec de primeríssima mà. Ja sé per on va el teu comentari. Només dir que si en aquell acte del que parles s'hi hagués convidat a parlar als convergents, CUP i Podem no hi haurien anat, així de simple. I segur que a tu t'està bé, però llavors l'acte no hauria despertat cap interès, ni hauria sortit als diaris, ni hauria tingut cap repercussió. És a dir, no hauria servit per res de res, un simple acte d'autoconsum amb un públic ben minso, i hi va anar una pila de gent. Un acte sense interès, que no ajuda a eixamplar la base, i que només serviria perquè els convergents no se sentissin exclosos d'un acte que no anava amb ells, i que en canvi hauria exclòs altres formacions que sí que estaven cridades. I el que és millor, ara no tindríem una meravellosa foto que ha sortit arreu de l'Albano just darrere una estelada aguantada per l'Anna Gabriel i en Junqueras. Magistral.

    Sergi, doncs seria un honor estar al nivell de la Forcadell i lluitar al seu costat contra uns poders que ja no tenen res a pelar a casa nostra, ho no haurien de tenir res a pelar. Però em sembla que ningú no vindrà a buscar-me, estic força tranquil. Si tu tens fotos a Baqueira amb en Bárcenas, potser sí que hauries d'anar més en compte.

    Gemma Sara, la Muriel i la Forcadell són i seran el vent del procés. Els seus successors no els arriben ni a la sola de la sabata, almenys en Jordi Sánchez, que és força patata, i els processos interns de votació no els entenc ben gens. En Cuixart no he tingut oportunitat de sentir-lo tant, ho reconec. Ara tothom parla de referèndum, alguns encara pactat, i d'altres unilateral. Per mi és aigua passada. No ens deixaven fer-lo, i vam votar en unes eleccions. Resultat, majoria independentista al Parlament, fi de la història. Hi ha un full de ruta, ja no hi ha referèndums que valguin, només el constituent. Ara, si em posen una urna davant, naturalment aniré a votar. He sentit veus dels 'marejaperdius' que diuen 'ara tothom parla de referèndums, i quan només nosaltres el defensàvem, ens prenien per bojos!'. Encara estan bojos. El referèndum que es ven ara prescindeix totalment de l'estat espanyol, a veure si ells també el volen aquest. En tot cas, no seré jo qui defensi cap referèndum ara, però si es fa, hi aniré, i tant que sí. Per mi ja estem més que legitimats a acabar amb tot això i tancar la porta. El nostre Parlament ens avala.

    Yuji, em fa gràcia que des de l'altra punta de l'Atlàntic segueixis el procés català, i ens donis suport. Segur que n'hi ha d'altres com tu, però que a més parlin tan bé català segur que no! Una majoria àmplia de catalans pensen que tenim el dret a decidir què fer i què ser. Molts d'ells, és clar, contraris a la independència, cosa molt legítima, però demòcrates. El més preocupant són els mateixos catalans que s'oposen a que puguem decidir res a les urnes, això és el que no s'entén. Que a España s'hi oposin, mira, forma part del joc. Però que hi hagi catalans que pensen així no s'entén gaire. Eliminen la seva pròpia possibilitat de dir que no volen la independència. Però bé, tots sabem que són els que tenen por que sortirà que Sí, i després ja no podran fer res.

    ResponElimina
  14. Per què l'acte "no anava amb ells"? (amb els convergents) per què?

    Estic una mica avorrida de que els "pura sang" ens tracteu "d'apestats".
    Apropiar-se de la mani de 1976 és indigne i un munt de coses lletges més. I ho saps.

    MIQUEL ROCA va ser un dels oradors. Era d'ERC Miquel Roca? Era un antisistema? Era un presumit cregut que es pensa que té la veritat absoluta en temes que li van immensament grans? (Fachín)

    No t'oblidis que tinc bastants més anys que tu i que algunes coses les he viscut de primera mà... 1976 no és l'any que tu vas néixer?

