dimarts, 30 d’agost de 2016

Sant Fèlix

En alguna ocasió ja he parlat de Sant Fèlix, i en aquesta casa, quan parlem de sants no ens referim a festivitats religioses, sinó a actuacions de castells. El santoral casteller té altres noms il·lustres com Santa Úrsula, Sant Joan o les Santes a Mataró, però el que s'emporta el ciri més gros és sempre Sant Fèlix.

Sant Fèlix és el 30 d'agost i coincideix amb la festa major de Vilafranca. Les actuacions castelleres habitualment tenen una colla amfitriona i aquesta convida les altres colles de la diada, però aquesta, la diada més important de l'any, té una comissió organitzadora que cada any decideix les quatre colles que participaran, seguint els seus propis criteris. Solen ser les quatre colles més en forma de l'any anterior, però també les que puguin assegurar una millor actuació aquest dia concret. Amb alguna excepció, ja fa uns quants anys que les convidades són Castellers de Vilafranca, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Colla Joves Xiquets de Valls i Minyons de Terrassa. Cap d'elles no té presència assegurada, ni tan sols la local. S'ho han de treballar.

Aquest any s'ha vist a Vilafranca la millor diada de Sant Fèlix de la història, i per extensió la més completa de totes les diades que es fan i es desfan, Concurs de Castells a banda, encara que tampoc, hi ha hagut concurs que superi això encara. És per això que m'ha vingut de gust parlar-ne. I és que dels 15 castells grans que s'hi han completat, 14 eren del que anomenem gamma extra, castells d'extrema dificultat. L'únic que no ho era, ha estat el pilar de 7 amb folre amb que Minyons ha tancat diada. S'hi han vist fins a 6 castells de gamma de 10, tres 3d10fm, un 4d10fm i 2 4d9sf (sense folre, també anomenats nets). Això és una bestialitat. Que hi hagi tantes colles a aquest nivell és una cosa mai vista. I encara queda temporada.

Per acabar, algunes de les imatges d'avui, perquè entengueu la magnitud del que estic explicant.

4d9 sense folre de la Colla Vella, un castell bestialment difícil. 
Li diuen el castell total. Foto de l'Ara.

3d10fm dels Minyons, que ha quedat en carregat. 
És tan espectacular... Foto de l'Ara

4d10fm carregat del Vilafranca. Segon que s'aconsegueix
 a la història, el seu primer. Foto de l'Ara


Ja ho veieu, tot això i més s'ha viscut en una diada maratoniana que jo he seguit per twitter i amb els comentaris d'alguns companys per whatsapp, mentre mirava de treballar. Veure-ho des de fora és molt emocionant. Fer-ho, encara més. Però us demano sempre un petit pensament, no per aquella canalla tan valenta que puja, no per aquell tronc que malda per mantenir-se dret. Penseu en la pobra gent que està a sota de tot, sota l'estructura, sota el folre. El nucli de la soca. Un pensament per aquella gent, si us plau.

17 comentaris:

  1. Cal celebrar que cada cop més aquest excepcional espectacle, els castells, comença a guanyar adeptes. La simple comparança amb el que té més èxit actualment, el futbol, fa pensar que no hi ha color.
    Vint-i-dos milionaris que es barallen per una pilota que de tant en tant aconsegueixen entrar entre tres pals contra contenars de voluntaris esforçats, disciplinats i entrenats que ens ofereixen una colla de moments únics i emocionants, a més a més d'una estètica incomparable.
    No oblidem que és una activitat tradicional catalana pròpia i autòctona i que mou multituds apassionades diversos dies l'any.
    Per cert, i sense ànim de posar aigua al vi. Si hem de ser puristes ni el 4 de 10 de Vilafranca ni el pilar de 8 de la Vella estan ben carregats. En tots dos casos el castell s'ensorra abans que l'enxaneta pugui fer l'aleta. És clar que això sols és un detall per a crear polèmica en cas de consurs, a una diada com la de Sant Fèlix cadascú se'n va cap a casa amb les sensacions que s'hi ha endut.

    ResponElimina
  2. Vaig veure una estona la retransmissió que ahir al vespre en va fer a TV3 i realment va ser impressionant, com dius el nivell és bestial sembla impossible que siguin capaços de fer el que fan. I sí, el meu pensament i la meva admiració és per tots els components de la colla des de la canalla del pom de dalt fins els del nucli de la soca, tots són totalment necessaris per aconseguir fer la feina ben feta. Una idea que hauríem d'exportar a altres situacions de la vida on estem massa acostumats a anar cadascú per ell.

