dijous, 4 d’agost de 2016

On són les dones?

Quan mirem tertúlies d'opinió política o d'actualitat a la tele, o les sentim a la ràdio, o mirem les seccions d'opinió dels diaris, és fàcil adonar-nos que la immensa majoria d'opinadors són homes. Segurament trobem moltes més dones fent col·laboracions, seccions d'altres tipus o fent tasques de presentació, però quan es tracta d'opinar, de generar discurs, sembla que és territori reservat al sexe masculí.

Per això ha nascut una iniciativa que us presento, per si no n'heu sentit a parlar. Es diu On són les dones?, i mira de vetllar perquè hi hagi una representació equitativa entre homes i dones allà on es generi opinió, ja sigui en mitjans de comunicació, en espais de debat o actes de tota mena. Les impulsores, un col·lectiu de professionals d'àmbits com la política, el periodisme, la comunicació o la sociologia denuncien que hi ha un silenciament molt evident de les veus femenines i treballen activament perquè això canviï.

Si ho voleu, podeu adherir-vos al manifest que han creat, i seguir els seus comptes a les xarxes socials. Veureu que no exageren gens ni mica. Jo ja ho vaig fer, i em comprometo a treballar, des de les decisions que depenguin de mi, per visualitzar les opinions femenines tant com les masculines. Ja ho feia, però mai està de més que t'ho recordin.

18 comentaris:

  1. Jo no vull di res però en aquest blog es veu més dones comentant que homes, a veure si s’estarà discriminant als homes d’alguna manera...

    Ara en serio, està clar que les xifres canten, hi ha una claríssima subrepresentació de dones en els debats d’opinió. El que no tinc clar es com solucionar el problema. S’hauria d’imposar amb una llei de paritat? A mi aquesta solució no m’agrada, es una manera de discriminar a la gent pel seu sexe perquè obligues a tenir paritat de sexes quan realment pot ser que no hi sigui, es a dir, podria ser que hi hagués dones més preparades que els homes i llavors no t’interessaria tenir tants homes com dones. I no tot es qüestió de preparació, també d’interès, hi ha professions que pels motius que siguin sembla que no interessen per igual als dos sexes, per exemple la informàtica, si et passeges per qualsevol facultat d’informàtica veuràs molt més nois, per tan no es podria pretendre que en el sector de les TIC es veiés tantes dones com homes. En canvi amb infermeria i medecina passa el contrari, què fem? Obliguem als nois a fer infermeria? No sembla una bona solució. El problema hi és, la solució no pot ser genèrica, s’ha d’estudiar cas a cas i veuré què passa, agafar per exemple una redacció d'un diari en concret i veure quin sistema es fa servir a l’hora d’escollir un opinador (es diu així?), i veure si es correcte.

    ResponElimina
  2. a vegades em plantejo si el fet de no ser-hi en per exemple llocs de responsabilitat en les empreses no es deu a una decisió personal de les dones... per? doncs per treballar o ser-hi en models "masculins"(jornades interminables que no ajuden a conciliar per exemple) ens estimem no ser-hi. Jo penso que la reflexió ha d'anar més enllà, poder dissenyar models que ens ajudin a fer un mon diferent, no tan "masculí" perquè jo em sento molt dona i no em dóna la gana (jajaajaj quin embolic de paraules) de participar en un mon dissenyat per homes... Els debats avui en dia son ferragossos, mal dirigits, moltes vegades manipulats... potser les dones som molt intel·ligents i pensem que se'ls confitin ells... no se. Ahi ho deixo.

    ResponElimina
  3. Crec que en el "Sálvame" hi ha paritat.

    ResponElimina
  4. Valgam déu, que no ho veieu. Les dones són a tot arreu ... i manen!

    Bon dia XeXu.

    ResponElimina
  5. hi faré un cop d'ull, sempre he estat molt a favor de la paritat, però estem en un país tant profundament podrit que fins i tot això tenen regulat. Si la nostre cultura fos superior ni ens ho plantegeríem, seria d'allò més normal

    ResponElimina
  6. Doncs em sembla molt bé! Jo també m'aderiré. Guai

    ResponElimina
    Respostes
    1. AN CORREN UNES QUANTES,SENSA PARIETAT ES VERITAT,PERO NO CREC QUE LA SEVA PRESENCIA MILLORES RES...LAS QUE HI SON,FAN DE L'AGRESIVITAT UN US DESAFORAT.