    http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/diada-nacional-catalunya-1976/1192668/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig néixer al 78, i naturalment no vaig ser a la concentració del 76, per raons evidents. Potser tens més anys, però has viscut a l'àrea metropolitana? No a Barcelona, sinó a les grans ciutats del seu voltant, com és el cas de Sant Boi? En elles, convergència és inexistent. És més, tinc constància que el partit dóna per impossible molts d'aquests territoris, i no hi dedica cap esforç. Si no coneixes de primera mà la realitat d'aquests municipis, és molt difícil entendre per què ERC proposa un acte d'esquerres i no compta amb parlaments de gent de dretes. Sé del cert que es va convidar a venir a tothom, com a assistents al que s'anomena 'fila zero', però el que tu dius apropiar-se d'una manifestació històrica, jo li dic un acte polític commemoratiu, un recordatori d'aquella manifestació. ERC no mana a Sant Boi, per tant no era feina seva muntar la commemoració oficial i institucional d'aquella Diada. Ho havia de fer el govern de la ciutat, que ho va acabar fent tard i malament, la tarda de l'11. Tothom és lliure de fer un acte polític amb qui vulgui, i commemorar el que li dóna la gana. Saps qui va fer gran aquest acte, que havia de ser una commemoració local? El twitter, i els convergents plorant perquè no els havien convidat. Van fotre tant merder, que va acabar sortint a tots els diaris i tothom en parlava. I el dia següent, va sortir a tots els diaris també. Pots buscar-ho, hi ha cròniques a punta pala. Ahir llegia la del Jordi Borràs, que és força encertada.

      I ara et pregunto, qui són els de pura sang? Els que només volen ajuntar-se amb independentistes, perquè això els afavoreix com a partit ara mateix, o els que intenten noves vies per atreure gent? Que no acceptem alguns sectors dels comuns, i de podem, perquè no són contraris a la independència, encara que no en facin bandera? De declaracions desafortunades n'hi ha a totes bandes, eh? Si no, escolta parlar l'Homs, que és un patata, i que amb els seus vots va permetre formar la mesa del Congreso. Total, perquè els enviessin al grup mixt igualment. L'Albano dels collons les diu de molt grosses, i és anticonvergent. Però amb ERC i CUP se sent una mica més còmode, i em consta que força gent de Podem potser no combrega amb el full de ruta famós, però que davant d'un referèndum votarien que sí. És aquesta gent a la que m'interessa arribar. Localment, l'acte de Sant Boi va ser un èxit. Pel que en sé, tothom va acabar força content. I tot i això, segur que alguna gent d'allà tampoc ho entén, però va ser un encert. Tant és així, que actes d'aquesta mena es repetiran per l'àrea metropolitana, on ser independentista és una guerra constant, i una lacra, de vegades, que a comarques sou molt feliços. A la corona de Barcelona ningú vol sentir ni escoltar la convergència de les retallades, dels Pujol i que pacten amb el PP quan convé. No és la meva idea ni percepció, és el que pensa la gent que m'envolta, els meus conciutadans. No volen sentir a parlar de convergència, però encara no tenen massa res contra ERC, només que són separatistes i volen trencar España. Però molta gent està oberta a escoltar, i això intentem.

      I la darrera pregunta. Si en aquestes zones del mapa, convergència és una lacra i tots ho sabem (els que hi vivim), hem de portar-los de la mà perquè ningú ens escolti, o seguim treballant per la independència de la manera més efectiva? Que volem, tenir un sí al referèndum constituent, o a un hipotètic unilateral, o que convergència mantingui la seva quota de poder? Fes-te aquesta pregunta. Convergència, o Catalunya?

      Elimina
  15. Jo si que vaig anar a la manifestació de Sant Boi el setanta sis i entre els oradors ni havia de diferents maneres de pensar Com Miquel Roca)...
    També em costa d'entendre que un partit que forma part del govern de Catalunya.
    hagi votat l'assistència a l'acte del seu soci en aquest govern...Després ve la CUP i fan una manifestació a Barcelona pel seu compte...No acabo de veure allò de "tots junts"!!!
    Jo sóc de poble, però porto mitja vida vivint a l'Àrea Metropolitana i veig que són molts els que pensen com jo, no sé ho ens posem tots d'acord o no arribarem mai a bon port!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  16. Els "pura sang" sou els que us creieu taaaaaaaan independentistes, fora de tot dubte que us sentiu capaços de valorar l'independentisme dels altres.

    Representa que si dius que ets d'ERC ningú pot dubtar del teu independentisme (encara que facis president en Montilla, és igual... pots fer el que et doni la gana perquè dius "jo sóc d'ERC" i ja ningú gosa preguntar-se sobre si vols la independència com a prioritat)

    Si vens de Convergència et poden faltar al respecte, no creure en el teu independentisme, riure's de tu, ofendre't, és igual... som els independentistes "de segona".