    ResponElimina
  3. És impressionant el que s'està fent amb els castells aquesls últims anys. S'ha fet un salt brutal. Fan posar la pell de gallina, algunes construccions. I jo també he pensat sempre que els qui ho tenen pitjor són els de sota, que a més no veu ningú!

    ResponElimina
  4. Magnífic!!
    Si els Castellers fossin d'algun altre punt de l'Estat que no fos Catalunya, a TV1, TV2, Tele 5, A3, 4, Sexta, etc. no veuríem altra cosa.
    Alguns catalans encara no s'han adonat del potencial i el mèrit que tenen les Colles Castelleres.

    ResponElimina
  5. Va ser IMPRESSIONANT! Ho vaig seguir per la xarxa de TV local des del pricipi fins al final, des de les 12h a passades les 5 de la tarda. Una passada. No sé si ho visc amb més intensitat pq a casa hi ha dos castellers però em van saltar les llàgrimes en dues ocasions des del sofà de casa. Pit i collons no en falta ni als anxanetes ni als de la soca. Tots hi tenen el seu paper ni uns són res sense els altres ni els altres sense els uns i clar per poder posar la cirereta al pastís es necessita pà de pessic al mig. La canalla mana molt i són el més mimats de les colles però els de la soca mereixen tota la meva admiració i sembla que treballen a la rebotiga. Les meves més sinceres felicitacions per a ells!

    ResponElimina
  6. Com sempre et dic, em fan patir molt! però no puc negar que va ser fantàstic!!

    ResponElimina
  7. Enhorabona a les colles castelleres per aquesta magnífica actuació, i per extensió, a tot el món casteller que ho fa possible.

    ResponElimina
  8. Tens raó, va ser tot un espectacle...Jo no ho vaig veure tota l'estona, però si els resums i veure la plaça amb tants colors, més que una plaç semblava un jardí.
    Jo me'ls miro , però em fan patir molt i és veritat els que estan a sota de tot, penso que tenen molt de mèrit, han d'aguantar molt de pes i els pobres no poden veure com puja el castell!!!
    Petonets, XeXu.

    ResponElimina
  9. la sensació de claustrofòbia i ofec que han de patir els del nucli ha de ser molt bèstia. Jo només he estat una vegada abaix de tot i no estan al centre ni de bon tros vaig experimentar el que es pot sentir.
    Alguns catalans els tenen molt ben posats.....els castells

    ResponElimina
  10. Emocionant, sempre i en una diada com aquesta, encara més.
    La veritat és que jo no penso gaire quan veig castells, ni en els de dalt ni en els de baix. És pura emoció, el que empassa i que no deixa lloc a a cap pensament. Després sí, el mèrit immens, el veig ben repartit.

    Sembla increïble (i m'ho continua semblant per més cops que ho vegi) que es pugui arribar tan amunt construint aquests castells.

    ResponElimina
  11. El meu company de versos és dels verds, i fa pinya. M'esborrona quan m'ho explica i ploro d'emoció quan ho veig.

    Gràcies... :-)*

    ResponElimina
  12. Faria un comentari sobre autèntica temàtica castellera però com que no sóc un fan com sembla que són tota la resta de comentaristes del teu blog, i realment el tema no m’interessa i no hi entenc gens només diré que els castellers són una metàfora de la feina en una empresa, els de sota són els que aguanten el pes però el mèrit només se l’emporten els de dalt que són els que es fan veure.

    ResponElimina
  13. Doncs jo hi penso sovint, XeXu. Quant veig aquests castells espectaculars i l'agilitat amb que s'enfilen els castellers no puc deixar d'imaginar els esforços de la base per suportar el pes i aguantar l'equilibri. Indubtablement és un treball d'equip on tothom compta.
    Admirable!

    ResponElimina
  14. va ser del tot extraordinari ......i si la veritat ñes que hi vaig pensar l...la calor que deuen passar !!!! i el pes ....bé tant comprimits els cossos noi té molt de mèrit!

    ResponElimina
  15. M'agrada molt compartir posts de castells amb vosaltres de tant en tant, i també m'ha agradat molt respondre els comentaris, ja que la majoria de vosaltres estava al cas del que va passar a Sant Fèlix. La veritat és que és tot un esdeveniment i els mitjans se'n fan ressò. Moltes gràcies per aquests comentaris!