      Elimina
  7. Em sembla que som una mica invisibles...Jo sóc de les que no defensen la paritat, sinó la qualitat dels participants en un debat, siguin homes o dones, però la diferència és tan evident, que alguna cosa si hauria de fer...
    Diuen que manem, a casa potser sí, però mireu les empreses, la política, els llocs de responsabilitat són gairebé sempre de domini masculí...
    Potser si penséssim que el dia de la dona és tot l'any i no només el vuit de març, les coses serien diferents...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. Em sembla una bona iniciativa de sensibilització, jo també m'hi vaig adherir. Em sembla interessant això que planteja el Pons, que si hi ha poques dones a les tic, hi hagi d'haver poques dones opinant, o no. I al revés per l'educació o la infermeria. Em sembla que si "respectem" la realitat d'aquesta manera, la perpetuem. I el que s'ha d'aconseguir, em sembla, és que hi hagi més dones a les tic i més homes fent tasques de cura de les persones, per què no. I si les quotes són antipàtiques, que ho són, per això serveix la sensibilització social. Segur que d'aquí a 15 anys hi haurà més presència femenina als mitjans, perquè poc que molt evolucionem, oi?

    ResponElimina
  9. No m'hi havia fixat, no sóc gaire de tertúlies, jo. Però si és com tu dius ho trobo molt injust. Vaig a llegir el manifest i possiblement m'hi adhereixi.
    Bona nit!

    ResponElimina
  10. Aquest era només un post per explicar-vos la iniciativa, per si no la coneixíeu, però s'han generat també alguns debats interessants. Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris, aquí sí que opinem tots per igual, oi? Visca els blogs!

    Pons, ja ho saps, aquí fomentem la participació de tothom. Fins i tot algun cop ha comentat algun androide, no fem distinció de gènere, ni d'espècie. De lleis per la paritat ja n'hi ha, per exemple en les llistes electorals, i això és un problema de vegades. La llei t'obliga a que hi hagi igual nombre d'homes i dones a la llista, però ens trobem que molts cops les dones tenen menys interès en la política, o el tenen d'una altra manera. Parlar de manca d'interès també és injust, perquè per la mena de rols que hi ha, de vegades es dóna per entès que molts homes poden anar de reunions i les dones tenen moltes altres coses que atendre. Aquesta és una mentalitat que hem de canviar. Però pel que fa a representació en els espais d'opinió, si calen lleis s'acabaran fent, però crec que és una qüestió de voluntat i de sensibilitat. No et falta raó amb l'anàlisi dels casos particulars, segurament si entrevistes el col•lectiu de miners, és més probable que el portaveu sigui un home, i de la mateixa manera si parles amb infermeres, segurament la portaveu serà dona. Però si resulta que muntes una tertúlia amb quatre opinadors, pots decidir que tindràs dos homes i dues dones. La majoria de tertúlies són generals, o per dir-ho d'una altra manera, no s'hi porten experts, que tampoc no és excusa, però per parlar d'actualitat, pots diversificar els comentaristes. Penso que és voler-ho i prou, però s'hauria de revisar els criteris de cada mitjà. Suposo que tenen gent en nòmina i aquestes coses...

    Kira Permanyer, jo et puc parlar de la meva visió, però també de la visió de moltes dones que tinc al voltant, que no pensen com tu. És el primer cop que sento que les dones no volen ser-hi per no jugar al mateix que juguen els homes. Personalment penso que la millor manera de canviar les coses és ser-hi. Si ets dins i demostres que no ets menys que cap home, llavors pots canviar les coses i les maneres de fer. Ara, que el motiu de no convidar més dones a tertúlies perquè les seves opinions són incòmodes, això ja no t'ho sé dir...

    JP Merch, la composició de les taules de Sálvame depèn d'uns criteris diferents del de la resta de tertúlies, em penso...

    Pere, suposo que ho dius de broma. Tenen realment moltes dificultats per obtenir posicions en les que puguin manar, s'ho han de guanyar molt més que els homes, i després mantenir el respecte. Això costa molt. Si els homes tinguéssim la ment una mica més oberta seria més fàcil, sens dubte.

    Elfreelang, pensava que tu ja hi series adherida!!

    Sr.Gasull, la veritat és que desconec com ho fan a altres països, però en el nostre les dones tenen força dificultat per prosperar i visualitzar-se. Donar suport a aquesta iniciativa és un bon pas per col•laborar a que les dones puguin participar més en els llocs d'opinió dels nostres mitjans.

    Ada, iniciatives com aquesta no poden no agradar-te, uneix-t'hi!

