dijous, 11 d’agost de 2016

Simone

Espero que no em tracteu de repetitiu si parlo dels Jocs Olímpics. Sí, ja sé que ho vaig fer al 2012, i al 2008, però un post cada quatre anys me'l deixeu fer, oi? Com és costum, durant dues setmanetes, en els anys de traspàs, em dedico a mirar per la tele esports que no tornaré a mirar fins al cap de quatre anys. Hi ha grans esportistes en totes les modalitats, molt d'esforç, moltes hores d'entrenament, autèntics campions i campiones. I després estan els fora de sèrie, aquells que estan per sobre dels altres perquè tenen unes capacitats innates, a banda de deixar-s'hi la pell.

Aquest post, de fet, em ve d'aquell que vaig fer el 2008. En aquells jocs, a Beijing, vaig descobrir Usain Bolt (Jamaica), or en 100m, 200m i 4x100, que va ser també triple or a Londres 2012 i segueix sent el favorit ara, per no dir que manté uns records mundials estratosfèrics (del 2009) que costaran de superar. Per cert, a Beijing també va regnar Michael Phelps (EUA), però no era tan sorpresa. Doncs aquests Jocs de Rio tenen un altre fenomen semblant a aquell d'en Bolt. Podrien ser les nedadores Katinka Hosszú (Hongria) o Katie Ledecky (EUA), però vull destacar la gimnasta Simone Biles (EUA).

La gimnàstica artística és realment espectacular, però la Simone Biles desafia totes les lleis de la física. Quan ella fa un exercici, tothom mira, i val la pena fer-ho. Igual com vaig posar el vídeo de la gran cursa de Bolt a Beijing, avui us deixo l'exercici de terra de la Biles que va certificar la medalla d'or per equips al conjunt americà. És l'exercici, però no el vídeo de la final, perquè no està disponible. Això sense tenir en compte que encara ha de competir individualment. Estic segur que tornarà a casa carregada d'or.


12 comentaris:

  1. Fins i tot jo, que no sóc fan de la gimnàstica, m'he enganxat a la Biles! Espectacular.

    ResponElimina
  2. Jo no miro els jocs olímpics... però aquest video l'he trobat realment espectacular...

    ResponElimina
  3. No segueixo massa els jocs, però si que em va encantar un nedador dels Estats Units, la Mireia de Badalona amb el seva (de moment) única medalla d'or de la natació espanyola...
    No coneixia aquesta gimnasta, però m'he quedat bocabadada, sembla mentida com clava els exercicis i ves per on, està ben rodoneta...Quan hi ha voluntat, els quilets no compten gaire!!!
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és que estigui rodoneta, és que és molt baixeta... això, en el terra no es nota, en altres proves (com la barra d'equilibri) és una sort perquè fa que tingui el seu centre de gravetat més proper al terra (diuen, eh? hahaha jo no sóc cap experta) i, en canvi, és un inconvenient per altres proves, com pot ser el salt o les asimètriques on, per estar a l'alçada de les companyes, ha de fer uns bots impressionants :-)

      Elimina
  4. Doncs, al contrari que la resta de companys, jo vaig estar enganxada davant la tele per veure totes les finals de gimnàstica artística.

    La Bales és la millor sense cap dubte, però algunes altres la superen en alguns aparells (com les barres asimètriques). Van ser unes finals d'aquelles d'estar tota l'estona dient "Ooooh, oooh, oooh" ;-))

    El que és impressionant és la història personal de moltes d'aquestes noies. Concretament, la Simona Bales és filla d'una mare drogoaddicta i alcohòlica. Els serveis socials li van treure la custodia dels seus quatre fills (el pare ja no cal ni preguntar on deuria ser) i, finalment, l'avi matern i la seva segona dona es van quedar dues de les nenes i les van adoptar legalment. Aquella va ser una autèntica llar per la petita Simona que diu "Dad i Mum" al seu avi i a la seva dona.

    Diuen que un dia, quan tenia uns sis anyets anava d'excursió amb l'escola i es va girar una tempesta terrible que va fer que les mestres decidissin suspendre la sortida. Amb tots els xiquets a punt, amb les seves bosses i amb ganes de divertir-se i sense tenir on anar, una de les professores va proposar portar-los a un centre esportiu perquè poguessin jugar allí tot el dia.

    En arribar i veure esportistes entrenant, la petita Simone, sense haver-ho fet mai es va posar a fer tombarelles i salts de tal manera que aquell vespre, quan va tornar a casa, ho va fer amb una nota d'un dels entrenadors dirigida als seus pares "Han pensat alguna vegada en apuntar la seva filla a gimnàstica? Creiem que té molt bones condicions innates" i així va ser...

    Sort de la tempesta!! ;-))

    ResponElimina
  5. gens repetitiu home ....fins i tot en pts fer més si vols, mira aquests dies, millor dit nits, he vist algunes competicions i la gimnàstica m'agrada mira-la i sí aquesta noieta és excepcional pel que ha aconseguit i com hi arribat espero que segueixi progressant i tenint tots els èxits i medalles que es mereix

    ResponElimina
  6. Les meves filles i jo hem anat mirant quan hem pogut la rítmica, i la natació sincronitzada. Uns espectacles fabulosos!

    ResponElimina
  7. Mare de Déu! Tot això fa? Reconec que és el teu vídeo és l'únic que he vist dels Jocs d'aquest any. Espectacular!

    ResponElimina
  8. des de sempre que passo olímpicament dels jocs olímpics, però que el més reconec de tot el que sento és el fet de que hi ha molts que amb un pressupost molt pobre es passen quatre anys deixant el fetge al gimnàs per sortir uns minuts a l'aparador del món. I el més injust encara és que alguns esports tot i ser medallista has de compaginar-ho amb alguna feina per poder sobreviure.
    I és que sens dubte còrrer darrera una pilota està sobrevalorat.

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies a tots els que heu comentat aquest post i que us heu quedat tan impressionats com jo mirant la Simone. Ara que ha ha acabat la seva participació, se'n va a casa amb quatre medalles d'or i una de bronze, un error greu que va cometre fent l'exercici de barra fixa li va costar no guanyar el cinquè or, però era tan difícil el que estava fent que tot i cometre aquell error encara va quedar tercera. És realment molt bona, i ho ha demostrat. Com heu comentat, és baixeta i per això no participa, per exemple, a la final individual de barres asimètriques, però sí que va participar en salt, perquè tot i ser baixeta, és compacta i musculosa, no un pes lleuger com les xineses que tenen problemes en aquest element. No, no està grassa, ni molt menys, és pura fibra. El que sí que és cert és el que explica l'Assumpta, no conec la història tan bé com ella, però sé que va tenir una infància difícil i que probablement la gimnàstica l'ha salvat de tenir una vida perduda. Esperem que segueixi la seva carrera d'èxits, que es converteixi en llegenda, tot i que la vida activa de les gimnastes és molt curta. A Tòquio ja tindrà 23 anys, i serà una mica gran per la disciplina, però potser encara hi arribarà en condicions. Però mentrestant, durant aquests quatre anys que queden, segur que recollirà molts èxits en infinitud de tornejos.

    ResponElimina
  10. Llàstima que arribo tard al post, perquè la Sara i jo també hem flipat amb la Simone. I el Joan encara més, que està cobrint els Jocs des de Rio! :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.