    Màrius, a mi també m'agrada el futbol, em distreu molt mirar-lo i vibro amb el Barça. Però faig castells de fa molts anys, i sé molt bé com enganxa. Et faré una reflexió. Si tant dolent és el futbol, i tan magnífics són els castells, per què hi ha qui s'esforça tant en tabular-ho tot, posar puntuacions i fomentar les classificacions de les colles. I és més, per què el vocabulari s'adapta cada cop més a l'esportiu (no és broma, hi ha qui anomena Sant Fèlix la Champions dels castells)? A mi tot això no m'agrada. Les activitats per separat perfecte, però els castells no s'han d'assemblar a un esport, ni tractar com a tals, per més física que sigui l'activitat que es fa.
    Respecte als dubtes sobre la consecució dels castells, el Concurs té un jurat que decideix, però a les diades com déu mana és la colla qui decideix si el seu castell està carregat o no. Si ens agafem a les normes no escrites, o a les escrites, ara no ho sé, es considera carregat quan l'enxaneta posa els dos peus al lloc que toca, és a dir, sobre els peus de l'aixecador. Fer l'aleta no és necessari, de fet, si el nen o nena passa bé el peu, i baixa per on toca sense fer l'aleta, el castell es considera igualment descarregat. Al Concurs et penalitzen per no fer l'aleta, però els poden donar molt pel cul. I pel que fa a pilars, no em vull equivocar, però diria que es considera carregat si tots els membres del pilar s'estan agafant i l'enxaneta es deixa anar de les mans del dosos, encara que no aixequi la ma. Hi ha una foto en que la nena s'ha deixat anar i tots s'estan agafant, tot i que el pilar dibuixa una S que ja se sap que no es podrà recuperar. Però la colla decideix, i va decidir carregat. Per mi el 4d10fm està perfectament carregat, tot i que trontollava per tot arreu, i el pilar de la Vella... bé, és més interpretable, però així quedarà.

    McAbeu, malauradament, dintre dels castells també hi ha estatus. Vilafranca s'esforça molt per mimar la seva soca, saben que els van els castells i la temporada si no tenen una base prou forta, i no s'estan mai de lloar-la. Diuen que tenen la millor soca de tot el món casteller, en fan bandera. Potser només els ensabonen, però els d'allà baix valen un imperi. Generalment els que s'emporten els aplaudiments (ja no del públic, sinó de la tècnica de la colla mateix), són els nens i el tronc. Potser per això moltes colles no tenen la gent suficient per fer grans castells, vas a que et trepitgin, a prendre mal i sortir masegat de cada assaig, i a sobre amb prou feines t'ho agraeixen? Així anem. Per això jo sempre demano pensar en la gent de baix, el que es pateix allà no està escrit. Allà no s'hi va a passar-ho bé, les possibilitats són prendre mal, o prendre molt mal. He estat allà, i segueixo estant-hi, encara que ja no pari els castells, i sé de què va. Sense menystenir les altres parts del castell, és clar, però la 'feina bruta' també s'ha de valorar. Tot això ve a tomb de que sí, la filosofia dels castells s'hauria d'exportar a molts àmbits de la vida, però hauríem de tenir-la sempre clara els mateixos castellers, i no sempre és així.

    Salvador, no els veu ningú, ni surten a la foto ni se'ls coneix, que a tothom li agrada ser reconegut. És cert, el salt qualitatiu dels últims anys és espectacular, en especial el de la Colla Vella, però hi ha moltes colles en una forma excepcional, amb un volum de gent notable, i sembla que de moment no hi ha data de caducitat, però tard o d'hora hi serà. Vam pensar que era per la crisi, la gent no tenia feina i es dedicava a fer altres coses, però de moment la cosa aguanta i va a més. Veurem quant dura.

    ResponElimina
  16. Xavier, em sembla que tens raó, si no fossin de Catalunya, ho veuríem constantment als mitjans de comunicació. És una opinió molt encertada. Però ja va bé. Els mitjans d'aquí sí que se'n fan ressò, cada vegada més, i per mi això és la normalitat. És un fet diferencial del país, i com és natural té seguiment. Potser és per això que es fomenta la competència i les classificacions, perquè així atrau a més gent, però jo preferiria que atraguessin per la dificultat, l'esforç i la bellesa d'una activitat conjunta i tant costosa pels que la fan, però tan gratificant al mateix temps.