    Oliva, potser no t'ho has mirat prou, em sembla feminisme ben entès. No sé si servirà de gaire, però el que no serveix per res és no moure ni un dit. Aquest col•lectiu ha aparegut per denunciar que s'exclou a les dones dels llocs d'opinió als mitjans. Si aconsegueixen visualitzar el problema, i canviar les tendències, ni que sigui d'una minoria de mitjans més sensibles, ja haurà servit de molt. I no és pas agressivitat, és posar sobre la taula un tema que ningú amb dos dits de front no pot negar, que les dones estan infra-representades allà on s'exposen opinions.

    M.Roser, a primer cop d'ull jo també convidaria els opinadors segons els seus mèrits i els seus coneixements sobre el tema que es parla, i això implica que el sexe de l'opinador és secundari. Continua a baix

    ResponElimina
  11. Però els tertulians, si t'hi fixes, no poden ser experts en tots els temes que han de tractar, parlen de tot, en funció del tema del dia, i ells no canvien. Només en casos concrets, el tertulià és expert en un tema concret, i el fan venir expressament. Si no és el cas, i es parla de temes generals, per què triar dos homes, quan pots triar un home i una dona. O dues dones. Si total, cap d'ells no serà especialista en aquell tema concret. És qüestió de sensibilitat, potser no cal que hi hagi lleis al respecte, però és la voluntat de repartit una mica les aparicions.
    No m'agraden gens les efemèrides. El 8 de març no serveix per res. Jo treballo amb dones d'igual a igual, i per sobre meu, en la cadena de comandament, tinc a tres dones, de la meva responsable, a la responsable científica. Estic en una organització política on ens és igual qui és qui, mentre penqui. I fent castells, tracto a tots els companys per igual, tots i totes són uns animalots. Maldo per no caure en els rols que portem gravats a foc, però en el dia a dia, per les tasques que s'han de fer, no veig homes i dones, veig persones. No, no és el comú, això. Per això dies com el 8 de març segueixen sent necessaris, malauradament.

    Gemma Sara, el debat que planteges està molt bé, perquè seria justament canviar unes tendències que es mantenen des del principi. En les tasques de curació trobem sempre moltes més dones, perquè qui et cuidarà millor que una mare, oi? Ah, això sí, sempre amb un metge home a sobre que et digui què has de fer, no fos cas. Això ha anat canviant, ara hi ha moltes metgesses, no conec el percentatge, però es deu estar equilibrant. El metge no té perfil de 'cuidador', té perfil de persona amb estudis i coneixements (com si per ser infermer no calguessin) capaç de diagnosticar i curar. Bé, capaços de diagnosticar potser, però són uns complets inútils pel que fa a fer servir les mans per curar, per això estan els infermers i infermeres, si no malament aniríem. Pel que fa a les TIC, és cert que el desequilibri és molt gran també. Això dels ordinadors i les tecnologies era cosa d'homes, oi? Cada cop hi ha més dones que s'hi dediquen, però encara hi ha molta diferència. Però en un moment que et pots matricular allà on vulguis i ningú et diu res, si encara hi ha tanta diferència, no podria ser que tinguéssim interessos diferents? No dic que no hi hagi una part de rols establerts, que segur que sí, però potser algunes tasques no ens interessen per igual. Pots fomentar que les dones estudiïn les carreres a les que no se solen apuntar, segurament el percentatge pujarà. Però cal? Només ho plantejo, és bo que sàpiguen que si hi estan interessades poden estudiar-ho i treballar en aquest camp, però si no ho volen, què? Per exemple, els estudis informàtics sempre s'han relacionat amb un perfil d'home, molt tancat, socialment inepte i aficionat a la cultura alternativa. Ja sé que és un tòpic, que no tots són així, però si ho reduïm a això, tu veus a les dones així? A mi em sembla que no estan tant per collonades com els homes. I mira que en conec unes quantes, però em sembla que hi ha molts més homes aficionats a les frikades que dones. Això també és tema de rols? Se les ha educat per no perdre el temps amb entreteniments superflus? Potser sí. Potser estic equivocat. Però la meva percepció és que directament no els interessa tant, i els seus interessos van per altres bandes.
    Tot plegat, només divagacions. Podem treballar per canviar les tendències d'estudis, és complementari. Però mentrestant, si hi ha professions que tenen un nombre molt més gran de persones d'un sexe que d'un altre, veuria normal que per parlar-ne convidin persones d'aquell sexe. Però ha de valer en els dos sentits, és clar!

