diumenge, 7 d’agost de 2016

Pelant la gallina

Després de la decepció de principi d'any que va portar l'excursionista de pa sucat amb oli a descobrir que al Matagalls no s'hi prepara cap exquisit plat de pollastre, l'intrèpid impostor va pensar que ara sí que sí, que si parlem de la Gallina Pelada ara sí que l'esperava un gran àpat. Si ja està pelada, només cal posar-la a l'olla. Però meeec, un altre error. El Cap de la Gallina Pelada és un cim de 2322 metres que es troba a la serra d'Ensija, al Berguedà.

Aquesta és la ruta. Mireu el perfil, creieu que és un barret,
 o una boa que s'ha empassat un elefant? Wikiloc.

La inconsciència va fer triar a l'excursionista de pa sucat amb oli la ruta que passa pel poble abandonat de Peguera, des del Pla de la Creu de Fumanya. El camí comença amb una agradable passejada en pla per paisatges molt macos, però és només perquè et confiïs, perquè en arribar al canal gran, i en especial al coll de l'estret, la pendent s'enfila endimoniadament fins arribar a la Roca Blanca (2289m), uns 600 metres d'ascensió gairebé de cop, amb alguna grimpada senzilla. L'excursionista de pa sucat amb oli va estar a punt de trucar a l'helicòpter RACC.

El poble abandonat de Peguera. Fins aquí, un passeig.

Des de la Roca Blanca, ja tot fa baixada, o gairebé. Només una suau pujada per la carena fins el cim arrodonit de la Gallina Pelada, on hi ha unes vistes esplèndides del Pirineu, del Berguedà i de molt enllà. Tot i això, l'excursionista de pa sucat amb oli i la seva acompanyant no estan segurs d'haver vist Montserrat des d'allà. Quin drama.

La Gallina Pelada, deixant enrere la Roca Blanca. 
Qui li devia posar el nom?

La baixada d'aquestes cotes va ser llarga i complicada perquè s'ha de revertir el fort pendent i es fa per una altra vessant, però igualment costeruda. Un autèntic trencagenolls que sembla que no s'acaba mai, però no hi ha altre remei que baixar. El total de la ruta, d'una mica més de 13 km, està previst fer-la en unes cinc hores i mitja. L'excursionista de pa sucat amb oli i la seva incansable acompanyant la van fer en sis hores i mitja (ole ells!), perquè es van perdre dues vegades, una seguint les marques de GR a l'estret (era més còmode seguir cap a baix que pujar el que tocava pujar...), i després ja al final agafant una pista forestal que no era. Però van acabar la ruta, cosa que donada la seva lamentable forma física, és tota un èxit.

Des del cim, veiem el Pedraforca en primer pla. 
Sí, ja, des de la perspectiva del Poguelló Inferior no llueix tant...

Com sempre, acabada una ruta, ja penses en la següent. Però la manca de temps no deixa gaires oportunitats. I per fer muntanya s'ha d'estar una mica en forma, una cosa que l'excursionista de pa sucat amb oli faria bé de prendre's seriosament.

Informe de danys: cruiximents als quàdriceps, a les lumbars, i estranyament als bíceps, segurament d'aixecar l'ampolla d'aigua, de tanta que en va beure. Cremades intenses als avantbraços, i en menor intensitat a cara i clatell. Cotxe en perfecte estat.

Anècdota: al cim de la Gallina Pelada hi ha una llibreta on pots signar conforme hi has pujat. Vam fer-ho, i aquell mateix dia, just unes hores abans, hi havia pujat també en Josep Calsapeu-Layret, del blog Generació..., també conegut com Romanidemata. Estem per tot arreu.

13 comentaris:

  1. XeXu, junt amb l'informe de danys hauries de fer l'informe de guanys: quantitat d'aire puríssim respirat, quota d'autoestima per superació de dificultats, mesures de bellesa observada (com es mesura? ;)... Per cert, qui li va posar el nom devia tenir el cervell en mode abstracte, no??