    Laura T, amb dos castellers a casa la cosa es viu diferent, tot i que els meus pares no m'hagin fet mai gaire cas, hahaha. Déu n'hi do quina afició la teva, empassar-se la diada sencera per la tele, va ser llarguíssima. M'han agradat les frases que has fet servir, la de la cirereta és molt bona. Però no tothom té en compte totes les parts del castell, estem acostumats a mirar cap amunt. És normal i comprensible, he conegut gent que em deia que es pensava que tota la gent de baix es posava de qualsevol manera, sense cap organització especial, i no és així, al contrari. L'estructura de la soca és molt complexa, ha de portar un folre a sobre, i els peus han d'anar allà on toca, així que els de baix han d'estar ben posats. És una obra d'enginyeria. Jo que ho sé i que ho pateixo, tinc el deure de fer-ho saber a aquells que ni s'hi fixen!

    Jomateixa, ja diuen que com més alt puges, caus de més amunt. I en els castells és cert. Fan patir i de vegades cauen, i les caigudes són espectaculars. Però quan un castellàs d'aquests es descarrega... ai, quan es descarrega. L'alegria i l'emoció desfermades no tenen preu.

    Consol, les quatre colles de Sant Fèlix mereixen un bon reconeixement, totes van fer una actuació increïble. Per això són elles i no unes altres les que hi van. Aquest dia ho van demostrar amb escreix.

    M.Roser, per això estan les gralles, entre d'altres coses. Escoltant les gralles saps com va el castell, quan li falta, si es carrega, són realment molt útils quan estàs allà baix i no veus res. Encara que poso en dubte que a sota d'un castell de 10 se sentin gaire, la veritat és que no ho he experimentat. Els colors de les camises, vistes des de dalt, fan molt de goig. Però t'hi vas fixar que aquestes colles no s'ajuden a plaça? A les actuacions grans de la zona tradicional cada colla fa el seu castell sense l'ajuda de les altres. Quan aquestes colles van a fora de la seva zona sí que s'ajuden. És curiós.

    Sr. Gasull, sí que s'han de tenir molt ben posats per fer aquestes bèsties, i no només els castells! Allà sota es viu d'una altra manera, la veritat. Quan hi ha un folre a sobre, hi passa poc aire, però quan a més hi ha unes manilles, has de ser molt hooligan també per posar-t'hi. La gràcia és que hooliganisme i castells solen anar de la mà, estem força malalts.

    Carme, la física té aquestes coses sorprenents. La física i la resistència humana. Serem capaços de pujar un pis més? Ja no m'atreveixo a dir que no, però la quantitat de gent que caldria per aguantar allò és tan bestial que costa d'imaginar. I caldria veure si la resistència humana dóna per tant. Les castells són pura emoció, quan els veus i quan els fas. El mèrit està repartit, perquè no es pot fer res sense uns o altres, però gairebé sempre es valora més el que es veu, la bellesa del castell que va amunt i la valentia de la canalla. Per això jo sempre reivindico els meus, perquè aquells surtin a la foto, cal una base sòlida, i perquè no es parteixin la crisma, encara més.

    ResponElimina
  17. Cantireta, els Verds tenen una manera especial de viure els castells, i si m'ho permets, una prepotència i una competitivitat que per mi s'escapa del que seria normal. Són molt bons, els millors, i fa molts anys que mantenen el nivell, castellerament només se'ls pot admirar, encara que hi ha molta gent que no pot separar el seu tarannà xulesc amb la gran qualitat de les seves construccions. No parlo del teu company, és clar, que no el conec, però en conec uns quants i Déu n'hi do.

    Pons, ja sé que no t'interessen, per això vaig fer el post quan estaves de vacances, perquè no l'haguessis de comentar. No, és broma, Sant Fèlix és aquell dia i llestos. La metàfora és bona, però no cal que sigui en una empresa, en qualsevol organització, grup, col•lectiu, sempre hi ha uns que destaquen gràcies a la feina de tots. En les empreses és molt clar, naturalment. Feina dels de dalt reconèixer l'esforç i la dedicació d'aquells que no surten a les fotos, i tots sabem que no sempre és així.

    Glòria, que tothom compta és indubtable, però potser no es té la mateixa consideració a tothom, perquè els aplaudiments i el reconeixement molts cops se'ls endú la canalla i els que pugen. Ho dic per la meva experiència, potser a altres colles és diferent, però ja està bé que penseu una mica en la pobra gent de baix, que aguanten el que no està escrit perquè el castell es pugui fer.

    Elfreelang, ja no és fer un castell d'aquests, que per l'esquena és demolidor, i passes calor, ofec, i una sensació allà baix que no m'ho puc imaginar. És que tots els castells de la diada són així. Realment, té moltíssim mèrit.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.