    Què mono avui l'Albano Dante seguint la "broma" del PERIÓDICO (caca) que atribuïa unes privatitzacions a en MAS que van ser del segon TRIPARTIT... clar, com es nota que sou amics, eh?

    ResponElimina
  17. Què no enteneu de que es tractava d'un acte polític, en el que parla qui volen els organitzadors, i que no era cap commemoració oficial de res? Que això és feina d'una altra gent, per exemple de l'ajuntament. Si tu fas un acte polític i el vols dedicar a commemorar el que sigui, ningú t'obliga a fer-lo com va ser allò que tu vols commemorar, perquè d'entre d'altres coses, aquella concentració la va organitzar la societat civil, no els partits. Que jo sàpiga, no s'ha volgut abanderar res, només un acte polític en commemoració, com si algú hagués volgut muntar una sessió de ioga en el mateix escenari per commemorar aquella concentració. Per què costa tant d'entendre?

    No em sento més independentista que ningú, i precisament em sembla que ERC entén que no hi sobra ningú en aquest camí, al contrari, hi falta gent. Per això està a prop de convergència, però també de la cup, que entre ells no se suporten. I també prop dels sindicats, i intenta apropar sectors polítics una mica més allunyats, però que no neguen la independència, o almenys el dret a decidir dels catalans. ERC vol aglutinar tothom que pugui contribuir a l'objectiu, són els altres els que no se suporten entre ells. I no, no és que siguem més independentistes que ningú, la consigna és que tan important és el primer que ja hi era, com el darrer que s'hi ha sumat, precisament.

    No seré jo qui defensi l'Albano, la seva tírria, o millor dit estratègia política, és anar contra convergència. No és el que em preocupa més, el que més em preocupa és que amb aquesta excusa, alguns sectors comuns, sobretot els antics ICV, posen a tots en el mateix sac i s'exculpen a ells de qualsevol responsabilitat. Però tenim memòria, sabem que la seva gestió va ser pèssima i que quan tenen poder no actuen diferent que les forces més de dretes, per més que venguin que són l'esquerra de veritat.

    I com a últim comentari, i això sí que és important. No us creieu tot el que diuen a twitter. Jo també hi sóc, sabeu, i els arguments que feu servir són els que diu la gent que us cau bé allà. El twitter està fent molt mal a la credibilitat política, per part mateix dels mateixos polítics. Però per sota de tot el soroll de les xarxes, les coses tenen una explicació, i un sentit, i uns objectius. Si no els coneixeu, criticar només perquè convergència no estava en un acte o no hi pintava res, perquè NO ERA UNA COMMEMORACIÓ OFICIAL sinó un acte polític que van decidir fer tres partits, és demostrar que només sentiu ploure a twitter i prou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'acord... mira, no era una commemoració oficial. Llavors convides a qui vols i deixes fora qui no vols... I com decideixes qui vols convidar i qui no? Amics i no amics? Companys i no companys? I aquell que seu al teu costat a classe i li dius "a tu no et convidaré, però no t'enfadis"... Va, home, XEXU, que si ho haguéssim fet nosaltres els TEUS crits els hauria sentit "en directe" des de Reus!! (en dia ventós, això sí) :-D

      Eh, que jo llegeixo alguna cosa més que twitter, eh? Llegeixo diaris que m'agraden i diaris que no m'agraden, en paper, tinc tots els que vull al meu abast i sense pagar més que el preu d'un tallat :-DD

      Per cert, que monos avui els cuperos amb la seva abstenció en l'exposició colauera de dubtós gust amb estàtua d'en Franco al Born... és tot tan... tan... tan...

      Elimina
  18. Ai, ai, que jo parlo pel que sento personalment, que a twiter no hi entro mai i ni tan sols sé qui és aquest senyor Albano...Només demano que tan com estan les coses, tots junts sigui real, tant si són actes de partit com particulars!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser, tu parles amb seny... Les teves paraules les llegeixo jo (que sí que entro a twitter i sé qui és aquest Albano Dante Fachín -no és broma, es diu així- un anti-anti-anti Convergència total) i veig que el que tu dius ÉS LÒGIC.

      Sí hi ha un govern format per gent diversa en un grup anomenat Junts pel Sí, és lleig i absurd, i no té cap lògica, anar fent actes i festes deixant fora la meitat dels companys de camí. Companys de camí que, de moment, són els que donen la cara per tot.

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.