    ResponElimina
  2. Ha,ha,ha... l'excirsionista de pa sucat amb oli és un "catxondo" em fa molta gràcia com ho expliques.

    Finalment sempre hi ha guanys, sinóno hi tornaríem!

    ResponElimina
  3. Amb aquestes vistes no calen gallines, n'hi ha prou amb un pa sucat amb oli. Sí, cal estar en forma, es presenta un setembre amb grans ràfagues de tota mena.

    ResponElimina
  4. Benvolguts excursionista i acompanyant, espero que us recupereu aviat de la agulletes i lumbàlgies. Suposo que a valgut la pena fer aquesta travessa si res mes no per respirar aire pur i poder explicar-ho.
    Jo no soc aficionat a caminar per la muntanya però un meu fill és un especialista i ha recorregut gran part de Pirineu a peu.

    Bon dia XeXu.

    ResponElimina
  5. de moment si no hi ha fiasco i els danys són menors, sempre hem de considerar un èxit sense precedents.

    ResponElimina
  6. Em pensava que l'excursionista de pa sucat amb oli, ja estava en forma per grimpar per aquests indrets que són ben bonics...Algun en conec però no tots, perquè jo havia viscut a prop de Berga i alguna escapadeta hi havia fet!
    El nom és ben curiós qui el va posar devia quedar ben descansat! Potser algú li va veure la forma d'aquesta aviram i si la muntanya és rocosa i no hi ha arbres...
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  7. Què bé!!! Endavant amb la propera. Al costat de casa hi ha un centre de fisioteràpia. Un bon massatge, recuperació i endavant!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. DE PA SUCAT AMB OLI?...EN SEMBLAR QUE T'ESTAS INFRAVALORANT,"AIXO" N'HU FA CAP "DOMINGUERO".

      Elimina
  8. crec que fa temps que has deixat la categoria de pa sucat amb oli estàs a tot alt nivell , això si són excursions ...precioses fotos! quina gràcia trobar té que un altre blogger havia arribat al cim... n'hi ha per tot arreu

    ResponElimina
  9. Jo també crec que hauries de començar a buscar un altre nom, perquè no s'ho creu ningú que ets un excursionista de pa sucat amb oli... ;)

    ResponElimina
  10. Això és un missatge per l'excursionista de pa sucat amb oli (no vull presumir de saber qui és): m'has fet riure molt amb el matagalls, la gallina pelada, els cruiximents i les cremades, però crec que des del moment que t'hi atreveixes, t'hauries de dir Pa sucat amb oli i pernil serrano (per lu menus).

    ResponElimina
  11. Com sempre, m'he cansat de dir que tenir les cames prou fortes per pujar muntanyes no et converteix en excursionista, igual que escriure un llibre no et converteix en escriptor. Bé, aquesta és la meva opinió, però gràcies per les vostres paraules i els vostres comentaris.

    Gemma Sara, els guanys hi són, és clar, però si mires el teu estat del dia següent, el que queda són els danys, hahaha. He de dir que quan vaig escriure el post, 24 hores després d'haver tornat, estava força masegat. Qüestió de la manca de forma física, és clar, en una altra època no m'hauria passat aquesta factura una excursió així. Però persistirem, perquè val la pena veure-ho i viure-ho. No sé qui va tenir la brillant idea de batejar així la muntanya, però algú molt simpàtic hi va portar una mena de gallina de plàstic de joguina i la va deixar penjada a la creu de dalt. Els excursionistes són uns catxondos.

    Carme, quan vaig començar a fer posts d'aquests m'ho prenia amb molta conya, només volia dir que havia anat a la muntanya i fer cròniques humorístiques, per dir-ho d'alguna manera. Algú em va dir que perquè fossin cròniques de rutes havia de posar algunes coses perquè fos més seriós. Vaig començar a posar algunes dades de les rutes, sense intenció de que cap excursionista pogués prendre les meves paraules com a guia, però uns mínims. La veritat és que gaudeixo més explicant les vivències en clau d'humor, segueixo pensant que són un excursionista de pa sucat amb oli impostor, però així em distrec, i si us distrec a vosaltres també, ja està bé. M'agrada la muntanya, la veritat és que val la pena fer-ne sempre que es pugui.