    Glòria, fixa-t'hi, ja veuràs com el percentatge és molt evident. Parlem de tertúlies serioses, o articles d'opinió als diaris. Generalment, els que exposen opinions, són homes. De dones n'hi ha moltes menys, i aquesta invisibilitat és el que denuncia i combat aquest manifest.

    ResponElimina
  12. Respostes
    1. Torno a estar totalment d'acord ambient en pons. Falten dones una mica a tot arreu. S'ha de resoldre, però no sé com. A mi la paritat obligada no m'agrada gens.

      Jo sí que havia sentit a parlar d'aquesta iniciativa, me la miraré més en calma. Gràcies!

      Elimina
    2. A mi la paritat obligada no m'agrada gens ni mica perquè fins i tot pot resultar un efecte contrari i que una dona no preparada en un tema sigui "posada" a una tertúlia per arribar a la paritat i ho faci fatal quan, potser, aquesta mateixa dona en un altre tema sigui un cervell brillant.

      El que s'ha de fer és lluitar de valent contra la discriminació. Això sí... i denunciar tots els casos en que una dona, pel fet de ser-ho, vegi com se li tanquen unes portes.

      Elimina
  13. La veu de la dona encara està lluny de ser escoltada de la mateixa manera que la de l'home. Encara hi ha feina per fer.

    Però hi ha grans polítiques. Però hi ha molta injustícia. Mira, a la meva feina tenim una cap política i un cap, que en el seu cas les seves funcions són executives. Però ell va dir que venia a fer política. Doncs mira, a mi m'agrada moltíssim ella. Té clar que ha de fer, té un full de ruta, unes conviccions. I és agradable. A mi m'agrada moltíssim. I què és el primer que vaig sentir d'ella? alguns que la criticàven perquè havien sentit dir d'ella que és una trepa. Ah, i que no és simpàtica!!!! En canvi, d'ell, que és bon paio, que mai ha treballat en política,... se li disculpa que no en sàpiga ni un borrall de gestió administrativa, de gestió dels diners públics.....

    De veritat, flipo! Ella ha de demostrar molt més la seva vàlua que no pas ell, a qui se li disculpa tot. I em sembla del tot injust.

    En el mig any que porten, ella ha demostrat molt més. I em fastigueja molt que no sigui la meva cap. I també que se la critiqui molt més a qui en canvi és un patata (que torni a l'associacionisme)

    ResponElimina
  14. Carme, no és fàcil fer que algunes coses s'equiparin entre homes i dones. Jo no veig tan greu que hi hagi certa especialització, per què hi ha d'haver més dones informàtiques si no els atreu el tema? Una altra cosa és que els diguin que allò no és per elles, que no és així, però potser els interessa menys que altres carreres. Tampoc sabria com igualar les coses, però segurament si ja fossin més iguals i naturals, no ens encaparraríem amb coses com aquestes, que hi hagi més dones que facin tal activitat, quan en realitat potser tampoc hi ha necessitat. El que ens fa preocupar-nos és la gran desigualtat.

    Assumpta, la paritat obligada no és que agradi a ningú, suposo, però és la manera 'bèstia' de solucionar el gran problema de desigualtat que hi ha. Si a tots ens tractessin per igual, no hi faria res si un dia hi ha més homes que dones en una tertúlia. Però com que passa un dia sí, i l'altre també, cal fer alguna cosa per equilibrar-ho. Quan ja estiguem més que acostumats a que les dones poden opinar tan bé com els homes, llavors aquestes normes imposades ja no caldrien. Això no traurà que, fins que no arribem a aquest moment, les dones necessitaran demostrar més que els homes perquè no se'ls tanquin les portes, precisament.

    rits, com que tu treballes legislant, entenc que has de treballar pel govern de la Generalitat, i això deixa poques opcions respecte el color polític d'aquests caps. I si una és política i l'altre és executiu, deu ser tècnic. Encara que dius que ve de l'associacionisme. No deu ser el Rabell, no? Pobre home. No, ja sé que no. Em sembla que és un que ho fa força bé en l'associacionisme, i que a més és dels meus. En política, no en castells. Ella no sé qui deu ser, però no dubto que sigui ben vàlida, no tindria per què no ser-ho. El que no és normal és que no se'ls passin les mateixes coses als dos. Aquí és on hi ha les desigualtats, una dona ha de demostrar molt més perquè la tractin igual. Espero que tinguis sort i puguis acabar treballant amb ella...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.