    Consol, preferiria passar-me el setembre pujant muntanyes que afrontar el que em ve, serà molt i molt intens, però és el que hi ha. No haver-me ficat en merders!

    Pere, per quan vas fer el comentari, el cansament i els cruiximents havien desaparegut gairebé del tot. El que persistia eren les cremades. Per quan publiqui aquests comentaris espero que ja no hi siguin, perquè ara mateix em pica molt el braç dret i no me'l puc rascar perquè m'arrencaria la pell segur! Caram amb el teu fill, jo no aspiro a tant, però a fer alguna escapadeta de tant en tant sí, que sempre és agradable, encara que acabi baldat.

    Sr. Gasull, home, alguns precedents teníem... estem contents perquè no les teníem totes. No era la muntanya més difícil del món, però la pujada i la baixada són dures, i més si no estàs en bona forma. Però ens hem demostrat que encara podem fer cosetes. Per fer més, cal una mica d'entrenament.

    M.Roser, l'excursionista de pa sucat amb oli va tenir una temporada d'estar molt en forma i de creure que podia amb tot. Com a excursionista no val res, però tenia força per pujar muntanyes i suplia els escassos coneixements en la matèria. Ara, amb una mica més d'experiència, encara que no ho sembli, ja no està en la forma física adient per grimpar i sortir indemne d'una excursió com aquesta. Quina preciositat el Berguedà. Sóc massa urbanita per deixar la ciutat tan lluny, però són uns paratges que valen molt la pena. Darrere de cada nom hi ha una història, això segur, però jo desconec aquesta. El cim és arrodonit i pelat, és cert, però com tants altres, penso. De totes maneres, té gràcia que es digui així, no?

    rits, això de la fisioteràpia és una bona idea, però de moment sembla que no caldrà. Amb el pas dels dies res no ha deixat seqüeles, tret del braç, que encara tinc cremat. Veurem si hi ha una propera durant aquest estiu, tenim els caps de setmana molt fotuts, i després serà impossible. Però de ganes n'hi ha. El que passa és que els cims que m'he mirat (cosa que faig sempre després de fer-ne un, encara que no em pugui moure, que és buscar el següent), em sembla que estan una miqueta fora del meu abast.

    ResponElimina
  12. Oliva, no només es pot ser de pa sucat amb oli perquè no es fan grans muntanyes. Aquesta és molt digne, però els meus coneixements de muntanya, el meu equipament, i la meva formació com a excursionista són molt precàries. Que encara em quedin força a les cames per pujar algun cim de tant en tant no vol dir que sigui un bon excursionista. Sóc un paio molt urbanita, en realitat.

    Elfreelang, sempre us dic el mateix, les cames donen pel que donen, ara estic en molt baixa forma i em costa més, però encara són fortes. Aquesta excursió no m'hagués costat tant uns anys enrere. La idea és no deixar-ho, però sempre busco rutes que no requereixin massa coneixements tècnics ni tinguin passos gaire perillosos, perquè no tinc prou coneixements per afrontar-les. Molt curiós això de trobar un blogaire que havia signat el llibre unes hores abans que nosaltres!

    Jomateixa, faríeu bé de creure-ho. Que tingui cames fortes no vol dir que sàpiga què s'ha de fer a la muntanya. En vas aprenent, però si no vas amb gent que en sap i te'n pot ensenyar...

    Teresa Duch, precisament, si el que busco amb aquestes cròniques excursionistes (de pa sucat amb oli) és més aviat fer-vos riure i riure'm una mica de mi mateix, vol dir que no m'ho crec gaire això de ser excursionista. Els de veritat expliquen les seves gestes amb bon coneixement. Jo em limito a fer unes quantes bromes i penjar les fotos més lluïdes que m'hagin sortit. Si en gaudiu ja en tinc prou. I també em serveix per anar recordant les excursions que he fet. Algun dia hauré de fer un post resum de les meves excursions!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.